"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social. Comunica: arc46nou(arrova)mallorcaweb.net
Solstici d’estiu. Montserrat Ponsa i Tarrés
satalaieta | 21 Juny, 2009 23:40
Solstici d'estiu. Montserrat Ponsa i Tarrés
.
Quan anys enrera s'acostava la celebració, del 23 de juny, tots esperàvem neguitosos l'arribada d'aquell vespre màgic que ens feia carregar piles per a seguir endavant.
.
Fèiem una rotllana al voltant del foc mentre cantàvem i saltàvem feliços i esperançats.
.
També, per a tenir la possibilitat d'estar prop dels nostres amics, i per què no, d'algun en especial, aquell que feia bategar el nostre cor de manera diferent.
.
Va ser aquella nit, fa ja una pila d'anys, que vaig donar el si al que seria el meu amor a per vida, el pare dels meus fills.
.
Quan res era fàcil, organitzar una revetlla costava déu i ajut, les economies eren minses però l'enginy i il·lusió feien miracles.
.
Ens conformàvem amb una bona foguera, amb música que algun veí posava en una gramola per a ballar, amb algun refresc escadusser, alguna patata escalivada a la cendra d'aquell foc ja finit, que havíem preparat amb tots els trastos vells recollits casa per casa. La preparació era llarga, s'ho mereixia.
.
Fins ara, mentre nedàvem en l'abundor, les gresques sovintejaven tant, sense importar el motiu, que el solstici ha restat a l'anonimat dels més joves.
.
Tampoc saben què significa cap de les diades que els més grans festegem, tant se'ls en dóna.
.
És cosa de vells asseguren. És certament una llàstima perquè tot té relació amb la Naturalesa, aquesta mare que ens envolta, que ens prodiga de flors i fruits, que ens procura benestar, que te cura de l'aigua i de l'aire que respirem.
.
Llàstima que massa vegades no la tractem com cal, l'embrutem amb deixalles, amb fums i gasos, malmetem els arbres i arbusts, sense respecte.
.
Per què ningú es pregunta què suposa, per a la vida humana, el solstici d'estiu o, en altre moment el d'hivern. La gent del camp ho sap be.
.
Avesats a mirar sempre el cel per temor a tempestes que se'ls enduen les collites, coneixen el millor moment per a sembrar els productes d'horta, fruits o cereals. Els cicles eren sagrats per a la sembra.
.
Però... sembla que ara també ho hem modificat gràcies a les nostres disbauxes.
.
Les estacions que marcaven les temperatures i les pluges no tenen a veure en les d'abans.
.
Serà que la Naturalesa s'ha enfadat pels mals tractes rebuts i ens vol passar factura per les malvestats ocasionades?
.
O perquè s'adona que li hem perdut el respecte, que sembrem i cultivem fora de temps, que utilitzem productes per a fer créixer més de pressa qualsevol enciam, que colorem les pastanagues, que produïm tomàquets que només tenen el nom però no el sabor ni la textura d'aquest deliciós fruit de la nostra terra imprescindible per a una taula d'estiu?
.
Festegem el solstici, celebrem-lo amb els amics i ensenyem, als més joves, que totes les coses tenen sentit... També el solstici d'estiu.
Mirau els efectes devastadors de com la política trituradora ètica del matisme popular converteix un bombonet digna de portada d'Hola (de fet, Matas la va triar com a florer que adornàs les Juntes del seu Govern i li va adaptar la Conselleria d'Afers Socials com a Conselleria dedicada al President) en una màscara reflex del seu esperit o consciència: Rosa Puig abans i desprès de passar a desenvolupar la seva tasca política com a Consellera de la Presidència (entre d'altres, Turisme Jove) del PP de Jai Mito Mematas.
Com a mostra basta un botó: Tots els altres són iguals.
Viu i deixa viure. Viu bé i procura el bé als altres. Però no, el teu lema és just al revés, "tot per als meus, encara a costa dels altres, encara que el mal de l'entorn m'impregni a mi mateix i a tots els meus. Váyase Sr Gonzalez. A Zapatero ho anem a fer fora ... a partir del 7 de juliol (del 2009), sense esperar al 2012, que és el que vol la democràcia. És que jo només respect la justícia i la democràcia quan em convenen. Al poble treballador no el respect mai a no ser que estigui afiliat al nostre Partit ".
Només el cinisme sense ignorància o la ignorància mancada de cinisme poden permetre que el problema ofereixi solucions. "Ara és l'hora d'aquestes solucions", és a dir, del problema, el cinisme i la ignorància
.
A les Illes Balears la nostra terrorífica Rosa repta la seva oponent socialista a tenir un "cara a cara" a la Tv de la COPE (no sé si "moderat" per Federico Gimenez Losantos). Lògicament, Teresa qui ja va patir en les seves carns l'ímpetu mitiner de Rosa en debats electorals, ha declinat la invitació. Rosa s'ha afanyat a declarar: "Si té por de debatre amb mi, com ens podria defensar a Europa?" Fins i tot jo, que m'atreveixo amb practicament tot i tots, declinaría un debat amb Rosa: No escolta, no respecta els torns i brama més que parla, agredint a l'oponent (així ha estat totes les vegades que l'he vista en un debat a TV). Teresa utilitza arguments racionals, Rosa utilitza tècniques demagògiques i agressives com les que s'utilitzen en "la Noria", la qual cosa seria un handicap per a ella mateixa en el cas que la majoria dels votants fora gent tranquil, intel·ligent i racional. Però en política, com a TV., triomfa més la bronca estil "Noria" que l'argument racional, com ja va passar en la condemna de Jesús pel seu propi poble, sense atenir-se a cap raó i només sí als impulsos viscerals.
En el vèrtex del sistema, Maria Dolores (2), de dolç físic i àcid verb, ha declarat que, en cas de victòria del Pep, Zapatero haurà de convocar eleccions anticipades. Bonic error induït a l'auditori, bonic criteri antidemocràtic de la democràcia. Actituds que comparteix el seu número 1, Mariano i una gran majoria de polítics del seu Partit. Aquesta és una altra constant del Pep, la impaciència quan no governa: tot és excusa per pressionar l'anticipació de les eleccions en aquestes ocasions. (l'actual consulta, no enganyem a la gent, no pregunta sobre l'opció política que es vulgui per dirigir el Parlament i Govern estatals, sinó el model d'Europa que es desitja. Zaplana ja demanava el canvi pocs dies després d'haver perdut les eleccions generals de 2004. El 18 de juliol de 1936 la dreta espanyola es va aixecar en armes contra les institucions i el poble democràtics, només 5 mesos després d'haver perdut les eleccions. Maria Dolores, Mariano i els seus partidaris, calma, piano, piano i cada cosa al seu temps.
Presentació Marxa Mundial per la Pau i no violència
satalaieta | 29 Maig, 2009 10:30
Dimecres dia 20 de maig vam presentar, al centre de Cultura per la Pau -Can Jonch- , de Granollers, la 1ª Marxa Mundial per la Pau i no violència que s'iniciarà a Nova Zelanda el 2 d'octubre i finalitzarà a Punta de Vacas-Argentina, el 2 de gener de 2010.
Formaré part de l'equip base d'una cinquantena de persones que farà tot el recorregut de 160 mil Km travessant sis Continents, visitant un centenar de ciutats, entre les quals Barcelona, on arribarem el divendres 13 de novembre.
Quan en parlo, molts em demanen amb ironia, servirà per alguna cosa?
Jo dic que Sí, i que malgrat que la Pau no és un article que tingui gaire requesta, el sol fet de trencar el silenci ja és important.
Imagineu que suposarà caminar plegats gent de cinc continents, blancs, negres, grocs, joves i menys joves, de pensament distint, de cultura i idees diferents, clamant a una sola veu per la Pau, i per dir NO a tota mena de violència?
El nostre món es troba en un moment de decadència, un final d'etapa, per tant, plegats, hauríem de decidir quin futur volem i dibuixar-lo.
La Marxa servirà perquè els violents s'adonin, que tots nosaltres-en majúscula-, tenim veu, nom i cognom, que som de tal o qual país, que la nostra preocupació és el futur del ser humà, no de l'economia, ni del domini, ni del vassallatge.
Que diem: prou morts de fam, prou violència sigui de l'ordre que sigui, prou bombes. Com canta Raimon, per a la vida s'ha fet l'home, NO per a la mort s'ha fet.
Els violents es veuran obligats a rumiar, s'adonaran de que no poden actuar al seu albir perquè els estem acorralant, i, com que som molts, i serem més encara, els demanarem comptes d'allò que fan i no han de fer, és a dir, sotmetre a la penúria i al terror mitjançant guerres fratricides, alguns en nom de Déu, altres en nom del capital, altres en nom del terrorisme, àdhuc, alguns, en nom del futur....
Serà una Marxa per reclamar la dignitat de tots. Perquè, Pau, no vol dir només absència de guerra.
Pau suposa viure amb serenor, amb drets i deures per a tots els ciutadans.
Que ningú hagi de marxar del seu país per a guanyar un mos amb el qual saciar la fam dels seus.
Que tots els sers humans tinguin accés a l'educació, a la sanitat, a una casa, a desenvolupar les seves aptituds, tenir un sou que cobreixi les seves necessitats.
Per a la gent gran, aquella que desprès de treballar tota la vida, quan deixa de produir, tingui el necessari per a fer front a les seves necessitats i sobretot, no resti a l'abandó...
Pau equival a llibertat d'opinió. Ningú pot imposar el seu pensament sobre el dels altres, pau és doncs respecte, consideració envers l'altre sigui qui sigui, pensi què pensi.. Prou pensament únic...
Pau és també rigor pels que, de forma democràtica hem escollit per a dirigir el futur dels nostres pobles, dels diferents països, del món.
Els que manen, han d'escoltar la veu dels sense veu, aquells que fins ara no han sigut capaços de fer-se sentir, per por...
No volem la Pau del ramat ni la del cementiri .La del ramat perquè un pastor i un gos obliguen a seguir-los en silenci, la del cementiri perquè suposa que la vida ha deixat d'existir.
Volem la Pau del respecte, de l'amor, de l'equitat. De respectar i ser respectats perquè, s'ha acabat el temps d'esclavitud.
No acceptem guerres per a fer-se amb el domini del món y de les riqueses que guarden les seves entranyes.
Tampoc que alguns països s'enriqueixin amb la venda d'armes.
No és vàlid el raonament de que deixaran molta gent sense feina... algú s'ho pot creure?
No volem que les guerres siguin l'únic recurs per arribar a acords...
Plegats, a una sola veu, pugnarem pel desarmament, pel diàleg, per la negociació.
Exigim que la paraula, aquest do meravellós del que gaudim els humans,
es converteixi en la més subtil de les armes.
Única, en exclusiva. Aquest serà el nostre gran triomf.
La marxa està ja en Marxa, feu la vostra adhesió, per tal que, els que formarem part de l'equip, poguem dir que representem a milions de ciutadans del món, persones que volen el mateix que nosaltres, viure en pau i dignitat prop dels nostres al.legats.
No deixem passar l'ocasió per manifestar el nostre rebuig a la guerra, exigir el desarmament. No oblidem que plegats podem fer molta força. Com afirma Federico Mayor Zaragoza, ara és l'hora! Podem.
A què es refereix Rajoy quan diu que Rosa Estaràs és una de les millors polítiques? Precisament després de mirar el que mira. I sembla que la nostra Rosa, en justa correspondència, mira al Rajoy justament el mateix. Podria dir el mateix, Rajoy, si en lloc de mirar on mira li mirés als ulls o la cara? Podria dir el mateix si mirés el seu currículum, realitzacions o resultats polítics? També és possible que Rajoy es referís a "política del PP", perquè, efectivament, els millors del PP no arriben a la categoria de pitjors de qualsevol altre partit, amb l'excepció feta de Miquel Nadal d'UM, la categoria política i personal del qual no tenen res a envejar les de la nostra Rosa. Rosa d'Espanya. Què dic? Rosa de Palma,... Rosa d'Europa
.
Rosa no t'en vagis ... més enllà de Valldemossa. Què serà de tots els teus fills sense tu? No podrem viure. No podrem viure sense les teves bronques, burdes, fortes i mal fetes gramatical i lingüísticament, contra tots els contrincants polítics. Necessitem poder seguir rient, el riure és terapèutic, amb el teu llenguatge tan incorrecte i incert com el del mateix de Jai Mito me mates, fins i tot en la distància. Nosaltres mirarem la teva cara i escoltarem el teu discurs vocal i no el que mira i escolta el teu Rajoy.
Aquesta és una fotografia dels mestres de Felanitx, tant de l'Escola Graduada com de Sant Alfons (me la va passar l'estiu passat, n'Andreu Riera. Gràcies) devers l'any 1957, amb motiu de la jubilació de Don Joan Grimalt ("Roques Blanques"), el número 18. El motiu d'aquest escrit és doble: Agrairia a tots els felanitxers i felanitxeres o no, que ho sàpiguen i/o en tenguin:
.
1 Vagin indicant la identitat de les 32 persones de la foto. Ho poden fer mitjançant un comentari a aquest escrit o mitjançant un missatge electrònic a arc46nou@mallorcaweb.net.
.
2 M'enviin fotografies de l'Escola Graduada de Felanitx, d'abans de la reconstrucció en l'actual escola Joan Capó. Si no vaig errat la foto inicial està presa al pati de l'Escola Graduada. També m'interessen fotos de l'antiga entrada al Parc, just devant de l'Escola Graduada. Ho podeu fer, mitjançant fotos escanejades, adjuntes a un missatge electrònic a la mateixa adreça ja indicada. Per aquelles persones que no es manejen amb l'scaner, me poden cridar, per telèfon (660.101.187: Antoni Ramis) i jo passaria a recollir les fotos. Una vegada escanejades les vos tornaria.
.
Les persones que me sembla identificar, amb totes les reserves, són: (1): Me sembla que és l'anterior batle, i amic, el més jove de la foto, Miquel Riera; (5): Me sembla que és l'inspector "Jaime Juan Castañer" (desconec si ha normalitzat el seu nom); (6): Pedro Gayá (Cormet), pare del meu amic Pere Gayà, també professor; (7): Massià Barceló (Tibús), que, anys enrera, havia estat un puntal del Gimnàstica de Felanitx; (8) La seva dona Sebastiana Perelló; (9): Andreu Manresa (Timpano), que també va ser batle de Felanitx; i és pare del meu amic Andreu Manresa, corresponsal de El País; (12): Jaume Fiol, pare del meu amic Antoni Fiol i germà de Don Toni Fiol, capellà des Convent; (14): Magdelena Pou Caldentey (no era mestra; era la dona de Don Joan "Roques Blanques"); (15): Me sembla que és Donya Hortensia, parvulista dels més petits, però no n'estic segur; (16): Quasi segur que és Don Jaume Prohens (me sembla que era de Campos); (17): Don Joan Pou, capellà, germà de Magdalena i cunyat de l'homenejat; (20): Don Jaume Thomàs (el millor mestre de Mallorca, i més, d'ingrés de batxillerat d'aquells temps); (26): Antoni Ramis Bennassar (mon pare, a les hores, director de Sa Graduada); (28): Colau LLaneres, pare dels meus amics Colau (anomenat psicòleg i psiquiatra, professor de les Universitats de Barcelona i de les Illes Balears, i regidor de cultura de l'Ajuntament de Palma amb el batle Ramón Aguiló) i Francisca (un model femení, juntament amb algunes d'altres, d'aquells anys 57); (31): Don Felip (no record el llinatge), homo de Dnya. Joana (parvulista dels més grans), que deu ser alguna de les dones que no identific de la foto.
.
Si no teniu coneixement d'aquestes persones o no teniu cap foto de Sa Graduada ni de l'entrada antiga del Parc de Sa Torre, demenau-ho als vostres pares, familiars o amics. Moltes gràcies per la vostra col·laboració.
.
Viceversa, si voleu aquesta foto sense els números, me la podeu demanar a l'adreça electrònica indicada.
Avui mateix, el Partit polític "Per un món més just" a les Illes Balears fa un acte de presentació de la seva candidatura per a les properes eleccions europees:
El proper dilluns dia 18 de maig, a les 20 hores Attac-Mallorca organitza la conferència "La crisi actual i la lliure circulació de capitals" a la Cambra de Comerç de Palma de Mallorca:
He rebut al meu Facebook el següent escrit de Gabriel Pablo Caldentey, de Pergamí, Buenos Aires, Argentina:
Gabriel Pablo Caldentey: Hola Antoni, sóc de Pergamí, província de Buenos Aires, Argentina, el meu pare Gabriel Josè Caldentey va néixer a Manacor, Mallorca. Va morir quan jo tenia 17 anys, i ara en tinc 50, i amb això dels facebooks hi he incorporat a quant Caldentey figura en els mateixos. He vist que en el teu parles de Mallorca (et mentiria si et dic que ho llegeixo perquè no ho entenc al dialecte) però m'agradaria saber si els teus avantpassats s'ajunten en algun punt amb els meus, doncs de ser així, des de ja que tens una agenda una invitació a casa meva, per menjar un bon rostit argentí fet per mi, i els tallarines casolans de la meva mare, més les postres de full que fa la meva dona, amb els bombons de la meva filla Micaela Caldentey Abal. Una abraçada, i espero la teva resposta.
Jo li he contestat:
Antoni Ramis Caldentey: Hola Gabriel Pablo, llàstima que per molt poc em quedo sense el rostit argentí, les tallarines de la teva mare i les postres de full de la teva dona: Els nostres "Caldentey" procedeixen de Felanitx (a 12 Km de Manacor) i desconec la relació entre ambdues famílies, encara que imagino que n'ha d'haver per la proximitat d'ambdues ciutats i perquè una germana de la meva mare també es deia Micaela Caldentey
Demà ho preguntaré a la meva mare, Maria Caldentey
O sigui que si algú que llegeix aquest escrit coneix alguna relació familiar amb Gabriel José Caldentey de Manacor, que va morir fa uns 33 anys (devers l'any 1975 o 1976), es pot posar en contacte amb mi i explicar el que sap d'aquesta família, a través d'un comentari a aquest escrit o, per correu electrònic a: arc46nou(@)mallorcaweb.net, moltes gràcies: igual amb això, em guanyo un rostit argentí, uns tallarines i unes postres de pasta fullada, qui sap si amb dolç de llet.
This Earth Day, we launched two things. The first, our Inspiring Action video, made it to the top of the viral video charts and drove 70,000 visits to our Climate Activist page. Thanks to you.
The second, a petition demanding our world leaders attendthe UN Climate Summit in Copenhagenhas further to go - all the way to the summit itself at the end of this year.Have you asked your leaders to put our future and our planet first?
The challenges of adapting our way of life to the realities of climate change seem daunting, don't they? Let Susan Sarandon give you another Reason to Believe in our second of three videos calling for an Energy [R]evolution. There is plenty more Susan to come - we will be launching the third video next month! Double your rice
So far 50,000 of you have said no to genetically modified rice ending up on your dinner plates. We would like to have double the number of names on the petition before next month, when a key decision could be made that will affect rice dishes everywhere. Take a second to stand up for your rice. Last, but not least: Greenpeace Australia Pacific's Send a whale site has been nominated for a Webby Award in the People's Voices category. Register and vote for the whales here - voting ends on April 30th! Did somebody forward this message to you? Then SIGN UP HERE
To no longer receive these messages, please click Unsubscribe OR Send a postal mail to: Ottho Heldringstraat 5, 1066 AZ Amsterdam, The Netherlands
L'Arc46, l'Arc Mediterrani, l'arc català. El primer de tota la sèrie. Va començar l'any 1998 (ja hem sobrepassat els 10 anys) i sempre ha estat amb tu i ha existit gràcies a tu. Com a bloc va començar volguent ser "interactiu", però s'ha hagut de conformar en ser "proactiu", per manca de debat suficient. Com a proactius hem participat en la manifestació i en tota la campanya que ha possibilitat la tornada, a la gestió de les nostres institucions, del PC (Pacte de Consens, de totes les forces polítiques democràtiques, retirant la única autoritària, la de les tupinades i destruccions ambientals de l'ínclit expresident). I quasi bé, casi sempre, hem encertat la intenció i voluntat a les eleccions que ens afecten més directament: una opció més progressista, formada per més de dos partits (les majories absolutes, o quasi absolutes, es converteixen en dictadures contra el poble). Antoni Ramis Caldentey
Retroenllaços (0)
