satalaieta | 02 Juliol, 2004 18:36

Un dels Peps que més brama a la lluna i que més fa riure és el Sr. rajajajajajoy. I això que abans de ser designat pel ratoncito pérez va ser el més valent del seu grup en donar la cara al cas del Prestigi. Però els designis del ratolí són inescrutables. I si el ratolí és inalàmbric més encara. I tots els que abans han estat bons, una vegada “designats” s’han perdut per a sempre. Avui, sense anar més enfora, se n’ha fotut de tot el que fa el govern socialista a imitació del seu govern (anterior). Què vol suposar, que tot el que ells feien ho feien malament? Igualment, des del designi, és incapaç de dir cap veritat. Avui mateix deia que el sabater havia corregut per a poder fer-se una foto amb el llenyataire. Més bé va ser a l’inrevés: A les persones amb un mínim de dignitat ens fa vergonya sortir a un foto amb el llenyataire o amb qualsevol dels seus amics, showmans inclosos. No obstant això en una cosa té raó el sr. opositor: Als soldats espanyols res se’ns ha perdut ni a Afganistan, ni a Haití, regnes de les tupinades llenyataires.
Sa Talaieta Petita
satalaieta | 02 Juliol, 2004 16:54

Qui dirieu qui era "el Caixer Senyor" de les darreres festes de Sant Joan de Ciutadella? Idò sí, ho heu endivinat, l'únic Conseller del Govern Tupinada que va "Cessar", en la màxima honaribilitat, don Jaume III el tupinador, el de les faves dins el tupí i les baves dins el ribell. I el va cessar, segons va dir per que "funcionava". Ja es sap, per mantenir-se al govern han de funcionar com a conselleiros diversos (divertits) i no com a funcionaris que funcionin seriosament, o s'han de menjar el paisatge i el sol o han de bramar al vent i a la lluna.
I parlant de llunàtics. No sé si era el mateix senyor jove o un altre, del mateix poble o d'un altre, la qüestió és que un dia un senyor jove cacic d'un poble, descendent d'aquells que abans tenien "dret de cuixa", es va sentir generòs i va convidar al llunàtic del poble a "anar de senyores".
- Pep, i que t'agradaria, això?
- Ja ho crec Don Josep!
Quan arribaren al local la madam li diu al Sr. "Però, me sap greu, no n'hi ha més que una avui, na Susybom".
- "Idò, no, una cosa és convidar en Pep i l'altre és fer el beneit; si sols n'hi ha una, aquesta ha de ser per a mi. A en Pep li donau una pepa".
Quan senyor i llunàtic ja se n'anaven, el primer li demana al segon:
- Pep, i com ha anat això?
- Idò, no gaira bé.
- I això?
- Idò que, a mi, m'han donat una bruixa.
- Què vols dir, que t'han donat una bruixa?
- Sí, quan ja estava entussiasmat, li he fotut una mossegada a un mugró, i ella m'ha fet: "pffffffuuuuuu" i ha sortit volant per la finestra.
Devia ser la nova democràcia.
Sa Talaieta Petita
satalaieta | 02 Juliol, 2004 14:42

Si no fa mal fa riure. Tot i que certs responsables socials haurien de tenir més seny i fer riure menys. Ser més senyors i senyores i menys divertits. No obstant això, atès que no hi podem fer res, ens seurem a "Sa Talaieta" i riurem. Tot ell/a és una gens honorable broma de mal gust. Divertida quan no fa mal. Hi estau convidats tots. A riure i a trampar rialles
Sa Talaieta Petita
satalaieta | 02 Juliol, 2004 14:35

Ja tens el teu propi bloc. Per començar a escriure o administrar el teu propi bloc pots accedir a l'administració amb el teu nom d'usuari i la teva clau. Aquest missatge surt per defecte i el podràs esborrar o subtituir pel teu propi missatge de benvinguda. Atenció: Tots els missatges "enviats" per sa talaieta i no signats o signats per "Sa Talaieta Petita" són responsabilitat (mèrit o demèrit) d'Antoni Ramis Caldentey (psicòleg i observador social). Atenció: si obres un nou diari i no fas cap mena d'aportació l'esborrarem sense previ avís.
Sa Talaieta Petita.
L'Arc46, l'arc català humanista de comunicació (AHC). El primer de tota la sèrie. Va començar l'any 1998 (aviat farem 10 anys) i sempre ha estat amb tu i ha existit gràcies a tu. Com a bloc va començar volguent ser "interactiu", però s'ha hagut de conformar en ser "proactiu", per manca de debat suficient. Com a proactius hem participat en la manifestació i en tota la campanya que ha possibilitat la tornada, a la gestió de les nostres institucions, del PC (Pacte de Consens, de totes les forces polítiques democràtiques, retirant la única autoritària, la de les tupinades i destruccions ambientals de l'ínclit expresident). I quasi bé, casi sempre, hem encertat la intenció i voluntat a les eleccions que ens afecten més directament: una opció més progressista, formada per més de dos partits (les majories absolutes, o quasi absolutes, es converteixen en dictadures contra el poble). Antoni Ramis Caldentey
| « | Juliol 2004 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |