Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Un cavall desbocat comentat

satalaieta | 27 Octubre, 2004 22:36

Un cavall desbocat

 

Qualcú ha dit que el Govern del PP de Matas de les Illes, i més concretament la Conselleria de la Sra Cabrer, era com el cavall d’Atila, allà on trepitja no torna a créixer l’herba. I és cert. No obstant això, si aquest cavall estàs tranquilet aturadet a un racó d’un solar, sols perdríem l’herba (vegetació, vida) d’un parell de metres quadrats de les Illes, però pel que s’ha vist aquest darrer estiu, aquest cavall ha sortit desbocat i en menys de deu anys ja haurà trepitjat la totalitat de les Illes (al menys de Mallorca i Pitiuses. Els menorquins han declarat “persona non grata” a aquest cavall d’Atila del PP), ja no quedarà ni una herba a aquestes Illes. I d’això, paradoxalment,  com me deia Margalida Rosselló, la única Consellera de Medi Ambient de les Illes que ha defensat el Medi Ambient, en té la culpa el Pacte de Progrés per haver governat quatre anys entre tots els 75 anys darrers: La dreta drestructora pensava que tenia tot el temps del món per a destruir (guanyant doblers, clar; sabem que no destrueix per destruir) i anava fent-ho tira a tira. Ara que sap que és possible un govern alternatiu ha de guanyar (destruir) tant en quatre anys com el que es pugui en tota una vida. I no fa res si, com el reial Madrid, hipotecam les despeses de les Illes per a 20 anys per a endavant, “tanmateix mai no pagam nosaltres amb els nostres doblers, nosaltres només els guanyam i ens els repartim”.

.

Sa Talaieta Petita

El galliner a Madrid

satalaieta | 26 Octubre, 2004 22:09

El galliner a Madrid 

El galliner convidat a la Junta de Presidents de les Comunitats Autònomes.   

Els no tant joves recordau que ja varen convertir el Parlament espanyol en un galliner a la darrera legislatura de Felipe González. Varen seguir sent galliner fins i tot amb el poder a les seves mans. I ara són més galliner que mai (o tant com sempre).

Aprofiten les convocatòries del Govern per a reunir-se, despeses pagades, i conspirar. Mai no es prenen més seriosament que les gallines l’ordre del dia de les convocatòries. Tan és així que no importaria que els convidassin (tot això ens estalviaríem els contribuents. Però si ara protesten per que els conviden no vegeu el que protestarien si no els convidassin. Per altra banda, com més parlin des del galliner millor per a nosaltres, si segueixen així sols els votaran les gallines.

La darrera vegada no hi volien anar si Zapatero no els deia, prèviament, que acordarien entre tots. Ara no hi volien anar per que hi va el President d’un Govern Autònom, tan autèntic com ells mateixos (justs demòcrates). Però faran un esforç per lleialtat (pffffffuuuuuufff, jajajajajajaja). Que nom aquell “gerrillero de cristo rey” que fa una setmana se’n va anar a provocar a Cuba, sense cap autorització diplomàtica espanyola, el mateix que l’impresentable sinistre Aznar amb les seves patètiques visites a EEUU o a Putin sense “ras”. I, per favor, no involucreu al rei amb la “vostra lleialtat”, sabeu que sou un partit molt menys democràtic que Herri Batasuna (i a vosaltres encara no vos han aplicat la llei de Partits polítics). Un simple corral de gallines desbaratat.

Sa Talaieta Petita

Vergonyes irresponsables

satalaieta | 26 Octubre, 2004 22:03

Vergonyes irresponsables

 

Vos heu fitxat com els sense vergonyes acusen sempre als altres dels seus defectes més grossos? Acusen als altres de palles inexistents que ells sí porten, tan grosses com a vigues.

 

El darrer, un dels cans de bou del PP balear, el trampós més trampós dels que han passat (fent-si la tenda d’acampada) per l’arc polític de les Illes, en “Partsiquarts”, diu que “un pacte per a exigir que el Govern destructor de les Illes hagi de pactar, amb qui el subvenciona, el com invertir la subvenció d’una manera menys destructora” és una sensevergonyaria política de qui demana la necessitat d’aquest consens. Si fossiu mínimament responsables tendrieu la confiança suficient per a poder disposar lliurament. Atesa la vostra irresponsabilitat ecològica és el menys que se vos ha de demanar. O no saps que el teu deu petitet gastava els doblers europeus amb destí ecològic per a donar a fer, als seus amics constructors, construccions destructives? O no recordau, poques-soltes, que quan les coses eren al revés, ni pactant el procediment, vàreu lliurar les dotacions ja aprovades (impresentable Álvarez Cascos)?. I això que el Govern de les Illes era deu mil vegades més responsable que vosaltres.

 

I una altra cosa, no faceu comptes cobrar-nos a nosaltres, ciutadans, les vostres despeses incommensurables irracionals i insostenibles. Si vosaltres ho aprovau i gastau que ho pagui el PP. Robin Hoods inversos!

.

Sa Talaieta Petita

En Matas vol millorar la justícia

satalaieta | 23 Octubre, 2004 14:54

En Matas vol millorar la justícia  

Jajajajajajajaja, jejejejejejeje, jijijijijijijijji, jojojojojojojo, jujujujujujujuju.

Com es diu allò de “¡que me troncho!” en català?. De tots els disbarats que he llegit des de la meva Talaieta aquest és el que m’ha tronxat de riure més de tots. De manera que el sense vergonya (que no s’empegueix dels seus disbarats), el corrupte (com es distribueixen les subvencions públiques a totes les seves Conselleries? Com es reparteixen els sous als treballadors de les seves Conselleries? On és la llum i taquígrafs en aquests temes?)  i delinqüent (Bitel, Mapau, Rasputín, comissions,...) més gros del regne de les Illes vol millorar la justícia?.

.

Això és tant com dir que el piròman més incendiari de la ciutat vol ampliar la dotació del cos de bombers, com dir que el llop demana més vigilància per a les ovelles.  

Certament, sabem que el terrat és el menys dotat de les parts visibles del seu edifici personal, però no tant com per a això (“no soc tan beneit com semblo” deia el seu amic director, que pel fet de ser-ho segueix essent-ho).  

Idò?  

Idò aquí s’acaben les rialles i comencen les arcades, comença la nàusea, comença la pota fastigosa. Ell el que vol millorar és la “seva justícia”, aquella justícia injusta que el blinda a ell i als seus (“a los míos con razón y sin ella”) front a la justícia justa; aquella justícia de Cardenal a Madrid i semblants a les Illes que, impedint el que se'l jutgi, confirma, a qualsevol persona mitjanament capacitada, la certesa del que, abans, sols era acusació, de la qual, al impossibilitar el jutjament, impossibilita la seva defensa i absolució.  

Però, per altra banda, permet que tots aquells que per interessos o per pobresa d’esperit (“Bienaventurados los pobres de espiritu porque ellos creeran que la mare de deu nom Joana”) miren el dit en lloc del que assenyala el dit, creguin (o facin com a creure) que es refereix a la Justícia, amb majúscules i sense adjectiu i puguin seguir votant l’opció dels dinosaures de la caverna Juràsica. I aquí és allà on, tot i que sigui enganyant, mostra que aquest disbarat no és cap beneitura.  

Si no fos així, i les gents que el recolzen fossin tan ètiques com en Ruiz Gallardón, Pimentel, Tòfol Soler, o com abans, Rafel Bosch, Pere Rotger o Catalina Cirer (citant sols persones del seu Partit), segur que organitzarien una “Revolució Francesa”, incruenta sí, però que allunyàs aquest tipus de gent de la cosa política (de l’Administració pública d’interès social).   

No obstant això, això (aquesta regeneració ètica a la política i a la justícia), ara, amb aquesta gent, no és possible, per que com diu Javier Marias, aquesta societat (al menys les persones que recolzen la dreta política i la dreta jurídica) és una societat malalta, malalta d’immoralitat, tan malalta que ja, fins i tot, ha perdut la consciència d’aquest propi fet (la qual cosa és el zenit de la malaltia).  

Molt m’ha dolgut el fet de veure a aquestes fotografies persones que, abans, he admirat, fins i tot molt, recolzant a aquest grup, quan són perfectament conscients dels seus tropells morals. I a aquests del nou Govern de Madrid, dir-los que els ciutadans els vàrem votar com opció a un canvi ètic, i no per a que es “facin la foto” (mostrant així la seva conquista del poder) amb els qui representen l’opció política antagònica, que èticament no volem. I qui es fotografia amb els coixos, al cap d’un any, també és coix.  

Mentre tant, a la Justícia actual, recordar-li que fa més de vuit anys que tenc un contenciós que precisa justícia; i cada dia que passa és una pèrdua. A veure si millora.

.

Sa Talaieta Petita

Els honorables pallassos

satalaieta | 20 Octubre, 2004 12:08


Hble. Sr. Joan Flaquer Riutort, Conseller

La gent és honorable, molt honorable, o gens honorable, no pels seus càrrecs o protocol, en virtut d'una suposada representativitat social, sinó pels seus fets (actituds i comportaments).

Algunes persones "qualificades com a tals" no són gens honorables, per molt de títol que duguin annex, sinó que són uns vertaders "pallassos", malversadors de bens  i fons públics, destructors de paisatges, natura, llengua, cultura,... I que converteixen el noble quefer de la política en la fastigosa pota d'un circ de pallassos i feres.

Pota que hem de menjar els ciutadans, tant si volem com si no volem, per que un pic cada quatre anys, ens vàrem equivocar (o ens vàren fer equivocar).

Sa Talaieta Petita

I que consti, que els vertaders pallassos (i els vertaders polítics) són molt dignes i honorables. Els qui no ho són, són els governants i polítics pallassos, malversadors i destructors.

Nadal peper: Una ètica al revés

satalaieta | 18 Octubre, 2004 09:15


Un món al revés

Ara es comprenen moltes coses:

Quan Cirer i tota la plana major pepera de les Illes acomiaden Nadal, lloant la seva ètica, per que s'en va sense remugar... (O podia fer una altra cosa desprès de totes les dilacions i promeses de fer-ho, la batllesa, la primera, quan la sentència fos ferma?)

Si aquesta gent creu que una persona condemnada per utilitzar el seu poder per a coaccionar, privant d'un element vital als habitants d'una llar, és una persona ètica, es compren que tenen els criteris del que és l'ètica (i la realitat, i la raó, i la veritat, i la justícia, i la democràcia, i...) invertits: Ara es compren que la invasió d'Iraq, matant a mils d'innocents, per a robar el petroli necessari per als seus cotxes i avions és ètic; ara es compren per que totes les vergonyes polítiques i medioambientals de Matas són enteses com a comportaments ètics. L'anar al futbol i de putes amb els nostres doblers és el sumum de l'ètica política del PP (ara es compren com un d'aquests ètics del Rasputin hagi denunciat comportaments sentenciats com a "normals" de la batllesa que el va precedir). Visca el criteri... dels dinossaures de la caverna Juràssica!.

I totes aquestes persones que han entrat a substituir-lo, a Nadal, (una d'elles, com a bofetada a la democràcia representativa de l'Ajuntament de Palma, una cosa és que sigui legal i una altra que sigui democràtica), lloant l'ètica de Nadal, s'han retratades el primer dia: Igual que Cirer i la plana major pepera de les Illes prenen per ètic un fet (o a una persona) que és delictiva. Major confusió del Partit que ens governa (al revés) impossible! 

Estam en mans d'un govern d'ètica invertida!

Sa Talaieta Petita

Els Verds han mort, visca el PP

satalaieta | 16 Octubre, 2004 08:26

Els Verds han mort, visca el PP

Llegeixo al Diario de Mallorca  d’avui (fa devers una setmana que vaig començar l’escrit) que Miquel Àngel Llauger, el promotor del Congrés Extraordinari per a integrar el Partit dels Verds de les Illes dins Esquerra Unida de les Illes, a imatge i semblança del que han fet a Catalunya (el que passa és que a Catalunya les diferències entre un i altre partit eren importants i aquí, a les Illes, la capacitat de convocatòria a les urnes era quasi idèntica) ha guanyat, per un vot (35 a 34) aquest Congrés extraordinari, amb la qual cosa desbanca de la coordinació del Partit, així com a la seva idea estratègica (créixer de forma independent i pactar amb els Partits que presentin uns programes més ecològics i socials en pla d’igualtat) a Margalida Rosselló (Veus, Margalida?, si m’haguessis afiliat com t’he demanat aquests 16 darrers anys, al menys haurien empatat a 35).

I aquest fet ens deixa orfes polítics a tots aquells que pensàvem que els Verds més que una opció (un Partit) política era una necessitat de supervivència transversal assumible per totes les persones honestes i dignes de qualsevol lloc de l’arc ideològic polític. Fins i tot jo, quan alguns familiars i amics de dretes me deien que no podien votar al seu Partit desprès d’haver donat suport a la invasió d’Iraq amb les seves terriblement injustes conseqüències, i que no podien votar un Partit d’esquerres, per que ells eren de dretes, jo els hi deia que tenien la solució votant al Verds que “és un partit que compren des de la dreta, fins a l’esquerra, per a aquelles persones honestes i dignes que pensen que el primer de tot és la possibilitat de supervivència, en un món respirable i vivible, a la Terra”. Ara ja no serà així, ara serà una secció d’Esquerra Unida Partit no transversal i universal, sinó vertical ubicat a l’esquerra del PSOE. I, si és cert que, personalment, també molts dels seus membres, moltes de les seves idees i moltes de les seves accions comuniquen molt bé amb el meu sentir, i que sempre que s’han presentat amb coalició amb els Verds els he votat, no me resulten simpàtics com a fagocitadors dels Verds transversal i universal (per molt minoritari que pogués ser a les votacions), ni com a aprofitadors de les circumstàncies (m’estranya que Eberhard Grosque no hagi demanat coherència i dignitat, al si del seu Partit i als partidaris externs, en aquests moviments).

Si agafes un pot de pintura verda i un pot de pintura vermella i els mescles ben mesclats, tindràs una mescla negra, negra, negra. I si bé a mi m’agrada una bandera verda i vermella no m’agrada gens una bandera negra.

I si no m’agrada la idea del lliurament dels verds a Esquerra Unida (Ara, a alguns llocs de la Península ja es diu “Esquerra Verda”, amb la qual cosa renuncia a l’Esquerra Vermella i a la unió de totes les Esquerres, per a quedar-se en una Esquerra monocular) per a quedar-hi integrats en una refusió negra que perd la identitat d’uns i d’altres i de la que, n’estic convinçut, el resultat total serà inferior a la suma dels dos, menys m’han agradat les formes en que això s’ha fet, unes formes molt semblants a les utilitzades per Esperança Aguirre per a guanyar la Comunitat de Madrid una vegada perduda (aquestes formes, que inclouen grosseria i mals tractaments als propis membres del propi grup) les coneixia com  habituals de la dreta cavernícola, però mai les hagués pogut considerar pròpies de persones dels partits que consider ètics.

Per ventura Esquerra Unida estirà contenta de veure la possibilitat d’annexionar-se els Verds i poder utilitzar les seves senyes d’identitat i el seu patrimoni de coherència ecològica i ètica que ha acumulat des de la seva creació; però, per ventura també, com jo, estaran en total desacord amb el procediment, “no tot val per justificar el fi”, i li diran a Miquel Àngel Llauger, allò de “Roma no paga traïdors”, però el que es evident que qui estan refregant-se les mans de felicitat és el Partit Popular, el més beneficiat d’aquestes bregues internes als distints partits del que en un moment varen governar amb pacte. Tant que si en aquest afer hi ha hagut submarins és més probable que ho siguin del PP que d’EU. Igual que a la primera legislatura del qui, a la segona es va mostrar sanguinari, que governava quan entre socialistes, EU, i nacionalistes tenien majoria, però l’EU d’Anguita mai no va voler aquesta majoria, facilitant així el govern del que a la segona es revelaria com  l’impresentable. 

En qualsevol cas, les formes de Miquel Àngel Llauger me deixen orfe de Partit a qui votar (no puc votar a partits de persones que utilitzen aquestes formes, ni a partits que annexionin o pactin amb aquests partits), desprès de quasi 16 anys de referent clar per a la votació. Descartats, també PP, per la seva ètica incompatible amb la meva, i qualsevol partit capaç de, pels motius confessables o inconfessables que siguin, pactar amb ell, l’arc de Partits, a les Illes, votables se me redueix moltíssim: sols PSM, PSOE i ERC, quan fa poc més d’un any tots eren aptes excepte un.

Que consti que reconeixem la legalitat de tot el procés que a dut a conquerir la Coordinació general a Miquel Àngel Llauger, això no ho hem posat en dubte mai. El que no aprovam és el procediment, incompatible amb els nostres criteris ètics. De la mateixa manera que la repetició de les eleccions a la Comunitat de Madrid era perfectament legal, la qual cosa no lleva que la ètica fos molt discutible. No aprovam el procediment i no compartim l’estratègia proposada a seguir.

.

Sa Talaieta Petita (avui més petita que mai)

.

Ponències polítiques d'aquest Congrés extraordinari:

http://www.elsverds.com/ponencies1.htm

 

 

 

"Oposición sin cuartel y nada de autocrítica". José Mª Aznar

satalaieta | 04 Octubre, 2004 22:19


Congrés del PP o Juràsic Parck?

Aquest és el món que "veu", proclama i demana per a tothom l'Aznar, segons el seu discurs al congrés del PP. I encara "imposa" al seu President. Però qui t'has cregut qui ets? Vares ser president del Govern estatal, sí, el pitjor i més perillós president que he conegut desprès de Franco; però ara no ets més que una mitja punyeta de merda (que emmerdes tot el que toques, inclús sols amb la paraula).

.

Aquest és el món que "veu", proclama i demana per a tothom el Matas, segons el seu discurs al congrés del PP. "Acusar a l'altre d'haver-los comesos" ("Diguem de que bravatges i te diré que és el que et manca". "Diguem de que m'acuses i te diré quins són els teus defectes").

.

Imagin que Ruiz Gallardón i Pere Rotger no devien saber on amagar les seves cares, de la vergonya aliena, tot i ser també de dretes.

.

Per què aquest "oposición sin cuartel" (i sense cap autocrítica, es a dir sense cap reflexió i sense cap raó), sona tant a "guerra sin cuartel"?. Aquesta guerra que tant coneixen i tant proclamen els tres de les Azores (encara no han "lamentat" ni condemnat, ni resat per cap ninet innocent mort a Irak o a Palestina per les bombes assassines americanes o israelianes).

.

Circ Juràssic, vertader desbarat irracional, que, tot i que fa riure (com es pot ser tan clown?) fa mal, molt de mal. Tant que renunciam a les rialles que provoca el desbarat, l'absurd.

.

Sa Talaieta Petita

Agug, agag, nene por, nene guanyar

satalaieta | 03 Octubre, 2004 21:32

És tan beneit com sembla?

Jo pensava que s’ho feia per interès (per molts d’interessos), però que era molt més intel·ligent del que semblava.

Desprès de la seva intervenció al congrés del seu partit he de tornar a pensar que possiblement, al contrari, sigui molt més beneit del que sembla.

Idò, com pot guanyar eleccions i presidir un govern i un partit tan poderosos? Per que al seu darrera hi ha altres “egos” molt més intel·ligents i molt més interessats en que “un tonto útil” ocupi aquesta poltrona, en benefici de tots (i per competitivitat, més val que sigui ell i que no l’ocupi un altre que pugui ser tan inteligent com jo, o més). I, atès que ell, és una simple caixa de ressonància o "magnetofono" (ha dit, al seu Congrés, exactament els mateixos dois i desbarats  que va dir fa unes setmanes el seu valedor i creador), i que es capaç de qualsevol cosa per aferrar el seu cul a la seva cadira, és el subjecte ideal. (“Hola Sr. Presidente”, així, en castellà, “Hola Sr. Director”; “Hola don Pepito”, “Hola don PePe”).

.

Sa Talaieta Petita

.

PS: Qui paga viatges i dietes al seu Congrés, ells, el partit, o nosaltres els ciutadans a través de les Institucions Administratives Públiques?

.

No si és lo lògic, però com ja estam tan acostumats a pagar lo seu particular...

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb