Blog proactiu de l'Arc Mediterrani (Arc46)

"Sa Talaieta Petita". Grup humanista de comunicació. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg social. Comunica: arc46nou(arrova)mallorcaweb.net

Bisbes autoritaris i capritxosos (perillosos)

satalaieta | 07 Maig, 2005 22:10

Altra vegada, mostrant llautó els vells i perillosos carcamals

.

Fa temps, més de 30 anys, que coneixem l'estratègia de la dreta civil i religiosa més reaccionària: Les tres santes: la santa desvergonya, la santa imposició i la santa negació (m'ho va contar un cosí segon meu que l'hi havien ensenyat i inculcat en una Universitat de l’Opus Dei). Les tres santes imposades des de l'autoritat més dogmàtica (no raonada, ni justificada) que confereix el Ministeri (dels misteris) del “Tòtem i del Tabú” (ambdues utilitzen ambdós, encara que la religiosa més el Tòtem i la política i econòmica més el Tabú). No entenen la raó, ni el natural, tampoc entenen, encara que ho invoquen en el seu autoritarisme, el sobrenatural, Aznar, el del tabú de la llibreteta blava (si algú donés amb ella igual podríem desvetllar el misteri de l'autoria del disseny o pla de l’11M), deia que per a ell no importen les causes, sinó només els fets (si ell solta una pedra des d'un alt pis que cau en el cap d'un vianant i el mata, l'única cosa evident, per a l'impresentable, és que una pedra ha matat a un vianant, però no té res que veure que el fet que ell l'hagi amollada des d'una altura important).


Ara bisbes i peperos criden als funcionaris, jutges i batlles, perquè es rebel·lin contra la nova llei que permetrà les noces entre parelles d'homosexuals. Al·legant què? Ja he dit, no poden al·legar res racional, al·leguen una creença dogmàtica indemostrable, i es fiquen on no deguessin, induint als creients a la sempre perillosa rebel·lió contra la norma legal. Philip Zimbardo, psicòleg social, ens explica (i basta “mirar” la història) que es fan més barbaritats en nom de l’obediència a autoritats capritxoses que en nom de la rebel·lió a aquestes autoritats.


Però, vegem la doble incoherència de la moral puritana dels reaccionaris: Per què es fiquen en alguna cosa que no els incumbeix? (o és que si els incumbeix i tenen la temptació d'aplicar-se a si mateixos aquesta llei i això els atemoreix?): La llei no obliga a ningú a casar-se amb una persona del seu mateix sexe, no obliga a ningú a oficiar unes noces “religioses” entre homosexuals. Deixin que cadascun, d'acord amb la seva consciència, faci el que vulgui, mentre no danyi a ningú (l'única moral social vàlida) i dediquin-se a les coses de l'Església (deixeu que l'Església s'ocupi de les coses del Pare i als polítics les coses del poble –del Cessar-). La llei és civil i amplia els drets i reconeixements humanistes, no és religiosa ni restrictiva (que semblen ser les úniques normes acceptables per l'Església i el PP). S'imaginen Vostès que un conjunt d'Alcaldes i Jutges que no creguessin que Jesús es personalitza en la Sagrada Forma en la Consagració, es dirigissin a tots els sacerdots instant-los que no consagressin i als fidels que no anassin a Missa, per una qüestió de consciència, ja que ells no creuen? Qualsevol persona amb un mínim de judici riuria d'aquesta proposta i diria: “Que es fiquin en el que els importa”. Amb tota la raó. Exactament la mateixa tota la raó que tenen els qui diuen als Bisbes que es dediquin al seu i no a fer política per al Partit Popular. Ja n'hi ha prou d'instrumentalitzar políticament, la fe, el dogma i fins a el propi Déu! Ja n'hi ha prou d’incitar a la rebel·lió i a la violència als creients contra les decisions democràtiques! Dues persones homosexuals que decideixen casar-se no fan mal a ningú, no maten a ningú, però això és molt més detestable i condenable per a aquests reaccionaris que els 250.000 morts innocents de L'Iraq. Per què no es dediquen a condemnar aquestes morts innocents i les seves causes? Llavors podríem creure que potser tindrien alguna raó racional i coherent.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Social

Illes Balears, 7 de maig de 2005, any de l’educació

Sa Talaieta Petita | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

Comunicació íntima i oberta

satalaieta | 07 Maig, 2005 10:43

Quan la comunicació és d’amor és una comunicació íntima, callada, personal, és una comunicació que no es pot compartir amb ningú més que amb la pròpia persona comunicada, ni tan sols amb les teves extensions amicals o familiars més properes i directes. Aquesta mal entesa “sinceritat total”, “ni el més mínim secret entre nosaltres” romp els dos canals.  

Però quan la comunicació és secreta i parcial, al si d’una organització o federació, la cosa és molt distinta, lluny de consolidar dos canals tan forts com el roure, el que es fa és cortocircuitar la xarxa en estrella de l’organització i crear petites sectes secretes, i de conseqüències satàniques, al si de l’organització. És acumular un bassiot d’aigua estancada i, prest, putrefacta, pestilent i infecciosa. 

És per això que quan estim emotivament i íntimament no me n’adono ni jo mateix; és per això que fuig, com de la pesta, de totes les organitzacions o grups d’organitzacions on qualsevol  comunicació no arribi al 100% dels integrants de l’organització o del grup.  

Per cert la definició de fòrum implica “debat obert permanent” i no “publicitat parcial intermitent”.

Cap al segon Fòrum Social de Mallorca.
Avui és 7-5-5

Sa Talaieta Petita | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb