Blog proactiu de l'Arc Mediterrani (Arc46)

"Sa Talaieta Petita". Grup humanista de comunicació. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg social. Comunica: arc46nou(arrova)mallorcaweb.net

Sa Foradada al llarg del temps

satalaieta | 18 Setembre, 2005 14:37

Sa Foradada al llarg del temps


Fotografia de l'arxiu del fotògraf professional Francesc Masseta (Felanitx), molt probablemnte feta per ell mateix. Actualment, de l'arxiu de Llàatzer Mèndez (Felanitx). Desconeixem l'any en que es va fer, però, molt probablement abans dels anys 1950.
Complint el requisit de publicitat i no lucració


Fotografia d'Antoni Mateu. Estiu de 2005. Les perspectives són tan semblants que és possible que ambdòs fotografs prengueren la seva fotografia del mateix indret... Antoni, més de 50 anys desprès que Francesc.

Confiem en que no es segueixi destruint naturalesa al Port de Felanitx. I que l'ampliació del port esportiu i la construcció d'un horrible passeig marítim estil Matas no passi d'una horrible pesadilla per amenaces.

No hem de confondre "Sa Foradada" de Portocolom amb "Sa Foradada" que hi ha entre Valldemossa i Deià:

Sa Talaieta Petita | Enllaç permanent | Comentaris (2) | Retroenllaços (0)

Miserable Rajoy, sorprenent Zapatero

satalaieta | 18 Setembre, 2005 14:34

“Agafa els diners i corre” va cridar Ali Babà a tots els presidents de comunitats autònomes governades pel PP, quan el Govern estatal pluripartidista els va convidar a debatre els procediments per a poder superar el dèficit sanitari en totes les Comunitats Autònomes, en la Conferència de Presidents (invent democràtic i de diàleg de Zapatero) d'aquest setembre (2005). Els amics de la ratonera ja havien decidit que no anaven a col·laborar absolutament en no-res (se'ls havia proposat, com idea, la possibilitat d'incrementar els impostos sobre el tabac i sobre l'alcohol). No obstant quan el Govern estatal els va proposar una transferència extra per a reduir el dèficit de sanitat, tots ells van aprofitar per a ridiculitzar i minimitzar al Govern estatal, però, això sí, cap d'ells va tenir la coherència i dignitat de rebutjar l'ajuda econòmica central (“a cavall regalat no li miris la dent”, va dir algun d'ells). Sempre estaran a temps de reassignar aquestes assignacions a altres menesters (probablement a licitar autopistes i urbanitzacions a afins) com han demostrat que saben fer: El Govern de Illes Balears, el curs passat, va fer una redistribució d'assignacions extraordinària: Una part enorme dels diners de la sanitat i l'educació es va reassignar construcció, infrastructures d'autopistes i a propaganda (IB3, Costa Nord, Equip ciclista, Mapau 2,...). Aquesta gent, les administracions governades pel partit la finalitat última del qual (i única) és adquirir i incrementar, per a si i els seus, capital no pot deixar escapar ni un euro (són tan pobres, tan pobres, que només tenen una cosa: diners; i són tan rics tan rics que només precisen una cosa: diners. Per això ells creuen que: “poderós cavaller és el Sr. diners”, quan la realitat ens mostra que la veritat és que: “quin cabró és el Sr. milió”).

Per altra banda, l'altre dia el pinocho fera Rajoy feia unes declaracions sobre la llei d'educació que deia: “No és possible que a Espanya s'ensenyin 16 coses distintes i és necessari que es recuperi la disciplina en les aules...” Referent al primer dóna a entendre que cada Comunitat Autònoma té un pla d'estudis diferent, quan ell deuria saber que aquest donar a entendre és una bellaquería, puix que en totes les Comunitats s'estudia exactament el mateix, amb l'excepció de les Comunitats amb llengua oficial pròpia que “afegeixen (no substitueixen)” al “mateix” l'estudi de la seva llengua oficial i l'estudi, en “Ciències Socials” de la seva pròpia geografia i història, mentre que la “disciplina en les aules” que propugna Rajoy (igual que la seva actitud antidiàleg per a eradicar el terrorisme) és la causa principal de la pròpia indisciplina i agressivitat: No es pot imposar la disciplina autoritàriament com una submissió a persones autoritàries models que defensen la classificació, diferenciació, segregació i la confrontació i agressió entre civilitzacions i entre ideologies i persones distintes. Aquesta disciplina, i no només això, sinó l'absència de mobbing, buyilling, violències i agressions, s'aconsegueix de forma natural en models d'integració, normalització i respecte, diàleg i consens de tots a tots (cosa de la qual, ara com ara, no és típic el Partit Popular i que són característica comuna a tots els espanyols votants o simpatitzants de la totalitat dels altres partits i estratègies polítics/as. En matèria d'educació i en matèria de política de pau sempre aneu sols contra tots els altres).

Doncs bé el govern de Rodríguez Zapatero (més pacient que Job. Jo no tindria tanta paciència), qui, abans en l'oposició i ara en el govern, no fa més que rebre dentellades del partit de l'Espanya negra profunda, segueix acceptant procurar el consens amb el PP: “És molt possible que en la llei d'educació puguem arribar a un acord complet amb el PP, sense condicions prèvies i respectant els principis bàsics”. L'home és l'únic animal que ensopega tres vegades en la mateixa pedra, excepte Rodríguez Zapatero que és capaç d'ensopegar més de 1000 vegades amb la pedra (traveta) del PP: Mira que els han donat oportunitats d'anar agafats del braç amb tots! Sempre han optat per anar sols en direcció contrària a tots els altres. En el cas de la seva LOCE (que reimplantava les classificacions, les diferències d'estudis en els bàsics i obligatoris, la disciplina “per que si”, el “jugar-te'l tot en un examen” i que el Director és un representant de l'Administració en lloc d'un representant de la seva Comunitat Educativa, entre altres monades) va ser implantada pel “rodillo” de la majoria absoluta, sense l'acceptació de cap partit polític excepte el propi PP, ni de cap sindicat excepte el propi i ara volen que la llei debatuda en obert durant més d'un any (http://debateeducativo.mec.es/) i amb ampli consens polític i sindical no sigui aprovada (prefereixen la seva partidista, autoritària i monocolor, amb nul consens) I el mateix podríem dir respecte de la política antiterrorista: Tots els partits espanyols, tots, estan d'acord a cercar fórmules de pau que impliquin el diàleg i el consens fins i tot amb qui no hagin condemnat el terrorisme, “sempre que “ETA hagi deixat de matar” (durant quant temps caldrà esperar per a suposar que aquest requisit s'ha complert? Jo ja no recordo l'última vegada que ETA ho va fer; no obstant avui mateix -cada dia- s'han produït morts que deuen posar-se en la responsabilitat i culpabilitat de l'amic d’Ansar), excepte el PP que segueix propugnant mesures policials i repressives per a solucionar el problema del terrorisme i falta de pau (estratègia que tots, i els del PP imagino que també, sabem que no només no soluciona el problema, sinó que “crea” molts més terroristes i molta major inestabilitat ciutadana; però aquest deu ser el pacte secret entre PP i terroristes convençuts, perquè aquesta estratègia convé i incrementa les possibilitats d'ambdós: a major terrorisme d'ETA més vots per al PP, a major repressió autoritària major nombre de terroristes i major nombre de simpatitzants per i per a la causa). Doncs bé, també en aquest camp Zapatero, mil vegades mossegat per Rajoy (Aznar, Zaplana, Acebes, Aguirre,...), li torna a tendir la mà oberta al diàleg i al consens. Però, home, Zapatero, no veus que te la van a tornar a mossegar?

Antoni Ramis Caldentey
 Psicòleg social
 Illes Balears, 18 de setembre de 2005

PS: A tots/as els/as peperos/as en situació de dubtes raonables: Jo també vaig ser de dretes, però un dia vaig pensar amb el cap racional en lloc d'amb el cor apassionat i cec i “vaig veure” que no es pot ser bona persona, persona ètica, solidària, amant de la veritat i la vida si no es creuava a l'altra riba. Fa temps que us hi espero a tots i a totes. En qualsevol partit, en qualsevol ideologia (però penseu que allò dels “meus amb raó i sense ella” no és possible, perquè quan estan sense ella, sense la raó –signar escrits que es menteix sabent-ho, vendre cursos europeus o concedir-los a amics amb menys mereixement que a d’altres que no ho són, fer trampa en les subvencions, designacions i informacions, cobrar comissions en negre... o en blanc, cobrar vots il·legals, de vegades, fins i tot, de gent ja morta, exercir mobbing fins i tot als seus propis votants i simpatitzants i no parlem ja als “altres”,...- deixen de ser “els meus”).

Sa Talaieta Petita | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb