Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

3 Alícies en el país de les Maravelles

satalaieta | 31 Gener, 2007 00:13

Associació Humanista de Comunicació 
Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

Jutjat Popular d'Instrucció nº 1, de les Illes Balears




Una altra condena:  
http://satalaieta.balearweb.net/post/23/23939

Jutjat Popular d'instrucció nº 1. Illes Balears

3 Alícies en el País de les Meravelles

Avui he tingut la sort de veure al David Coperfield de les Meravelles de Són Sard (Són Sard si que seria el país de les meravelles si ho deixessin verge, seria digne de la protecció de l'Arca del presumpte Fernando Palazuelo) en el seu nou cau d'Urbanisme del de l’Ajuntament de Palma, com un vell talp, ocult darrera d'un armari metàl·lic, posat contra la paret acristallada  Tots els altres boxes eren transparents, encara que, certament, un amb "gradalux" tancat; alguns fins i tot amb la porta oberta pel que, a més d'entrar la llum i la visió, també ho fa l'aire. El David Coperfield que és capaç de fer desaparèixer cases d'una finca i aparèixer en una altra, i fins i tot a desaparèixer finques d'un propietari i aparèixer en un altre i privatitzar només amb una ullada un camí públic, així com de posar parets i portes al camp. He tingut la sort de veure al telenyec del Canal Plus que no és conegut com professional de l'advocacia, sinó com comerciant de causes ben influenciades, fins i tot per generalisims de tots els exèrcits. He tingut la sort de veure “Andratx” a “Són Sard de Felanitx”. Ara no ho puc contar per a no interferir en les justícies ordinàries, però quan totes les instàncies hagin finalitzat les seves causes, fins i tot la lenta i vella tortuga, us ho contaré tot, des del principi fins al final.
Però la meva major sort ha estat, oh!, coincidència, veure tres alícies distintes en una redempció i justícia única i vertadera . I totes elles, des de llocs distints, s'admiren de les meravelles del mag. I totes elles, des de les seves responsabilitats i sabers específics, retornen les aigües a la seva llera, les coses al seu lloc, recuperen la veritat de la raó des de la “sense raó” esquizofrènica i/o avara del mag.

Alícia de la Gerència Territorial del Cadastre de Illes Balears. La recuperada i molt benvolguda, des de fa anys, Alícia que ara està en el Tribunal Econòmic Administratiu de Illes Balears, qui fa molts anys va ser ella qui em va recuperar a mi des del més enllà (a costa d'altre Antoni Ramis, encara que no Caldentey. Aquest, senador socialista per les Illes Balears). I finalment, Alicia, la meva jove advocada penalista. Una de les més joves, una de les millors i una de les més cares advocades penalista de les Illes Balears (que m'ajudarà a empurar a altíssims funcionaris, polítics, advocat, notari i, si s'escau, registrador i més). Encara que és molt bona no puc identificar-la i aconsellar-vos-la ja que, precisament per això, està excessivament ocupada i el poc temps que li quedi el precís per a mi: les meves causes.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg social i humanista
Illes Balears, 31 de gener de 2007

Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. 

.
  • .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Tribunals: Incendi a un magatzem dEducació i Cultura

    satalaieta | 23 Gener, 2007 21:15

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Jutjat Popular d'Instrucció nº 1, de les Illes Balears


    Una altra condena: 
     
    http://satalaieta.balearweb.net/post/23/23939

    Jutjat Popular d'instrucció nº 1. Illes Balears

    (Hi ha tantes denúncies a fer als tribunals ordinaris de Justícia que els col·lapsaríem i, per a no fer-lo, hem d'habilitar aquest Tribunal Popular)

    Any: 2007.
    Causa: nº 1.
    Assumpte: Incendi del magatzem de la Conselleria d'Educació i Cultura dels Illes Balears amb destrucció de documents administratius i béns culturals (entre els quals destaquen dos artesanats del segle XIV):

    http://arcoatlantico.balearweb.net/post/387/28121 
    Actor: Antoni Ramis Caldentey (s'accepta que se sumin altres persones físiques o jurídiques)
    Procurador: El cabreig causat per la mala gestió dels demandats.
    Demandats: Francesc Fiol (Conseller d'Educació i Cultura) i Jaume Matas (President del Govern Balear): Cas que no fossin culpables actius ho són, almenys, per negligència en el compliment de la seva responsabilitat i per la seva falta de sensibilitat i respecte humanista i cultural

    La seva Senyoria, el jutge actuant: La Història
    Ministeri Fiscal: La Veritat en nom i defensa del poble.
    Advocat defensor: Possiblement Rafel Perera (defensor de tots els desgavells i corruptel·les del PP), encara que encara no ens ho han confirmat

    Illes Balears, 23-01-2007  

    El Govern investiga per què encara havia obres valuoses en la nau de Son Fuster  * 2.

    La Conselleria de Cultura va ocultar el divendres que es guardaven dos artesonados de gran valor històric

    JFM. Palma

    Diario de Mallorca, 21 de gener de 2007.  

    (traduit del castellà per Internostrum)

    El Conseller de Cultura del Govern balear, Francesc Fiol, va lamentar ahir les pèrdues ocasionades en el patrimoni cultural en l'incendi registrat divendres passat en la nau de Son Fuster, on es guardaven peces històriques de gran valor. Entre aquestes obres destaquen els dos artesanats del segle XIV que estaven en un magatzem que no contava amb les més mínimes mesures de seguretat, a pesar que es guardaven peces de gran valor històric i econòmic (així com a molts de documents d’expedients administratius. Precisament, en la informació oficial que es va facilitar divendres passat des de la Conselleria mai es va parlar de l'existència d'aquests dos artesanats. La portaveu oficial només va indicar que s'havien cremat dues velles impremtes, una peça d'una escultura i restes de documents administratius. No es va esmentar mai la destrucció dels dos artesanats, encara que el mateix divendres, segons va reconèixer ahir el propi conseller, ja es coneixia que s'havien cremat aquestes dues obres. Fiol, que es trobava ahir a Barcelona, va explicar que ha ordenat una investigació interna al secretari general tècnic per a conèixer les causes per les quals encara estaven aquestes dues peces en les naus, que dimecres que ve està previst que es lliurin a un conegut constructor de Palma en permuta per les torres de El Temple *
    El Conseller va reconèixer que ell personalment desconeixia quin dia havien de buidar el magatzem, perquè és "una qüestió que s'encarreguen els funcionaris", encara que va assumir tota la responsabilitat davant la possibilitat que s'hagi pogut cometre alguna irregularitat. “Vull saber per quina raó aquest magatzem encara no estava desallotjat", va assenyalar Fiol, que va reconèixer que no sabia quins eren les peces concretes que es guardaven en aquesta nau del polígon de Son Fuster. Per altra banda, des del gabinet de premsa de la Conselleria es van oferir ahir una sèrie d'excuses per a justificar la falta d'informació, entre elles, que "mai vam negar que poguessin aparèixer cremades altres peces de cert valor en les naus". La veritat és que el divendres mai es va parlar d'obres de valor històric i sempre es va intentar restar importància als béns que s'havien cremat. Ahir, no obstant això, sí es va reconèixer que "no coneixíem amb exactitud els objectes que s'emmagatzemaven en aquestes naus". Un dels artesanats que s'ha cremat va pertànyer a la finca de Ca Verí i va ser adquirit pel Govern balear en 1997 per 100.000 euros a l'empresa Christie’s, que estava a punt de subhastar-lo. L'exdirector del Museu de Mallorca, Guillem Rosselló Bordoy, va lamentar que aquesta peça històrica hagi quedat destruïda. "Les poques coses que tenim i es cremen".
    Restaurat
    Rosselló va indicar que tenia coneixement que aquest artesanat anava a ser restaurat per a ser col·locat en la porteria del Museu de Mallorca. Va confirmar que a Son Fuster es mancava de mesures de seguretat. "En la meva època jo ja vaig indicar que no em podia responsabilitzar de les peces que es guardaven en aquest magatzem perquè no havia seguretat". 

    * Es refereix a Fernando Palazuelo, també imputat per un delicte contra el Patrimoni i condemnat per exercir mobbing immobiliari contra els seus inquilins de El Temple.

    http://satalaieta.balearweb.net/post/23/27789  

    .


    En la fotografia els dos imputats en aquesta causa, Francesc Fiol (el de la cara més vermella) i Jaume Matas (el qual dóna la mà a la Sra. Ministra de Cultura Carmen Calvo. Jo, de Vè., no ho faria, Sra. Ministra) el dia de l'incendi que va destruir part de l'arxiu i part del patrimoni d'Educació i Cultura de les Illes Balears. Ells estaven a Catalunya en la fundació del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

    2 : On s'ha vist que el presumpte culpable, almenys, per negligència (i per complicitat amb l'imputat i condemnat Palazuelo) sigui qui investigui? Ja són massa incendis i destruccions casuals de documentació (la penúltima massiva en el cas "Andratx") tots.

    Antoni Ramis Caldentey
    Psicòleg social i humanista
    Illes Balears, 16 de gener de 2007
    (víspera de Sant Antoni)
    .

    Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. 

    .
  • .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Palazuelo imputat per un delicte contra el patrimoni

    satalaieta | 16 Gener, 2007 09:38

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Palazuelo imputat per un delicte contra el patrimoni

    .

    Corrupció a Mallorca


    Fernando Palazuelo (Casas Góticas del Mediterraneo). Foto Diario de Mallorca. Foto BP
    Una altra condena: 
     
    http://satalaieta.balearweb.net/post/23/23939

    El diari Balears d'avui publica aquesta noticia, segons comunicació que fan EU-EV: Palazuelo, propietari de les Torres del Temple, qui com a tal va ser condemnat per mobbing immobiliari, ha estat citat a declarar pel titular del jutjat d'instrucció nº 1 de Palma com a imputat per un delicte contra el patrimoni a l'esmentat immoble protegit pel Consell de Mallorca.

    Pobre Palazuelo: a mi me fa pena, una darrera una altra. Sembla mentida que aquests Verds i Vermells la tenguin presa amb ell i el denunciin per unes cosetes tan petites de no res, total inundar un habitatge, que tanmateix és seu, per a provocar la necessitat a la inquilina de sortir de la casa o de viure-hi amb un paraigüres, o canviar la fisonomia i l'estructura de "El Temple"... Poca cosa.

    Tanmateix, què no fa el mateix, o pitjor, la batllesa de Palma, per exemple, amb es "Pont des Tren"? 

    I precisament que li facin a ell, Palazuelo, que és soci de ARCA? L'Honoribilissim Matas, al menys si algú deshonra la seva institució sectària, com Hidalgo, batlle del PP d'Andratx, el fa cessar immediatament, com a militant, afiliat, i simpatitzant del Partit (tot i que li ofereix l'advocat nombre 1 del mateix Partit per que el defensi el millor possible no sigui cosa que la ruptura de la presa de contenció arrastri a Rodríguez, al mateix Matas i al 90% de tot el Partit)

    A més a quin Patrimoni es refereixen? Al patrimoni Històric-artístic? Al paissagístic? a l'urbanístic? Al cultural-lingüístic? Per que si es refereixen a aquets tres darrers, per què el persegueixen a ell, pobret? No és cent vegades més culpable tota la trama de la "presunta" corrupció del PP amb Cabrer, Ramis, Flaquer, Huguet, Rodriguez, Matas, Zaplana, Grande, GrupFer-os, Perez, Aguirre, Aznar, Agag, Rajoy,... etc? Què és que sols es dedican a denunciar i a perseguir als pobres inocents més petits?

    Com veuen, ni una sola prova de la implicació de Rodríguez i Matas en la trama de la corrupció d'Andratx (veurem que passa amb les innumerables altres trames de corrupció a Mallorca i a Eivissa. Jo mateix estic investigant, -i sofrint-, amb moltes proves excessivament clares, una presumpta -cal dir-lo així, per evident que sigui, com els casos Mapau i Bitel- trama de corrupció Palma-Tenerife-Felanitx i veurem si es perllonga a Madrid i Manacor, trama que pot ser objecte d'una novel·la-realitat –ja que la realitat sempre supera la ficció-), indicis: tots.

    Antoni Ramis Caldentey
    Psicòleg social i humanista
    Illes Balears, 16 de gener de 2007
    (víspera de Sant Antoni)
    .

    Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. 

    .
  • .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Tots a Sa Pobla... i demà al Museu de Mallorca

    satalaieta | 16 Gener, 2007 00:15

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Properes activitats AHC:

    .

    Properes activitats AHC:
    .
    - Dimarts, 16 de gener de 2007. Víspera de Sant Antoni (17.50):
    .
    En tren a Sa Pobla.
    .
    .
    .
    Qui vulgui venir que agafi el tren i hi vagi. Nosaltres proposam el de les 17. 50. I tornar quan volgueu. Nosaltres proposam el de les 21.23
    .
    .
    .
    ______________________________________
    .
    - Dimecres, 17 de gener de 2007. Dia de Sant Antoni (17.30):
    .
    Juntament amb dos grups d'alumnes adults del CEPA Son Canals:
    .
    "Visita al Museu de Mallorca i a l'exposició 'pentinar la mort' al Gran Hotel".
    .
    .
    .
    Els qui volgueu (socis o amics/gues): a les 17.30, en punt, en punt, al banc del "si no fos" de l'Ajuntament de Palma (Cort).
    .
    Salutacions cordials
    Antoni Ramis Caldentey
    Coordinador de l'Arc Humanista de Comunicació
    Gloses de Sant Antoni, recuperat de l'any passat:
    http://satalaieta.balearweb.net/post/23/27190
    _____________________________________
    .

    Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. 

    .
  • Corrupció a Mallorca
  • La provada inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca
  • Memòria Històrica
  • Manifest per a la Vida,...
  • A Mallorca s'aixeca la veda de detenció de la corrupció urbanística
  • L'obscura ansia del cor. MLC
  • L'AHC al capdavant de la defensa de les Illes
  • Ses Fontanelles, fotos de la passejada d'aquest dissabte
  • La poesia mallorquina del segle XX. Presentació dia 21 de novembre
  • A Flassaders: Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears
  • Ses Fontanelles: basta ja de destrucció ecològica!
  • Aquest dissabte, passejada per les Fontanelles
  • Fernando Palazuelo, novament condemnat
  • Exposició de Mª Dolores Vázquez
  • Eleccions catalanes
  • .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Rodríguez, Matas, ETA i Sadam Hussein, I. Antoni Ramis

    satalaieta | 07 Gener, 2007 15:21

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Rodríguez, Matas, ETA i Sadam Hussein, I

    .

    Antoni Ramis Caldentey

    . 

    Rodriguez, presumpte nº 2 del cas de Corrupció “Andratx” o “Voramar” (el presumpte nº 1 seria el Senyor X dels Illes Balears i el presumpte nº 3 és l'exalcalde d'Andratx Hidalgo, actualment en llibertat sota una petita -per a ell- fiança d'uns 16 milions de les antigues pessetes, que va poder abonar amb un compte bancari bloquejat), va comparèixer davant el Parlament dels Illes Balears el passat 29 de desembre, després d'un ajornament per a poder preparar aquesta intervenció, i va dir dues coses gairebé totalment certes: 1 “Ni avui és dilluns ni ho tornarà a ser mai” (efectivament, no era dilluns, era divendres; però “avui” ha tornat i seguirà tornant a ser dilluns tots els dilluns de tots els anys) i 2 “puc jurar sobre la Bíblia que jo no sabia que aquell dia, aquell dilluns, anaven a detenir a l'alcalde d'Andratx Hidalgo”. La primera expressió ve com a conseqüència que, al ser preguntat, per la premsa investigadora, sobre el contingut de les tres converses que havia tingut amb l’alcalde d’Andratx Hidalgo dilluns passat dia 27 de desembre de 2006, entre les 7 i les 8 del matí, poc abans que Hidalgo fora detingut –sobre les 9.50 del matí- per la Guàrdia Civil i posat a la disposició del poder judicial, Rodríguez havia contestat que li havia dit: “Avui és dilluns, jo estic en el meu despatx” quan la transcripció de la cinta és que va dir: “tenim entès que serà avui...” (Cal recordar que Hidalgo havia esmorzat i reunit amb Rodríguez el dissabte 25 de novembre, que ambdós s'havien reunit amb Matas, i presumptament amb l'advocat Perera, el mateix dissabte a la tarda en la seu del propi Govern Balear, que el diumenge 26 de novembre Hidalgo havia “treballat” al matí en el seu despatx de l'Ajuntament d'Andratx, “ordenant” els seus papers i documents en l'aparell de destrucció de documents i, atès que no li resultava suficient el temps, va tirar grans quantitats d'ells, sense destruir, en el contenidor de vidre de la recollida selectiva). D'aquestes reunions del dissabte i cridades del dilluns ni Rodríguez, ni Matas al fiscal anticorrupció, ni al Parlament, ni al poble fins al divendres 1 de desembre de 2006 (el dia anterior, dijous 30 de novembre, dia de Sant Andreu, Hidalgo havia declarat davant el jutge en presència de l'advocat del PP Perera). Quan la premsa i els parlamentaris els van preguntar a Rodríguez i Matas perquè no ho havien dit molt abans van contestar: “perquè ningú ens ho havia preguntat”. En la compareixença parlamentària del 29 de desembre, un Rodríguez satisfet i ufanós  (possiblement perquè hauria après de memòria les lliçons del misser Perera, o potser fa temps que ja les sabia i que han de ser una mica així com: “No donis cap informació que t'imputi a tu, molt menys a Matas, i tampoc a ningú del PP i juga amb les paraules de manera de no dir cap mentida quan dius tot el contrari de la veritat”), un Rodríguez satisfet i ufanós, dic, altiu i un poc paternalista condescendeix al contestar: perquè havia dit que el que havia parlat amb Hidalgo el dia de la seva detenció era “és dilluns. Jo estic en el meu despatx” i diu: “està clar que avui no és dilluns ni ho tornarà a ser mai. Si ho vaig dir va ser com conseqüència d’un rebot, perquè em sentia totalment acorralat” (pobret, demanar-li la veritat i la justícia és “acorralar-lo fortament”). Llavors, Sr. Rodríguez, què li va dir si no era això de que era dilluns i Vè. estava en el seu despatx? La seva segona afirmació o jurament sobre la Bíblia, que va proferir en la compareixença parlamentària del 29 de desembre de 2006: “Puc jurar sobre la Bíblia que jo no sàvia que aquell dilluns anaven a detenir a Hidalgo, alcalde d'Andratx” també és totalment certa: “Puc jurar, però no juro” . ‘jo no sabia que anaven a detenir a l'Alcalde aquell dia... encara que Matas, Perera i jo teníem informació que, efectivament, anava a ser aquell dilluns’... ‘perquè, clar, entre el meu cridada de les 7.45 i la seva detenció prop de les 10 del matí, podria haver hagut la fi del món i ja no l’haurien detingut, podrien haver tingut un accident els policies o guàrdies que anaven a detenir-lo i no poder fer-lo, es podria haver mort Hidalgo, el fiscal anticorrupció podria haver obtingut tantes proves que decidís detenir-me a mi o al President Matas en lloc de detenir a Hidalgo’ . Efectivament, encara que Rodríguez tenia la informació que anava a ser aquell dilluns, no podia assegurar, amb certesa, un acte de futur, encara que fora d'un futur de dues hores. Els periodistes que jo vaig llegir d'aquella compareixença van afirmar que Rodríguez no havia contestat a cap de les preguntes interpel·lants fetes pels parlamentaris i es lamentaven de la immaduresa parlamentària dels parlamentaris per conformar-se amb les respostes alternatives i evasives de Rodríguez sense exigir-li la resposta concreta a la pregunta concreta. Discrepo dels periodistes: Acudint al diari de sessions d'aquell dia, totes les preguntes parlamentàries no contestades segons la pregunta són otorgacions que fa Rodríguez al interpel·lant i en el sentit del interpel·lant: “Qui calla (o no contesta, o contesta amb una evasiva o alguna cosa distint al que se li ha preguntat), atorga”

    Com veuen, ni una sola prova de la implicació de Rodríguez i Matas en la trama de la corrupció d'Andratx (veurem que passa amb les innumerables altres trames de corrupció a Mallorca i a Eivissa. Jo mateix estic investigant, -i sofrint-, amb moltes proves excessivament clares, una presumpta -cal dir-lo així, per evident que sigui, com els casos Mapau i Bitel- trama de corrupció Palma-Tenerife-Felanitx i veurem si es perllonga a Madrid i Manacor, trama que pot ser objecte d'una novel·la-realitat –ja que la realitat sempre supera la ficció-), indicis: tots.

    .

    Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. 

    .
  • Corrupció a Mallorca
  • La provada inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca
  • Memòria Històrica
  • Manifest per a la Vida,...
  • A Mallorca s'aixeca la veda de detenció de la corrupció urbanística
  • L'obscura ansia del cor. MLC
  • L'AHC al capdavant de la defensa de les Illes
  • Ses Fontanelles, fotos de la passejada d'aquest dissabte
  • La poesia mallorquina del segle XX. Presentació dia 21 de novembre
  • A Flassaders: Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears
  • Ses Fontanelles: basta ja de destrucció ecològica!
  • Aquest dissabte, passejada per les Fontanelles
  • Fernando Palazuelo, novament condemnat
  • Exposició de Mª Dolores Vázquez
  • Eleccions catalanes
  • .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

     

    Gloses de Sant Antoni. Recuperat de l'any passat

    satalaieta | 04 Gener, 2007 21:14

    satalaieta | 13 Gener, 2006 15:51

    (anterior: 17 de gener de 2006: http://satalaieta.balearweb.net/post/23/2394)

    Dia 17 de gener, sant Antoni. Jo també soc sant Antoni.

    .

    Dia 16 de gener vos esperam a tots/es a Sa Pobla. Muro i Artà també tenen uns bons Sant Antonis. Des de que el valencià José Mª Rodriguez de "Presuntos implicados" va campar per l'Ajuntament de Ciutat, aquest vol fer la competència en els pobles començant Sant Sebastià la víspera de Sant Antoni; però aquest disbarat (Sant Antoni és de la part forana i no de Ciutat, com els cavalls són de Ciutadella i de tots els pobles de Menorca i no de Ses Selines de Mallorca, per molt que signin certificats tots els batles del PP) no ho ha fet gens coneixedor en els pobles. Com cada any jo no sabré que passa a Ciutat, la víspera de Sant Antoni per que siré a Sa Pobla. Per a Ciutat li reservo Sant Sebastià.

    .

    Gloses de Sant Antoni (2005, 2006 i 2007) i gloses als comentaris i comentaris

    Unes són bones, unes regulars i unes molt dolentes, però totes hi tenen cabuda. Si vols, als comentaris hi pots deixar la teva.

    .

    Me va donar el paper, amb les gloses escrites, dia 19 de gener (de 2005) na Francesca Vicenç, professora de Son Oliva. Les cantaven, al ritme de la ximbomba, tocada per Maria Estelrich de Villafranca, i una altra companya, de la que ara no record el nom, totes les professores del Col·legi: 

     

     

    Sant Antoni gloriós
    Vos que sou sant i sabut
    Donau-nos força i salut
    I doblers per gastar-los
     
    Sant Antoni diu a sa mare
    Feis-me ses butxaques grans
    Que hi cabin set o vuit pans
    I sis o set sobrassades

    .

    Sa festa de Sant Antoni

    És una festa alegreta

    Ses joves de sa placeta

    Van més fortes que el dimoni

    .

    Sant Antoni n’és vingut

    Amb un ase amb quatre cames

    Si sa dona no té mames

    S’amo queda ben fotut

    .

    Sant Antoni n’és vingut

    Dia disset de gener

    Venturós s’homo que té

    Dona i no el fa banyut

    .

    Sant Antoni gloriós

    Va néixer es temps des vencisos

    Quan li posaren calçons

    Ja tenia es collons grisos

    .

    Sant Antoni remanava

    En s’hivern i en s’estiu

    I tenia una perdiu

    Que dos quilos li pesava

    .

    El dimoni és a l’infern

    A dins l’infern a les fosques

    I quan no té res que fer

    Amb so pardal mata mosques

    .

    A l’amo i a sa madona

    Els molts d’anys volem donar

    Que l’any que ve estigueu bona

    I noltros poguem tornar

    .

    A s’ombra d’un cirerer

    Ja la tenia asassada

    Llavors arribà sa mare

    I ja no li va poder fer

    .

    Hi ha quatre o cinc fadrines

    Que duen vida normal

    Elles són com ses gallines

    Que a totes les falta es gall

    .

    Es meu estimat pensava

    Que en fer-ho em feria mal

    I jo som d’un natural

    Que com més va més m’agrada

    .

    Jo tenc un fabiolet

    Que té forat i no sona

    I en sentir olor de dona

    S’empina i s’aixeca dret

    .

    Es farrers fan ses arades

    Es fusters fan es llumins

    I ses dones fan es nins

    A força de barrinades

    .

    Dotze mesos té un any

    I cada mes trenta dies

    Maria, si tu volies

    Te n’enfonyaria un pam

    .

    Sa cadira plegadissa

    Que jo te vaig regalar

    Bé te la vares guanyar

    D’esquena dins sa païssa 

    .

    A darrera una paret

    Vaig sentir lladrar un ca

    I va ser una beata

    Que forçava un capellà

    .

    A darrera una paret

    Vaig sentir lladrar un ca

    I va ser en jaumemates

    Que forçava sa munar

    .

    I si vols venir vendràs

    A s’hort a collir magranes

    Mentres tu les colliràs

    Jo te tocaré ses mames

    .

    I si vols venir vendràs

    A s’hort a collir melons

    Mentres tu els colliràs

    Jo te tocaré els collons

    .

    Quan jo era ben petit

    Me rentaven dins sa pica

    I ara que som més gran

    Ja no m’hi cap ni sa pipa

    .

    Per un cocarroi de guixes

    Que jo te vaig regalar

    Tu te deixares tocar

    Es forat d’allà on pixes

    .

    Al·lota, vens per avall?

    Ens juntarem ses panxes

    Es collons seran ses manxes

    I sa poma sa fornal

    .

    Damunt es coll de Morell

    S'hi fan carabasses blanques

    Maria aixanca ses anques

    Que t’hi enfonyaré es siurell

    .

    Tenc es collons com un mul

    Sa pipa com una torre

    Si la te fic dins es cul

    No t’aturaràs de correr

    .

    En el cel i ha una lluna
    Enrevoltada d’estels
    Ses dones en tenen una
    Enrevoltada de pels

    Aquest porcell d’un quintar
    No farà tant de saïm
    Com sa cuca regalim
    A s’hora de barrinar

    En Pepín n’és de fusta

    I qualque bocí de fang
    Sols no varen tenir tranc
    De posar-li una busca

    .

    En Bernadet n’és un viu
    No se’n pensa cap de bona
    Feia jocs a sa madona
    Amb so cap de sa perdiu
    .
    Rebatual món sagrat
    Va dir l’amo de son Serra
    Maria, jeu-te en terra
    Que ja he enrevenat

    Diuen que per anar a Lluc
    Han de passar per Caimari
    També diuen que es vicari
    És un homo femellut

    Es rector de S’Arracó
    No vol dir missa primera
    Per que té més barrinera
    Que un gall de possessió

    Es rector de Felanitx
    No vol dir missa primera
    Per que la té més disparera
    Que una manguera d’esquitx

    Darrera una mata bona
    Vaig sentir lladrar un ca
    I va ser un capellà

    Que barrinava amb una dona

    En es costat d’una mata
    Vaig sentir cantar un puput,
    I va ser una beata
    Que follava un geperut

    Un homo que no té dona
    Sempre va mal arreglat
    Quan té es frare preparat
    Llavors li manca sa trona

    S’ho agafava amb paciència
    Li feia d’agenollat
    I es temps que feia es pecat
    Complia sa penitència

    Ma mare quan me va fer
    Es va espanyar sa viola,
    I mon pare amb sa pistola
    Li va tornar a posar bé

    Devora una paret seca
    A s’ombra d’un taronger
    Sa meva al·lota em va fer
    Sa pell de sa fava enrera

    Com jo te veig, Colometa
    Asseguda en es portal
    Me fas posar es pardal
    Com un mànec de xapeta

    Re mil i una punyeta
    Va dir madó Galindó
    Quan se sentí es gorrió
    Per devers sa castanyeta
    .
    A veure si, com cada any, entre tots i totes, ampliam les gloses, escrivint les vostres en els comentaris adjunts...

    Comentaris

    sant antoni

    SyP | 12/01/2006, 10:41

    Va Sant Antoni amb el seu ase i el seu porc,veniu ase i porcs per cantar Sant Antoni

    ---

    marc | 12/01/2006, 19:38

    s'altre dia sa criada va pixar dins un tasso sen va anar a nes senyor vat aqui sa llimonada
    [@more

    23 L'Assemblea Democràtica de Mallorca no vol lluitar per la llibertat dels presos polítics

    satalaieta | 01 Gener, 2007 09:00

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Memòria Històrica

    23 L'Assemblea Democràtica de Mallorca no vol lluitar per la llibertat dels presos polítics

    Secció: Memòria Històrica

    Memòria històrica i lluita antifranquista

    .

    23 L'Assemblea Democràtica de Mallorca no vol lluitar per la llibertat dels presos polítics

    .

    Per Miquel López Crespí

    .

    En el mes de desembre de 1976, arran del nostre ingrés a la presó (o sigui, l’ingrés de Jaume Obrador, de Josep Capó i de qui signa aquestes línies), la manca de solidaritat demostrada pels famosos i inoperants organismes de l'"oposició" del tipus de l'Assemblea Democràtica de Mallorca demostrà l'intent desesperat -sobretot per part del PCE i del PSOE- de desfer-se de l'ala esquerra de l'antifeixisme illenc i criminalitzar-nos. Cal recordar que nosaltres, els comunistes (OEC), només anàrem a les reunions de l'Assemblea un parell de vegades, com a observadors. I, més que res, hi érem presents per a constatar en la pràctica i verificar in situ el que ja sabíem de llur manca d'activitat. Qui millor estudià aquella brutal campanya del reformisme contra els revolucionaris va ser Anibal Ramos en el seu llibre Ensayo general: 1974-1984, editat per La Aurora. En el capítol "Consigna: liquidar el ala la izquierda" (pàgs. 157-163) deia: "¡Liquidar al ala izquierda!, era la consigna. ¡Liquidarla en cada sindicato!, y las expulsiones se multiplicaban con los nuevos estatutos, reglamentos, congresos, leyes, pues las expulsiones eran el reverso de la estructuración de un sólido aparato. ¡Liquidarla en cada partido!, y cada gran partido renegaba de sus grandes o pequeños principios, tirando por la borda, además de unas cuantas tesis teóricas, una buena cantidad de militantes, los fieles a su clase. ¡Liquidarla en la calle!, y el griterío chillón 'contra el terrorismo' [i contra la bèstia negra de l''esquerranisme'] acompañaba a la reorganización de las fuerzas policíacas y a la colaboración 'ciudadana', de la víctima con el torturador. ¡Liquidar al ala izquierda, por todas partes! ¡Y cuanto antes!: era la consigna de la Únión Sagrada [la pretesa oposició i els franquistes reciclats] cuyo ataque avanzó despacio e inseguro en 1977 y descarado en el 78.


    'La burguesía confió por fin en Carrillo y esté asumió el papel de auxiliar práctico, de consejero e incluso de inspirador político de la liquidación del ala izquierda. En lo tocante al método, nada hubo que inventar: se combinó el arte de la corrupción de los débiles, cansados o inconsecuentes, con la propia represión de los insobornables... De haberse lanzado a la simple represión contra la izquierda, la Únión Sagrada hubiese fracasado, porque la izquierda centrista, anarquista, revolucionaria o nacionalista era todavía muy fuerte junta. La división, colaborando con unos y aislando a los otros, era la línea más cínica y eficaz. La burguesía jamás hubiese logrado sola dar con esa línea, pero ahora contaba con el consejero Carrillo".

    Tan sols organitzacions del tipus PSAN, MCI i PTE s'avingueren, primer, a muntar algun tipus de campanya contra el referèndum ordit pels franquistes que legalitzava -amb suport secret d'aquesta pretesa oposició- les maniobres del capitalisme per tal d'anar reformant el règim al dictat dels seus interessos. En els meus arxius, desgastat pel pas dels anys, conserv un retall de diari de finals de novembre o començaments de desembre de 1976 (la data s'ha esborrat). La tipografia del retall demostra que és d'Última Hora. El treball va signat per "De nuestra redacción" i, per si algun historiador el vol cercar a les hemeroteques per a confirmar el que aquí s'escriu, va il× lustrat amb una fotografia feta al bar Niza de Ciutat. És el "Bar Niza" perquè sabem amb absoluta certitud que són les cadires d'aquest bar i no d'un altre: hi anàrem sovint a fer rodes de premsa, i a les alçades de 1998 encara eren les mateixes; i encara ho deuen ser, si no les han canviades recentment. En la fotografia, borrosa pel pas dels anys, podem reconèixer (de cara a la càmara) Jesús Vivas (MCI), la periodista Beatriz Iraburu (Diario de Mallorca), Bartomeu Fiol (PSAN), Juan Coll (OEC) i Miquel Tugores (PTE). Davant la inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca en la lluita per la llibertat, i vist que tampoc no volien fer res -ni econòmicament ni políticament- pels detinguts polítics de la presó de Palma o per la legalització de tots els partits polítics sense exclusions, aquests representants de l'esquerra explicaven (era el titular del reportatge d´'Última Hora): "Los partidos obreros ante el referendum: nos proponemos llevar información al pueblo". Bartomeu Fiol, de PSAN, explicava ben clar la inutilitat absoluta dels organismes "unitaris" de l'"oposició" antifranquista illenca dient: "Señaló [Fiol] que 'el referéndum está planteado como una maniobra del Gobierno para mantener y continuar las estructuras del actual régimen, y mientras promete democracia, va a realizar un referéndum sin libertades y aumenta las represalias contra los partidos obreros revolucionarios'.

    'Refiriéndose a la campaña que van a emprender esos cuatro partidos [MCI, OEC, PSAN i PTE], Fiol añadió que 'esa campaña debería haberla llevado adelante la Asamblea Democrática de Mallorca, pero desde hace un mes no funciona. Es un organismo muerto [el subrratllat és nostre] por la actitud de una serie de partidos". I encara matisava més aquesta opinió del PSAN sobre la inutilitat de l'Assemblea per al combat democràtic dient: "Cierta oposición se ha mantenido pasiva, no ha sabido estar en su lugar". Els quatre partits abans esmentats, a part d'iniciar una campanya en pro de l'abstenció en el referèndum franquista, eren també els únics que, convocant una manifestació en la plaça d'Espanya per l'amnistia, volien lluitar activament per la llibertat dels empresonats per idees polítiques.

    Explicant aquest darrer punt de lluita activa per l'amnistia dels polítics que érem a la presó de Palma, Joan Coll (OEC) explicava que: "[Los detenidos] 'se hallan bien porque con su situación ayudan a la campaña que pueda hacerse fuera'". En la roda de premsa en el Bar Niza, les intervencions demostren clarament la nul× la voluntat -especialment del PCE i de la socialdemocràcia (PSOE)- d'oposar-se a la maniobra de reforma controlada del règim. No res pràctic en favor de l'abstenció; no res en favor dels presos polítics. Aquests eren els fets; no les paraules i declaracions que, com a cortines de fum, llançaven els representants del reformisme dins el moviment obrer i popular. Miquel Tugores (PTE) feia tot el possible per no rompre amb la inutil Assemblea Democràtica, malgrat que digués una i mil vegades que era un organisme mort, inactiu en la batalla per la llibertat. En aquesta entrevista d'Última Hora que comentam encara diu que "los partidos unidos [PTE, OEC, MCI, PSAN] no rompen con la Assemblea 'sino que hacemos un llamamiento a las demás fuerzas para que se sumen a la convocatoria de 'concentración'" (la manifestació a la plaça d'Espanya que havia de servir per presionar a les autoritats franquistes en favor del nostre alliberament). En Miquel Tugores descobria igualment uns contactes del PTE amb el carrillisme a fi d'aconseguir que aquest se sumàs a la lluita per la llibertat i l'amnistia, cosa que no s'aconseguí, perquè, com afirma el dirigent maoista: "Había habido contactos con el Partido Comunista [el partit de Carrillo] quién señaló que no lo consideraba oportuno participar [en la manifestació per la llibertat dels detinguts a la presó de Palma]". Per a més inri, la Comissió muntada per la famosa Assemblea de Mallorca en organitzar el boicot al referèndum franquista només s'havia reunit una vegada i els seus components eren il·localitzables.

    Vist amb la perspectiva històrica que dóna haver passat ja vint-i-quatre anys dels fets que narram, és interessant constatar -en la documentació que hem consultat per a escriure aquest capítol- l'odi que determinats sectors oportunistes han tengut sempre als esquerrans. Un personatge molt curiós d'aquesta època que analitzam era Celestí Alomar, militant marxista-leninista de l'Organització Comunista d'Espanya (Bandera Roja), després membre del PCE i, juntament amb Antoni Tarabini, un dels fundadors més coneguts del PSI. Més endavant va ser cap de campanya electoral d'Unió Autonomista (1977). El 1982 el trobam fent feina en el CDS, i a partir d'aquests contactes va ocupant alts càrrecs de responsabilitat amb tota mena de governs. En temps de la clandestinitat només vaig coincidir una vegada amb ell i n'he parlat d'una forma amistosa en el meu llibre L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) (vegeu pàgines 64-69). Aquest personatge, l'actual Conseller de Turisme del Govern Balear, i que l'any 1976 era bastant important en la presa de decisions de l'Assemblea Democràtica, escrigué un insolidari article a la revista Cort tot dient que els presos polítics de Ciutat (Xavier Serrano, Pere Ortega, Jaume Obrador Soler, Maria Dolors Montero, Ramon Molina, Antonio López, Maria del Carme Giménez, Isidre Forteza, Manuel Carrillo, Josep Capó i Miquel López Crespí) ens arreglàssim amb els "nostres" problemes amb el franquisme (pagar multes, romandre a la presó per idees polítiques). El personatge en qüestió (i molts d'altres que no s'atrevien a posar per escrit les seves opinions) criminalitzava així els antifeixistes republicans mallorquins del Moviment Comunista de les Illes (MCI), de l'OEC i independents. Celestí Alomar deia concretament en el número 780 de Cort (3-10 desembre de 1976, pàg. 4): "Esta semana han ingresado en la prisión provincial los tres miembros de OICE para cumplir el arresto sustitutorio por el incumplimiento del pago de una multa que se les había impuesto a raíz de la presentación de su organización". Un poc més avall l'home intentava justificar la seva crida a no fer res en favor de l'amnistia dels detinguts amb unes estranyes explicacions. "Explicacions" que només amagaven l'evident voluntat de Celestí Alomar i de l'Assemblea de no fer res per nosaltres (i a part de no fer res de col× locar-nos, aprofitant l'ocasió, el sambenet de violents). Celestí Alomar continuava així: "Es evidente que todo demócrata rechaza estas acciones [el fet que el franquisme ens hagués tancat a la presó] represivas contra señores que lo único que hacen es defender unas ideas... Pero lo que no es posible, por lo mismo que decíamos antes, es que todos actuemos y pensemos igual. Los de la OICE tenían previsto con su comportamiento arrancar un movimiento de protesta y una manifestación en la calle, que los mismos de la Asamblea Democrática no aceptaron. Y sencillamente no aceptaron, porque no es conveniente repetir el número del día 12...". Vet aquí la raó de la negativa a la lluita per la llibertat dels presos polítics, a accelerar la lluita antifranquista: "No es conveniente repetir el número del día 12 [de novembre de 1976]". Cal recordar que precisament la manifestació del 12 de novembre a Ciutat va significar un dels punts més àlgids de la lluita per la llibertat i contra la dictadura a les Illes. Per això cal -diu Celestí Alomar- "no repetir el número de día 12".

    Comprovat que aquests "demòcrates" no volien fer res en favor dels presos polítics, un dels nostres militants, Joan Coll Andreu, dirigent del front obrer, es va veure obligat a escriure una carta de protesta a la direcció de Cort. Crec que degut al fet que jo era col× laborador habitual i amic de Coco Meneses i d'Antoni Tarabini, no hi hagué gaire problemes en la seva publicació. La resposta a Celestí Alomar sortí publicada en el número 782 de la revista en la secció "Cartas al director". Deia el nostre militant: "Sr. Director del Semanario Cort:

    Me ha dejado sorprendido el comentario que el Sr. Celestí Alomar  incluye sobre el ingreso en prisión de los miembros de la OICE, Josep Capó, Jaume Obrador y Miquel López Crespí, en la sección de Política de 'les Illes' de esta semana, en la revista que Ud. dirige.

    'En primer lugar, creo que hay que aclarar que lo que el Sr. Celestí Alomar llama el 'número del día 12' fue una negación clara y tajante del derecho de los trabajadores a manifestarse [Joan Coll recorda que la manifestació del 12 de novembre de 1976 fou brutalmenr reprimida per la Policia Armada franquista]. En este sentido, si la 'oposición' renuncia a plantear en la calle, y en todos los lugares que sea preciso, la defensa de los más elementales derechos democráticos, mal avanzaremos hacia esa democracia de la que tanto se habla.

    'En segundo lugar, no entiendo la expresión 'mucho más cuando la OICE nunca ha querido participar en la Asamblea y más de una vez la ha criticado". ¿O es, Sr. Celestí Alomar, que la ADM sólo va a luchar por la libertad de los partidos que están en su seno? Si el Sr. Celestí Alomar piensa esto, bien pobre es la comprensión que tiene de la democracia.

    'En tercer lugar, si el Sr. Celestí Alomar piensa que "la Asamblea es mucho más partidaria de los pagos de las multas", ¿cómo se explica Sr. Celestí Alomar las siguientes cuestiones?:

    ' -Que en el Comité de Solidaridad montado al efecto, la mayor parte de los partidos de la ADM brillen por su ausencia.

    '- Que partidos económicamente tan 'bien dotados' como los integrantes de la ADM no hayan aportado NADA para sacar de la cárcel a estos luchadores presos.

    '-¿Es que piensan que las multas se van a satisfacer haciendo el comunicado de rigor?

    'En resumen, Sr. Celestí Alomar, ¿cómo se concreta para la ADM, el 'estar por la Amnistia'?  

    Joan Coll Andreu".

    Evidentment Celestí Alomar mai no va contestar al nostre amic del front obrer i, com era normal, tampoc no es va poder celebrar a Palma la manifestació en favor de la llibertat i per la sortida de la presó de tots els presos polítics! Precisament en uns moments que, arreu de l'Estat, la consigna més important i que mobilitzava més gent en la lluita per la llibertat era... la de l'amnistia!
    .

    Memòria Històrica
    © Miquel López Crespí
    © Arc46, grup de comunicació
    .
    23 L'Assemblea Democràtica de Mallorca no vol lluitar per la llibertat dels presos polítics

    Gener de 2007

    .

    .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen
     
    Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
    Powered by LifeType - Design by BalearWeb