Bases Socials de la Personalitat
Parlem de psicologia (14)
Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l'alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l'Institut I.E.S. Ses Estacions i de l'assignatura de Psicologia
Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l'home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat
Tema 6: Bases Socials de la personalitat
Introducció
1.- Analisi Transaccional (T.A.)
1.1.- Analisi Transaccional
1.2.- Estadis del Jo
1.3.- Transaccions. Tipus
1.4.- Posicions vitals o bàsiques
2.- La Influència social
2.1.- Rols i normes
2.2.- Conformitat amb el grup
2.3.- Obediència a l'autoritat
2.4.- Explicació dels comportaments socials. Teoria de l'atribució
2.5.- Ajudar als altres. Comportament prosocial. Altruisme
2.6.- Actituds
2.7.- Prejudicis. Estreotipus
3.- Relacions amb persones que ens interessen
3.1.- Atracció
3.2.- Percepció de l'altra persona
3.3.- Què m'atreu de l'altre?
3.4.- Amistat
3.5.- Amor
BIBLIOGRAFIA
Gràfics i figures del tema 6:
Bases Socials de la Personalitat i la Conducta.
- Relaciona: Psicologia, psicologia social i sociologia (masses, grups i societats).
Introducció:
Hem definit l'educació com "un procés continuat que interessant-se pel desenvolupa-ment integral (físic, psíquic i social) de la persona, l'ajuda en el coneixement, acceptació i direcció de si mateixa, per a aconseguir el desenvolupament equilibrat de la seva per-sonalitat i la seva incorporació a la vida comunitària; facilitant-li la capacitat de presa de decisions d'una manera conscient i responsable".
A les hores, referent a aquesta triple dimensió del desenvolupament integral de la peso-nalitat, podem establir la següent correspondència:
Aspecte físic ------------> Psicofisiologia
Aspecte mental --------> Psicologia cognitiva
Aspecte social -----------> Psicologia social
La psicoanàlisi estudia les causes profundes de la globalitat de la persona individual i indivisa en els tres aspectes indicats.
La Psicologia conductual estudia les conductes que la persona exterioritza, així com la modificació de les mateixes.
Tornant a la Psicologia social, aquesta estudia la Personalitat en la seva dimensió social, es a dir, en relació amb els altres, així com les relacions o transaccions interpersonals.
La Psicologia Humanista és aquella orientació o corrent psicològica que te en considerció les necessitats humanes, tant les bàsiques, com les d'autorrealització personal, com les de relació interpersonal.
1 Anàlisi Transaccional (A.T.)
1.1.- Anàlisi Transaccional (A.T.)
Actitud personal o actitud pedagògica o sistema psicoterapèutic basat en l'estudi dels distints estadis del "Jo" propi i de les relacions d'aquests amb els corresponents de les altres persones.
Igualment és l'anàlisi de les transaccions.
Transacció:
Cada una de les unitats de comunicació social.
Consta d'un estímul rebut i d'una resposta donada (E-R). Per exemple:
E: Això ho has fet molt bé. R: Me'n alegro, gràcies.
Orígens. Primers autors: Penfield, Berne, Harris, Senlle.
Fonaments:
Penfield: "Al Cervell es graven i evoquen junts els aconteixements i els sentiments que els acompanyen".
Berne: "La conducta d'una persona està notablement influïda per les experiències gra-vades, juntament amb els seus sentiments, a la infància.
1.2.- Estadis del Jo:
Són agrupacions de qualitats i característiques de la persona. Els estadis que Berne con-templa són tres: El pare (P), l'adult (A) i el nin (N).
El pare (P) està constituid per: Judicis de valor, normes, crítiques, prohibicions consells i proteccions.
L'adult (A) està constituid per: Raonament/s, donar i rebre informació, fer preguntes, investigar, fixar objectius i metes. L'adult (A) ha d'actuar amb lògica, mesura i equilibri.
El nin (N) està constituid per: Emocions (plors, rialles, amor, odi, alegria, tristesa, ...), intuïcions i la vida instintiva-impulsiva.
Subdivisió dels estats del Jo:
Pare crític (Pc): Actua emetent judicis de valor, normes i crítiques.
Nin adaptat Rebel (Nar): Quan es comporta com a desafiant, rancorós, expressant falsos sentiments.
Nin adaptat Submís (Nas): Quan actua amb falsa por, retraïgut, dubtós.
Nin natural (Nn): Part de l'estadi nin que manifesta les emocions autèntiques: ràbia, amor, tristesa, por, alegria. Representa lo espontani i lo creatiu.
1.3.- Transaccions. Tipus de transaccions:
La comunicació humana es basa en l'establiment d'una sèrie o cadena d'estímuls i res-postes que, en cada parell d'"estímul-resposta", es denomina transacció.
Donat que cada persona disposa de tres instàncies del jo, cada una de les que es pot dirigir a qualsevol de les tres de la persona comunicant, hi pot haver 9 x 9 = 81 transac-cions possibles; de les que 9 són complementàries (quan la resposta es dona per la ma-teixa línia o canal per la que s'havia donat l'estímul: P-----N / N-----P) i les 72 restants són creuades (Exemple: P-----N / N-----P).
Veure l'esquema corresponent.
Un altre tipus de transaccions són les "transaccions ulteriors o complexes" on la resposta a un estímul es converteix, ella mateixa, en estímul que provoca una resposta, i així successivament. La comunicació es dona, habitualment amb aquest tipus de transacci-ons; no obstant això, a efectes d'anàlisi, estudiam cada una de les transacions simples o senzilles formades per un sol estímul i una sola resposta.
Exemples de Transaccions:
Complementàries:
1) - Quants exercicis has fet? A - A
- He fet tots els exercicis A - A
2) - Seu-te immediatament! P - N
- Sí, sí, ja hi vaig N - P
3) - Cada vegada es pitjor el sistema educatiu P - P
- Tens raó, ningú sap res i ningú fa res P - P
4) - Ja no explic més!. Estic fart d'explicar i que no ho entengueu! N - N
- Te raó professor!. Anem al pati!. N - N
Creuades o conflictes:
5) - Com es fa aquest exercici professor? A - A
- Pareix mentida, no entens res, t'ho he explicat més de 20 vegades! P - N
6) - Demà entregau les llistes d'aquesta avaluació totalment complimentades P - N
- Venga ja, deixa de donar ordres i dedicat a fer sa teva feina P - N
Anàlisi Transaccional (T.A.):
Diagrama de Relacions (E. Berne)
1.4.- Posicions vitals o bàsiques:
Juntament amb els "estadis del Jo" i les "transaccions" que impliquen les comunica-cions entre aquests estadis d'una persona envers els d'una altra, les "posicions vitals o bàsi-ques" és el concepte fonamental de l'anàlisi transaccional (T.A.).
Les posicions vitals són cada una de les creences que una persona té referent a la seva pròpia existència, en relació a la seva vida i a la percepció de la dels altres. Això implica: a) són posicions habituals (no esporàdiques); b) són posicions relatives al jo en relació a la resta de les persones relacionades.
Igualment, la posició vital és la decisió que pren el nin als primers anys de vida (especi-alment als dos primers) que té que veure amb la forma de percebre-se i sentir-se i amb la forma de considerar i veure a les altres persones. Aquestes percepcions (del jo i dels altres) es deuen a missatges rebuts, estímuls domèstics, relacions familiars, amb els professors, amics, ...
Les posicions vitals són 4 (sí importa l'ordre):
1.- Jo estic malament - Tu estàs bé
2.- Jo estic malament - Tu estàs malament
3.- Jo estic bé - Tu estàs malament
4.- Jo estic bé - Tu estàs bé
Les tres primeres posicions vitals:
Recordem que segons el T.A., el cervell pot registrar, recordar i reviure qualsevol classe d'aconteixement. Lo enregistrat pot ser evocat i tornar-se activar en qualsevol moment. Es més, les experiències més crucials són les tengudes els primers anys de la nostra vi-da.
Als dos primers anys de vida l'evolució de la intel·ligència sensomotora (Piaget) pareix conduir a un estat d'equilibri que bordeja el pensament racional.
L'A.T. pensa que aquest estat d'equilibri s'aconsegueix al final del 2n any o durant el 3r. com a conseqüència de la conclusió que el nin estableix sobre sí mateix i sobre els al-tres. A aquesta conclusió se la denomina "Posició vital".
La primera posició és la que el nin adopta al final del primer any. Al final del segon any el nin pot passar a la segona o a la tercera o permaneixer a la 1ª.
La posició a la que el nin es posa (1ª, 2ª o 3ª) governa els actes de la persona durant tota la vida a no ser que, conscient i voluntàriament, canviï a la 4ª posició.
Característiques comunes a les tres posicions:
1.- Són decisions basades amb sentiments.
2.- Són conclusions, no explicacions.
3.- Són creences primitives amb nul consens.
4.- Max Scheler les va denominar com a "sentiment fonamental de la existència".
Primera posició vital:
Jo estic malament -Tu estàs bé
Posició de sentiment d'inferioritat, d'estar a mercè dels altres. Per a aconseguir l'estat d'equilibri la persona d'aquesta posició vital, pot prendre les següents postures:
a) Redactar inconscientment un "guió vital" amb idees del seu "Adult" que el confirmi en la seva posició.
Resultats:
- Separar-se de la gent que està bé, ja que és desagradable estar amb la gent que està bé.
- Cercar sempre l'aprovació.
- Cercar la provocació, de manera que la reacció dels altres el confirmi amb la seva posi-ció.
Resultats extrems: Abandó, instituciona-lització, suïcidi.
b) Redactar inconscientment un "contraguió vital" amb idees preses del seu "Pare": "Tu pots estar bé si ...". Són persones tipus enredadera que aprofiten la seva indefensió per a aprofitar-se del poder dels altres. Són arribistes i trepadors que pugen nivells per a trobar-se, de totes maneres, novament insatisfets.
Segona posició vital:
Jo estic malament - Tu estàs malament
Quan més es creix el nin més observa els gestos desaprovadors dels pares, majors i al-tres front els nostres negativismes. Això fa arribar al nin a la conclusió de que els altres tampoc estan bé; també estan malament.
Aleshores, el nin es tanca i no accepta l'ajuda dels altres.
El resultat extrem, expressió més típica d'aquesta posició és el nin autista.
Tercera posició vital:
Jo estic bé - Tu estàs malament
Quan el nin té experiències negatives o traumàtiques i les supera pot fer-se dur i projec-tar sobre els altres la culpa del que està passant. Conseqüentment, a continuació, casti-ga i fa mal als altres. Aquí es produeix un procés de racionalització: es decideix que la culpa de tots els mals la tenen els altres i es justifiquen les accions més immorals.
El resultat extrem més típic d'aquesta posició és el psicòpata criminal.
Quarta posició vital:
Jo estic bé - Tu estàs bé
No obstant tot lo dit, la persona pot passar lliure i racionalment a aquesta 4ª posició, que és una posició superadora de les tres posicions vitals anteriors, posicions irracionals, sentides. Característiques:
1) És racional. S'hi arriba pel pensament voluntari, no per un sentiment espontani.
2) És voluntària: Implica una decisió voluntària, un acte volitiu. No s'hi arriba espontàni-ament
3) Es basa en un propòsit o finalitat: Objectiu o meta.
4) L'expressió d'aquesta finalitat implica una racionalitat, pensament, voluntat i aposta per l'acció.
5) Implica una filosofia de vida i uns valors consistents.
6) La persona sap fer-se responsable de la seva vida i de les posicions desfavorables dels altres. Es capaç de dirigir-se a si mateixa i no a atribuir tots els seus aconteixe-ments a les circumstàncies externes sofertes.
2.- La influència social
2.1.- Rols i normes
Un rol és el conjunt de comportaments esperats de les persones de posicions socials concretes.
Un rol està definit per un conjunt de normes definides per la societat i que determinen la forma en que ens hauríem de comportar.
Exemple: Philip Zimbardo (1977): - "Els rols dels presoners i els guardians". (Papalia, p. 616).
2.2.- Conformitat amb el grup
- Salomon Asch (1955-56): "Dues targes amb línies". (Papalia, p. 618).
2.3.- Obediència a l'autoritat
- Stanley Milgram (1974): "Descarrega elèctrica". (Papalia, p. 620).
2.4.- Explicació dels comportaments socials.
Teoria de l'atribució (Fritz Heider, 1958)
Tenim la tendència a atribuir la conducta dels altres (i la nostra) a una de dues causes possibles: a) Qualque cosa interna: Un tret de personalitat, el propi esforç, ... b) Qual-que cosa externa: Una situació social, les accions d'una altra persona, la sort, ...
A les primeres les denomina factors disposicionals, a les segones: factors situacionals.
(Papalia, p. 623).
2.5.- Ajudar als altres. Comportament prosocial. Altruisme (Papalia, p. 624)
- Mr. Andrews: Ajuda al cec que cau al metro de New York (Mc Faden, 1982).
- Kitty Genovese (apartaments de New York) assassinada: 38 ho observen i no ajuden (Rosenthal, 1964).
* Reconeixement de que hi ha una emergència (sala d'espera amb fum: sol/acompanyat).
* Nombre de persones a escena (accident de cotxe, fum, Kitty Genovese).
- Estudiants de teologia / Transeünt necessitat / pressió temporal: sermó televisat. (Dar-ley i Batson, 1973).
* Ajuda d'acord amb l'anàlisi de cost-benefici.
* Heretam la predisposició a ajudar: sociobiòlegs que estudien la base biològica de la conducta social animal:
- Ximpanzés que adopten cries no seves.
- Rupits que canten fort quan hi ha perill.
- Abelles que moren defensant l'abeller (Wilson, 1978).
* Aprenem a ser altruistes. Bandura: Aprenentatge per imitació.
* Ajudar ens fa sentir-nos bé
* Altruisme social genètic. Ayala
2.6.- Les Actituds
Definició: Predisposició permanent d'un individu a reaccionar en un determinat sentit, sigui la que sigui la situació, respecte a un estímul o element concret: ètnia, país, grup social, idea, servei, producte, etc.
Igualment: Costant de comportament: Agressivitat, pessimisme, optimisme, negativitat, positivisme, solidaritat, cooperació, competitivitat, ...
Components: Cognitiu: pensaments.
Emocional: sentiments
Conductual: accions.
Qüestionaris i entrevistes.
Teoria de la consistència cognitiva:
Quan hi ha una dissonància cognitiva (Festinger) entre una actitud nostra i una situació comportamental nostra, canviam les nostres actituds per a sentir-nos més còmodes psi-cològicament.
Anàlisi atributiu o teoria de l'autopercepció (Bem):
Inferim les nostres actituds a partir del nostre comportament.
2.7.- Prejudicis. Estereotips
El prejudici és una actitud negativa que es manté envers certes persones simplement per que pertanyen a un determinat grup o per que es relacionen amb altres determina-des persones, sense conèixer-les personalment.
Els estereotips són creences excessivament simplificades sobre les característiques dels membres d'un grup, sense concessió a les diferències individuals. Tant si els estereotips són positius com si són negatius, prescindeixen del pensament lògic i el judici racional i li neguen a l'individu el dret a ser jutjat per ell mateix.
Mentre que el prejudici és una actitud que compren tant pensaments com sentiments, la discriminació és un comportament dirigit cap a una persona respecte a la que es man-té un prejudici.
Com desenvolupam els prejudicis?:
1) S'ens ensenyen els prejudicis: Quan els majors parlen de tal o qual persona o de tal o qual grup de tal manera, que és així, o que fa això, ... els fills, els alumnes, els especta-dors adquireixen el prejudici.
2) Contra els nostres competidors.
3) Personalitats propenses al prejudici: personalitat autoritària: Adorno. (taula F. p. 641).
Com reduir els prejudicis?:
1) Fomentar la cooperació.
2) Mostrar a tenir una ment oberta.
3) Criar nins independents i justs.
3.- Relacions amb persones que ens interessen
3.1.- Atracció:
Les persones ens atreuen pels seus atributs.
Però no sols els atributs. Aquests no poden predir l'atracció de manera absoluta. L'atrac-ció depèn de la interacció que establim entre els trets de l'altra i els nostres. Ens poden atreure els trets iguals i els trets complementaris: admiració o enveja pel que l'altre s'a-treveix a fer o a ser i jo no. Tendència a valorar positivament a l'altre (als meus tot m'ho fan bé, amb raó o sense ella). Aquesta percepció implica una actitud.
Factors:
Als anys 30 i 40 s'estudiava:
- Factors que ens duen a triar els amics i les parelles.
- Relació entre aquests factors i l'èxit de la parella.
- Característiques individuals.
Als anys 60: - Processos d'atracció.
Actualment:
- Progressió de les relacions a nivell superficial i a nivell profund.
- Aprofundiment en les relacions: Tendència a compartir els sentiments i fets íntims i es comprometen més l'un amb l'altre.
Situacions d'estudi:
- Naturals: Campaments, Albergs i residències, Pandilla i barri
- Estudis a laboratoris de conducta social humana.
3.2.- Percepció de l'altra persona
- Teoria de l'atribució (Heider, 1958)
- Error d'atribució fonamental (Ross, 1977): La majoria de noltros tenim la tendència, quan explicam el comportament dels altres, a sobreestimar els factors disposicionals (trets de la personalitat) i a subestimar els factors situacionals (condicions o circumstàn-cies). Especialment en comportaments negatius.
3.3.- Què m'atreu de l'altre?
- Proximitat, aparència física, caracterís-tiques personals, similitud -pensam igual-, reci-procitat.
3.4.- Amistat (Papalia, p. 666)
3.5.- Amor (Papalia, p. 666)
Apèndix: Actitud, Hàbit i Tècnica
Actitud: Predisposició permanent d'un individu a reaccionar en un determinat sentit, sigui la que sigui la situació, respecte a un estímul o element determinat: ètnia, país, grup social, idea, servei, producte, etc. Igualment: Costant de comportament: Agressivi-tat, pessimisme, optimisme, negativitat, positivisme, solidaritat, cooperació, competitivi-tat,...
Hàbit: Conducta econòmica adquirida per la repetició conseqüent a la satisfacció, que s'estableix per un conjunt de reflexes condicionats encadenats entre sí.
En el sistema de Hull (1943), juntament amb els impulsos o pulsions, constitueix el po-tencial de reacció, força excitatòria o capacitat de respondre o actuar:
EER = EHR x P
Potencial de reacció = Força de l'Hàbit x Impulsos o pulsions
EER = EER - (IR + EIR)
Potencial de reacció efectiva = P. de reacció - (inhibició reactiva + inhibició condiciona-da).
Tècnica: Conjunt de procediments propis d'un art, una ciència o una activitat (conducta) i conjunt d'habilitats corresponents per a realitzar els esmentats procediments.
Bibliografia:
Analisi Transaccional:
- VALBUENA DE LA FUENTE, F.: "La Comunicación y sus clases". Ed. Edelvives. Zarago-za, 1979.
- BERNE, Eric: "¿Qué dice Vd. después de decir Hola?". Ed. Grijalbo. Barcelona, 1979.
- HARRIS, Thomas A.: "Yo estoy bien, tu estas bien". Ed. Grijalbo. Barcelona, 1980.
- SENLLE, Andrés: "¿Quiere sentirse bien?". Ed. CEAC. Barcelona, 1985.
Influència social i Relacions amb persones que ens interessen:
- PAPALIA, Diane E i WENDKOS OLDS, Sally: "Psicologia". Ed. Mc Graw Hill. Madrid, 1994.
Parlem de psicologia (13)
Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l'alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l'Institut I.E.S. Ses Estacions i de l'assignatura de Psicologia
.
Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l'home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat
Tema 5:
Bases Biològiques de la Personalitat
La conducta com ajustament
Òrgans d'ajustament, manteniment i coordinació
Sistema nerviós
Arc sensorimotor
Tipus de neurones
Sinapsis
Zones cerebrals
Estructures subcorticals (tronc cerebral)
Sistema neuro-vegetatiu
Sistema Hormonal o endocrí
Hormones. Principals glàndules i hormones
BIBLIOGRAFIA
Gràfics i figures del tema 5:
La conducta com a ajustament
L'home és un organisme, és a dir, un ésser viu constituït per òrgans interdependents, els quals li permeten afrontar les demandes del medi ambient.
La psicologia té com a objecte la conducta d'ajustament per la que l'home afronta aquestes demandes ambientals, demandes que poden ser d'origen biològic o social.
L'ajustament és un procés continuat permanent (Piaget: "l'adaptació entre l'organisme i el seu medi es fa mitjançant l'assimilació i l'acomodació"). L'organisme, unes vegades s'ajusta canviant l'ambient: Assimilació (adapt el medi a mi: "Vull sortir. Aleshores obro la porta") ; altres vegades s'ajusta adaptant-se ell mateix a les exigències de l'ambient: Acomodació (m'adapt a les exigències del medi: "Plou molt. Aleshores he de dur paraigües").
Òrgans d'ajustament:
a) Òrgans de manteniment
b) Òrgans d'ajustament
c) Òrgans de coordinació
a) Òrgans de manteniment:
Funcionen internament a fi de preservar la salut i assegurar el creixement.
Són el cor, els vassos sanguinis, els pulmons, l'aperell digestiu amb les seves glàndules i el fetge...
b) Organs d'ajustament:
Permeten que l'organisme realitzi activitats tals com cercar manjar, aparellar-se o treballar. Funcionen quan l'organisme procura superar els obstacles del medi ambient i satisfer les seves necessitats.
Són els músculs, l'esquelet i algunes glàndules.
c) Òrgans de coordinació:
Els dos tipus d'òrgans anteriors es coordinen i regulen a través de les glàndules endocrines que exerceixen la seva funció a través del sistema circulatori i el sistema nerviós central.
Estimul (S) - Organització (O) - Resposta (R):
La fórmula conductual primitiva S -> R es substitueix per:
S -> O -> R on la O simbolitza les condicions internes de l'organisme i els processos d'organització.
La R (resposta) o conducta l'ha d'haver produïda un estímul S. Si aquest estímul no pot ser localitzat al món exterior es postula l'acció d'un estímul intern O.
Finalment la R implica una retroalimentació, que suposa un nou estímul (associat amb condicions externes, i que ocasionarà una nova resposta, el que provoca que el sistema
S -> O -> R es converteix en un procés circular: S -> O -> R = Sf (nou estímul).
Sistema Nerviòs:
A la base de tota percepció (el seu fonament), de tot pensament, de tota conducta, en general, hi ha sempre una estructura nerviosa.
La neurologia, ciència que estudia els nervis i el funcionament del sistema nerviós, és una ciència nova.
Sistema nerviós. Classificació:
- SN de relació o oikotrop: - SNC: Sistema nerviós central: Cervell i medul·la i - SNP: Sistema nerviós perifèric: Nervis perifèrics o raquidis.
- SNV: Sistema nerviòs vegetatiu, autònom o idiotrop.
El SNV és un conjunt d'estructures nervioses vegetatives que van a les vísceres i als òrgans interns.
Arc sensoriomotor reflex:
2) Fibres nervioses sensorials, posteriors, aferents.
3) Conexions a la mèdula espinal
4) Fibres nervioses motores, anteriors, eferents.
5) Efector: normalment un múscul.
Tipus de neurones:
Sinapsis:
Neurotransmisors: Entre d'altres: Acetilcolina i Dopamina.
Excés: Esquizofrenia.
Defecte: Parkinson
Zones Cerebrals:
- Dos hemisferis separats per la cisura sagital (transversal) i units entre sí pel cos callós.
- Cisures: R, S, T.: Roland, Silvi, Transversal.
- Zones Cerebrals:
1) Lòbul frontal:
- Zona Preefrontal: Relacionada amb el planejar, predir, preveure, jutjar.
- Zona premotora: Moviments fins i complexos.
- Zona motora: Moviments grossos del cos.
2) Lòbul parietal:
- Zona sensorial: Sensacions.
- Zona postsensorial: Percepció espacial, tàctil i la pròpia imatge corporal.
3) Lòbul temporal:
- Percepció auditiva
- Aprenentatge i memòria
4) Lòbul occipital:
- Visió.
.
Estructures subcorticals. Tronc cerebral ("Tallo cerebral"):
- Hipotalamus
- Formació Reticular
- Rinencefal
- Hipocamp
- Talamus:
- Important zona de relleu per a tots els estímuls sensorials.
- Funcions integradores: Alguna part del Talamus realitza una funció més de tipus integrador que de tipus receptor.
- Hipotalamus:
- Està per davall el Talamus.
- Important centre regulador del metabolisme en general.
- I especialment de la fam de la set i de la conducta emotiva.
- Formació Reticular:
- Situada just per damunt la medul·la espinal. Te forma reticular (de ret). Té dues funcions importants:
- Funció de selecció dels estímuls que venen a les fibres motòriques des de l'escorça cerebral (zones motòrica i premotora).
- Funció d'activació general mitjançant fibres que pugen des d'ella cap als centres corticals. Aquesta funció té una importància decisiva per als fenòmens del son i la vigilia.
- Rinencèfal:
- Format per un complex grup de nuclis i les corresponents interconexions.
- Localitzat a la part inferior i medul·lar dels hemisferis cerebrals.
- Les vies olfatives venen a ocupar gran part del rinencèfal.
- En ell radiquen gran part d'estats emocionals primitius.
- Funció important pel que fa als comportaments adaptatius de l'organisme amb respecte al medi ambient (conducta com a ajustament).
- Hipocamp: (Estructura amb forma de plàtan situada a l'interior del rinencèfal).
- Desenvolupa una important funció pel que fa a la memòria a curt termini.
Sistema Neurovegetatiu
El SNV o autònom és un conjunt d'estructures nervio-ses vegetatives que van a les vísceres i als òrgans interns. Consta del sistema simpàtic i el parasimpàtic.
Sistema Endocrí (Hormonal):
Hormones:
Són substàncies químiques secretades per les glàndules de secreció interna al torrent sanguini. Afecten de forma important el funcionament i desenvolupament del cos.
Una de les funcions fonamentals de les hormones és el regular el metabolisme i, en general, les funcions vitals (per exemple la insulina ajuda a la metabolització del sucre de la sang impedint el seu excés a la corrent sanguinea).
Tenen un paper de coordinació de les activitats de l'organisme.
Les glandules endocrines treballen (actuen) coordinadament.
El procés de maduració de l'organisme depèn, en gran manera, de l'acció conjunta de les glàndules endocrines.
El centre regulador del sistema endocrí es troba a l'hipotalamus que, inclús, pareix tenir algunes cèl·lules nervioses secretores elles mateixes.
Principals glàndules i hormones:
Hipofisi o Pituitaria Adrenocorticotropa (ACTH);FSH; LH; LTH.
Tiroides Tiroglobulina ---- Tiroxina
Paratiroides Parathormona
Pancreas Insulina
Capsules Suprarenals Aldosterona; desoxocorticosterona;
cortisona adrenosterona; adrenalina
Gonades Androgens: progesterona Estrogens: foliculina
Glàndules, hormones i funcions:
Glandula Localització Hormona/es Funcions
Hipòfisi o Pituitària: Principal centre productor d'Hormones Base del Cervell: Del tamany d'un siuró. Tres lòbuls: Anterior, mig i posterior. Lòbul Anterior:
- Adrenocorticotropa(ACTH) - Gonadotropas: FSHLHLTH - Tireotropa- Somatotropa Lòbul mig: - IntermedinaLòbul posterior:- Vasopresina ACTH: Estimula el desenvolupament de les capsules suprarenals o adrenals.FSH: Estimulant dels Folículs.LH: Luteinitzant.LTH: Prolactina (luteotrofa)Tireotropa: Regula la producció de tiroxina per part del tiroides.Somatotropa (del creixement): Regeix el normal desenvolupament del cos. El seu excés produeix gigantisme i el seu defecte enanisme (ambdos, proporcio-nats).IntermedinaVasopresina: Regula la funció renal, la pressió sanguinea i el metabolisme de l'aigua.
Tiroides Al coll, a la base anterior de la laringe: Dos lòbuls units per una franja estreta Tiroglobulina: Que es converteix en tiroxina Tiroxina. Funcions: Acelera el metabo-lisme / Influeix sobre el creixement / I de forma molt marcada damunt el desenvolupament intel.lectual / Actua sobre les gonades (igual que l'hipofisi). L'Excés provoca activitat general elevada; el defecte, lentifica els moviments.- Carència a nins i joves: Cretinisme:- Enanisme deforme- Deficiència mental- Mal desenvolupament sexual.- Carència a adults: Hipotiroidisme:- Mixedema: Acumulació deliquids, obessitat, ulls enfonsats, depresió nerviosa, bocio típic.- Excés: Hipertiroidisme:- Bocio exoftàlmic: Malaltia deBasedow: Augment del tamany del tiroides; ulls saltons; intens metabolis-me; magror; nerviosisme permanent.
Paratiroides Quatre petites glandules als lòbuls del tiroides Segreguen la Parathormona Parathormona: Regula el metabolisme del calci i del fosfor.
Pancreas Ubicat sota l'estomac i per damunt els ronyons Insulina Insulina: Regula la quantitat de glucosa a la sang. Si hi ha manca d'Insulina es produeix excés de glucosa a la sang (diabetes), que provoca agotament i molesties.
Capsules Suprarenals Sobre els ronyons.Dues parts: la zona medular i la zona cortical Zona Cortical:- Mineralcoids: (aldosterona, desoxicor-ticosterona)- Glucocorticoids:(cortisona)- Andrògens corticals:(adreenosterona)Zona Medular:Adrenalina Zona Cortical:- Mineralcoids: (aldosterona, desoxicor-ticosterona)- Glucocorticoids: (cortisona)- Andrògens corticals: (adreenosterona)En conjunt: Processos maduratius.Zona Medular (regida pel sistema nerviós):Adrenalina: Hormona de l'emoció.L'adrenalina activa el metabolisme:Incrementa la glucosa a la sang, eleva la presió sanguinea i prepara a l'orga-nisme per a l'acció.
Gonades:- Testicles i- Ovaris: Produeixen els gamets (espermatozids i ovuls) i les hormones sexuals Hormones sexuals:Hormones masculines:Andrògens (testosterona) produides a les cel.lules intersticials del testicle.Hormones femenines:Estrògens (luteina o pro-gesterona i foliculina) Hormones sexuals. Funcions:En general:- Procuren l'integritat de l'aparell reproductor.- Desenvolupen els caracters sexuals secundaris.- Desenvolupen i mantenen l'instint sexual.- Activen el metabolisme.Foliculina:- Regeix el cicle menstrual i permet la maduració de l'òvul.
Filogènesi: Procés pel que els éssers vius han evolucionat des de la primera forma de vida fins a l'home actual.
Ontogenesi: Procés d'un ésser viu des de l'unió dels gamets al moment de la fecundació fins que arriba a la seva plenitut i maduresa.
L'ontogènesi resumeix i reprodueix la filogenesi.
TRESPALACIOS: "Introducción a la Psicologia" UNED, 1992. Pag. 51.
BIBLIOGRAFIA:
BALLUS, C. I d'altres: "Compendio de Psicofisiolo-gía". Apunts de la Facultat de Psicologia. Universitat de Barcelona. Barcelona, 1975.
TRESPALACIOS: "Introducción a la Psicologia" UNED, Madrid, 1992.
THOMPSON, Richard F.: "Fundamentos de Psico-logía fisiológica". Ed. Trillas. México, 1974.
SMITH, Tony: "Atlas del Cuerpo Humano. Guía ilustrada de su estructura, función y trastornos". Ed. Grijalbo. Barcelona, 1995.
GARCIA GUTIERREZ, J.M. "Psicologia. Bachillerato". Ed. Laberinto. Madrid, 1996.
PAPALIA, Diane E. i WENDKOS OLDS, Sally: "Psicologia". Ed. Mc Graw Hill. Madrid, 1994
Enciclopèdia pràctica de Psicologia. Ed. Orbis. Barcelona, 1985.
.
Retroenllaços (0)
.jpg)
.jpg)
