Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

NOU CICLE DE CONVERSES A LA FRESCA ORGANITZAT PER LA PLATAFORMA QUINPORTVOLEM?

arcoatlantico | 13 Juliol, 2007 07:51

NOU CICLE DE CONVERSES A LA FRESCA ORGANITZAT PER LA PLATAFORMA QUINPORTVOLEM?

.

.

Els convidats d’enguany seran Matias Vallés, Jaume Perelló i Rosa Planas

La Plataforma Quinportvolem? organitza per quarta vegada un cicle de converses a la fresca per aquest mes de juliol. Es consolida així una activitat que té per objectiu  tractar temes d’actualitat amb persones que treballen diferents temàtiques en primera línia, en aquest cas en l’àmbit de la comunicació.

Encetarà el cicle Matias Vallés, periodista de Diario de Mallorca i tertulià del programa “Hoy por hoy” de la SER i de “l’Oracle” de Catalunya Radio. És llicenciat en ciències químiques per la UIB, on també ha exercit de professor. D’ençà l’any 1985 és redactor de DM.  Ha rebut diversos premis pels seus treballs d’investigació, com el Ciutat de Palma (1992), l’Ortega i Gasset (2006) i Debate (2006). Serà el divendres 13 de juliol sota el títol: Política i premsa a Mallorca en temps de canvi.
El divendres 20 de juliol tocarà a Jaume Perelló, periodista que ha treballat a Antena 3, Diari de Balears, Ultima Hora i tertulià de la SER i Ona Mallorca. Ha dirigit diverses produccions documentals i ha realitzat estudis sobre ONG’s i comunicació, publicitat i models de consum. Actualment treballa pel GOB, i és el responsable de projectes. La seva Conversa duu el títol: Publicitat: ser feliç sense 4x4 ni adossat.

El divendres 27 de juliol serà el torn de Rosa Planas, Llicenciada en Filosofia i Lletres i escriptora. Col·labora a Última Hora i Diari de Balears. És autora de la novel·la L’orador dels Ocells, Abraham Savasorda i la novel·la Les màscares de Florència  i  té publicats dos llibres de poesia. En el camp de la investigació s’ha dedicat a la història i a l’onomàstica. La seva conversa tractarà sobre El llegat xueta: què cal conservar?

Totes les converses començaran a les 21:00 i serà al Carrer Alou nº 40, Sa Capelleta de Portocolom. També romandrà instal·lada l’exposició Salvem Mallorca

Nova campanya de la plataforma Quinportvolem?

Enguany la Plataforma inicia una sèrie d’accions amb l’objectiu de generar a un debat social sobre el creixement urbanístic que està experimentant Portocolom. Les Normes subsidiàries en fase d’aprovació preveuen urbanitzar fins a 34 noves hectàrees a aquest nucli, permetent la construcció de prop de 600 nous habitatges sense contar solars buits, més alçades... Aquesta superfície és equivalent a 34 camps de futbol, 4,5 vegades l’extensió de sa Capella (el casc antic) o 2,5 vegades el poble de s’Horta.

Pensam que aquesta planificació desenvolupista pròpia dels anys 60 ens allunya d’un urbanisme assenyat i possibilita multiplicar per 3’5 la població actual, sense contar les 2.600 places turístiques. Aquest creixement permetrà, entre d’altres, la urbanització de fins a 8 hectàrees ben conservades i de gran valor entre Cala Marçal i Cala Brafi, pròximes a la zona turística. Portocolom te greus problemes de saturació, d’aigua potable, de manca de serveis... i no es pot permetre continuar degradant el seu millor producte turístic: el paisatge.

Quinportvolem? demanarà formalment a l’Ajuntament Felanitx, al Consell de Mallorca i al Govern de les illes Balears la desclassificació del Polígon 16, anomenat Can Marçal Vell, aprovat l’any 1994, així com la reducció de l’exagerada previsió de sòl urbà i urbanitzable a Portocolom.

Plataforma Quinportvolem?

Adreces de contacte: quinportvolem@hotmail o al telèfon 627733795

29 La transició i l'inici del procés autonòmic a les Illes (i II)

satalaieta | 02 Juliol, 2007 05:50

Associació Humanista de Comunicació 
Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

Memòria Històrica

29 La transició i el procés autonòmic a les Illes (II)

Secció: Memòria Històrica

Memòria històrica i lluita antifranquista

.

29 La transició i el procés autonòmic a les Illes (II)

Una Constitució que barrava el pas a l'autodeterminació de la nostra nació

Per Miquel López Crespí

http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/

 

Josep M. Llompart, que no veia gens clar les dilacions del Pacte Autonòmic, em convidà a escriure a la secció que tenia en el diari Última Hora, "La Columna de Foc". Oferiment que vaig acceptar ben de grat perquè, en aquelles alçades de la reforma, eren pocs els mitjans que se'ns oferien als revolucionaris mallorquins. Com ja he explicat amb detall a L'Antifranquisme a Mallorca (l950-1970), les activitats de lluita pel nostre alliberament nacional i de classe, quan no eren criminalitzades per la premsa oficial o els servils a sou de la "unió sagrada" pro-monàrquica (AP, UCD, PCE, PSOE), eren silenciades olímpicament o desvirtuades a fons. Poques o nul× les informacions damunt el moviment assembleari i anticapitalista promogut per OEC; no res del nostre treball a barris, on la direcció del nostre Front de Moviment Ciutadà (Francesc Mengod, Jaume Obrador, etc) havien creat les primeres associacions de veïns de Ciutat encapçalant el combat en contra del feixisme i el capitalisme; silenci absolut damunt la reorganització del moviment obrer a l'hosteleria, la sabata, la fusta; no res pel que fa a la creació d'Unió de Pagesos de Mallorca (on homes com el santamariè Gori Negre hi feien un paper destacat; silenci damunt les activitats de les Plataformes Anticapitalites d'Estudiants; tampoc no existíem ni a Sanitat, ni a pobles; a Menorca, l'OEC era una força determinant i també planava el silenci damunt la nostra lluita. No és estrany que actualment els historiadors propers al PCE, persones, en definitiva que no visqueren aquells esdeveniments, ara, consultant els diaris de l'època o parlant solament amb protagonistes d'un partit (especialment partidaris del carrillisme illenc) es pensin que tot a Mallorca fou obra del PCE. Però del subjectivisme i parcialitat d'alguns estudiosos que afavoreixen amb els seus escrits, una tan sols de les moltes forces de l'esquerra mallorquina que ajudaren a bastir el moviment obrer i popular de les nostres Illes, en parlarem més endavant.

En aquest capítol volíem deixar constància del creixent mur de silenci que -des dels mitjans de comunicació oficials- s'anava fent entorn de les opcions autènticament esquerranes (parlam de partits i organitzacions tipus PSM-PSI, OEC, PORE, MCI, CNT, etc, etc).

Un exemple evident del que estam escrivint va ser -entre moltes altres- la campanya de mesos que porta OEC -i a la qual s'afegiren l'OCB, el MCI, el PSM (PSI)...- per a anar esborrant de la nostra Ciutat l'empremta -en la rotulació d'avingudes i places- dels quaranta anys d'opressió feixista.

L'OEC repartí milers de fulls volants per barris i pobles, escrigué articles a la premsa, repartí unes meravelloses aferratines que havia dibuixat el delineant Monxo Clop, militant de l'organització. Aferratina que encara avui dia palesa l'art i el treball acurat de més d'un d'aquells treballs d'agitació i propaganda.

Una comissió d'OEC va lliurar una carta de protesta a l'Ajuntament -dia 15 de maig de 1978- signada per qui era aleshores el Secretari General de l'OEC, Mateu Ramis, que deia, entre altres coses: "Volem: 1) La substitució de tots els noms imposats per la Dictadura que res tenen a veure amb la tasca del nostre retrobament com a poble.

