Associació Humanista de Comunicació 
Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

Els desastrosos taps de Jaume III

ELS DESASTROSOS TAPS DE JAUME III

.

Sa Talaieta Petita i l'Arc Mediterrani (el 46) agreeixen aquesta nova col·laboració que ens ofereix l'historiador, llicenciat en "Història de l'art" i company Angel Gener.  Dir que aquest artícle ja ha estat publicat a "Mirall", una revista de l'Obra Culturar Balear OCB. Moltes gràcies.

CENT RAONS PER PRESERVAR LES NOSTRES TRAMES MEDIEVALS:

ELS DESASTROSOS TAPS DE JAUME III

Opinam que el carrer de Jaume III no s'hauria d'haver fet mai, tot i així pensam que si es peatonalitzàs les seves façanes podrien emmarcar un entorn una mica presentable. S'ha de reconèixer que el carrer podria tenir cert encant, avui sembla que els anys ens l'han anostrat, potser l'han fet una mica connatural al centre històric. Però també hem de dir que l'assumpte és tan inconsistent com un miratge, pura teatralitat escenogràfica malgirbada, perquè al darrera de la nova via hi ha uns carrers d'origen gòtic ignorats i malmenats.

.

El Pla de reforma interior de 1943 de l'Ajuntament de Palma

El féu l'arquitecte Gabriel Alomar i Esteve, una de les seves realitzacions fou l'obertura del carrer de Jaume III el 1953. Per aconseguir-ho s'hagueren d'esbudellar, d'esventrar, diverses illetes definides des de l'Edat mitjana. S'esbucaren multitud de cases, inevitablement moltes havien d'ésser d'origen gòtic, com la mateixa trama de carrers que es malmenà. Associada a aquesta reforma, en la mateixa zona  també, es feia malbé un dels pocs carrers de Ciutat documentat en l'època islàmica: Bonaire. Aquí s'introduí una tipologia edificatòria terrible respecte de l'entorn: tot un costat de carrer fou emplenat amb blocs d'edificis pseudoracionalistes dignes del millor barri suburbà, blocs que se situaren en sentit transversal, la disposició més traumàtica. La bona obra es rematà amb més blocs de tipologia suburbana entre el carrer de Santa Maria del sepulcre i els darreres del passeig Mallorca. El desgavell d'imatges infraurbanes que es poden obtenir des d'aquest punt ens remet a una visió d'extraradi depauperat, gairebé degradat. No gaire lluny, la realització parcial d'una altra de les desafortunades reformes del pla de 1943 comportà el traçat dels carrers de la Constitució i de Tous i Maroto. L'entrada a la plaça del Rosari, resultat de la reforma, queda emmarcada per un monstre/ pont/ bloc racionalista que, des de l'anodí nou traçat de Tous i Maroto bota pel damunt de Constitució. Una tipologia edificatòria especulativament avariciosa i totalment aliena al centre històric de Ciutat.

L'anècdota dels retrats del Comte d'Ayamans

El mateix Gabriel Alomar i Esteve, al seu llibre "Memorias de un urbanista", ens conta com el Comte d'Ayamans, devers 1900, renovà el gran saló del seu palau de Lloseta. El comte féu substituir els retrats que hi havia en més o manco bon estat de conservació, per còpies modernes (mentre se'n desfeia dels originals). Alomar ens ho comenta amb sorna com una "forma por cierto muy peregrina de conservar nuestro patrimonio histórico". Hem de dir que hi estam d'acord, però també volem fer avinent que amb les reformes del pla de 1943 s'actuà com el Comte d'Ayamans: s'acabà substituint el patrimoni autèntic per unes burdes còpies -entre d'altres despropòsits. Es bescanvià arquitectura gòtica, renaixentista, barroca, neoclàssica, autèntica, per la burda còpia neorenaixentista, neogòtica, neobarroca de les façanes de Jaume III.

Substitucions neogòtiques i neorenaixentistes a Jaume III

Perquè si recorrem l'entorn immediat a Jaume III, ens adonarem de la quantitat d'indicis, d'elements gòtics, que ens parlen de l'origen dels seus edificis: finestres amb arcs conopials (al carrer de la Pau), finestres italianitzants amb coronelles i arcs de mig punt (una pervivència del romànic, al carrer de la Pau, al de Can Granada), façanes atravessades amb motllures que remarquen els diferensts pisos (l'obsessió del gòtic català, també italianitzant, de marcar les horitzontals; al carrer de la Pau, al de Can Granada), arcs ogivals amb permòdols de cap de biga als patis o a les plantes baixes (com els del restaurant Rossinni al carrer del Pi). Això ens indica que almanco a alguna de les cases enderrocades per traçar la nova via de Jaume III hi devia haver també restes gòtiques semblants. D'altra part tenim altres destruccions d'una relació més indirecta amb l'obertura de les noves vies ja esmentades. Devastacions d'una relació més indirecta però que hi tenen a veure, i bé, perquè els nous traçats han actuat com a imant d'altres enrunaments. Una mica més enllà de Jaume III, al carrer dels Montcades, podem veure unes galeries classicistes, probablement barroques. Però les veurem penosament reconstruïdes a una espècie de pati d'entrada, l'ingrés d'una nova i anodina edificació. A quin palau pertanyien les galeries? Se situava allà? Malhauradament avui el casal ha desaparegut, ni el nom en recorden els veïnats... Una cosa semblant ha passat amb el palau de Can Verí, el nou traçat de Tous i Maroto acabà propiciant la destrucció d'aquest bellíssim i emblemàtic casal devers 1960, només se n'han salvat algunes restes del pati renaixentista i de la magnífica galeria classicista del XIX. Aquestes pedres han estat tractades com les del palau del carrer dels Montcades, com un ninot indultat, s'han reconstruït entremig d'una burda edificació moderna que pretén semblar-se a l'antiga. Escandalós, i més si consideram que Can Verí havia estat declarat monument historicoartístic el 1951. Destruccions de trama i elements gòtics, de palaus gotico renaixentistes, d'elements barrocs, neoclàssics... Terribles destruccions de patrimoni històric autèntic associades al Pla de reforma interior de 1943. Per què? Per crear el neorenaixement, el neogòtic de tantes i tantes façanes de Jaume III. Quin absurd, el mateix que substituir retrats antics per burdes còpies... "Forma por cierto muy peregrina de conservar nuestro patrimonio histórico".    

Esventramento i antiesventramento: destrucció o preservació de trames històriques

Com és lògic les actuacions de la reforma interior de 1943 han estat molt qüestionades. Ja en els moments immediats als enderrocs hi va haver certa oposició ciutadana, el mateix Alomar ho conta a les seves memòries, era l'oposició interessada d'alguns propietaris afectats per les expropiacions, ens diu. Però de segur que alguna de les veus que es deixaren sentir devia tenir motivacions no tan materialistes. En anys posteriors, autors com Carlos Garcia Delgado (1976, a "2c Construcción de la ciudad" número 13) o Miquel Seguí Aznar i Martí Luzena (1996, a "Palma, guia d'arquitectura" del COAB) han parlat malament de les realitzacions de la Reforma interior de 1943: Jaume III és una pura escenografia de façanes, ignora la trama medieval preexistent, és una simple operació especulativa. Tanmateix, en altres autors, en altres comentaris, sembla que hi ha certa tendència a tractar l'assumpte amb certa benevolència, es diu que tot plegat era una conseqüència lògica del seu moment històric. Però, a Mallorca mateix, l'arquitecte Guillem Forteza ja havia atacat públicament les operacions d'enginyeria que podien acabar grollerament amb l'ambient de la ciutat antiga ("L'art de construir les ciutats i la reforma de Palma", 1921). Des de la dècada de 1930 o abans ja es valorava l'arquitectura popular (sempre desapareixen multitud d'exemples d'arquitectura popular urbana amb els esventramentos). Durant el govern de Mussolini, a Roma, s'aixecà la veu de Gustavo Giovannoni contra el terrible esventramento associat a la gran via que havia de menar a Sant Pere del Vaticà, contra la destrucció de l'arquitectura "menor" que dóna sentit a la monumental perquè constitueix el seu entorn tradicional (l'eufòria feixista destructora de trames tradicionals a Roma suposà la consagració del terme italià "esventramento" per descriure-ho). Tot plegat serví per fonamentar les bases del concepte de conjunt històric. D'altre part, el mateix Bernat Calvet, ni que fos inconscientment amb els seu projecte d'eixample de Palma, aprovat el 1901, respectava de forma modèlica, al cent per cent, el centre històric (cosa que no féu Cerdà que projectà grans destruccions a l'entramat gòtic de Barcelona per traçar-hi tres noves vies). El projecte Calvet, endemés, contemplava una urbanització de la zona compresa entre Bonaire i l'actual Passeig Mallorca totalment conseqüent amb la trama medieval preexistent (cosa que no féu el pla de 1943 com hem comentat més amunt).

Maltracte i indiferència per a la trama medieval preexistent

Jaume III és arquitectura de façanes, travessa una xarxa de carrers d'origen medieval i els ignora, actua com a barrera, com a tap. Per exemple els carrers de Sant Gaietà, de Can Ribera, queden tallats per la pantalla contínua d'aquest nou carrer, un tap desgavelladament llarg, que comença a  la plaça de les Tortugues i fins a la Protectora no acaba. El gran tap funciona com un bloc pseudoracionalista desfressat d'historicisme eclèctic, ben igual que a l'altre costat del carrer. Proposam a les persones interessades en la protecció del patrimoni que, per exemple, segueixin el carrer de Can Ribera des del de la Pau, l'inici és ple d'encant i bellesa. Però si seguim caminant fins al carrer d'en Bordoi se'ns apareix un tap que talla Can Ribera perpendicularment: la barrera de Jaume III, els seus darreres. Uns darreres desgavelladament alts, perquè si els davants ho són massa, els darreres ho són més. Sí, perquè s'hi mostren els àtics i els sobreàtics, un o dos pisos per damunt de falses i ridícules volades que no enganen ningú. Sense comptar amb tota la parafernàlia antiestètica pròpia dels darreres més suburbans: contenidors, acumulació d'aparells d'aires condicionats, canonades i tubs, fils d'electricitat o de telefonia, armaris pel control d'instal·lacions i qui sap què. Si en canvi ens giram cap a la Pau, la imatge torna a ésser encantadora: la d'un bell carrer d'origen medieval abans d'ésser tudat pel nou traçat de Jaume III. I a Can Granada, hi tenim un altre tap, i a la Concepció, a l'Aigua, també a Can Serra de Marina.  La temptació és pensar: i si amb el temps alguns d'aquests taps s'arribassin a escapçar? I si després, pel mig d'un Jaume III peatonal,  es traçassin lìnies d'arbusts indicadores de la trama destruïda? O seria pitjor? Cosa s'hauria de fer, pensam, ni que fos desfer els àtics i dignificar aquests desastrosos taps.  

Àngel Francesc Gené i Ramis, llicenciat en Història de l'Art. Mallorca febrer de 2007

- Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani.

• Prou! Manifestació
• Solidaritat i Pau
• Les infermeres violades... Miquel López Crespí
• La transició i el procés autonòmic a les Illes (I)
• Denúncia als Serveis Ferroviaris. Teresa Mª Bestard i més
• Èxit de la manifestació antifeixista de Palma (Mallorca)
• Impresionant Manifestació
• Prou! Manifestació
• Ho és o s'ho fa?
• Solidaritat i Pau
• Convocades les proves d'accés a Cicles Formatius d'FP. Illes Balears
• Ofimàtica amb l'OpenOffice. Josep Escoda i Joan Molar

.