Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psic˛leg humanista i social.

Bon any 2007

satalaieta | 31 Desembre, 2006 01:03

Associació Humanista de Comunicació 
Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

Bon any 2007

. 

IMGP2374 IMGP2377 IMGP2378 IMGP2633

IMGP2645 IMGP2697 IMGP2698 IMGP2701 

IMGP2718 IMGP2710 IMGP2739 IMGP2741

Que l'any 2007 sigui millor per a tothom.

.

Els membres de l'AHC celebram el canvi d'any fent reneixer el vell "Triangulito" de Son Sard : Fotos 1 y 2: "Recuperant" la zona lliure (externa) del "Corral de los Nopales". Fotos 3, 4 i 5: "Triangulito" incompleto. Resteo de fotos: "Triangulito" recuperat. Ho celebram sembrant (en Manel Domenech) un arbre, un abarcoquer
.

.

Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. 

.
  • Corrupció a Mallorca
  • La provada inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca
  • Memòria Històrica
  • Manifest per a la Vida,...
  • A Mallorca s'aixeca la veda de detenció de la corrupció urbanística
  • L'obscura ansia del cor. MLC
  • L'AHC al capdavant de la defensa de les Illes
  • Ses Fontanelles, fotos de la passejada d'aquest dissabte
  • La poesia mallorquina del segle XX. Presentació dia 21 de novembre
  • A Flassaders: Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears
  • Ses Fontanelles: basta ja de destrucció ecològica!
  • Aquest dissabte, passejada per les Fontanelles
  • Fernando Palazuelo, novament condemnat
  • Exposició de Mª Dolores Vázquez
  • Eleccions catalanes
  • .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Molts d'anys i bones festes !!!

    satalaieta | 23 Desembre, 2006 23:45

     
    Portocolom, Felanitx, Mallorca, Illes Balears, 1947

    Bon Nadal 2006 i bon any 2007

    Pau i bé per a tothom !!! 

    Aquest és un missatge de felicitació que respon a un desig de l'Asociació Humanista de Comunicació (AHC) http://www.mallorcaweb.net/arc46/AHC.html

    En mem˛ria de Pinochet i Kissinger

    satalaieta | 12 Desembre, 2006 09:50

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    En memòria de Pinochet i Kissinger

    .

    .

    La botella trencada
    Diari Balears. 12-12-2006
    Guillem Frontera

    Ara és el moment per recordar que Pinochet tan sols va ser la mà assassina del govern de Nixon i del seu cervell, Henry Kissinger, dos productes típicament made in USA -per més que H.K. hagués nascut a Alemanya-, tan genuïns com la Coca-Cola o els westerns amb Gary Cooper o John Wayne. Ens lamentam que Pinochet hagi deixat aquest món amb tants d'assumptes pendents amb la Humanitat, i molt especialment amb les seves víctimes directes, mentre no s'aconsegueix que avanci cap de les iniciatives (del jutge Garzón una d'elles) destinades a desemmascarar davant dels tribunals Henry Kissinger. Als més joves, que no varen viure la barbàrie d'aquells anys setantes, algunes pàgines d'internet els seran de gran utilitat per saber quina casta de criminal és aquest Kissinger, qui no tan sols va inspirar el cop d'estat de Pinochet, sinó que també fou l'autor intel·lectual del que acabà amb la democràcia a Uruguai, quan es preveia la victòria electoral de l'esquerra unida en el dit Frente Amplio. També va encoratjar el cop d'estat de la Junta Militar argentina i no fou gens aliè a les tècniques de repressió de l'esquerra, inclosa la modalitat dels desaparecidos. És igualment destacable la seva participació en el disseny i l'execució de l'operació Cóndor, en el decurs de la qual s'organitzaren infinitud d'atemptats terroristes contra la vida dels opositors a les dictadures del con sud d'Amèrica. Una mínima part dels seus crims contra la Humanitat ha sortit a llum en desclassificar-se alguns -no tots, ni prop fer-s'hi- documents referits a la política exterior estado-unidenca d'aquells anys, i ell, sempre impecable i inalterable, ha dit que, donat el cas, tornaria a fer el mateix -i això inclou reorganitzar i incrementar la protecció dels EUA al règim del general Suharto, per posar un altre exemple: tot plegat el defineix com el gran oficiant del suport als dictadors més sanguinaris d'aquell decenni. I sempre amb una gran obsessió/coartada, evitar l'avenç del comunisme a costa de la democràcia i de tanta sang innocent, però mai induint els governs a fer les reformes socials que l'haurien, potser, dificultat. A Llatinoamèrica, on els anys setantes les classes treballadores, les comunitats indígenes i, en general, els exclosos de qualsevol forma de progrés, pretenien ingressar en la història, el nom de Henry Kissinger va indefectiblement unit a la mort, al genocidi, a la destrucció de les esperances de tot un continent. Ara s'ha mort Pinochet i s'especula amb el contingut de la botella, si mig plena o mig buida. Quan es mori Kissinger, ens adonarem que el Departament d'Estat dels EUA havia trencat la botella i romput la baralla.


    Guillem Frontera. Escriptor

    .

    .

    Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. 

    .
  • Corrupció a Mallorca
  • La provada inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca
  • Memòria Històrica
  • Manifest per a la Vida,...
  • A Mallorca s'aixeca la veda de detenció de la corrupció urbanística
  • L'obscura ansia del cor. MLC
  • L'AHC al capdavant de la defensa de les Illes
  • Ses Fontanelles, fotos de la passejada d'aquest dissabte
  • La poesia mallorquina del segle XX. Presentació dia 21 de novembre
  • A Flassaders: Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears
  • Ses Fontanelles: basta ja de destrucció ecològica!
  • Aquest dissabte, passejada per les Fontanelles
  • Fernando Palazuelo, novament condemnat
  • Exposició de Mª Dolores Vázquez
  • Eleccions catalanes
  • .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Corrupciˇ a Mallorca

    satalaieta | 02 Desembre, 2006 23:55

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Corrupció a Mallorca

    .

    .

    .

    1 Matas està preocupat. Molt pre-ocupat que cap dels que pugui sortir imputat i arrestat “canti” les veritats del barquer que coneix del seu president. La qual cosa li duu a prioritzar el treball de bomber i de autobomber i de “alertador” al de President de la Comunitat Autònoma. Ara salvar-se de la crema de corruptes (que no apareguin proves, ni delacions) és el prioritari.  

    2 Clonar a l'advocat defensor de la corrupció Perera. Davant el devessall de treball extra que segurament se li aveïna, Matas, president del PP de la Comunitat Autònoma de Illes Balears i la cúpula del PP estan fent gestions urgents per a clonar a Rafael Perera, l'advocat del PP encarregat, sempre amb èxit, de demostrar la normalitat de les immoralitats que s'imputen als dirigents del PPartit ja que ell totsol, i fins i tot amb el seu suplent, no podrien donar abastament a tant treball. Es calcula que necessitarien més de mil clons de Perera.

    3 Matas i El Mundo de Balears consideren que investigar contra la corrupció i castigar els casos trobats és una ofensiva imperdonable del Fiscal. Curiosa manera d'interpretar l'exercici de la justícia (manera que tant el Mundo com el PP ja ens va avançar en el cas del xalet de Pedro J. a Mallorca). El Mundo arriba a dir que aquesta lluita contra la corrupció urbanística i de les comissions a membres del PP en diferentes Administracions és una corrupció política molt major. Què insinueu? Que la corrupció ha de ser la norma i, conseqüentment, no ha de ser investigada i molt menys castigada? Sabeu que només els confessos de la mateixa pagaran per les seves malifetes. Cap innocent ho farà. Per què, doncs, us preocupa la investigació i l'aplicació de la justícia? Estau, Matas, PP, i El Mundo, a favor de la corrupció? Oh!

    4 Matas declara al seu periòdic amic que és el primer culpable del cas de corrupció “Andratx” Era un secret a veus. Era evident, però no teníem proves provades. Gràcies per la teva confessió. Però no és que ho siguis “per no veure el que succeïa”, com dius, que ja seria greu en un President de Comunitat Autònoma president del PP i dels casos corruptes designats per tu mateix. Ho ets perquè tu vas nomenar aquestes persones del PP i perquè ho sabies massa. Per què, sinó, li vas dir aquest estiu a Hidalgo que amagués un poc el Ferrari, que era massa visible? Per què fa un mes el vas confirmar com candidat del PP a la alcaldia d'Andratx? Per què dos dies abans de la detenció vas tenir una reunió amb ell en el teu despatx?

    5 Matas, amb l’excusa d’una cridada anònima, alerta a tots els possibles corruptes i corruptores. I exigeix una audiència urgent amb el Fiscal General de l'Estat. I es posa a la disposició de la justícia. No sé per on començar l'anàlisi d'aquest fet, tanta és la informació que ens ofereix. Com és possible que una persona anònima, sense que es registri el seu telèfon, tingui accés al President del Govern i se li cregui? O no és tan anònima i si que es registra el seu telèfon? O és que no va haver tal persona i el “qui alerta” és el propi Matas? Si no ho és, per què comet el presumpte delicte d’entorpir a la labor de la justícia, alertant a corruptes i corruptores, donant crèdit a una cridada anònima d'un desconegut? Que em donin el telèfon del President del Govern perquè jo també li pugui fer unes quantes cridades anònimes. Realment, per què precisa la reunió amb el Fiscal General, per a, com diu, posar-se al servei de la justícia o per a entorpir-la sol·licitant informació que li permeti preparar l'estratègia defensiva dels seus protegits presumptament corruptes? Si és el primer, com ell afirma, per què comença per fer el segon amb el llançament d'aquesta alerta? Si és el primer, ja pot posar a la disposició de la justícia tot el que sap dels casos Mapau, Bitel, Santa Margalida, Ses Salines i els n alcaldes que van signar certificats falsos a gratcient, Blanca Iglesias, Aqua Màgica, La Real, Jaume Font,... i els centenars i centenars de casos que ell coneix i que no han transcendit als mitjans de comunicació.

    6 Clar, és que els PPobres es van prendre molt de debò això de crear il·lusions: La campanya del PP es basa en “crear il·lusions”. L'altre dia en Santa María, ciutat on viu Grande, president del Mallorca, gran creador d'il·lusions en forma d'un Mallorca campió i d'una Mallorca estil Manhatan (abans del 11S), vaig veure a la Consellera Castillo i un cartell en una cafeteria d'una senyora que deia: “Estic plena d'il·lusió” com “prenyada d'il·lusió” set mesos abans de les eleccions, una il·lusió setmesona. I a qui no li il·lusiona tenir els cotxes de l'alcalde d'Andratx (sense presó, clar), o tenir el títol de llicenciat en psicologia sense fer la carrera, o que els morts estimats ressuscitin, encara que només sigui per a anar a votar al PP? Per això fa temps que dic als votants honests (i ingenus. No es pot votar al PP sent honest i no sent ingenu) del PP que no votin al partit de la corrupció, que no votin al partit que ens dóna il·luses il·lusions, veritables miratges, en lloc de votar a opcions que ens ofereixin realitats positives de benestar i bona convivència. Però encara hi ha massa vots interessats, vots captius, i vots erronis (de qui es creuen votar la voluntat de Déu i voten al diable i el seu pecat).

    7 El codi ètic del PP  El codi ètic del PP, pel que diu Matas, ha de dir una mica així com: "Fes el que vulguis, tot val, però si delinqueixes i t'enxampen, noi l'has cagat, t'expulsarem (o, millor, tu mateix has de presentar la teva dimissió dient: "Sóc innocent, la justícia ho provarà, però presento la dimissió per a no danyar la imatge de la meva Administració i del meu Partit que tant estim"), per a donar una bona imatge ètica del Partit, no perquè ho hagis fet, sinó perquè t'hauran enxampat". Per altra banda, quan Matas i Rajoy diuen allò del codi ètic, es refereixen a un codi tàcit o a un escrit? En aquest últim cas que ho publiquin, per favor (però no que en facin un ara, ex-professo, a la corredissa).  

    Antoni Ramis Caldentey
    Psicòleg social
    Illes, 02-12-2006.

    .

    .

    .

    “El Mundo. El Dia de Baleares”
    sábado, 02 de diciembre de 2006

    'CASO ANDRATX' /

    Matas teme una ofensiva del fiscal contra otros 5 municipios del PP
    Una llamada anónima alerta al Govern de que la Policía «entrará» el martes en otros cinco ayuntamientos de las Islas / Matas pide una audiencia urgente con el fiscal general Cándido Conde-Pumpido
      

    Soy el primer culpable por no ver lo que sucedía»  En declaraciones a RNE, el president Matas aseguró anoche que él, como máximo responsable del PP en las islas, es el «primer culpable» del 'caso Andratx' por «no haber visto antes» lo que estaba ocurriendo en esta localidad.

    Asimismo, Matas se lamentó de haber designado a unas personas que representan al PP en instituciones como el Ayuntamiento de Andratx y haber «confiado» en ellas y, al hacerlo, no haber detectado antes la presunta trama de corrupción y haber actuado. Por la mañana, en rueda de prensa posterior al Consell de Govern, sin embargo, Matas defendió la respuesta del Govern, que definió como «contundente», con la dimisión «inmediata» de Hidalgo y «la asunción de responsabilidades».


    Semblen molt amics, molt companys. No semblen desconeguts,...

    .

    «Nuestro código ético nunca admitiría esta situación», aseveró el presidente del Ejecutivo. Por otro lado, fuentes de la Guardia Civil y del Tribunal Superior de Justicia de Baleares aseguraron ayer que ambos organismos no tienen «información oficial» sobre una posible intervención en cinco Ayuntamientos de las islas prevista para el próximo martes. En relación con la llamada anónima recibida ayer en el Consolat de Mar, fuentes del Instituto Armado aseguraron a Europa Press que no hay información oficial sobre dicha operación.

    .

    .

    “Diario de Mallorca”
    Sábado, 02 de diciembre de 2006 

    OPERACIÓN VORAMAR. POLÍTICA / EL EJECUTIVO, PENDIENTE DE LAS PRÓXIMAS ACTUACIONES JUDICIALES

    Matas alerta de una posible investigación en cinco municipios gobernados por el PPEl president da validez a una llamada anónima y pide información al fiscal general del Estado

    VIRGINIA EZA/EFE. PALMA.

    .

    El president del Govern, Jaume Matas, alertó ayer sobre una posible investigación en otros cinco ayuntamientos gobernados por el PP, después de que ayer por la mañana se recibiera una llamada anónima en el Consolat de Mar, sede del Govern, advirtiendo sobre estas posibles actuaciones de la Justicia que, según esta llamada, se producirían el martes.

    Matas dio la suficiente credibilidad a esta llamada anónima, al producirse después de que el PSIB dijera que la Justicia está investigando varios ayuntamientos, como para pedir al fiscal general del Estado, Cándido Conde-Pumpido, una audiencia "urgente" con el fin comprobar la veracidad de estas informaciones y ponerse "a disposición" de la Justicia, según explicó el president

    .

    .

    .

    .

    Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. 

    .
  • Corrupció a Mallorca
  • La provada inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca
  • Memòria Històrica
  • Manifest per a la Vida,...
  • A Mallorca s'aixeca la veda de detenció de la corrupció urbanística
  • L'obscura ansia del cor. MLC
  • L'AHC al capdavant de la defensa de les Illes
  • Ses Fontanelles, fotos de la passejada d'aquest dissabte
  • La poesia mallorquina del segle XX. Presentació dia 21 de novembre
  • A Flassaders: Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears
  • Ses Fontanelles: basta ja de destrucció ecològica!
  • Aquest dissabte, passejada per les Fontanelles
  • Fernando Palazuelo, novament condemnat
  • Exposició de Mª Dolores Vázquez
  • Eleccions catalanes
  • .

    .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    La provada inoperÓncia de l'Assemblea DemocrÓtica de Mallorca

    satalaieta | 02 Desembre, 2006 16:08

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    La provada inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca

    Secció: Memòria Històrica

    Memòria històrica i lluita antifranquista

    .

    22 La provada inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca

    .

    Per Miquel López Crespí

    .
    Les diverses "instàncies unitàries" de les Illes -que no eren tals "instàncies unitàries", car no incloïen, per exemple, els trotsquistes illencs, els consellistes de l'OEC i les Plataformes i Comissions Obreres Anticapitalistes, la CNT o multitud de grups cristians antiburgesos- es dedicaven més que res a una feina de tipus intern o, les més actives, a fer rituals recollides de firmes. Eternes discussions bizantines parlant del sexe dels àngels però res d'efectiu en la mobilització del poble.
    El març de 1972, a Palma es va constituir una anomenada Taula Democràtica que pretenia lluitar per les llibertats polítiques. Més endavant, arran del diktat carrillista de constitució de les Juntes, es muntà un fantasmal organisme unitari dirigit per aquest partit. S'ha de tenir en compte que d'ençà la proclamació de la política de reconciliació nacional amb els vencedors de la guerra civil i l'abandonament de qualsevol relació amb el leninisme (ni que fos verbal), el PCE de Santiago Carrillo feia tot el que podia per controlar el moviment popular i escapçar-lo de qualsevol component veritablement anticapitalista i revolucionari.
    Anys endavant, amb l'acceptació de la monarquia reinstaurada pel general Franco i amb la negativa que la Constitució reconegués el dret d'autodeterminació de les nacions oprimides, quedava ben demostrat on volien arribar, de veritat, les preteses "instàncies unitàries" tutelades pels carrillistes. Un grup de pressió cultural, amb una certa transcendència pel que fa a la recollida de firmes per problemes puntuals (contra l'actuació de l'Ajuntament respecte al Parc del Mar) fou el conglomerat reunit entorn del nom Tramuntana.
    El grup estava composat en la primeria per persones com Josep Melià, Antoni Alemany, Carlos Usúa, Fèlix Pons, Antoni Tarabini, Lluís Matas, Ferran Porto, Manuel Mora (home d'honradesa fora mida), Ramon Esteban, Bartomeu Garí, Francesca Bosch, Miquel Rosselló i Pere Morey, entre d'altres.
    Tramuntana, com a grup d'opinió, decidí publicar una sèrie d'articles a Diario de Mallorca i, entre discussions internes, articles a la premsa i les recollides de firmes, passà a millor vida quan fou substituïda per la Junta Democràtica de Santiago Carrillo. El franquisme reciclat continuava endavant amb la seva ofensiva de reformar-se per a romandre en el poder. Josep Melià, aleshores mà dreta d'Adolfo Suárez, escrivia en el llibre ¿Qué es la reforma política? (La Gaya Ciencia, 1976): "Suárez ha comprendido perfectamente que su papel consiste en desbloquear el sistema constitucional franquista. En quitarle su rigidez, su carácter pétreo e inflexible. En hacer posible la redacción de un texto constitucional único, ajustado a las necesidades de una Monarquía constitucional" (Pag. 36).
    La reforma constitucional del règim, seguint la seva pròpia "legalitat" havia de ser aprovada pels pobles de l'Estat mitjançant un referèndum. En aquest referèndum es demanava si s'acceptava que fossin els mateixos franquistes reciclats qui dirigissin el procés de canvi polític. Indiscubtiblement l'oposició -de paraula- optava per l'abstenció. Però una abstenció dominada per una gran por. Por de que les accions decidides del poble treballador vers la llibertat i la independència dels pobles oprimits poguessin posar en qüestió les maniobres i pactes secrets en marxa.
    Es predicava a favor de l'abstenció, però no es portava endavant cap acció decidida i eficaç per a anar acabant amb la dictadura.
    Els revolucionaris, al contrari, exigíem un boicot actiu contra la maniobra antidemocràtica dels feixistes reformats. La batalla es va portar dins els fantasmals organismes unitaris i en el carrer. Partits d'esquerra -en aquella concreta conjuntura- que formaven part de l'ADM eren el PTE, el MCI i el PSAN. No hi era l'OEC, que no s'hi va voler integrar mai a causa de la manifesta inoperància política d'un organisme muntat exclusivament per a la simple discussió sense contacte amb l'ambient combatiu del carrer. La inutilitat absoluta de l'Assemblea Democràtica per a la lluita era prou coneguda a nivell de les Illes, i la premsa sovint se'n feia ressò. De cara d'anar unificant estratègies contra la maniobra de consolidació monàrquica, els partits més esquerrans integrats dins l'Assemblea de Mallorca denunciaren públicament la situació.
    El Diario de Mallorca, amb grans titulars a la pàgina 17 del dia 11 de desembre de 1976, i sota la signatura de la periodista Beatriz Iraburu, escrivia: "Inoperancia de la Asamblea Democrática de Mallorca. PSAN, PTE, MCI y OICE unen sus estrategias de cara al referéndum". Després explicava: "La última vez que la Asamblea Democrática de Mallorca consiguió reunir al menos a los representantes de los dos tercios de los grupos integrados en ella -lo cual significaba tener quorum y poder tomar decisiones-, prefiguró lo que iba a ser su campaña ante el referéndum. Luego, el aburrimiento, la inercia o los intereses de partido hicieron que aquella campaña cayera en el olvido, incluso por algunos de los grupos que la habían propugnado". "La Asamblea Democrática de Mallorca no ha adoptado ninguna postura conjunta de cara al referéndum y, si la han adoptado, el hombre de la calle no se ha dado cuenta. ¿Qué hay de aquellos actos públicos que decidieron celebrar? A seis días del referéndum, podemos asegurar que la ADM no tiene nada previsto".
    Més endavant la mateixa informació continuava explicant: "PSAN, PTE, MCI y OICE seguirán una estrategia común de cara al referéndum" i analitzava l'enèrgica resolució d'aquests partits davant la inactivitat de l'Assemblea: "El PSAN explicó que por primera vez, una serie de partidos de izquierda coinciden en proponer juntos una protesta enérgica por los represaliados que ahora están en la prisión de Palma, así como una campaña activa para defender la abstención en el referéndum. 'Para estos partidos, el referéndum no es más que una maniobra del Gobierno para dar continuidad al régimen y poder mantener sus mismas estructuras variándolas un mínimo. Señalaron también que existe una contradicción entre hablar de democracia como lo hace el Gobierno y no dar oportunidad a todos los partidos a que se expresen libremente. Los grupos políticos que tienen una línea revolucionaria y obrera están siendo perseguidos; y si queremos una prueba, ahí está el hecho de que dos de los cuatro partidos que convocaron la rueda de prensa tengan militantes en prisión". "El PSAN dijo también que, desde hace un mes, la Asamblea Democrática de Mallorca es un organismo muerto, un organismo que no funciona".
    La crítica de l'esquerra a la provada inutilitat de l'ADM continuava en aquests termes: "Dado que la ADM ha hecho un 'boicot tácito' a la campaña pro-abstención al referéndum, el PSAN, el PTE, el MCI y la OICE han decidido hacer la campaña por su cuenta: como primer paso, han solicitado del Gobierno Civil autorización para celebrar el día 14, a las 7,30 de la tarde en la Plaza de España, una concentración pacífica en la que se hablará de la necesidad de una amnistía total y de la abstención en el referéndum. Además, van a editar cincuenta mil hojas defendiendo la postura abstencionista que serán repartidas directamente a los sectores populares. El representante del MCI dijo que `vamos a tomar la palabra al Gobierno y vamos a informar al pueblo'".
    Per aquelles mateixes setmanes del mes de desembre de 1976, al costat de les accions conjuntes entre PSAN, PTE, MCI i OEC (els trotsquistes del PORE, els anarquistes, munió de revolucionaris independents feien també tot el que podien contra la maniobra continuista del règim), el PCE (ml), de tendència pro-albanesa, feia sentir la seva veu amb una octaveta repartida essencialment per hotels de s'Arenal, Sont Gotleu, s'Indioteria, Son Cladera i centre de Palma, que deia: "EL REFERENDUM DEL PUCHERAZO' La llamada Coordinación Democrática compuesta por fascistas notorios, ex-ministros franquistas, carlistas, socialistas de etiqueta y de salón, carrillistas y su séquito de oportunistas, pretenden estar negociando con el Gobierno las condiciones del referéndum y sobre las proyectadas elecciones legislativas. Una vez más, reaccionarios y oportunistas tratan de dar gato por liebre al pueblo. Nunca se ha visto en ningún momento ni lugar, negociar sin contar con fuerza real para ello. Y ¿qué fuerza tiene esa oposición que negocia con una Monarquía fascista, aferrada al poder, apoyada por los yanquis y por toda la reacción mundial? El único sector de ella que en realidad tiene fuerza concreta es el de los Ruiz Giménez, García Trevijano, etc., que cuentan con sus bienes de miles de millones, con sus múltiples relaciones en las altas esferas de la economía y la política del régimen del que nunca han dejado de formar parte. Pero los Santiago Carrillo, los Felipe González, y la morralla de comparsas circunstanciales, sólo tienen la fuerza del tiempo que dure el engaño por su parte ante las masas que pretenden controlar".
    Finalment, el full dels comunistes-estalinistes del PCE (ml) finia amb aquestes consignes: "BOICOT ACTIVO CONTRA EL REFERÉNDUM, MOVILIZACIÓN DE TODO EL PUEBLO CONTRA EL MISMO, LUCHA SIN CUARTEL POR TODOS LOS MEDIOS CONTRA LA MONARQUÍA FASCISTA, CONTRA LA DOMINACIÓN YANQUI".
    Les diverses provatures culturals i polítiques d'aquests "organismes unitaris" començaren a fer aigua quan el règim, després de la mort del dictador, orientat i aconsellat pel Departament d'Estat nord-americà, anà avançant fermament en el camí de la reforma.
    El dimarts 15 de març de 1977, els diaris i tots els mitjans d'informació al servei de la maniobra de consolidació monàrquica i capitalista informaven que: "A Madrid, sota la presidència d'Adolfo Suárez, s'ha reunit el Consell de Ministres en el palau de la Moncloa. El govern, en compliment del mandat contingut en la llei fonamental per a la reforma política, ha aprovat un decret-llei en què es contenen les normes electorals que han de regular les primeres eleccions per a les futures corts espanyoles".
    La llei electoral, feta a imatge dels franquistes i sense quasi cap tipus d'oposició dels falsos rupturistes (especialment PSOE, PCE, Pujol, PNB, etc, etc), fou publicada en el BOE de Madrid, número 70, del 23-III-77.
    Les regles del joc de la futura democràcia -la llei electoral- les feien els hereus de Franco amb l'aprovació tàcita de PCE, PSOE i els partits burgesos. Més endavant s'ha sabut que la redactaren a porta tancada Adolfo Suárez (UDPE), Alfonso Osorio (UDE), Landelino Lavilla (UDE), Ignacio García (UDPE) i Rodolfo Martín Villa (del SEU), tots cinc homes provinents del règim franquista, dos demòcrata-cristians col× laboracionistes i dos del Movimiento.
    En la carrera vers la legalització, foren deixats de banda i venuts pel plat de llenties de les possibles poltrones, els partits maoistes i marxista-leninistes que participaven tant a la Junta Democràtica carrillista com la Plataforma Democrática del PSOE. MC, PTE, ORT i OCE(BR), entre altres, foren abandonats a llur sort i s'hagueren de presentar a les eleccions amagats rere diversos tipus d'Agrupacions d'Electors. OEC no participava en la Junta ni en cap altra fantasmada semblant. No ens vengué de nou la nova traïció a la causa popular. Pel juny de l977 ens presentàvem a les eleccions (més que res per a denunciar les mancances democràtiques de la reforma i fer propaganda del socialisme consellista) amb el nom de Front de Treballadors. Aquesta oposició moderada, que al final no volia ni la República ni molt manco el socialisme, es va veure burlada pels franquistes reciclats que, implacablement, anaven dirigint la reforma del règim. Tots els condicionants imposats per les corts franquistes serien integrats en el text final aparegut en el BOE. Josep Maria Puig Salellas escrivia: "AP ha obtingut una llei electoral netament favorable, inclinada cap a les zones rurals i conservadores, en detriment de les urbanes i ideològicament més obertes".
    Teníem doncs, amb el vist-i-plau de Carrillo, González, Pujol, el PNB i tots els centres de poder internacionals que els donaven suport, una monarquia segons la voluntat de Franco i unes eleccions segons l'esperit de Franco.
    El sistema electoral seria el de representació proporcional amb llistes bloquejades i tancades, la presentació de les quals es reservava als partits i federacions constituïts d'acord amb les normes reguladores del dret d'associació política, a les coalicions i a candidatures independents.Recentment, Lluís M. Xirinacs, en l'obra citada, La traïda dels líders (II), publicat per Llibres del Segle, explica a les clares les mancances democràtiques d'aquesta llei electoral enllestida pels franquistes que volien perpetuar-se en el poder amb unes altres camises que no fossin les blaves. Diu Xirinacs (pàgs. 207-208): "Els candidats esdevenien presoners dels comitès centrals dels pocs partits guanyadors. Només calia a Suárez coaccionar aquests pocs partits. Només hi podrien participar els partits legalitzats per les autoritats judicials encara franquistes. Per a la distribució dels escons se seguiria la coneguda regla d'Hont, un altre atac a la democràcia que exclou els partits petits, evita la renovació dels partits en les Corts, impedeix que el petit pugui créixer (falta de respecte a les minories), perquè exigeix, si més no, el tres per cent dels vots emesos en la circumscripció, i reparteix els escons desigualment segons els vots obtinguts, talment que el meu vot a un partit pot anar a un partit totalment oposat al meu. La distribució d'espais televisius farà que la limitació de les intervencions dels partits de les nacionalitats pugui tenir com a conseqüència que els partits estatals els ofeguin.'S'imposà un senat retrògrad i conservador, que ni serviria de `cambra de les autonomies', cosa que es criticaria en el futur. La circumscripció era la província, amb total falta de respecte a les demarcacions pròpies de cada nació de l'Estat. Dominaven numèricament les províncies conservadores. En totes aquelles amb un nombre d'escons inferior a sis el sistema esdevenia majoritari amb avantatge per al caciquisme local en zones encara amb molta mentalitat agrària tradicionalista. Se subvencionava la campanya amb diners de l'Estat només si es guanyava escó. Calia, doncs, avançar els diners i, si no es guanyava, carregar amb un deute que impedia successives representacions. En canvi, els guanyadors sempre es podrien mantenir en el poder. L'aportació de diners privats no era prohibida. Guanyaria el més ric o el que disposés d'amistats més riques. Les estadístiques ho corroborarien".I la farsa continuava...
    Memòria Històrica
    © Miquel López Crespí
    © Arc46, grup de comunicació
    .
    22 La provada inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca

    Desembre de 2006

    .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen
     
    Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
    Powered by LifeType - Design by BalearWeb