Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Confirmat

satalaieta | 30 Abril, 2005 15:27

Fa temps que ho anam dient: Matas no creu en la política dels millors (ell tampoc és dels millors) al servei de la "cosa pública" o al servei dels ciutadans i ciutadanes, Matas creu en la política al servei de la globalització del capital (una part globalitzat a la seva pròpia butxaca i una altra a la dels amics del Partit) i de la recreació de la seva pròpia vista. Alguns/es Consellers/es no tenen cap altra mèrit tècnic que tenir una bona apariència que facin agradable la vista al Conseller Flaquer i, per suposat, també al molt Hoble. Sense anar més enfora, avui mateix he llegit a aquesta enorme enciclopèdia de Don Pere (el mateix del Baluart i de més de la meitat de mitjans de comunicació de les Illes, Ono balear inclòs) el nom i llinatges d'una Consellera i, al llegir la seva biografia m'he trobat que no té altres mèrits o experiència professional o tècnica que "haver nascut" un dia determinat a un lloc determinat, ser "llicenciada en dret" i "tenir el carnet del Partit Popular", el mateix que varis milions d'espanyoles al voltant de tot Espanya. En Matas és qui la té, sense mancar-ne un, als consells de govern i a les excursions per Mallorca (per Barcelona era en Flaquer) i, per ventura, per fora de Mallorca, però no és ell que li paga tan alts mèrits amb tan alta paga. Qui la paga és vostè i jo. I nosaltres no gaudim d'ella ni a reunions ni a excursions.

El clan de la polució

satalaieta | 30 Abril, 2005 11:51

 

Que el PP, o el CC, el clan de la corrupció, o el CD, el clan de la destrucció, o el CP, el clan de la perversió, si es confirma la noticia referent a un professor (educador), per a més vergonya ex-director, ni més ni menys que assessor de la Conselleria d'Educació, concretament de la DG de Planificació i Centres (si es confirma, per a fugir espaordidament tots els assessors i tècnics dignes de la Conselleria), i, en qualsevol cas, clan de la polució, no estima Mallorca, ni Menorca, ni Eivissa, ni Formentera, ni Cabrera, ni Dragonera, i que sols estima la seva butxaca ambiciosa, viciosa i avariciosa, és més que evident.

Mallorca i Eivissa 2070. Com a conseqüència del matisme, cabrerisme i munarisme 2005. Fotografia Ria Slides. Ara la humanitat "cabra loca" d'aquell temps ja no és la "primera" espècie animal, ni tan sols existeix . L'atmòsfera sulfurada molt semblant a la primigènia és incompatible amb la vida humana i amb qualsevol vida d'animal mamífer. Ara el rei de la creació viva és el bacteri sapròfit. Bé ja ho era l'any 2005 tot i que fa 65 anys tenia una altra morfologia.

 

Altra vegada les gallines en el Congrés

satalaieta | 27 Abril, 2005 20:46


De nou l'estratègia que els ha donat sempre tan bon resultat i tant crèdit entre els subhumans i tanta vergonya aliena als altres humans: Convertir la més alta Institució de l'Estat espanyol, el Congrés dels Diputats, en un vergonyós sorollós galliner, exercint de volateria boja i sorollosa, en un vergonyós sorollós bordell exercint de sorolloses ballarines. I faltar al respecte a les més altes autoritats de l'Estat: Al president del Congrés dels diputats, al President del Govern i a molts membres del Govern. Exercint de pals entre les rodes, de sucre en el  carburador, de mosca collonera. Exigint en el Parlament basc una netedat que ells no tenen en l'espanyol. Són dolents de solemnitat. Exerceixen la ignomínia com un joc de volei-ball (vergonya per rotació: Rajoy, Zaplana, la seva consoladora, Aceves, Botella, avui li ha correspost a Trillo,...). Jugau no només amb les hisendes alienes, sinó també amb les vides. A més de vergonya i por em feis fàstic. 27-04-2005

El relativisme i la crisi de valors de Joan Huguet

satalaieta | 23 Abril, 2005 23:51

Vista de com ens deixa Mallorca la política constructiva-destructiva del Govern Matas
Foto B. Ramón. Diario de Mallorca. 23-04-2005

.

.

El relativisme i la crisi de valors de Joan Huguet


Joan Huguet Rotger, menorquí jugueta (“Catalineta no em miris”, per a dir-lo suaument) i divertit membre del PP escriu amb fluïdesa i estil en, pràcticament, tots els mitjans de comunicació (fins i tot en mitjans molt distints), el que no equival a sempre amb veracitat i bona fe; i quan escriu es presenta com portaveu del PP i no com ni més ni menys que President del Parlament dels Illes Balears, és a dir, com màxima autoritat absoluta del poder legislatiu balear. Potser per això, per ser “portaveu” porta la veu a tots els mitjans diferents i si és així, i per això fora, deuríem comprendre que en els seus escrits no “parla” Juan Huguet sinó que ho fa tot el PP de les Illes per boca o mà del seu portaveu.
Avui ens dóna una lliçó, la ignorància i la incoherència són atrevides, sobre física quàntica i altra sobre filosofia clàssica (“El relativisme i la crisi dels valors”) per a acabar citant al nou Papa Benet 16 i el seu inquisitiu atac a la “dictadura del relativisme” (expressió tan afortunada com “quadratura del cercle”) que només pot fer reflexionar als esclaus de la fe (qualsevol de les dues) ja que tots els altres estem convençuts que el cercle és circular, el quadrat és quadrat i qualsevol absolutisme és cent vegades més dictadura que qualsevol relativisme. No ens faceu recordar a Copérnico, Galileu i la Grandísima Santa.
Comprenem, encara que, lògicament, no compartim (sinó que tot el contrari, per injusts i perillosos), els arguments de Joan Huguet i de tot el seu PP: El PP és un partit que sempre, fins i tot en l'oposició, ens vol imposar el seu absolutisme inquisitorial que, com la Santa Inquisició, no dubtaria a condemnar a mort a qui, amb veritats relatives s'oposessin a les seves mentides absolutes (com ha ocorregut amb el quart de milió de morts de L'Iraq). En Inca, focus de corrupció política, una assessora del PP ha gaudit durant anys de llocs d'importància per ser “llicenciada en psicologia” amb un títol falsificat (Quants casos més idèntics no haurà en la mateixa entenimentada (no crec que la idea de falsificar el títol hagi estat seva)? Qui i quan retornarà els diners extres cobrats per una categoria falsa?) IB3, la televisió dels amics desaprensius del PP ha finiquitat (amb tots els trucs indirectes que es vulgui: Les empreses concessionàries són tan tufants com la pròpia IB3) a una treballadora per ser filla d'una mare crítica amb la política destructora de paisatge, territori i vida del PP de Mates i Huguet.

I comprenem també que Huguet es lamenti de la crisi dels valors. Imaginem que es refereix a la crisi dels seus propis valors en borsa (els referents als propis de l'economia balear) i els dels seus amics del partit (no pensam que ho pugui fer referint-se als valors ètics i humanistes que aquests són els que menys tenen i menys volen els membres del PP). Però d'aquesta crisi, que fa temps que anunciam en els nostres arcs, no hi ha més culpables que qui han desenvolupat aquesta economia de fuita espaordida i irracional cap a davant, amb un govern i uns consellers (economia, turisme i obres públiques), que pot ser que sàpiguen molt d'especulació, però que no saben res d'administració i gestió i economia públiques. Es van carregar la Ecotasa que era un filtre de qualitat turística (i, com a tal, agradablament pagada) alhora que una font d'ingressos públics important, han incrementat la destrucció del paisatge i el cost de l'habitatge i els impostos fins a situacions insostenibles. El desarrollisme sense fi ha atret a les Illes a grans masses de màfies, d'una banda, i delinqüència per necessitat per l'altra, que fan la nostra vida poc agradable i poc segura i que, igualment, i per contra d'aquells esmentats, qui volguéssim que vinguessin, per a injectar la nostra economia, l'hi pensin molt abans de venir. Comprenem que aquesta crisi, per a gent acostumada a guanyar d'un cop de ploma quantitats que un professor deuria treballar 2.000 anys per a poder guanyar la mateixa quantitat, és molt preocupant, però això, si són tan llests com semblen, devien haver-lo previst: Qui sembra vents recull tempestats. I després volen traspassar la seva responsabilitat, per incompetència i malícia, als altres (aquí sí que són llests: de nou volen confondre'ns dient que les virtuts dels altre són seves i que els seus defectes són dels altres. No obstant, altra vegada, només convencen a qui combreguen amb rodes de molí, que, a causa de la dolenta formació rebuda per molts durant tant temps, segueixen sent massa).

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Social
23 d'abril de 2005

Què pillín l'Esperit Sant!

satalaieta | 20 Abril, 2005 10:05

 

Què pillín l'Esperit Sant!


Com no va a ser pillín si a uns cardenals, vull dir Cardenals, els inspira un nom i a altres altre? o per ventura va a ser que no, i que qui són uns pillins són els cardenals, vull dir Cardenals, i que l'Esperit Sant va a ser, senzilla i simplement, un colom?


Però suposant el primer, què pillín ha estat il·luminant a, almenys, dos terços dels Cardenals perquè triessin al Cap suprem del Sant Ofici (la Santa Inquisició li deien abans) Ratzinger com nou cap suprem Papa i nova Santedat de tots els catòlics creients practicants (és a dir, ell mateix i sis o set més) amb el nom de Benedicto 16 o 26 (ara no ho recordo molt bé)! Esperem que no se li ocorri declarar dogma infal·lible de fe que el sol gira al voltant de la terra (o és que no ho veieu cada dia?) i no al revés i que no se li ocorri manar-nos a la foguera a qui pensem el contrari. I és que en un món del déu totpoderós Bush vivint en la Terra poc pot fer “un representant” d'un Déu o, millor dita, del seu Fill, amb un Esperit Sant pillín, que està en els cels.


Quina cara de pillín ha posat aquesta nova santedat, com si digués: “per fi, sí, hauré estat Papa cristià catòlic Urbi et Orbe en vida terrena, circumstància que li és donada a molt pocs mortals.


Doncs si, “habeis Papam”. En la persona del sant inquisidor Ratzinger Benedicte 16 o 26. I dic “habeisi no “habemus” perquè jo rebutjo el “dogma” de l'Església i em quedo només amb “la doctrina social” de l'Església. De fe, esperança i amor em quedo només amb els dos últims. Rebuig les afirmacions de Sant Pau, qui les va pronunciar sota l'efecte d'un enlluernament que li va encegar, i em quedo amb l'exemple de Sant Tomás, qui només creia, científicament, allò que veia i podia comprovar amb les seves pròpies mans i els seus propis ulls. I del “Pare nostre” em quedo només amb la segona part, allò de l'aliment, l'habitatge, la justícia distributiva i el perdó.


Amb Ratzinger de Papa Negre (o, almenys, molt fosc, poc clar, poc convincent i molt dogmàtic) que Déu Pare ens agafi confessats; Déu Fill, amb les sandàlies descordades; i Déu Esperit Sant que es prengui unes llargues vacances reparadores.

Sí, però amb els ulls oberts

satalaieta | 08 Abril, 2005 10:45

Sí, però amb els ulls oberts

El món cristià plora la mort de la seva santedat el Papa Joan Pau II, uns amb llàgrimes autèntiques, altres amb llàgrimes de cocodril. Per això, nosaltres respectem la memòria i la política social del Papa mort (no així la política de la moral i partidisme sectari catòlics), però volem advertir contra aquestes llàgrimes de cocodril, de tants de "pecadores pescadors d'homes" que l'única cosa que pretenen és permetre que la presa es confiï i pugui ser capturada. Per això, cristià dolgut per la mort del Papa, pots plorar la seva mort, però... amb els ulls oberts. Que "els confiats es van a l'infern (i més en la Terra)". O, millor, a les gargamelles del cocodril.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb