Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Quan Illes Balears era una democràcia

satalaieta | 08 Desembre, 2004 23:26

- Però, i ara no ho és? Fa poc més d'un any jo vaig anar a votar.

- I vostè creu que anar a votar significa democràcia?

- Ens han dit que sí.

- Idò ens han tornat a enganyar. Democràcia significa "el poder del poble" a través dels seus representants elegits, però no "tot per al poble, però sense el poble" i molt menys "tot per a nosaltres, en contra del poble" aplicat pels elegits.

Per a començar els resultats de les eleccions: varen sorprendre a tothom, fins i tot als qui varen guanyar; no s'ho esperaven, ni ho podien assumir, no tenien, ni tenen gent preparada per a cobrir tots els càrrecs de responsabilitat, que són massa molts, d’una Administració pública en la que no hi creuen més que com a instrument de fer doblers, i així han hagut de posar fins i tot Directors Generals, sense la més mínima titulació ni preparació que no tenen més mèrit tècnic professional que un sectarisme exagerat que, per fer mèrits davant el seu, també limitat cap, no saben sinó lladrar a uns, aliens, i afavorir a d’altres, propis.

Varen sorprendre a tothom excepte als seus amos i valedors. Igual que a EEUU, Comunitat de Madrid, i a qualsevol sistema capitalista avançat, els governs sols són un instrument, ben tractat, això sí, dels vertaders amos, el poder econòmic. Aquests no varen estar gens sorpresos: el Govern del Pacte de Progrés, aparentment, no havia estat tan submís i sintònic com els governs conservadors, i havien decidit tornar a entendre’s amb el partit capitalista no democràtic, aquests tenien tots els vots de tots els treballadors captius: “Si diumenge no ha guanyat el PP, ho sentim molt, però haurem de tancar i vosaltres vos haureu d’anar al carrer”. Alguns hotelers de Cales de Mallorca ho varen fer més gràfic i creïble: “Ara ja estau al carrer. Si diumenge guanya el PP, dilluns ja podeu tornar a reingressar al treball”. Així s’explica que a les barriades de Ciutat més populars i treballadores, com Sont Gotleu o Verge de Lluc va guanyar el PP, on mai no ho havia fet i on mai, per coherència ideològica i política ho podria fer. Però, atès que “Deu no paga de bastó” hotelers i constructors han guanyat molt menys (menos) el primer any del PP que a qualsevol any del Pacte.

Igual que Aznar amb la qüestió de la Guerra d’Iraq, el nostre Govern, ha pres moltes decisions contràries a la voluntat de la majoria i fins i tot a molts dels seus propis votants, especialment en matèria de destrucció del Patrimoni, en contra de la llengua, en educació i, molt especialment, en la qüestió de les grans obres mastodòntiques, que apart de ser les que destrueixen més l’ecologia de les Illes, són les que donen més doblers negres que es poden derivar al Partit, a pagar favors, o a les economies familiars pròpies. I no sols en qüestió de doblers negres, sinó també en qüestions de doblers blancs: Quantitats de càrrecs de lliure designació, malversació de fons humans i econòmics públics (mobbing: funcionaris als que se’ls ha apartat de tota feina, però se’ls ha de seguir pagant per no fer res i que en alguns casos s’han d’indemnitzar amb quantitats astronòmiques, 35 milions de pessetes en un cas publicat fa una o dues setmanes –clar con que no es paga amb doblers del cap tòxic acossador o amb doblers del Partit-), repartiment partidista de subvencions i concessions: De jutjat de guàrdia és la concessió de les televisions de les Illes 24 de 27 canals a amics afins al Partit, que unit a la substracció  de TV3 i canal 33 no ens quedarà a les Illes més TV no tòxica que el bloc de “Sa Talaieta Petita” i el “Diari Interactiu de l’Arc-46” per Internet. Com de jutjat de guàrdia per atemptar contra la democràcia és l’esmentat vot xantajat. Com de jutjat de guàrdia, per malversació de fons públics, és el mobbing, les concessions irrregulars, les empreses privades creades per a abocar-los doblers públics, obres mastodòntiques,... quasi tot.    

Sa Talaieta Petita

Marxisme en el PP. Carlos Carnicero

satalaieta | 08 Desembre, 2004 21:31

Marxisme en el PP (traduit del castellà per Internostrum)


CARLOS CARNICERO

Diario de Mallorca, 8 de desembre de 2004

No hi ha un ápice de dissensió interna. Els discursos són clònics fins a l'extenuació. Es repeteixen els arguments com consignes. "Espanya no va participar en la guerra de L'Iraq". "Els soldats espanyols van anar A L'Iraq en missió humanitària per a reconstruir el país". Els dirigents del Partit Popular reblen els eslògans com el catecisme del Pare Ripalda mentre en Faluja segueixen caient projectils per a rematar l'obra de reconstrucció que permeti l'ajuda humanitària.

Miguel Ángel Moratinos deu dimitir: és intolerable que tregui la conclusió que el Govern d'Aznar va protegir un cop d'Estat a Veneçuela, perquè l'ambaixador d'Espanya, quan va acompanyar al nord-americà a entrevistar-se amb el cap dels colpistes, només havia anat a preguntar com estaven les coses. Aznar va trucar per telèfon esmentes es donava el cop a qui ho estava donant.

Som tots uns malintencionats. Ells se senten insultats amb raó, només perquè la realitat xoca amb els seus dogmes. El marxisme se sustenta en el dogma; no hi ha gens que pugui ser discutit en l'univers del Partit Popular. Fins i tot el seu líder carismàtic està adoptant formes poètiques maoístes quan es refereix a la ubicació física dels caps terroristes que no estan "en altes muntanyes ni en llunyans deserts".

Mao deia que l'imperialisme era un tigre de paper i José María Aznar afirma que desconeix si s'està investigant l'atemptat del 11-M. Consol per a les famílies mentre tots els militants del PP repeteixen que cal arribar al fons del que va ocórrer el 11-M, com si els terroristes que es van suïcidar en Leganés anessin éssers d'altra galàxia. No importa que sigui creïble mentre tots diguin el mateix. Amb el dogma i les consignes no hi ha debat possible. Guanyen sempre perquè el dogmatisme no descansa ni en la festes de guardar i els cors es renoven en la mesura que es produeix un escenari en el qual els missatges són sempre idèntics encara que siguin abstrusos.

Estan indignats amb Moratinos mentre José María Aznar afirma que va haver una conspiració perquè el PP perdés les eleccions i que l'atemptat de Madrid estava teledirigit perquè el PSOE arribés A La Moncloa. Onze milions d'espanyols, insultats en la legitimitat del seu vot, assisteixen a aquest repartiment de dogmes sense adonar-se que l'única cosa que està ocorrent és que el PP accepta el leninisme com forma política en la qual les coses es repeteixen com en les grans avingudes de Moscou quan les consignes no havien de ser explicades. Seria desitjable que comencessin a utilitzar la falç i el martell en comptes de la gavina. Les coses serien més comprensibles

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb