Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psic˛leg humanista i social.

21 1978: la campanya contra el leninisme (el IX CongrÚs del PCE)

satalaieta | 31 Octubre, 2006 23:43

Associació Humanista de Comunicació 
Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

Memòria Històrica

21 1978: la campanya contra el leninisme (el IX Congrés del PCE)

Secció: Memòria Històrica

Memòria històrica i lluita antifranquista

.

21 1978: la campanya contra el leninisme (el IX Congrés del PCE)

.

Per Miquel López Crespí

http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/

.

El dinou d'abril de 1978 s'inaugurava a Madrid el IX Congrés del PCE (el primer en la legalitat d'ençà el final de la guerra civil). Aquest congrés seria conegut arreu com el de la campanya antileninista del PCE, ja que s'hi consagrà oficialment el rebuig de l'herència d'octubre, el leninisme i la lluita pel socialisme (entesa com a combat pel poder dels treballadors). Alhora les burocràcies provincials del carrillisme també varen fer els seus congressos "regionals" (el PCE, amb l'acceptació de la "sagrada unidad de España", no podia -ni pot!- parlar de congressos "nacionals"). A Madrid la camarilla que decidí abandonar públicament tota vinculació amb el marxisme revolucionari (la lluita de classes com a motor de la història) era el grup històric procedent de la guerra civil i de l'extermini de l'esquerra revolucionària (recordeu els sagnants Fets de Maig de 1937 a Barcelona). La direcció era formada per Santiago Carrillo, Pasionaria i la vella guàrdia dels Simón Sánchez Montero, Ignacio Gallego, Marcelino Camacho... I els més joves: Nicolás Sartorius, Pilar Bravo, Zaldívar, Jordi Solé Tura... Abans, el 22 de gener, el Comité Central ja havia anunciat la seva intenció de portar endavant aquesta campanya contra les idees del socialisme i del comunisme (la consagració oficial de l'històric revisionisme pràctic de l'estalinisme espanyol).És el mateix any de la publicació del famós pamflet de Santiago Carrillo Eurocomunismo y Estado, llibret que pretén teoritzar la conversió a l'antileninisme dels partits que ja en el 1935, en el V Congrés d'una Internacional depurada d'elements revolucionaris, donà carta d'existència al combat contra la ideologia marxista i leninista. Eurocomunismo y Estado vol ser una "aportació al debat de les idees" quan no deixa de ser un refrit mal fet, sense cap ni peus, de les més endarrerides concepcions revisionistes de la història del moviment obrer (Berstein i Kautsky passats per aigua): la defensa total i absoluta de l'Estat capitalista contra els moviments antisistema, la mitificació cínica de la democràcia burgesa (amb totes les seves mancances) com el màxim a què pot aspirar la classe obrera i les nacions oprimides per l'imperialisme. El "debat" dels Santiago Carrillo i tota la plana major del revisionisme europeu (amb Berlinguer i Marchais a l'avantguarda) ens feia copsar la putrefacció absoluta dels hereus de Stalin. Recordava la famosa frase de Trotski abans de ser assassinat a Mèxic (precisament per un membre del PCE-PSUC, Ramon Mercader!): "Stalin no revisa Marx i Lenin amb la ploma, sinó amb les botes de la GPU [la policia política estalinista]". Aquestes preteses "modernitzacions" del pensament socialista feien riure (si no feien plorera). Sabíem que l'estalinisme feia les aportacions a la teoria marxista amb les bales dels seus assassins (recordem tots els revolucionaris bolxevics, anarquistes o treballadors d'esquerra sense partit executats d'un tret al cap a la Lubianka de Moscou, morts a qualsevol camp de concentració simplement per haver volgut servar les idees de l'octubre roig). La història de la degeneració i liquidació final del partit de Lenin i Trotski a mans dels botxins estalinistes es pot estudiar a El Partido Bolchevique de Pierre Broué (Editorial Ayuso, 1974); Stalin: una biografia política d'Isaac Deutscher (Edició de Materials, 1967); Nuestra propia gente d'Elisabeth K. Poretski (Zero, 1972); Que juzgue la historia de Roy A. Medvédev (Destino, 1977); El año I de la revolución rusa de Victor Serge (Siglo XXI, 1972), en la imprescindible obra de Trotski La revolució traïda (de què hi ha diverses edicions en espanyol), en el Trotsky del citat Deutscher (Era, 1968-1970, tres volums), i en tot d'altres fonts valuoses (especialment en la història encara inèdita de Ferran Lupescu Els dies d'un nou planeta: crònologia d'història soviètica (novembre 1917-març 1939). Una obra que també convé citar és Lenin y las naciones, de Javier Villanueva, publicada a Madrid per Revolución el 1987.Les "aportacions" del grup Carrillo-Pasionaria resten molt ben resumides en el llibre d'Aníbal Ramos (Arturo Van den Eynde) El proletariado contra la 'Unión Sagrada': anti-Carrillo, quan explica (pàgs. 21-22): "En un pasado reciente y de ningún modo enterrado, el asesinato político, la prisión, la calumnia, la tortura han sido los 'argumentos' favoritos de Stalin, de sus camaradas y de sus sucesores... Cuando, por ejemplo, el Mundo Obrero de los años 36 y 37 'argumentaba' contra el trotsquismo en España, apenas daba a la lucha literaria otra función que la de preparar a la opinión obrera para la entrada en acción de la GPU estalinista con sus argumentos de peso: provocación, secuestro, asesinato... Ese es el aspecto de las cosas que Carrillo elude siempre que vierte sus lágrimas de cocodrilo por los viles asesinatos de Andreu Nin, de Kurt Landau, de los trotsquistas Moulin y Wolf. Y, desde luego, el mal que ha hecho al marxismo, la huella sangrienta que ha dejado sobre el marxismo esta bota de la policía estalinista, ha sido infinitamente más perniciosa, más profunda y más duradera que la de las teorías revisionistas de los Berstein y de los Kautsky". Recordam l'assassinat de bolxevics (la vella guàrdia del 17 fou exterminada de rel) només per a "situar" el paper del PCE en la lluita (ja antiga) contra l'herència de la Revolució d´Octubre. El combat contra el marxisme revolucionari i les idees de l'Octubre Roig (poder dels treballadors, control obrer damunt la producció...), ja es fa fer evident en temps de la guerra civil (1936-1939) amb l'atac contra les conquestes revolucionàries dels treballadors en el primer any de la guerra. Els estalinistes espanyols del PCE-PSUC varen ser l'avantguarda en la lluita contra les col× lectivitzacions agràries a l'Aragó, País València i Catalunya, oposant-se a la mateixa idea de revolució socialista. Els homes de Carrillo i Líster s'encarregaren de la feina bruta de desarmar i militaritzar les milícies obreres antifeixistes, d'acabar amb el control obrer de les fàbriques autogestionades i amb tota mena d'experiència popular de democràcia obrera. La fase final (maig de 1937) va ser ja la de l'extermini físic de les avantguardes (principalment del POUM i de la CNT-FAT) que volien mantenir aquestes conquestes revolucionàries del començament de la guerra. Vegeu (entre molts d'altres estudis): Las colectividades de Aragón, de Félix Carrasquer (Laia, 1986); La CNT en la Revolución Española, de José Peirats (Reudo Ibérico, 1971, tres volums); Durruti: el proletariado en armas, d'Abel Pax (Editorial Bruguera, 1978); La Revolución Española, de Stanley G. Payne (Argos Vergara, 1977); Revolución y contrarrevolución en España, de Joaquín Maurín (Ruedo Ibérico, 1966); Revolució i contrarevolució a Catalunya (1936-1937), de Carlos Semprún-Maura (Dopesa, 1975); El corto verano de la anarquía: vida y muerte de Durruti, de Hans Magnus Ensensberger (Grijalbo, 1976); Los amigos de Durruti, los trotsquistas y los sucesos de mayo, de Frank Mintz i Miguel Peciña (Campo Abierto Ediciones, 1978); Mi guerra civil española (Destino, 1978) i Homenatge a Catalunya, ambdos de George Orwell... A nosaltres, el militants de l'OEC, ja no ens venia de nou l'abandonament de les idees socialistes d'Octubre, l'atac als continguts teòrics del marxisme, la criminalització de les ensenyances de Lenin quant a la destrucció de l'Estat burgès i la seva substitució per la classe obrera armada, pels consells de diputats obrers i pagesos. Tampoc al POUM, al PORE o la mateixa Acció Comunista, a la CNT, a cap organització anticapitaliusta no els venia gens de nou quan, després de totes les renúncies de la transició, el PCE es decidia a fer públic el seu abandonament de qualsevol principi de transformació de la societat de classes. Als atacs contra les posicions revolucionàries en temps de la guerra civil (atacs que arribaven, com hem explicat una mica més amunt, fins al segrest, tortura i assassinat del dissident) hem d'afegir les brutors del grup de Carrillo en la postguerra: l'abandonament de la lluita guerrillera (sovint amb lliurament dels caps de la resistència a la policia); el reforçament dels sindicats verticals feixistes (CNS) en moments en què estaven amenaçats per les lluites obreres (sobretot d'ençà les grans vagues del 62-63 fins a la transició)... L'any 1956 ja havia representat la consolidació de la política del PCE de "reconciliación nacional" (amb la burgesia i el franquisme). Si coneixem a la perfecció aquest abandonament per part de l'estalinisme español de qualsevol defensa (tant teòrica com pràctica de la lluita pel socialisme... ¿per què s'aguditzà precisament el 1978 l'atac contra el leninisme i les idees anticapitalistes i antiimperialistes d'Octubre? 1978 és l'any d'aprovació de la Constitució consensuada entre franquistes i reformistes d'esquena del poble. La Constitució té moltes mancances democràtiques. Entre abstencions i paperetes amb el "NO" hi ha deu milions de ciutadans que no la volen enfront els quinze milions que l'aproven després d'una campanya bestial de propaganda on són silenciades les veus que volen explicar determinats caràcters antidemocràtics d'aqueixa llei. Els comunistes (OEC en aquest cas) sabem de la importància fins i tot de les llibertats burgeses per a organitzar el poble, per a assolir noves cotes més elevades de drets per als treballadors; però precisament perquè ens consta aquest valor (que Carrillo no ens havia d'ensenyar, cínic) és per això mateix que volíem una Constitució burgesa àmpliament democràtica, que reconegués alguns trets essencials de les lluites històriques de l'antifeixisme, el republicanisme i els pobles nacionalment oprimits. Ni això no volia el PCE, amb la seva acceptació de la monarquia, l'estat imperialista, l'economia de mercat i la tutela de l'exèrcit sorgit de la victòria feixista en 1939! En aquests moments capitalisme i reformisme volen acabar ja definitivament amb els culpables somnis revolucionàries de les dècades anteriors. El fantasma de Gasteiz (les coordinadores de fàbriques en lluita, el poder dels consells obrers, la unitat per la base mitjançant la democràcia directa...) encara és present en la majoria de lluites obreres de la dècada 1970-1980; vegeu els imprescindibles Luchas autónomas en la transición democrática, escrit pel "Colectivo de Estudios por la Autonomía Obrera", editat per Zero el 1977, i Franquismo y lucha de clases: una aproximación histórica (1939-1975), de Juanjo Cruz, Josep Maria Pou, Joan Puig i Pep Subirós, publicat per CEDOS l'any 1977). Ja no basta que les naixents burocràcies sindicals de CC.OO. i UGT accelerin el desmuntatge dels organismes de democràcia directa en acció: manca de suport a les vagues i mobilitzacions "no aprovades" pels nous dirigents sindicals; contínues expulsions de membres díscols, de delegats provinents dels diversos grups revolucionaris encara existents (OEC, PORE, MC...) o dels diferents corrents estalinistes no carrillistes (PTE, ORT, PCE-ml)... La publicació del pamflet de Santiago Carrillo Eurocomunismo y Estado, l'any 1978, pretenia consumar, en el camp de la teoria, el que en la pràctica del moviment obrer aconseguien els seguidors del carrillisme. Si a la fàbrica, l'hotel, la universitat, el barri o l'institut s'estava provant de liquidar la unitat obrera i popular, l'exercici de la democràcia directa i la coordinació de sectors en lluita, ara el PCE (amb una direcció provada en dècades de traïdes) havia d'acabar amb les últimes restes de la història del moviment obrer de l'Estat: la memòria de la Comuna d'Astúries i de les Aliances Obreres dels anys trenta, per exemple. Contribuint a anihilar el contingut revolucionari del leninisme, proclamant el "fracàs" d'Octubre sense explicar el procés d'extermini de l'avantguarda bolxevic i anarquista del disset, ajudaven el capitalisme a desorganitzar la classe obrera, a liquidar la resistència als plans de la reforma. Haver consagrat una constitució amb greus mancances democràtiques que revalidava la monarquia imposada pel general Franco; que no reconeixia el dret dels pobles a l'autodeterminació; que barrava el pas al socialisme (en oficialitzar el capitalisme, tot lligant de peus i mans un hipotètic govern d'esquerres)... encara no era prou per al sistema. Ara, el capitalisme, l'imperialisme, demanava al PCE el "darrer esforç": calia soterrar per sempre les idees marxistes, la possibilitat mateixa de situacions com les de la transició (possibilitat factible mentre subsistís el marxisme, el leninisme). El futur havia de ser burgès. Per això la propaganda feta a Santiago Carrillo per premsa, ràdio i televisió. Atacar Lenin, blasmar contra obres cabdals com el Què fer, L'Estat i la Revolució, La revolució proletària i el renegat Kautsky, L'imperialisme, fase superior del capitalisme, etc., etc., ja no era obra de nazis i falangistes (o dels intel× lectuals orgànics de la burgesia) com en el passat més recent: ara la feina bruta la feien els membres de la direcció del PCE. L'anticomunisme visceral del IX Congrés del PCE (el de la campanya contra Lenin per l'abril de 1978)) és una d'aquestes darreres batalles de la transició contra tot el que, tant en la pràctica com teòricament, havia aconseguit la classe obrera (vegeu Anti-eurocumunismo de Carlos Llorens Castillo, València, 1981). Eurocomunisme y Estado consagra la democràcia formal com a el "màxim" possible en el món alhora que ataca rabiosament l'experiència d'Octubre i emmascara l'essència sempre violenta de l'Estat. Com explica A. Van den Eynde en el seu Petit vocabulari polític del marxisme (Edicions de 1984, pàgs. 55-55): "L'estat és una força organitzada dins el país, dins la societat. És un conjunt d'institucions organitzades per les classes privilegiades de cada societat per mantenir estable, en ordre, en pau, la seva dominació de classe. Aquestes institucions són les lleis, els parlaments, els ajuntaments, els exèrcits, les policies, els tribunals, les presons, els ministeris, oficines de tota mena, bancs, també empreses i servicis, amb els respectius locals, fons, mobiliari, jerarques i empleats. Però l'essència d'aquesta estructura, l'essència de l'estat, està en la força que amb el garrot a la mà manté 'en ordre' la societat dividida en classes, esquinçada per l'explotació i l'opressió. L'estat, en essència, és l'organització de la violència de la classe dominant sobre el conjunt social per tenir-lo a ratlla".

És ben "curiosa" la mitificació de l'Estat burgès que fa el PCE (entès com a entitat abstracta protectora de l'interès "general" dels ciutadans), dels pactes que, a "España", serveixen per a assumir alegrament les herències més pesants del franquisme i del capitalisme justament quan la burgesia, tant en el marc de l'Estat com al món sencer, perfecciona els seus instruments de dominació político-militar. Hi ha lleis d'"excepció" arreu per anar finint amb les victòries populars ateses en el món després del maig del 68 (recordeu el triomf del poble de Vietnam sobre l'imperialisme ianqui). Tot l'enrenou de la campanya carrillista contra el leninisme i els principis socialistes d'Octubre anava estretament lligat a atènyer la consolidació del nou règim sorgit de la reforma del franquisme. Els atacs concrets contra les llibertats –les lleis d'excepció– s'ajuntaven estretament als pamflets de Carrillo (i resolucions de congressos del PCE) contra les idees revolucionàries. Cada acte de la campanya antileninista de 1978 s'ha de relacionar amb els esdeveniments del moment quant a la tasca de consolidar el règim nascut a conseqüència dels pactes entre el franquisme i l'oposició. Ho explica perfectament el citat Aníbal Ramos en El proletariado contra la 'Unión Sagrada' (Crítica Comunista, 1980).

Memòria Històrica
© Miquel López Crespí
© Arc46, grup de comunicació
.

21 1978: la campanya contra el leninisme (el IX Congrés del PCE)

.

Novembre de 2006

.

Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

Desqualificar: prou joc brut. Montserrat Ponsa

satalaieta | 17 Octubre, 2006 23:16

Associació Humanista de Comunicació 
Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

Desqualificar: prou joc brut

.  

Desqualificar: prou joc brut 

Quan s’apropen eleccions tots tenim la sensació de que la majoria de polítics, adscrits a partits o independents, en lloc de preparar-se per a fer balanç de la feina feta,  l’únic que fan es esmolar la llengua i buscar, en el diccionari, nous improperis amb els quals increpar l’adversari. 

Aquest fet supleix el programa que no tenen, o que potser tenen, però que no han estat capaços de posar en marxa mentre han estat al capdavant de responsabilitats. Jo guardo sempre els de les darreres campanyes i, a fe de món que podríem estar millor. Poc s’ha dut a terme, ho podem corroborar... La guerra ja està engegada. Com més important el partit i més alt el ranking que ocupa a les institucions, majors són les bajanades emprades i majors els pressupostos esmerçats.

Només cal obrir qualsevol diari o escoltar no importa quin mitjà. Què dir de les imatges d’uns homes-dones retocats i amanerats en busca de poder, parlant amb to superior. Poder que, no oblidin, els hem d’atorgar nosaltres, amb el nostre vot. Ens agradaria que fossin més humils, al menys mentre duri la campanya, si us plau... Els ciutadans que volem votar-perquè aquesta és una obligació moral que tenim- els hauríem d’agafar pel mot  quan algun d’ells parla de fer-se càrrec de les nostres hipoteques o ens dona un pis de lloguer a baix preu.

Aquell és el moment de  llençar-nos als seus braços, un cop segellat l’acord davant notari. Són focs d’encenalls, focs de campanya perquè malauradament l’economia no està per a fer broma. Com que no gaudeixen de credibilitat –malgrat haver tingut temps per a demostrar-la-, les eleccions poden ser un “fiasco”. Podem trobar-nos amb una participació molt baixa per culpa del desencís. Caldran grans dosis de confiança per a posar-hi remei. L’argument? Demanar a tothom que no es resigni, que   compleixi amb el seu deure d’anar a votar.

Tot seguit, exigir als que surtin el-legits, que compleixen amb els seu deure: conduir els ciutadans a un mon de justicia i pau com pertoca en el segle XXI: escoles dignes, habitatge, sanitat, cultura, lleure, equipaments.Que sàpiguen que els marcarem de prop. Triar no serà fàcil. Davant la incertesa, podem votar per descart, desfent-nos  del què no volem. Valorar el respecte, l’honestedat i el rigor dels que ens queden finalistes.

Llàstima de no poder escollir de llistes obertes,  aquelles persones que ens satisfan de cada formació, les que sabem que duran a terme la seva tasca amb rectitud, integritat, capacitat. Quines sorpreses s’endurien alguns!! Tot era més fàcil els primers anys de la democràcia quan no coneixíem prou bé els aspirants a governar-nos, quan ens fiàvem de la seva paraula.  Ara ja sabem, perquè així ho han demostrat, que alguns no són acreedors de la nostra confiança, perquè ens han menystingut, ens han ignorat, han faltat al seu compromís, a la seva paraula. 

Demanaria als candidats  d’aquesta nova contesa electoral, que cessin en les descalificacions, que posin fre al joc brut. Que donguin la cara, que diguin fins on poden arribar. Que si volen, ens demanin ajut i els hi oferirem, naturalment si el que es proposen és servir al país i als ciutadans.  

Montserrat Ponsa i Tarrés
monpontar@hotmail.com
.

.

Artícles recents al Diari de l'Arc46:.

.

  • Tot val per a guanyar?
  • Flaca memòria
  • La cova
  • Salvem Mallorca. GOB
  • Referents i recursos per al procés d'orientació
  • Elaboració del Pla de Convivència del Centre
  • Educació Ambiental
  • Canvi de plans a FP
  • Començament del curs als CEPA
  • Memòria Històrica
  • El Pacte Social de la Moncloa (II)
  • Manifest de la AHC .
  •  

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Torna el DVD a CIU. Passa'l

    satalaieta | 16 Octubre, 2006 20:09

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Torna el DVD a CIU. Passa'l

    .  

    Torna el DVD a CIU.

    Passa'l.

    .

    .

    .

    .

    .

    .

    .

    .

    .

    .

    .

    .

    .

    .

    Artícles recents al Diari de l'Arc46:.

    .

  • Tot val per a guanyar?
  • Flaca memòria
  • La cova
  • Salvem Mallorca. GOB
  • Referents i recursos per al procés d'orientació
  • Elaboració del Pla de Convivència del Centre
  • Educació Ambiental
  • Canvi de plans a FP
  • Començament del curs als CEPA
  • Memòria Històrica
  • El Pacte Social de la Moncloa (II)
  • Manifest de la AHC .
  •  

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Tot val per a guanyar?

    satalaieta | 14 Octubre, 2006 23:14

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Tot val per a guanyar?

    .  

    .

    Tot val en política? És, electoralment, lícit el joc brut? Fart de la malaltia crònica d'immoralitat de la societat occidental http://www.mallorcaweb.net/arc98/Sociedad/sociedadenferma.html , per a mi, la persona o grup que aplica el “tot val” en benefici de la consecució dels seus objectius o, simplement, si comet qualsevol immoralitat, perd tota la meva simpatia, respecte i intenció favorable. Convergència i Unió usa, en aquesta campanya electoral catalana, el mateix joc brut del PP en la majoria de les eleccions generals. Difama al govern del tripartit i als seus tres partits amb un DVD de retalls d'imatges de televisió, denunciat per la titularitat de la mateixa, per no haver comprat els drets d'imatge i pels partits difamats per difamació. Duran Lleida, de Unió, reconeix no haver pagat els drets d'imatge i diu que si els altres reconeixen aquests fets com publicats és que són certs. Ell i el seu partit obliden que els mitjans il·lícits són il·legals (un no pot fer una campanya amb productes robats, per exemple), així com que tires d'imatges tretes del context total poden resultar totalment falses, en ocasions una veritat a mitges pot resultar la pitjor de les mentides. I desconeix que, per als votants honests, la publicitat poc honesta es torna en la seva contra. Juntament amb el PP que, en la campanya del, va estar sempre contra Catalunya, ja sabem qui es descarta per a la votació. Jo no admeto “el tot val” i quina pena aquells que confien que la majoria de gent si ho va a admetre!.

    .

    Artícles recents al Diari de l'Arc46:.

    .

  • Salvem Mallorca. GOB
  • Referents i recursos per al procés d'orientació
  • Elaboració del Pla de Convivència del Centre
  • Educació Ambiental
  • Canvi de plans a FP
  • Començament del curs als CEPA
  • Memòria Històrica
  • El Pacte Social de la Moncloa (II)
  • Manifest de la AHC .
  • Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Flaca mem˛ria

    satalaieta | 14 Octubre, 2006 23:11

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Flaca memòria

    .

     

    .  

    Fa uns dies en la precampanya de les eleccions nacionals de Catalunya, a Martorell (Catalunya), uns manifestants van esbroncar i van amenaçar a Piqué i Acebes del Partit Popular. Immediatament, aquest Partit ha exigit a la justícia un càstig exemplar als manifestants implicats. Flaca memòria, o molt de partidisme, la del PP: En una manifestació, a Madrid, contra el terrorisme alguns polítics del PP van increpar al llavors ministre de defensa Bono, arribant a l'agressió, perfectament observada en imatges gravades per televisió de l'acte. Els policies que van detenir als culpables del PP van ser denunciats per aquest partit, o secta, per detenció il·lícita i la justícia del cas, que va resultar uniformada del mateix color, li va donar la raó. És a dir, per a aquest partit paradigma del partidisme, el mateix fet, l'agressió, és denunciable si els seus membres la reben i justa, raonable i justificada si l'exerceixen. Les persones humanes no admeten ni justificam cap tipus d’agressió, la cometi qui la cometi i la rebi qui la rebi.

    .

    Artícles recents al Diari de l'Arc46:.

    .

  • Salvem Mallorca. GOB
  • Referents i recursos per al procés d'orientació
  • Elaboració del Pla de Convivència del Centre
  • Educació Ambiental
  • Canvi de plans a FP
  • Començament del curs als CEPA
  • Memòria Històrica
  • El Pacte Social de la Moncloa (II)
  • Manifest de la AHC .

     

  • Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    La cova

    satalaieta | 11 Octubre, 2006 23:52

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    La cova 

    .

    .

    - Creu Vè. en la justícia?
    - Certament. Crec en la justícia justa. No accepto la injusta politizació d'alguns professionals de la justícia que es dediquen a impartir partidisme. Quan, amb això, accepten falsedats, amb les quals basen les seves sentències, no imparteixen justícia, sinó injustícia.
    Les coses són el que són i com són independentment de com les accepti un jutge. No és possible que siguin d'una manera i la seva contrària segons qui sigui el jutge que les valori.
    Ja n'hi ha prou d'arguments fal·laços com el de l'assassí que denuncia al mort per haver posat el coll on ell tenia el ganivet! Arguments que, en casos polítics, sempre del mateix partit, llegim, cada dia, en la premsa diària.
    Un ínclit absurd, i com ell n’hi ha molts en el seu partit, gairebé tots, brama fort contra qui multa les infraccions ètiques i administratives d'una correligionària, després que ell, quan ocupava el mateix càrrec, multara amb mig milió de pessetes a un jove per exhibir una pancarta de “no a la guerra” en un estadi de futbol en el descans d'un partit. M'escandalitza la seva conducta, com m'escandalitza la de l'advocat que únicament es dedica a defensar la bondat de les corrupcions dels membres, o la del jutge que prefereix falsedats a veritats i dictamina injustícies en lloc de justícies.
    Però encara m'escandalitza més el que no t'escandalitzi a tu i que, en alguns casos, fins i tot  ho acceptis i defensis.
    Podria ser que aquest escrit ja l’hagués escrit anteriorment, atès que els fets que l’inspiren es repeteixen quotidianament. Si així fos, disculpes a l’administrador i a qui molesten les suposades repeticions percebudes i que els polítics que l’inspiren canviïn de guió.

    .

    Artícles recents al Diari de l'Arc46:.

    .

  • Salvem Mallorca. GOB
  • Referents i recursos per al procés d'orientació
  • Elaboració del Pla de Convivència del Centre
  • Educació Ambiental
  • Canvi de plans a FP
  • Començament del curs als CEPA
  • Memòria Històrica
  • El Pacte Social de la Moncloa (II)
  • Manifest de la AHC .
  • Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Salvem Mallorca. GOB

    satalaieta | 09 Octubre, 2006 21:39

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Salvem Mallorca. GOB 

    .

    Nota Informativa

    9 d’octubre de 2006

    Dilluns dia 16, Acte Cívic sota el lema “Salvem Mallorca, només en tenim una”

    EL GOB I LES PLATAFORMES CIUTADANES ORGANITZEN UN ACTE CIUTADÀ AL TEATRE DEL MAR AMB EL LEMA SALVEM MALLORCA, NOMÉS EN TENIM UNA

    ---

    Ja s’ha confirmat que aquest mes d’octubre se debatrà al Parlament la Iniciativa Legislativa Popular en defensa de Mallorca, que hem impulsat grups ecologistes i plataformes territorials de Mallorca, Menorca i les Pitiüses.

    Coincidint amb aquestes esdeveniment històric, la Plataforma ha organitzat un acte cívic de suport a la iniciativa Legislativa Popular que tendrà lloc el proper dilluns dia 16 d’octubre a les 20,30 al Teatre del Mar (Es Molinar).

    Aquest acte tendrà tres parts:

    - Intervencions de totes les plataformes territorials

    - Projecció d’audiovisuals

    - Música en directe

    PLATAFORMES CIUTADANES

    Al llarg de la vetllada intervendran representants de els següents plataformes:

    • Salvem La Real 
    • Parc de ses Vies
    • Autovia No (Inca-Manacor)
    • Es Carnatge
    • Ses Fontanelles
    • Can Vairet (Calvià)
    • Autovia no, desdoblament si (Inca-Sa Pobla)
    • Sóller, on ets?
    • Son Real no té preu
    • Façana Marítima de Palma
    • Quin Port Volem? (portocolom)
    • 2n Cinturó

      MUSICA I IMATGES

      Igualment està previst que actuï la coral de La Real, interpreteant versions dels Beatles, així com el Glosador Mateu Xurí acompanyat dels xeremiers Pere i Manel Martorell.

      Per últim se presentarà i projectarà l’audiovisual Salvem Mallorca.

      MÉS DE 30.000 SIGNATURES DONANT SUPORT A LA PROPOSICIÓ DE LLEI

      El que defensarem al parlament Balear serà una proposició de llei, que al mes de maig fou presentada a la Cambra Autonòmica amb el suport de més de 30.000 firmes, el triple de les necessàries. Després de distintes tramitacions parlamentàries, la proposició de llei arriba a la recta final, al moment que representants de la Plataforma (segurament una persona de cada illa) la defensaran en el debat de presa en consideració,.

      Aquesta llei pretén aturar noves destrosses territorials i ambientals i la construcció de noves infrastructures i equipaments. En concret, pretén evitar la construcció de noves autopistes i autovies, camps de golf, parcs temàtics, ports esportius, ampliacions d’aeroports, i alhora assegurar la protecció d’àrees rurals i naturals. En definitiva intentam aportar unes alternatives més sostenibles a l’actual model tan depredador..

    .
    .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Referents i recursos per al procÚs d'orientaciˇ

    satalaieta | 09 Octubre, 2006 16:05

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Activitats AOIB: Referents i recursos per al procés d'orientació

    .

    Referents i recursos per al procés d'orientació 

    .

    Curs-seminari a distància. "Referents i recursos per al procés d'orientació educativa al Centre". Coordina: Antoni Ramis.  

    .

    Objectiu: Reunir en una única eina el conjunt de referents i recursos que es puguin necessitar per a realitzar la funció i activitat orientadora. 

    .

    Contingut: 

    .

    1 Models personal, social, educatiu i orientador pels que ens guiam en la nostra funció orientadora. (Setmanes 1, 2 i 3)

    .

    2 Funcions de l'orientador i dels altres membres del departament d'Orientació. (Setmana 4)

    .

    3 Pla anual d'activitats del DO. Contingut als àmbits de suport al procés d'ensenyança-aprenentatge, del Pla d'acció Tutorial i del Programa d'Orientació. (setmanes 5, 6 i 7)

    .

    4 Bases de dades necessàries per al DO: Tutors/es, Alumnes, dades generals. Alumnes, dades específiques segons característiques. (setmanes 8 i 9)

    .

    5 Distintes fitxes de recollida d'informació. (setmana 10)

    .

    6 Distints models d'informes i consells orientadors (setmanes 11, 12 i 13)

    .

    7 Distints recursos d'orientació, tutoria, atenció a la diversitat i assessorament educatiu i psicopedagògic. Altres referents i recursos. Elaboració de l'instrument global (setmanes 15 a 20) 

    .

    Metodologia: Aquest curs-seminari es farà a distància, utilitzant la plataforma formativa Dokeos (si algú ens fa mal bé la plataforma, com així va ser el curs passat, el fariem per correu electrònic). Calculam 5 hores setmanals (una diària de dilluns a divendres, tot i que l'alumne/a es pot organitzar el temps com millor li sembli), si és possible, utilitzariem el xat privat per a una posta en comú setmanal, un dia i hora fitxos a la setmana. 

    .

    Avaluació: Tots/es els/les alumnes, que vulguin acreditació del curs-seminari, realitzaran una memòria final (la poden anar redactant al llarg del curs) d'entre cinc i deu pàgines DIN A4, a un espai i mig, lletra Arial 11, en la que es reflecteixin les activitats realitzades. 

    .

    (Aquest curs, que és gratuït per a tots els orientadors i orientadores de l'AOIB, el pots fer sol·licitant-lo, per correu electrònic, a escolaweb10arrovagmail.com , indicant, nom i llinatges i centre on treballes. Igualment te pots inscriure directament: Formulari d'inscripció . El curs es farà, a distància, per Internet, entre novembre i abril, ambdós inclosos, amb una carrega lectiva de 100 hores. Aquest curs tindrà un màxim de 20 orientadors/es membres que es seleccionaran per rigorós ordre de sol·licitud, entre el 9 i 31 d'octubre. Els orientadors i orientadores que realitzin aquest curs-seminari rebran el CD eina conjunt global de referents i recursos per a l'orientació).

    . 

    Palma, 9 d’octubre de 2006  

    Antoni Ramis Caldentey
    .


    .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Elaboraciˇ del Pla de ConvivŔncia del Centre

    satalaieta | 08 Octubre, 2006 23:15

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Activitats AOIB:

    Elaboració del Pla de Convivència del Centre

    .

    SEMINARI DE FORMACIÓ “ELABORACIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA”

    Aquest seminari està dedicat a la formació per a la redacció d’una proposta de pla de convivència adaptada a les necessitats del propi centre escolar.  

    Organitza: l’Associació d’Orientadors de les Illes Balears.

    Destinataris: orientadors i professorat implicat en el pla de convivència

    Assessor: Sebastià barceló Castillo, orientador

    Coordinadora: Francesca Bestard 

    1. ObjectiusL’objectiu general és formar els participants en els elements que integren el pla de convivència i capacitar-los per promoure i liderar una comissió de redacció. Els objectius específics del curs són:

    1. Proporcionar una visió del que s’ha de fer per redactar el pla i les pautes.

    2. Treballar els diferents components (veure els continguts).

    3. Planificar la convocatòria i gestió d’una comissió redactora.

    4. tenir en compte la situació multicultural a les aules.

    5. Contribuir al desenvolupament personal i professional dels participants.  

    2. Continguts

    En el curs es treballaran:

    A.     Presentació dels participants i del pla del seminari. La comissió de redacció del pla. Consensuar les conceptes.

    B.     Un diagnòstic de la situació. Problemes i vies de millora.

    C.    Els valors les actituds i els principis que donen sentit i serveixen de referents de la l’actuació.

    D.    Els drets i els deures

    E.     Les normes de convivència

    F.     Els procediments per reforçar les normes, les alternatives per tractar les infraccions i les sancions

    G.    Les habilitats socials: Escoltar, expressió assertiva, resistència a la pressió del grup

    H.      Les tècniques per tractar els conflictes: Negociació, mediació, construcció del consens, ...

    I.         Prevenció de la violència i intervenció

    J.      La proposta per al centre

    .

     3. MetodologiaLa metodologia es basa en:

    A. La presentació dels continguts, la discussió i l’adaptació dels conceptes, connectant-los amb la situació al propi centre.

    B. Constituir-nos en comissió de redacció i anar elaborant una proposta de pla.

    C. Una vegada elaborada, preveure la via i estratègia per posar-la en pràctica, aplicar-a i avaluar l’aplicació. 

    4. Avaluació- Avaluació inicial per detectar el nivell de partida dels participants.

    - Avaluació contínua integrada en cada sessió.

    - Avaluació de les propostes

    - Avaluació final, compartida i global del curs, atenint-nos als següents criteris:

    a) Els objectius del curs.

    b) L’adequació de la proposta.

    c) La satisfacció dels participants. 

    Temporització: ·30 hores (20 presencials i 10 d’elaboració de la proposta)10 sessions  de 2 hores quinzenalment al llarg del curs 2006-07

    .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Educaciˇ Ambiental

    satalaieta | 08 Octubre, 2006 23:04

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Educació Ambiental

    .

    Acabam de trobar, amb molta alegria, un nou bloc a Balearweb, sobre Educació ambiental, un nou bloc que promet molt i que ja ofereix molt sols en el primer tema del primer mòdul d'Educació Ambiental.

    .

    Aquest bloc es denomina "Educació Ambiental" i el presenta la professora Aina Llauger del Departament d'Educació de la UIB:

    .

    Bloc "Educació Ambiental" de la professora Aina Llauger de la UIB

    http://educacioambiental.balearweb.net/

    .

    Programes de les assignatures "Pedagogia Ambiental" i "Educació Ambiental"

    http://educacioambiental.balearweb.net/post/1077/22578 

    .

    Programa de l'assignatura "Pedagogia Ambiental"

    .

    Programa de l'assignatura  "Educació Ambiental" 

    .

        Mòdul 1, tema 1: El medi ambient i la problemàtica ambiental

    .


    .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Canvi de plans a FP

    satalaieta | 04 Octubre, 2006 23:36

    Avui tenia la primera classe amb els grups de qui desitgen accedir als CFGS mitjançant prova d'accés. He anat al web de la DG de FP per a treure els programes de Psicologia i d'Economia i Organització d'Empreses per als alumnes. L'enllaç no funcionava. Finalment m'he fixat i la pàgina tenia un missatge d'atenció: “Els continguts dels temaris no estan disponibles ja que en aquest any canvien. Pròximament es posaran consultar els nous”.  http://dgfpie.caib.es/sac/guia_proves/paginesweb/GStemariesxamens.htm Al·lucinant. Qualitat educativa made in Matas-Zaplana-Aguirre (eix de la corrupció urbanística, i de la idiocia tècnica) I aquests són els que organitzen congressets  descafeïnats per a la convivència escolar!. Han tingut tot l'estiu (i tot el curs passat) per a fer-lo, i si no volien fer-lo a l'estiu, tot el setembre, però no, han hagut d'esperar que comencessin els cursos d'Adults per a retirar els programes i anunciar els canvis. I ara què fem? Esperar que surtin els nous? Si sabéssim quan van a sortir, en uns dies, setmanes, mesos? Si tarden molt no haurà temps per a explicar-los. Si són molt diferents, qui ens retorna les hores de preparació dels temes segons els programes anteriors? Per què si han tingut, ara, aquesta brillant idea no la rumien per al pròxim curs i en aquest ens deixen les coses com estaven, que no estaven massa malament?

    Comenšament del curs als CEPA

    satalaieta | 04 Octubre, 2006 23:35

    Ahir varem fer la presentació dels cursos i avui he tingut la meva primera classe: "Espanyol per a estrangers": tres dones marroquines, una francesa, i un jove nigerià. Al llarg dels pròxims dies s'apuntaran nous estrangers. Demà començo les altres tres assignatures: "Economia i Organització d'Empreses", "Introducció al món de l'economia i el treball" i "Psicologia" (en aquestes tres assignatures els grups són bastant més nombrosos), encara que la meva funció prioritària en el centre és la de ser "Orientador" personal, educatiu, acadèmic, professional i laboral per als alumnes, assessor psicopedagògic als professors i equips directiu i docents i donar suport general i específic al procés d'ensenyament-aprenentatge i assessorar l'atenció a la diversitat (gairebé tant com un mag màgic)

    20 El Pacte Social de la Moncloa (II)

    satalaieta | 01 Octubre, 2006 22:06

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Memòria Històrica

    El Pacte Social de la Moncloa (II)

    Secció: Memòria Històrica

    Memòria històrica i lluita antifranquista

    20 El Pacte Social de la Moncloa (I)

    .

    Per Miquel López Crespí

    http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/

    .

    L'OEC de seguida (llevat alguns sectors interns que hi veien certs aspectes "positius") es va mobilitzar contra el Pacte social de la Moncloa en defensa aferrissada dels interessos de la classe obrera i sectors populars. D'ençà de la mort del dictador la situació política s'havia agreujat enormement. No sols existien (i de forma permanent) les mobilitzacions dels treballadors; Euskadi, Catalunya, Galícia, bullien d'efervescència nacionalista, republicana i anticentralista. El pla imperialista-burgès de "renovar alguna cosa per a no modificar res del franquisme" estava en perill si no es "domesticava la classe obrera i els pobles de l'Estat", com diu Agustín Moreno, de CC.OO., en el llibre (De los Pactos de la Moncloa al AES) que hem comentat en el capítol anterior.

    Fa poc, el diari El País (fascicle número 10 de la seva història de la transició) escriu des d'una òptica ben diferent de la nostra, però que situa molt bé quin era l'estat mental de la burgesia en aquells moments dramàtics (gener de 1976), quan encara no s'havia consolidat el model occidental de democràcia burgesa i l'Estat espanyol podia derivar cap a una federació de repúbliques socialistes no controlades per l'imperialisme mundial: "En el mes de enero de 1976, Madrid es sacudido por un movimiento huelguístico sin precedentes, que pronto se extenderá al resto de España. Los efectos de la primera crisis del petróleo, que habían llegado en el otoño de 1973, se empiezan a notar con dureza: descenso de los beneficios de las empresas, aumento del déficit externo, de la inflación y del paro, disminución en el crecimiento de la economía, frenazo de la inversión privada, etcétera)".

     

    En un llibre escrit per quatre militants del PCE (Madrid en huelga. Enero 1976) es pot copsar ben clarament quina era l'explosiva situació de l'Estat en el començament de la reforma política.

    Escriuen els militants carrillistes Víctor Díaz Cardiel, Juan Francisco Plá, Alfredo Tejero i Eugenio Triana:

    "Durante dos meses, Madrid ha sido el escenario de un movimiento huelguístico que ha afectado a prácticamente todas las ramas de la producción y a numerosos servicios públicos. La ciudad se ha quedado prácticamente sin taxis, sin metro, sin correspondencia. Las manifestaciones se han sucedido en todos los puntos de la capital y de la periferia industrial. Durante semanas, decenas y miles de trabajadores se han venido reuniendo a diario en asambleas en las que discutían el curso de su acción... decenas de conflictos estallaban y se apagaban sin que la huelga dejase de crecer. El sindicato oficial se veía desbordado con convocatorias lanzadas desde sus propios órganos comarcales y provinciales".

    En el llibre d'Editorial Zero Las luchas autónomas en la transición democrática escrit pel Colectivo de Estudios por la autonomía obrera i publicat l'any 1977 podem llegir (pàgs. 12-13): "'Que la crisis no la paguen los trabajadores', vino a ser la idea de fondo que estuvo presente en todas las luchas y, como consecuencia, el rechazo del pacto social. Para unos, lo que se imponía era 'las libertades', frase mágica. Para otros, el Gobierno Provisional. Para aquellos el proceso Constituyente, etc., etc... Para todos la amnistía general y total, tanto política como laboral.

    'En este contexto, las luchas obreras se extendieron de unos sectores a otros, dándose un amplio ejercicio de la solidaridad obrera, económica. Lucha contra los despidos, por la readmisión de todos, por la libertad de detenidos, apoyo y sostenimiento de las reivindicaciones, huelgas, etc...

    'Las luchas tienen una base Asambleísta. Bien es cierto que no todos defienden la Asamblea de la misma forma. El abanico va desde los que tienen la Asamblea como mero marco de información y refrendo de líderes, hasta los que defienden que la Asamblea se debe ir constituyendo como órgano soberano... las luchas en las que predominan las características de organización asambleístas, son al mismo tiempo las más firmes y decididas en la oposición a los planes capitalistas, y las más combativas en la decisión de extenderlas y generalizarlas a los otros sectores del movimiento obrero".

    La burgesia... i el mateix PCE (també el PSOE) havien d'aturar tot aquest esperit combatiu si volien portar endavant la reforma del règim, la consolidació de la monarquia, la "sagrada unidad de España", etc. El País diu (Memòria de la transición. pàg. 165): "Los acuerdos de la Moncloa abrieron la transición económica". I el màxim responsable en qüestions econòmiques (era vicepresident d'aquests temes), l'economista Enrique Fuentes Quintana, accepta l'opinió que el Pacte social de la Moncla ajudà a crear el clima de pau social i tranquil× litat política que es necessitava per a aprovar la Constitució sense entrebancs, i significà la primera mesura seriosa per a evitar la constant pèrdua de beneficis de la patronal (s'anà aturant l'ampli moviment de vagues revolucionàries d'aquells anys). Com diu aquest economista: "O pactábamos o la Constitución podía quedar en entredicho".

    Els comunistes de l'OEC refusàrem els pactes dinou anys abans que Agustín Moreno i els crítics de CC.OO., que ara en qüestionen la validesa i denuncien el paper nefast que tengueren per als treballadors. Pel desembre de 1977 les publicacions internes d'OEC (instruccions per a quadres de direcció i militants), la premsa del partit, analitzàvem aquestes conseqüències negatives. "Es tracta de congelar els salaris per aconseguir així un augment dels beneficis empresarials. És un vertader pla d'estabilització capitalista oferint, tan sols, alguns hipotètics avantatges vaporosos i inconcrets.

    La revista "Servir al Pueblo", portaveu del Moviment Comunista, en el número 86 (de la segona quincena de novembre de 1977) comenta: "La firma del Pacto de la Moncloa ha marcado un importante viraje en la situación del Estado español.

    'Por un lado, consagra una política para hacer frente a la crisis económica sobre la base del aumento de los dividendos capitalistas y del fenómeno de la inversión privada, dando por buenos el aumento del desempleo y la reducción del poder adquisitivo de las clases trabajadoras.

    'Estas medidas, de las que hemos hablado ya abundantemente en estas páginas, han sido interpretadas por la clase obrera como una agresión injustificable contra sus intereses más elementales. De ahí que las reacciones contra el Pacto de la Moncloa se hayan multiplicado en todas las naciones y regiones".

    De seguida els nostres camarades, es pot dir que la major part de l'esquerra revolucionària i el nacionalisme no-burgès, adoptaren resolucions i feren anàlisis molts semblants. Silenciats per la premsa oficial, comptant únicament amb els recursos dels militants foren repartits diaris de les respectives organitzacions, impresos milers de fulls clandestins, es feren aferratines, es pintaren cartells per a col× locar a places públiques, carrers, estacions de metro i autobús, col× legis i facultats universitàries... Anàvem contra corrent. Però els revolucionaris sempre hem nedat contra corrent!

    Amb la LCR, el POUM, el MC, realitzàvem sovint accions conjuntes, tant a les Illes com a la resta de l'Estat. CNT i PORE eren igualment actius en el combat contra la "sagrada unió" de l'esquerra oficial amb el capitalisme. El PCE(ml) tampoc no restà aturat davant l'embranzida antipopular de la burgesia i els seus aliats reformistes. La LCR (Lliga Comunista Revolucionària, que pertanyia a la IV Internacional) escrivia contra els pactes en fulls que repartíem per obres, hotels, instituts i mercats. En els articles explicatius contra el Pacte Social de la Moncloa que sortien en la revista Combate (portaveu de la LCR) s'analitzava la situació econòmica de l'Estat espanyol, la inflació salvatge (d'un 30%), que colpejava els salaris, els controls dràstics que volia imposar el Govern (amb consentiment de PCE-PSOE), la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris que la signatura comportaria (i va comportar!). Per posar-ne un exemple: si en aquells moments la inflació era valorada en un 30% anual (amb tendència a l'alça), els Pactes de la Moncloa posaven uns límits als augments salarials d'un 22%. La qual cosa, per qui tengui dos dits de front, volia dir que d'un cop els treballadors perdien entre un mínim del 8 i un màxim del 10% del seu poder adquisitiu.

    Només aquesta mesura -sense comptar les altres- implicava un ajut de 400.000 milions de pessetes per als empresaris.

    El Pacte també feia possible que setanta-un productes bàsics per a l'alimentació i subsistència diàries del poble, pugessin de preu sense permís del Govern ni cap control.

    S'analitzava igualment l'atur que suposaria la signatura d'aquell compromís amb el capital. Els economistes independents donaven les xifres de tres-cents mil aturats més cada any i amb una tendència a l'augment permanent. Els 100.OOO milions destinats a obres públiques i subsidi d'atur (40.OOO i 60.000 milions respectivament) no podien solucionar un greu atur de més d'un milió i mig de persones.

    Igualment la disminució de l'aportació empresarial a la Seguridad Social no feia més que augmentar els beneficis empresarials, que després no revertien en escoles, hospitals, més llocs de treball, etc.

    El pressupost que assignava el Pacte als aturats només podia cobrir uns sis-cents mil aturats i aturades amb un miserable salari de quinze mil pessetes mensuals. Els revolucionaris ens demanàvem... ¿què es farà del milió de treballadors i treballadores que resten sense assegurança?

    Llegim en un número de la Voz de los trabajadores (diari de l'OIC a nivell estatal): "El objetivo esencial [del Pacte] es alcanzar una racionalización y transformación del modelo productivo y de desarrollo capitalista en beneficio particular del gran capital finaciero e industrial. Para consolidar ese tipo de economía de mercado tipo occidental se necesita: acabar con la combatividad de la clase obrera, aplicar una drástica congelación salarial, un reforma fiscal antiobrera, medidas que vayan en camino de regularizar el despido libre. Se trata, en definitiva, pese a que lo oculten las direcciones del PCE y del PSOE, de un autentico plan de estabilización contra la clase obrera y el pueblo".

    Una altra qüestió que preocupava als comunistes (de l'OEC) era comprovar que es preparaven per a liquidar políticament totes les conquestes aconseguides pels treballadors en els deu darrers anys de lluita. I, concretament, allò que burgesia i reformisme volien fer era acabar amb les experiències de democràcia directa (les assemblees i les coordinadores d'assemblees, consells i comitès de fàbrica amb poders reals) per tal d'anar implantant un sindicalisme pactista, hipotecat a l'Estat i a la patronal (a causa de les subvencions que rebria pel seu constant ajut a la consecució de pactes favorables a la patronal), que en cap moment qüestionàs la monarquia, la "unitat d'Espanya" i l'economia de "lliure mercat". Nosaltres, al contrari, lluitàvem per aconseguir que el futur sindicalisme fos revolucionari, anticapitalista, capaç de lluitar per l'autodeterminació de cada nacionalitat oprimida per l'Estat. Aquest sindicalisme de classe hauria de recolzar-se no en buròcrates sindicals pagats per l'Estat, sinó, ben al contrari, hauria d'estar bastit sobre els consells i comitès sorgits de la més autèntica democràcia directa. Volíem que la burgesia reconegués legalment els consells i comitès. Que aquesta nova forma de sindicalisme fos reconeguda.

    Es tractava també d'evitar la divisió sindical fomentada per PCE i PSOE. L'objectiu era anar concretant una poderosa Central Unitària de Treballadors que pogués fer front a les envestides de la patronal i de l'Estat imperialista. Amb el temps hem comprovat que els partits signants dels Pactes de la Moncloa el que volien precisament era tot el contrari.

    Malgrat que intel× lectualment sabíem del paper de bomber de la revolució que arreu del món feien l'estalinisme i la socialdemocràcia, encara ens faltava comprovar-ho en la pràctica de cada dia, a Mallorca, dins les nostres fàbriques, barris, hotels i facultats.

    Memòria Històrica
    © Miquel López Crespí
    © Arc46, grup de comunicació
    .

    20 El Pacte Social de la Moncloa (I)

    .

    Octubre de 2006

    .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen
     
    Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
    Powered by LifeType - Design by BalearWeb