'2) Que la nomenclatura dels nostres carrers i places respecti la nostra història, les nostres formes de vida, el mitjà ambient, etc., i, sobretot, la lluita per la nostra cultura i la democràcia.

'Especial preocupació seria la de conservar els noms populars dels carrers que existien abans del feixisme així com donar relleu als fills del nostre poble que hagin treballat per la nostra cultura i per la nostra llibertat: Biel Alomar, Aurora Picornell, Emili Darder, etc, etc".

La campanya -com moltes d'altres de l'OEC-, comptà amb la participació de centenars de persones identificades amb els nostres objectius i durant setmanes -amb participació de l'OCB, el PSM (PSI), el MCI, etc- fou un punt de referència combatiu; només sortí reflectida en un parell de retxes a Baleares i a Última Hora. Vegem, per exemple, què en deia aquest darrer diari (26-V-1978). A un raconet (i això ho feien amb totes les notícies referents a l'esquerra revolucionària mentre empraven primeres pàgines i grans titulars per a promocionar qualsevol dels nous personatges que calia enlairar a causa del seus acords amb la reforma del franquisme que portava a terme la classe dominant) es podia llegir, dificultosament: "Cambio de nombres de calles y plazas. La Organització d'Esquerra Comunista ha dirigido un escrito al alcalde de Ciutat, Paulino Buchens, proponiendo el cambio de los nombres de calles y plazas, a fin de, entre otras cosas, terminar con el 'continuat procés de destrucció i despersonalització, aguditzat per la victòria feixista...'

'La OEC propone la formación de una comisión integrada por la Obra Cultural Balear y personalidades de marcada significación cultural en las Islas. La OEC piensa que una comisión con el trabajo de elaborar una nomenclatura alternativa para calles y plazas ofrecería garantías de efectividad a los nuevos y necesarios Ayuntamientos democráticos". Això era tot. I ens podíem donar per satisfets per haver sortit en una ressenya a un racó del diari! Durant anys, i a mesura que s'anava consolidant la monarquia impulsada bàsicament per PCE i PSOE, AP i UCD (els partits dels consens), això era el màxim a què podíem aspirar els partits que lluitàvem per l'autodeterminació, la república i el socialisme.

La gent, a Mallorca, a les Illes, començava a avorrir-se en veure les maniobres dilatòries (per aconseguir l'autogovern) que feien els partits parlamentaris. Eduardo Jiménez, dia 16-V-1978, informava sota el títol Después de siete meses de inactivitat total, sobre la primera reunió del Pacte Autonòmic, "en la que participaron dos diputados -Francisco Garí por UCD y Félix Pons por PSOE- además de representantes de UDIB, PSI, PCIB, PNM (antigua Unió Autonomista), OEC, MCI y PTE. Únicamente faltó a la convocatoria el Partit Carlí. La reunión tuvo lugar en la Fundación Dragán... La sesión tuvo un carácter informativo".

Com era sabut de tots, després de la signatura del Pacte en aquell llunyà 4 de Juny de 1977, no s'havia fet res. I això ho reconeixien els mateixos Fèlix Pons i Francesc Garí a la reunió de dia 15-V-1978 a la Fundació Dragán. Escrivia Eduardo Jiménez: "Allí comenzaron las interpelaciones de los partidos no parlamentarios [PSM (PSI), OEC, MCI, PTE...] que exigieron una y otra vez una razón clara por el retraso en la convocatoria del Pacto Autonómico a pesar de las reiteradas peticiones de los partidos minoritarios. Tanto Pons como Garí explicaron que no había fruto práctico a presentar a la reunión del Pacto. Por otra parte [i això era l'únic que importava als partits del consens amb el franquisme reciclat i la monarquia], había unas conversaciones en curso que estaban llevando a cabo los parlamentarios".

