Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Jutges partidistes i sectaris

satalaieta | 11 Maig, 2005 23:29

El jutge Antoni Montserrat té la mateixa imparcialitat que l’advocat Rafel Parera (aquest que defensa –i guanya- totes les tupinades comeses per gent important del PP); amb l’agravant que aquest és jutge i l’altre advocat (l’advocat ho és de part, però el jutge, teòricament, no). Ja ho vàrem dir la primera vegada que aquest jutge de carnet del PP, explícit o implícit, a la boca va intervenir en casos de Matas. Però ja pot dir Missa i resar credos (Jo crec en el Deu PP totpoderós,...) aquest jutge: per més que s’empenyi, el quadrat no és circular i el cercle no és quadrat. I l'Hble. Matas (“En Quetgles, víctima de la impudícia e indecència del propi Matas no es mereix que jo li contesti” ha dit l’Hoble) hauria de respectar a les persones que ens representen a molts dels balears. Quan en Quetgles és 100 vegades més digne, ètic i persona que l’insultador, quan Quetgles ha estat elegit per molts de balears a qui ell representa –quan l’insulta a ell, insulta al poble- i quan en Matas ha estat elegit per l’avarícia, la indecència i la tupinada. Ja estam en que les Illes de Matas aznarista i bushista és una cova, practicada per les prefectures de l’executiu i legislatiu... però si d’aquesta immensa nàusea no es salva tampoc el judicial estam tots en la mateixa situació d’aquell que, caigut a un pou molt especial, sols recordava aquella oració de: “Bendicenos Sr. y bendice estos alimentos que, por tu santa bondad,  vamos a comer...”

Però què fa aquest home?

satalaieta | 11 Maig, 2005 22:29

La successió de fotografies a dos escrits consecutius nous, de vegades, provoca curiosos efectes optics. I això és el que ha passat als dos escrits anteriors a Sa Talaieta Petita.  

Però què fa aquest home? On va amb aquestes manades? Què passaria si les lletres que hi ha entre ell i la fotografia del escrit posterior (superior) desapareguessin? Un simple efecte. Una simple il·lusió... òptica.

Gloriosa Primavera

satalaieta | 11 Maig, 2005 08:29

 

Conten que un dia un Reverend feia el trajecte, amb tren, Valladolid - Salamanca. Aprofitava el viatge per a fer les seves oracions, llegint el seu breviari, quan va entrar en el seu compartiment una joveneta amb una minifaldilla d'infart, “això no és una minifaldilla, això és un cinturó de tela”, diu la meva amiga Fernanda referint-se a l'altura d'aquest tipus de minifaldilles. La noia es va seure en el banc entapissat  davant del que estava assegut el Reverend i va començar a escodrinyar tot el compartiment, així com a mirar el paisatge per la finestreta del mateix. A l'observar com el Reverend havia aixecat la vista del breviari uns centímetres fins a mirar, ruboritzat i luxuriós les cames de la noia, just en la frontera que amagava la minifaldilla o cinturó de tela, la noia li va dir: “Què està llegint (o mirant), Reverend? Al que el reverend va respondre: “Sant Joan, Capítol 4728, versicle 342”. Quan la noia, poc després va arribar a la seva casa, va acudir a la cita anunciada pel clergue, en la seva vella Bíblia de tota la vida que havia pispat, molt de nena, al seu pare. Aquell capítol i versicle deia: “Més amunt està la Glòria”.

Avui he recordat aquesta història quan, anant caminant cap al treball, m'he creuat amb una encantadora preciosa joveneta que duia uns pantalons de cintura tan baixa que només un miracle els mantenien en un equilibri inestable contra les lleis físiques de la gravetat (les modes canvien, què li anem a fer?!). Quan he arribat a casa he acudit, ràpid, a “la meva Bíblia llatinoamericana” de tota la vida i he buscat “Sant Joan, Capítol 4728, versicle  342” i he pogut llegir: “Un mil·límetre més baix està l'excitant infern ardent”.

Bona Primavera vos desig a tots i a totes

 

Bisbes autoritaris i capritxosos (perillosos)

satalaieta | 07 Maig, 2005 20:10

Altra vegada, mostrant llautó els vells i perillosos carcamals

.

Fa temps, més de 30 anys, que coneixem l'estratègia de la dreta civil i religiosa més reaccionària: Les tres santes: la santa desvergonya, la santa imposició i la santa negació (m'ho va contar un cosí segon meu que l'hi havien ensenyat i inculcat en una Universitat de l’Opus Dei). Les tres santes imposades des de l'autoritat més dogmàtica (no raonada, ni justificada) que confereix el Ministeri (dels misteris) del “Tòtem i del Tabú” (ambdues utilitzen ambdós, encara que la religiosa més el Tòtem i la política i econòmica més el Tabú). No entenen la raó, ni el natural, tampoc entenen, encara que ho invoquen en el seu autoritarisme, el sobrenatural, Aznar, el del tabú de la llibreteta blava (si algú donés amb ella igual podríem desvetllar el misteri de l'autoria del disseny o pla de l’11M), deia que per a ell no importen les causes, sinó només els fets (si ell solta una pedra des d'un alt pis que cau en el cap d'un vianant i el mata, l'única cosa evident, per a l'impresentable, és que una pedra ha matat a un vianant, però no té res que veure que el fet que ell l'hagi amollada des d'una altura important).


Ara bisbes i peperos criden als funcionaris, jutges i batlles, perquè es rebel·lin contra la nova llei que permetrà les noces entre parelles d'homosexuals. Al·legant què? Ja he dit, no poden al·legar res racional, al·leguen una creença dogmàtica indemostrable, i es fiquen on no deguessin, induint als creients a la sempre perillosa rebel·lió contra la norma legal. Philip Zimbardo, psicòleg social, ens explica (i basta “mirar” la història) que es fan més barbaritats en nom de l’obediència a autoritats capritxoses que en nom de la rebel·lió a aquestes autoritats.


Però, vegem la doble incoherència de la moral puritana dels reaccionaris: Per què es fiquen en alguna cosa que no els incumbeix? (o és que si els incumbeix i tenen la temptació d'aplicar-se a si mateixos aquesta llei i això els atemoreix?): La llei no obliga a ningú a casar-se amb una persona del seu mateix sexe, no obliga a ningú a oficiar unes noces “religioses” entre homosexuals. Deixin que cadascun, d'acord amb la seva consciència, faci el que vulgui, mentre no danyi a ningú (l'única moral social vàlida) i dediquin-se a les coses de l'Església (deixeu que l'Església s'ocupi de les coses del Pare i als polítics les coses del poble –del Cessar-). La llei és civil i amplia els drets i reconeixements humanistes, no és religiosa ni restrictiva (que semblen ser les úniques normes acceptables per l'Església i el PP). S'imaginen Vostès que un conjunt d'Alcaldes i Jutges que no creguessin que Jesús es personalitza en la Sagrada Forma en la Consagració, es dirigissin a tots els sacerdots instant-los que no consagressin i als fidels que no anassin a Missa, per una qüestió de consciència, ja que ells no creuen? Qualsevol persona amb un mínim de judici riuria d'aquesta proposta i diria: “Que es fiquin en el que els importa”. Amb tota la raó. Exactament la mateixa tota la raó que tenen els qui diuen als Bisbes que es dediquin al seu i no a fer política per al Partit Popular. Ja n'hi ha prou d'instrumentalitzar políticament, la fe, el dogma i fins a el propi Déu! Ja n'hi ha prou d’incitar a la rebel·lió i a la violència als creients contra les decisions democràtiques! Dues persones homosexuals que decideixen casar-se no fan mal a ningú, no maten a ningú, però això és molt més detestable i condenable per a aquests reaccionaris que els 250.000 morts innocents de L'Iraq. Per què no es dediquen a condemnar aquestes morts innocents i les seves causes? Llavors podríem creure que potser tindrien alguna raó racional i coherent.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Social

Illes Balears, 7 de maig de 2005, any de l’educació

Comunicació íntima i oberta

satalaieta | 07 Maig, 2005 08:43

Quan la comunicació és d’amor és una comunicació íntima, callada, personal, és una comunicació que no es pot compartir amb ningú més que amb la pròpia persona comunicada, ni tan sols amb les teves extensions amicals o familiars més properes i directes. Aquesta mal entesa “sinceritat total”, “ni el més mínim secret entre nosaltres” romp els dos canals.  

Però quan la comunicació és secreta i parcial, al si d’una organització o federació, la cosa és molt distinta, lluny de consolidar dos canals tan forts com el roure, el que es fa és cortocircuitar la xarxa en estrella de l’organització i crear petites sectes secretes, i de conseqüències satàniques, al si de l’organització. És acumular un bassiot d’aigua estancada i, prest, putrefacta, pestilent i infecciosa. 

És per això que quan estim emotivament i íntimament no me n’adono ni jo mateix; és per això que fuig, com de la pesta, de totes les organitzacions o grups d’organitzacions on qualsevol  comunicació no arribi al 100% dels integrants de l’organització o del grup.  

Per cert la definició de fòrum implica “debat obert permanent” i no “publicitat parcial intermitent”.

Cap al segon Fòrum Social de Mallorca.
Avui és 7-5-5

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb