3 Alícies en el país de les Maravelles
satalaieta | 31 Gener, 2007 01:13
.
 |
Associació Humanista de Comunicació |
|
|
Jutjat Popular d'Instrucció nº 1, de les Illes Balears
Jutjat Popular d'instrucció nº 1. Illes Balears 3 Alícies en el País de les Meravelles  Però la meva major sort ha estat, oh!, coincidència, veure tres alícies distintes en una redempció i justícia única i vertadera . I totes elles, des de llocs distints, s'admiren de les meravelles del mag. I totes elles, des de les seves responsabilitats i sabers específics, retornen les aigües a la seva llera, les coses al seu lloc, recuperen la veritat de la raó des de la "sense raó" esquizofrènica i/o avara del mag. Alícia de la Gerència Territorial del Cadastre de Illes Balears. La recuperada i molt benvolguda, des de fa anys, Alícia que ara està en el Tribunal Econòmic Administratiu de Illes Balears, qui fa molts anys va ser ella qui em va recuperar a mi des del més enllà (a costa d'altre Antoni Ramis, encara que no Caldentey. Aquest, senador socialista per les Illes Balears). I finalment, Alicia, la meva jove advocada penalista. Una de les més joves, una de les millors i una de les més cares advocades penalista de les Illes Balears (que m'ajudarà a empurar a altíssims funcionaris, polítics, advocat, notari i, si s'escau, registrador i més). Encara que és molt bona no puc identificar-la i aconsellar-vos-la ja que, precisament per això, està excessivament ocupada i el poc temps que li quedi el precís per a mi: les meves causes. Antoni Ramis CaldenteyPsicòleg social i humanista Illes Balears, 31 de gener de 2007 Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. . |
||
| Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen | ||
Tribunal Popular d'Instrucció | 
Enllaç permanent | 
Afegeix un comentari | 
Retroenllaços (0)
Tribunals: Incendi a un magatzem dEducació i Cultura
satalaieta | 23 Gener, 2007 22:15
.
|
|
Associació Humanista de Comunicació |
|
|
Jutjat Popular d'Instrucció nº 1, de les Illes Balears Jutjat Popular d'instrucció nº 1. Illes Balears (Hi ha tantes denúncies a fer als tribunals ordinaris de Justícia que els col·lapsaríem i, per a no fer-lo, hem d'habilitar aquest Tribunal Popular) Any: 2007.Causa: nº 1. Assumpte: Incendi del magatzem de la Conselleria d'Educació i Cultura dels Illes Balears amb destrucció de documents administratius i béns culturals (entre els quals destaquen dos artesanats del segle XIV): http://arcoatlantico.balearweb.net/post/387/28121 Actor: Antoni Ramis Caldentey (s'accepta que se sumin altres persones físiques o jurídiques) Procurador: El cabreig causat per la mala gestió dels demandats. Demandats: Francesc Fiol (Conseller d'Educació i Cultura) i Jaume Matas (President del Govern Balear): Cas que no fossin culpables actius ho són, almenys, per negligència en el compliment de la seva responsabilitat i per la seva falta de sensibilitat i respecte humanista i cultural La seva Senyoria, el jutge actuant: La Història Ministeri Fiscal: La Veritat en nom i defensa del poble. Advocat defensor: Possiblement Rafel Perera (defensor de tots els desgavells i corruptel·les del PP), encara que encara no ens ho han confirmat Illes Balears, 23-01-2007 El Govern investiga per què encara havia obres valuoses en la nau de Son Fuster * 2. La Conselleria de Cultura va ocultar el divendres que es guardaven dos artesonados de gran valor històric JFM. Palma Diario de Mallorca, 21 de gener de 2007. (traduit del castellà per Internostrum) El Conseller de Cultura del Govern balear, Francesc Fiol, va lamentar ahir les pèrdues ocasionades en el patrimoni cultural en l'incendi registrat divendres passat en la nau de Son Fuster, on es guardaven peces històriques de gran valor. Entre aquestes obres destaquen els dos artesanats del segle XIV que estaven en un magatzem que no contava amb les més mínimes mesures de seguretat, a pesar que es guardaven peces de gran valor històric i econòmic (així com a molts de documents d'expedients administratius. Precisament, en la informació oficial que es va facilitar divendres passat des de la Conselleria mai es va parlar de l'existència d'aquests dos artesanats. La portaveu oficial només va indicar que s'havien cremat dues velles impremtes, una peça d'una escultura i restes de documents administratius. No es va esmentar mai la destrucció dels dos artesanats, encara que el mateix divendres, segons va reconèixer ahir el propi conseller, ja es coneixia que s'havien cremat aquestes dues obres. Fiol, que es trobava ahir a Barcelona, va explicar que ha ordenat una investigació interna al secretari general tècnic per a conèixer les causes per les quals encara estaven aquestes dues peces en les naus, que dimecres que ve està previst que es lliurin a un conegut constructor de Palma en permuta per les torres de El Temple * .
2 : On s'ha vist que el presumpte culpable, almenys, per negligència (i per complicitat amb l'imputat i condemnat Palazuelo) sigui qui investigui? Ja són massa incendis i destruccions casuals de documentació (la penúltima massiva en el cas "Andratx") tots. Antoni Ramis CaldenteyPsicòleg social i humanista Illes Balears, 16 de gener de 2007 (víspera de Sant Antoni) . Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. . |
||
| Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen | ||
Tribunal Popular d'Instrucció | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Palazuelo imputat per un delicte contra el patrimoni
satalaieta | 16 Gener, 2007 10:38
.
|
|
Associació Humanista de Comunicació |
|
|
Palazuelo imputat per un delicte contra el patrimoni . Corrupció a Mallorca
El diari Balears d'avui publica aquesta noticia, segons comunicació que fan EU-EV: Palazuelo, propietari de les Torres del Temple, qui com a tal va ser condemnat per mobbing immobiliari, ha estat citat a declarar pel titular del jutjat d'instrucció nº 1 de Palma com a imputat per un delicte contra el patrimoni a l'esmentat immoble protegit pel Consell de Mallorca. Pobre Palazuelo: a mi me fa pena, una darrera una altra. Sembla mentida que aquests Verds i Vermells la tenguin presa amb ell i el denunciin per unes cosetes tan petites de no res, total inundar un habitatge, que tanmateix és seu, per a provocar la necessitat a la inquilina de sortir de la casa o de viure-hi amb un paraigüres, o canviar la fisonomia i l'estructura de "El Temple"... Poca cosa. Tanmateix, què no fa el mateix, o pitjor, la batllesa de Palma, per exemple, amb es "Pont des Tren"? I precisament que li facin a ell, Palazuelo, que és soci de ARCA? L'Honoribilissim Matas, al menys si algú deshonra la seva institució sectària, com Hidalgo, batlle del PP d'Andratx, el fa cessar immediatament, com a militant, afiliat, i simpatitzant del Partit (tot i que li ofereix l'advocat nombre 1 del mateix Partit per que el defensi el millor possible no sigui cosa que la ruptura de la presa de contenció arrastri a Rodríguez, al mateix Matas i al 90% de tot el Partit) A més a quin Patrimoni es refereixen? Al patrimoni Històric-artístic? Al paissagístic? a l'urbanístic? Al cultural-lingüístic? Per que si es refereixen a aquets tres darrers, per què el persegueixen a ell, pobret? No és cent vegades més culpable tota la trama de la "presunta" corrupció del PP amb Cabrer, Ramis, Flaquer, Huguet, Rodriguez, Matas, Zaplana, Grande, GrupFer-os, Perez, Aguirre, Aznar, Agag, Rajoy,... etc? Què és que sols es dedican a denunciar i a perseguir als pobres inocents més petits? Com veuen, ni una sola prova de la implicació de Rodríguez i Matas en la trama de la corrupció d'Andratx (veurem que passa amb les innumerables altres trames de corrupció a Mallorca i a Eivissa. Jo mateix estic investigant, -i sofrint-, amb moltes proves excessivament clares, una presumpta -cal dir-lo així, per evident que sigui, com els casos Mapau i Bitel- trama de corrupció Palma-Tenerife-Felanitx i veurem si es perllonga a Madrid i Manacor, trama que pot ser objecte d'una novel·la-realitat -ja que la realitat sempre supera la ficció-), indicis: tots. Antoni Ramis Caldentey Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. . |
||
| Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen | ||
Corrupció a Mallorca | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Tots a Sa Pobla... i demà al Museu de Mallorca
satalaieta | 16 Gener, 2007 01:15
|
|
Associació Humanista de Comunicació |
|
|
Properes activitats AHC: . Properes activitats AHC:
.
- Dimarts, 16 de gener de 2007. Víspera de Sant Antoni (17.50):
.
En tren a Sa Pobla.
.
.
 .
Qui vulgui venir que agafi el tren i hi vagi. Nosaltres proposam el de les 17. 50. I tornar quan volgueu. Nosaltres proposam el de les 21.23
.
(Gloses de Sant Antoni 07: http://satalaieta.balearweb.net/post/23/27190)
.
(Gloses de Sant Antoni 06: http://satalaieta.balearweb.net/post/23/2394)
.
______________________________________
.
- Dimecres, 17 de gener de 2007. Dia de Sant Antoni (17.30):
.
Juntament amb dos grups d'alumnes adults del CEPA Son Canals:
.
"Visita al Museu de Mallorca i a l'exposició 'pentinar la mort' al Gran Hotel".
.
.
.
Els qui volgueu (socis o amics/gues): a les 17.30, en punt, en punt, al banc del "si no fos" de l'Ajuntament de Palma (Cort).
.
Salutacions cordials
Antoni Ramis Caldentey
Coordinador de l'Arc Humanista de Comunicació .
http://www.arc46.com Si vols, associa't o subscriu-te a l'Arc46: http://mallorcaweb.net/arc46/general/arc46formulariindividual.php O a la Comunitat Virtual Humanista http://mallorcaweb.net/arc46/general/formularicolectiu.html . Gloses de Sant Antoni, recuperat de l'any passat:
http://satalaieta.balearweb.net/post/23/27190 _____________________________________
.
Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. .
. |
||
| Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen | ||
Activitats Proposades | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)
Rodríguez, Matas, ETA i Sadam Hussein, I. Antoni Ramis
satalaieta | 07 Gener, 2007 16:21
|
|
Associació Humanista de Comunicació |
|
|
Rodríguez, Matas, ETA i Sadam Hussein, I . Antoni Ramis Caldentey . Rodriguez, presumpte nº 2 del cas de Corrupció "Andratx" o "Voramar" (el presumpte nº 1 seria el Senyor X dels Illes Balears i el presumpte nº 3 és l'exalcalde d'Andratx Hidalgo, actualment en llibertat sota una petita -per a ell- fiança d'uns 16 milions de les antigues pessetes, que va poder abonar amb un compte bancari bloquejat), va comparèixer davant el Parlament dels Illes Balears el passat 29 de desembre, després d'un ajornament per a poder preparar aquesta intervenció, i va dir dues coses gairebé totalment certes: 1 "Ni avui és dilluns ni ho tornarà a ser mai" (efectivament, no era dilluns, era divendres; però "avui" ha tornat i seguirà tornant a ser dilluns tots els dilluns de tots els anys) i 2 "puc jurar sobre la Bíblia que jo no sabia que aquell dia, aquell dilluns, anaven a detenir a l'alcalde d'Andratx Hidalgo". La primera expressió ve com a conseqüència que, al ser preguntat, per la premsa investigadora, sobre el contingut de les tres converses que havia tingut amb l'alcalde d'Andratx Hidalgo dilluns passat dia 27 de desembre de 2006, entre les 7 i les 8 del matí, poc abans que Hidalgo fora detingut -sobre les 9.50 del matí- per la Guàrdia Civil i posat a la disposició del poder judicial, Rodríguez havia contestat que li havia dit: "Avui és dilluns, jo estic en el meu despatx" quan la transcripció de la cinta és que va dir: "tenim entès que serà avui..." (Cal recordar que Hidalgo havia esmorzat i reunit amb Rodríguez el dissabte 25 de novembre, que ambdós s'havien reunit amb Matas, i presumptament amb l'advocat Perera, el mateix dissabte a la tarda en la seu del propi Govern Balear, que el diumenge 26 de novembre Hidalgo havia "treballat" al matí en el seu despatx de l'Ajuntament d'Andratx, "ordenant" els seus papers i documents en l'aparell de destrucció de documents i, atès que no li resultava suficient el temps, va tirar grans quantitats d'ells, sense destruir, en el contenidor de vidre de la recollida selectiva). D'aquestes reunions del dissabte i cridades del dilluns ni Rodríguez, ni Matas al fiscal anticorrupció, ni al Parlament, ni al poble fins al divendres 1 de desembre de 2006 (el dia anterior, dijous 30 de novembre, dia de Sant Andreu, Hidalgo havia declarat davant el jutge en presència de l'advocat del PP Perera). Quan la premsa i els parlamentaris els van preguntar a Rodríguez i Matas perquè no ho havien dit molt abans van contestar: "perquè ningú ens ho havia preguntat". En la compareixença parlamentària del 29 de desembre, un Rodríguez satisfet i ufanós (possiblement perquè hauria après de memòria les lliçons del misser Perera, o potser fa temps que ja les sabia i que han de ser una mica així com: "No donis cap informació que t'imputi a tu, molt menys a Matas, i tampoc a ningú del PP i juga amb les paraules de manera de no dir cap mentida quan dius tot el contrari de la veritat"), un Rodríguez satisfet i ufanós, dic, altiu i un poc paternalista condescendeix al contestar: perquè havia dit que el que havia parlat amb Hidalgo el dia de la seva detenció era "és dilluns. Jo estic en el meu despatx" i diu: "està clar que avui no és dilluns ni ho tornarà a ser mai. Si ho vaig dir va ser com conseqüència d'un rebot, perquè em sentia totalment acorralat" (pobret, demanar-li la veritat i la justícia és "acorralar-lo fortament"). Llavors, Sr. Rodríguez, què li va dir si no era això de que era dilluns i Vè. estava en el seu despatx? La seva segona afirmació o jurament sobre la Bíblia, que va proferir en la compareixença parlamentària del 29 de desembre de 2006: "Puc jurar sobre la Bíblia que jo no sàvia que aquell dilluns anaven a detenir a Hidalgo, alcalde d'Andratx" també és totalment certa: "Puc jurar, però no juro" . 'jo no sabia que anaven a detenir a l'Alcalde aquell dia... encara que Matas, Perera i jo teníem informació que, efectivament, anava a ser aquell dilluns'... 'perquè, clar, entre el meu cridada de les 7.45 i la seva detenció prop de les 10 del matí, podria haver hagut la fi del món i ja no l'haurien detingut, podrien haver tingut un accident els policies o guàrdies que anaven a detenir-lo i no poder fer-lo, es podria haver mort Hidalgo, el fiscal anticorrupció podria haver obtingut tantes proves que decidís detenir-me a mi o al President Matas en lloc de detenir a Hidalgo' . Efectivament, encara que Rodríguez tenia la informació que anava a ser aquell dilluns, no podia assegurar, amb certesa, un acte de futur, encara que fora d'un futur de dues hores. Els periodistes que jo vaig llegir d'aquella compareixença van afirmar que Rodríguez no havia contestat a cap de les preguntes interpel·lants fetes pels parlamentaris i es lamentaven de la immaduresa parlamentària dels parlamentaris per conformar-se amb les respostes alternatives i evasives de Rodríguez sense exigir-li la resposta concreta a la pregunta concreta. Discrepo dels periodistes: Acudint al diari de sessions d'aquell dia, totes les preguntes parlamentàries no contestades segons la pregunta són otorgacions que fa Rodríguez al interpel·lant i en el sentit del interpel·lant: "Qui calla (o no contesta, o contesta amb una evasiva o alguna cosa distint al que se li ha preguntat), atorga"Com veuen, ni una sola prova de la implicació de Rodríguez i Matas en la trama de la corrupció d'Andratx (veurem que passa amb les innumerables altres trames de corrupció a Mallorca i a Eivissa. Jo mateix estic investigant, -i sofrint-, amb moltes proves excessivament clares, una presumpta -cal dir-lo així, per evident que sigui, com els casos Mapau i Bitel- trama de corrupció Palma-Tenerife-Felanitx i veurem si es perllonga a Madrid i Manacor, trama que pot ser objecte d'una novel·la-realitat -ja que la realitat sempre supera la ficció-), indicis: tots. . Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. .
. |
||
| Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen | ||
Acció C., DH, Ètica i FSM | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Gloses de Sant Antoni. Recuperat de l'any passat
satalaieta | 04 Gener, 2007 22:14
satalaieta | 13 Gener, 2006 15:51
(anterior: 17 de gener de 2006: http://satalaieta.balearweb.net/post/23/2394)
Dia 17 de gener, sant Antoni. Jo també soc sant Antoni.
.
Dia 16 de gener vos esperam a tots/es a Sa Pobla. Muro i Artà també tenen uns bons Sant Antonis. Des de que el valencià José Mª Rodriguez de "Presuntos implicados" va campar per l'Ajuntament de Ciutat, aquest vol fer la competència en els pobles començant Sant Sebastià la víspera de Sant Antoni; però aquest disbarat (Sant Antoni és de la part forana i no de Ciutat, com els cavalls són de Ciutadella i de tots els pobles de Menorca i no de Ses Selines de Mallorca, per molt que signin certificats tots els batles del PP) no ho ha fet gens coneixedor en els pobles. Com cada any jo no sabré que passa a Ciutat, la víspera de Sant Antoni per que siré a Sa Pobla. Per a Ciutat li reservo Sant Sebastià.
.
Gloses de Sant Antoni (2005, 2006 i 2007)
.
.
Me va donar el paper, amb les gloses escrites, dia 19 de gener (de 2005) na Francesca Vicenç, professora de Son Oliva. Les cantaven, al ritme de la ximbomba, tocada per Maria Estelrich de Villafranca, i una altra companya, de la que ara no record el nom, totes les professores del Col·legi:
Sant Antoni gloriós
Vos que sou sant i sabut
Donau-nos força i salut
I doblers per gastar-los
Sant Antoni diu a sa mare
Feis-me ses butxaques grans
Que hi cabin set o vuit pans
I sis o set sobrassades
.
Sa festa de Sant Antoni
És una festa alegreta
Ses joves de sa placeta
Van més fortes que el dimoni
.
Sant Antoni n'és vingut
Amb un ase amb quatre cames
Si sa dona no té mames
S'amo queda ben fotut
.
Sant Antoni n'és vingut
Dia disset de gener
Venturós s'homo que té
Dona i no el fa banyut
.
Sant Antoni gloriós
Va néixer es temps des vencisos
Quan li posaren calçons
Ja tenia es collons grisos
.
Sant Antoni remanava
En s'hivern i en s'estiu
I tenia una perdiu
Que dos quilos li pesava
.
El dimoni és a l'infern
A dins l'infern a les fosques
I quan no té res que fer
Amb so pardal mata mosques
.
A l'amo i a sa madona
Els molts d'anys volem donar
Que l'any que ve estigueu bona
I noltros poguem tornar
.
A s'ombra d'un cirerer
Ja la tenia asassada
Llavors arribà sa mare
I ja no li va poder fer
.
Hi ha quatre o cinc fadrines
Que duen vida normal
Elles són com ses gallines
Que a totes les falta es gall
.
Es meu estimat pensava
Que en fer-ho em feria mal
I jo som d'un natural
Que com més va més m'agrada
.
Jo tenc un fabiolet
Que té forat i no sona
I en sentir olor de dona
S'empina i s'aixeca dret
.
Es farrers fan ses arades
Es fusters fan es llumins
I ses dones fan es nins
A força de barrinades
.
Dotze mesos té un any
I cada mes trenta dies
Maria, si tu volies
Te n'enfonyaria un pam
.
Sa cadira plegadissa
Que jo te vaig regalar
Bé te la vares guanyar
D'esquena dins sa païssa
.
A darrera una paret
Vaig sentir lladrar un ca
I va ser una beata
Que forçava un capellà
.
A darrera una paret
Vaig sentir lladrar un ca
I va ser en jaumemates
Que forçava sa munar
.
I si vols venir vendràs
A s'hort a collir magranes
Mentres tu les colliràs
Jo te tocaré ses mames
.
I si vols venir vendràs
A s'hort a collir melons
Mentres tu els colliràs
Jo te tocaré els collons
.
Quan jo era ben petit
Me rentaven dins sa pica
I ara que som més gran
Ja no m'hi cap ni sa pipa
.
Per un cocarroi de guixes
Que jo te vaig regalar
Tu te deixares tocar
Es forat d'allà on pixes
.
Al·lota, vens per avall?
Ens juntarem ses panxes
Es collons seran ses manxes
I sa poma sa fornal
.
Damunt es coll de Morell
S'hi fan carabasses blanques
Maria aixanca ses anques
Que t'hi enfonyaré es siurell
.
Tenc es collons com un mul
Sa pipa com una torre
Si la te fic dins es cul
No t'aturaràs de correr
.
En el cel i ha una lluna
Enrevoltada d'estels
Ses dones en tenen una
Enrevoltada de pels
.
Aquest porcell d'un quintar
No farà tant de saïm
Com sa cuca regalim
A s'hora de barrinar
.
En Pepín n'és de fusta
I qualque bocí de fang
Sols no varen tenir tranc
De posar-li una busca
.
(Aquesta anterior la dedic, als meus amics exdirector de "l'IES Ses Estacions" i tots els pepers, començant per en Jaumetmemates, en Joanetpetit i en Robert Itoo'H, ara mateix, sense esperar un segon)
.
En Bernadet n'és un viu
No se'n pensa cap de bona
Feia jocs a sa madona
Amb so cap de sa perdiu
.
Rebatual món sagrat
Va dir l'amo de son Serra
Maria, jeu-te en terra
Que ja he enrevenat
.
Diuen que per anar a Lluc
Han de passar per Caimari
També diuen que es vicari
És un homo femellut
.
Es rector de S'Arracó
No vol dir missa primera
Per que té més barrinera
Que un gall de possessió
.
Es rector de Felanitx
No vol dir missa primera
Per que la té més disparera
Que una manguera d'esquitx
.
(aquesta anterior la dedic a l'impresentable rector de Felanitx)
Darrera una mata bona
Vaig sentir lladrar un ca
I va ser un capellà
Que barrinava amb una dona
.
En es costat d'una mata
Vaig sentir cantar un puput,
I va ser una beata
Que follava un geperut
.
Un homo que no té dona
Sempre va mal arreglat
Quan té es frare preparat
Llavors li manca sa trona
.
S'ho agafava amb paciència
Li feia d'agenollat
I es temps que feia es pecat
Complia sa penitència
.
Ma mare quan me va fer
Es va espanyar sa viola,
I mon pare amb sa pistola
Li va tornar a posar bé
.
Devora una paret seca
A s'ombra d'un taronger
Sa meva al·lota em va fer
Sa pell de sa fava enrera
.
Com jo te veig, Colometa
Asseguda en es portal
Me fas posar es pardal
Com un mànec de xapeta
.
Re mil i una punyeta
Va dir madó Galindó
Quan se sentí es gorrió
Per devers sa castanyeta
.
A veure si, com cada any, entre tots i totes, ampliam les gloses, escrivint les vostres en els comentaris adjunts...
Sa Talaieta Petita | 
Següent | 
Anterior | 
Comentaris (21) | 
Retroenllaços (0)
Comentaris
---
marc | 12/01/2006, 19:38
Re: Gloses de Sant Antoni. Recuperat de l'any passat
m.m | 13/01/2006, 14:00
BONS I DOLENTS
m.m | 13/01/2006, 14:03
Gloses
Marga | 17/01/2006, 17:26
Re: Gloses de Sant Antoni. Recuperat de l'any passat
Pere Mateu | 17/01/2006, 18:38
Re: Gloses de Sant Antoni. Recuperat de l'any passat
Marc | 17/01/2006, 18:41
glosa
maria | 17/01/2006, 21:55
Re: Gloses de Sant Antoni. Recuperat de l'any passat
arta | 17/01/2006, 21:57
glosa:
carme | 20/01/2006, 21:30
glosa
lallala | 20/01/2006, 21:34
AI SA CANTONERA!!!
la puta de la que xerra la canço | 21/01/2006, 17:06
sant antoni es quiave
xisco molina | 26/01/2006, 19:11
sa poma
Pere | 01/02/2006, 23:36
au!
tona | 02/02/2006, 15:36
au, idò!
toni | 02/02/2006, 22:42
recordant a Calafat
toni | 02/02/2006, 22:58
Re: Gloses de Sant Antoni. Recuperat de l'any passat
solange | 22/02/2006, 21:11
sant antoni i naina
margalida neus | 10/04/2006, 20:05
Re: Gloses de Sant Antoni. Recuperat de l'any passat
pinxet | 29/06/2006, 20:29
Cultura | Enllaç permanent | Comentaris (5) | Retroenllaços (0)
23 L'Assemblea Democràtica de Mallorca no vol lluitar per la llibertat dels presos polítics
satalaieta | 01 Gener, 2007 10:00
 |
Associació Humanista de Comunicació |
|
|
23 L'Assemblea Democràtica de Mallorca no vol lluitar per la llibertat dels presos polítics Secció: Memòria Històrica Memòria històrica i lluita antifranquista . 23 L'Assemblea Democràtica de Mallorca no vol lluitar per la llibertat dels presos polítics. Per Miquel López Crespí .
En el mes de desembre de 1976, arran del nostre ingrés a la presó (o sigui, l'ingrés de Jaume Obrador, de Josep Capó i de qui signa aquestes línies), la manca de solidaritat demostrada pels famosos i inoperants organismes de l'"oposició" del tipus de l'Assemblea Democràtica de Mallorca demostrà l'intent desesperat -sobretot per part del PCE i del PSOE- de desfer-se de l'ala esquerra de l'antifeixisme illenc i criminalitzar-nos. Cal recordar que nosaltres, els comunistes (OEC), només anàrem a les reunions de l'Assemblea un parell de vegades, com a observadors. I, més que res, hi érem presents per a constatar en la pràctica i verificar in situ el que ja sabíem de llur manca d'activitat. Qui millor estudià aquella brutal campanya del reformisme contra els revolucionaris va ser Anibal Ramos en el seu llibre Ensayo general: 1974-1984, editat per La Aurora. En el capítol "Consigna: liquidar el ala la izquierda" (pàgs. 157-163) deia: "¡Liquidar al ala izquierda!, era la consigna. ¡Liquidarla en cada sindicato!, y las expulsiones se multiplicaban con los nuevos estatutos, reglamentos, congresos, leyes, pues las expulsiones eran el reverso de la estructuración de un sólido aparato. ¡Liquidarla en cada partido!, y cada gran partido renegaba de sus grandes o pequeños principios, tirando por la borda, además de unas cuantas tesis teóricas, una buena cantidad de militantes, los fieles a su clase. ¡Liquidarla en la calle!, y el griterío chillón 'contra el terrorismo' [i contra la bèstia negra de l''esquerranisme'] acompañaba a la reorganización de las fuerzas policíacas y a la colaboración 'ciudadana', de la víctima con el torturador. ¡Liquidar al ala izquierda, por todas partes! ¡Y cuanto antes!: era la consigna de la Únión Sagrada [la pretesa oposició i els franquistes reciclats] cuyo ataque avanzó despacio e inseguro en 1977 y descarado en el 78.
Tan sols organitzacions del tipus PSAN, MCI i PTE s'avingueren, primer, a muntar algun tipus de campanya contra el referèndum ordit pels franquistes que legalitzava -amb suport secret d'aquesta pretesa oposició- les maniobres del capitalisme per tal d'anar reformant el règim al dictat dels seus interessos. En els meus arxius, desgastat pel pas dels anys, conserv un retall de diari de finals de novembre o començaments de desembre de 1976 (la data s'ha esborrat). La tipografia del retall demostra que és d'Última Hora. El treball va signat per "De nuestra redacción" i, per si algun historiador el vol cercar a les hemeroteques per a confirmar el que aquí s'escriu, va il× lustrat amb una fotografia feta al bar Niza de Ciutat. És el "Bar Niza" perquè sabem amb absoluta certitud que són les cadires d'aquest bar i no d'un altre: hi anàrem sovint a fer rodes de premsa, i a les alçades de 1998 encara eren les mateixes; i encara ho deuen ser, si no les han canviades recentment. En la fotografia, borrosa pel pas dels anys, podem reconèixer (de cara a la càmara) Jesús Vivas (MCI), la periodista Beatriz Iraburu (Diario de Mallorca), Bartomeu Fiol (PSAN), Juan Coll (OEC) i Miquel Tugores (PTE). Davant la inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca en la lluita per la llibertat, i vist que tampoc no volien fer res -ni econòmicament ni políticament- pels detinguts polítics de la presó de Palma o per la legalització de tots els partits polítics sense exclusions, aquests representants de l'esquerra explicaven (era el titular del reportatge d´'Última Hora): "Los partidos obreros ante el referendum: nos proponemos llevar información al pueblo". Bartomeu Fiol, de PSAN, explicava ben clar la inutilitat absoluta dels organismes "unitaris" de l'"oposició" antifranquista illenca dient: "Señaló [Fiol] que 'el referéndum está planteado como una maniobra del Gobierno para mantener y continuar las estructuras del actual régimen, y mientras promete democracia, va a realizar un referéndum sin libertades y aumenta las represalias contra los partidos obreros revolucionarios'. 'Refiriéndose a la campaña que van a emprender esos cuatro partidos [MCI, OEC, PSAN i PTE], Fiol añadió que 'esa campaña debería haberla llevado adelante la Asamblea Democrática de Mallorca, pero desde hace un mes no funciona. Es un organismo muerto [el subrratllat és nostre] por la actitud de una serie de partidos". I encara matisava més aquesta opinió del PSAN sobre la inutilitat de l'Assemblea per al combat democràtic dient: "Cierta oposición se ha mantenido pasiva, no ha sabido estar en su lugar". Els quatre partits abans esmentats, a part d'iniciar una campanya en pro de l'abstenció en el referèndum franquista, eren també els únics que, convocant una manifestació en la plaça d'Espanya per l'amnistia, volien lluitar activament per la llibertat dels empresonats per idees polítiques. Explicant aquest darrer punt de lluita activa per l'amnistia dels polítics que érem a la presó de Palma, Joan Coll (OEC) explicava que: "[Los detenidos] 'se hallan bien porque con su situación ayudan a la campaña que pueda hacerse fuera'". En la roda de premsa en el Bar Niza, les intervencions demostren clarament la nul× la voluntat -especialment del PCE i de la socialdemocràcia (PSOE)- d'oposar-se a la maniobra de reforma controlada del règim. No res pràctic en favor de l'abstenció; no res en favor dels presos polítics. Aquests eren els fets; no les paraules i declaracions que, com a cortines de fum, llançaven els representants del reformisme dins el moviment obrer i popular. Miquel Tugores (PTE) feia tot el possible per no rompre amb la inutil Assemblea Democràtica, malgrat que digués una i mil vegades que era un organisme mort, inactiu en la batalla per la llibertat. En aquesta entrevista d'Última Hora que comentam encara diu que "los partidos unidos [PTE, OEC, MCI, PSAN] no rompen con la Assemblea 'sino que hacemos un llamamiento a las demás fuerzas para que se sumen a la convocatoria de 'concentración'" (la manifestació a la plaça d'Espanya que havia de servir per presionar a les autoritats franquistes en favor del nostre alliberament). En Miquel Tugores descobria igualment uns contactes del PTE amb el carrillisme a fi d'aconseguir que aquest se sumàs a la lluita per la llibertat i l'amnistia, cosa que no s'aconseguí, perquè, com afirma el dirigent maoista: "Había habido contactos con el Partido Comunista [el partit de Carrillo] quién señaló que no lo consideraba oportuno participar [en la manifestació per la llibertat dels detinguts a la presó de Palma]". Per a més inri, la Comissió muntada per la famosa Assemblea de Mallorca en organitzar el boicot al referèndum franquista només s'havia reunit una vegada i els seus components eren il·localitzables. Vist amb la perspectiva històrica que dóna haver passat ja vint-i-quatre anys dels fets que narram, és interessant constatar -en la documentació que hem consultat per a escriure aquest capítol- l'odi que determinats sectors oportunistes han tengut sempre als esquerrans. Un personatge molt curiós d'aquesta època que analitzam era Celestí Alomar, militant marxista-leninista de l'Organització Comunista d'Espanya (Bandera Roja), després membre del PCE i, juntament amb Antoni Tarabini, un dels fundadors més coneguts del PSI. Més endavant va ser cap de campanya electoral d'Unió Autonomista (1977). El 1982 el trobam fent feina en el CDS, i a partir d'aquests contactes va ocupant alts càrrecs de responsabilitat amb tota mena de governs. En temps de la clandestinitat només vaig coincidir una vegada amb ell i n'he parlat d'una forma amistosa en el meu llibre L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) (vegeu pàgines 64-69). Aquest personatge, l'actual Conseller de Turisme del Govern Balear, i que l'any 1976 era bastant important en la presa de decisions de l'Assemblea Democràtica, escrigué un insolidari article a la revista Cort tot dient que els presos polítics de Ciutat (Xavier Serrano, Pere Ortega, Jaume Obrador Soler, Maria Dolors Montero, Ramon Molina, Antonio López, Maria del Carme Giménez, Isidre Forteza, Manuel Carrillo, Josep Capó i Miquel López Crespí) ens arreglàssim amb els "nostres" problemes amb el franquisme (pagar multes, romandre a la presó per idees polítiques). El personatge en qüestió (i molts d'altres que no s'atrevien a posar per escrit les seves opinions) criminalitzava així els antifeixistes republicans mallorquins del Moviment Comunista de les Illes (MCI), de l'OEC i independents. Celestí Alomar deia concretament en el número 780 de Cort (3-10 desembre de 1976, pàg. 4): "Esta semana han ingresado en la prisión provincial los tres miembros de OICE para cumplir el arresto sustitutorio por el incumplimiento del pago de una multa que se les había impuesto a raíz de la presentación de su organización". Un poc més avall l'home intentava justificar la seva crida a no fer res en favor de l'amnistia dels detinguts amb unes estranyes explicacions. "Explicacions" que només amagaven l'evident voluntat de Celestí Alomar i de l'Assemblea de no fer res per nosaltres (i a part de no fer res de col× locar-nos, aprofitant l'ocasió, el sambenet de violents). Celestí Alomar continuava així: "Es evidente que todo demócrata rechaza estas acciones [el fet que el franquisme ens hagués tancat a la presó] represivas contra señores que lo único que hacen es defender unas ideas... Pero lo que no es posible, por lo mismo que decíamos antes, es que todos actuemos y pensemos igual. Los de la OICE tenían previsto con su comportamiento arrancar un movimiento de protesta y una manifestación en la calle, que los mismos de la Asamblea Democrática no aceptaron. Y sencillamente no aceptaron, porque no es conveniente repetir el número del día 12...". Vet aquí la raó de la negativa a la lluita per la llibertat dels presos polítics, a accelerar la lluita antifranquista: "No es conveniente repetir el número del día 12 [de novembre de 1976]". Cal recordar que precisament la manifestació del 12 de novembre a Ciutat va significar un dels punts més àlgids de la lluita per la llibertat i contra la dictadura a les Illes. Per això cal -diu Celestí Alomar- "no repetir el número de día 12". Comprovat que aquests "demòcrates" no volien fer res en favor dels presos polítics, un dels nostres militants, Joan Coll Andreu, dirigent del front obrer, es va veure obligat a escriure una carta de protesta a la direcció de Cort. Crec que degut al fet que jo era col× laborador habitual i amic de Coco Meneses i d'Antoni Tarabini, no hi hagué gaire problemes en la seva publicació. La resposta a Celestí Alomar sortí publicada en el número 782 de la revista en la secció "Cartas al director". Deia el nostre militant: "Sr. Director del Semanario Cort: Me ha dejado sorprendido el comentario que el Sr. Celestí Alomar incluye sobre el ingreso en prisión de los miembros de la OICE, Josep Capó, Jaume Obrador y Miquel López Crespí, en la sección de Política de 'les Illes' de esta semana, en la revista que Ud. dirige. 'En primer lugar, creo que hay que aclarar que lo que el Sr. Celestí Alomar llama el 'número del día 12' fue una negación clara y tajante del derecho de los trabajadores a manifestarse [Joan Coll recorda que la manifestació del 12 de novembre de 1976 fou brutalmenr reprimida per la Policia Armada franquista]. En este sentido, si la 'oposición' renuncia a plantear en la calle, y en todos los lugares que sea preciso, la defensa de los más elementales derechos democráticos, mal avanzaremos hacia esa democracia de la que tanto se habla. 'En segundo lugar, no entiendo la expresión 'mucho más cuando la OICE nunca ha querido participar en la Asamblea y más de una vez la ha criticado". ¿O es, Sr. Celestí Alomar, que la ADM sólo va a luchar por la libertad de los partidos que están en su seno? Si el Sr. Celestí Alomar piensa esto, bien pobre es la comprensión que tiene de la democracia. 'En tercer lugar, si el Sr. Celestí Alomar piensa que "la Asamblea es mucho más partidaria de los pagos de las multas", ¿cómo se explica Sr. Celestí Alomar las siguientes cuestiones?: ' -Que en el Comité de Solidaridad montado al efecto, la mayor parte de los partidos de la ADM brillen por su ausencia. '- Que partidos económicamente tan 'bien dotados' como los integrantes de la ADM no hayan aportado NADA para sacar de la cárcel a estos luchadores presos. '-¿Es que piensan que las multas se van a satisfacer haciendo el comunicado de rigor? 'En resumen, Sr. Celestí Alomar, ¿cómo se concreta para la ADM, el 'estar por la Amnistia'? Joan Coll Andreu". Evidentment Celestí Alomar mai no va contestar al nostre amic del front obrer i, com era normal, tampoc no es va poder celebrar a Palma la manifestació en favor de la llibertat i per la sortida de la presó de tots els presos polítics! Precisament en uns moments que, arreu de l'Estat, la consigna més important i que mobilitzava més gent en la lluita per la llibertat era... la de l'amnistia!
.
.
Memòria Històrica
© Miquel López Crespí
© Arc46, grup de comunicació
.
23 L'Assemblea Democràtica de Mallorca no vol lluitar per la llibertat dels presos polítics
Gener de 2007 . . |
||
| Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen | ||
Memòria Històrica | Enllaç permanent | Afegeix un comentari | Retroenllaços (0)
Presentació
L'Arc46, l'arc català humanista de comunicació (AHC). El primer de tota la sèrie. Va començar l'any 1998 (aviat farem 10 anys) i sempre ha estat amb tu i ha existit gràcies a tu. Com a bloc va començar volguent ser "interactiu", però s'ha hagut de conformar en ser "proactiu", per manca de debat suficient. Co
sant antoni
SyP | 12/01/2006, 10:41