Havia passat un any d'ençà la signatura del Pacte... i es reconeixia públicament, sense cap mena de vergonya, que "no había fruto práctico a presentar". Cap guany per al nostre futur autogovern en dotze mesos de grossera inactivitat.

Més endavant -el 3 de juny de 1978-, el Consell de Ministres va aprovar el Decret Llei de règim pre-autònomic de "les Balears". Si llegim l'interessant llibre de Roberto Mosquera i Antoni Nadal El procés autonòmic balear (1976-1987) (vegeu pàg. 40), constatarem com aquest famós Decret-Llei suprimia el terme llengua catalana del text definitiu. Llegim en el llibre abans esmentat (pàg. 40): "El text oficial va quedar redactat així: 'Por respeto a la norma constitucional, máxima expresión de la voluntad democrática, el presente Real Decreto-Ley tiene un contenido ajustado a este período preautonómico, regulando aquella que es imprescindible para su objeto y dejando, en su caso, para después de que la Constitución haya entrado en vigor, la regulación jurídica del uso oficial de la lengua y de la bandera regionales, que son realidades sociales vigentes en Baleares". R. Mosquera i A. Nadal, en la mateixa pàgina 40, continuen: "Albertí va dir en una entrevista publicada el 7 de juliol de 1978 en Última Hora, que lamentava aquest fet, i afegia: 'No conozco las razones por las que no se ha puesto esa denominación lengua catalana, pero debe haber algo importante para que así haya sido...'".

Pels mesos de maig, juny i juliol de 1978, encoratjat per Josep M. Llompart vaig escriure una sèrie d'articles en contra de la política gonellista i antinacionalista dels partits del Pacte Constitucional antirepublicà i pro-monàrquic (AP, UCD, PSOE i PCE). I especialment contra les maniobres per desmobilitzar el poble mallorquí (cada vegada més la Diada nacional del 29 d'octubre del 77 anava quedant en l'oblit), ordides per UCD -ara ja sabem que amb ajut dels altres partits dits "majoritaris".

Vaig escriure a Baleares: "La UCD -la dreta centralista de sempre- ha demostrat al poble de les Illes Balears i Pitiüses que la seva firma al text del Pacte Autonòmic era just el que ja sabíem: una firma per fer demagògia barata i treure vots. Recordem aquelles declaracions del senyor Gil Mendoza (UCD) a la revista Saida: 'El Pacto tenía una finalidad claramente electoral. Queríamos que no hubiera enfrentamientos entre autonomistas y no-autonomistas. Para nosotros fue un 'pacto de honor', para no insultarnos durante las elecciones'.

'Fa uns mesos, Raimundo Clar (UCD) ja declarava que calia no incloure el nom exacte de la nostra llengua -la catalana- dins el text preautonòmic per 'no herir susceptibilidades', ja era un senyal del que seria el decret en mans de la UCD. I, si volem encara més declaracions gonellistes, ara mateix (Última Hora 7-7-1978) l'empresari Jerónimo Albertí declara xalest i panxa-content: 'No conozco las razones por las que no se ha puesto esa denominación, pero debe haber algo muy importante para que así haya sido'." I, més endavant, continuava el meu article, dient: "L'Organització d'Esquerra Comunista (OEC) creu que tota aquesta trista història, a més de demostrar al poble una vegada més l'incapacitat i l'impotència d'UCD -així com la seva mala bava anti-cultural i anti-nacionalista-, demostra també com no han de fer-se les coses: tot això és resultat d'unes 'converses' amb el Govern dutes al marge dels ciutadans, mig en silenci, sense que ni els mallorquins, menorquins, eivissencs o formenterencs se sentissin il× lusionats per unes 'negociacions', sobre les quals ben poc se'ls informava i, a més, no se'ls tenia en compte per a res. El 'resultat', ja l'hem vist: un text de règim preautonòmic buit de poder i que encara fa befa i escarni de la nostra llengua i de la possibilitat de la seva normalització lingüística".

"La resposta popular" -continuava escrivint- "ha estat aquesta vegada prou ferma i caldrà que ho sigui encara molt més si de veritat volem fer marxar el carro de l'Autonomia aturat pels 'nostres' parlamentaris -especialment de l'UCD-. Antoni Serra ha demanat ja la seva dimissió per ineptitud total. Ha protestat activament l'Obra Cultural Balear (OCB), el Col× legi de Llicenciats, el departament de Català de la Facultat de Filosofia i Lletres, la Coordinadora d'Associacions de Veïnats, Sindicats, partits d'esquerra, etc, etc.

'L'Organització d'Esquerra Comunista (OEC) s'uneix activament a l'esperit i contingut d'aquesta protesta ja que l'OEC -com altres entitats i organitzacions populars- lluita i permaneix unida al poble que aquell 29 d'octubre de 1977, d'un extrem a l'altre de les nostres terres, va acudir a aquella cita històrica per a demanar el dret a ser ell mateix, amb les seves pròpies institucions d'autogovern. I, perquè aquell dia esdevinga un dia històric, hem de continuar lluitant -al marge de bubotes centralistes estil UCD.

'La impotència dels ucedistes i el seu manifest menyspreu per la llengua catalana ens demostra una vegada més que ningú -i menys els franquistes d'ahir- no dóna res gratuïtament. S'ha de pagar en lluita, en esforç constant, en oposició a l'injustícia establerta, en l'assoliment d'una societat lliure, és a dir, d'una societat sense opressors ni oprimits."

Però els partits del consens anaven fent camí, enllestint -en secret- la Constitució que barraria el pas a l'autodetermianció de les nacions de l'Estat i prohibiria la federació de comunitats autònomes. Mentre anaven desmobilitzant el poble, ordien un projecte de Constitució -i en això recollia el que deia la Constitució republicana- que negava i nega expressament als pobles de les nacions i regions el dret de federar-se lliurement entre ells. La prohibició va destinada explícitament a evitar qualsevol acord entre les Comunitats Autònomes que pogués -pugui!- aproximar les nacions oprimides a cap grau seriós de normalitat nacional. Respecte al Principat, el País Valencià i les Illes, aquest és un gravíssim obstacle que té com a objectiu impedir el lliure procés de reconstrucció nacional dels Països Catalans.

El text no solament prohibia -i prohibeix!- la federació de comunitats autònomes, sinó que fins i tot exigeix l'autorització de les Corts estatals l'Estat perquè puguin ser signats acords de cooperació entre elles.

Però aquesta era l'"obra magna" del consens que s'estava redactant d'esquena al poble. Aquell projecte de Constitució -l'actual Constitució espanyola-, indica el màxim nivell de reforma política, és a dir, el nivell més elevat de concessions que el gran capital estava disposat a fer a l'hora de construir -d'acord amb els seus interessos de classe- un nou model polític que combinàs la pervivència de les velles institucions repressives presents en el franquisme amb l'establiment d'una democràcia limitada per a la classe obrera i la resta de classes dominades. I així es va fer, malgrat la lluita aferrissada de l'esquerra revolucionària per a impedir la consolidació de tantes mancances democràtiques.

Memòria Històrica

© Miquel López Crespí
© Arc46, grup de comunicació
.

29 La transició i el procés autonòmic a les Illes (II)

Juliol de 2007

.

.

Altres temes recents a l'arc46:

. 

  • L’imant destructor dels Esventraments. Angel Gener
  • Les infermeres violades... Miquel López Crespí
  • La transició i el procés autonòmic a les Illes (I)
  • Denúncia als Serveis Ferroviaris. Teresa Mª Bestard i més
  • Èxit de la manifestació antifeixista de Palma (Mallorca)
  • Impresionant Manifestació
  • Prou! Manifestació
  • Ho és o s'ho fa?
  • Solidaritat i Pau
  • Convocades les proves d'accés a Cicles Formatius d'FP. Illes Balears  .
  • .

    .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen
     
    Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
    Powered by LifeType - Design by BalearWeb