Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psic˛leg humanista i social.

30 La repressiˇ feixista contra l'esquerra revolucionÓria: detencions i tortures

satalaieta | 31 Agost, 2007 17:10

Arc Humanista de Comunicació  (AHC)
Arc Mediterrani (46)    
Actualitat i Els nostres escrits 
Comunica amb nosaltres: arc46nou(a)mallorcaweb.net
Memòria Històrica 

30 La repressió feixista contra l'esquerra revolucionària: detencions i tortures

Secció: Memòria Històrica

Memòria històrica i lluita antifranquista

.

30 La repressió feixista contra l'esquerra revolucionària: detencions i tortures

Per Miquel López Crespí

http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/

 

Vendre el material clandestí a la vista de tothom ens portà nombroses detencions, interrogatoris de la Brigada Social i la Guàrdia Civil. Un Dijous Bo de l'any 1976, a Inca, arribàrem a despatxar més de dos mil exemplars de Democràcia Proletària (portaveu dels comunistes de les Illes). Quan estàvem en plena tasca -veníem un número dedicat a la pagesia i els problemes del camp- ens enxampà la Guàrdia Civil, i tots els membres del piquet de propaganda anàrem a raure a la garjola municipal. Del nostre grup, na Margarida Chicano Sansó, en Joan Albert Coll i en Mateu Ramis pogueren fugir a temps. Els detinguts eren els companys Antoni Muñoz, Domingo Morales i jo mateix. Els piquets que havien anat a repartir la nostra publicació a Manacor, Lloseta, Sineu i Pollença, tornaven sense haver sofert cap entrebanc seriós.

A l'endemà els diaris de Ciutat informaven de la detenció amb grans titulars. Especialment significativa va ser la informació que donava Última Hora el divendres 19 de setembre de 1976 quan explicà, a la darrera pàgina: "En el Dijous Bo. Detenido Miguel López Crespí. I, ampliant la notícia, deia: "En el 'Dijous Bo" de ayer en Inca no todo fue fiesta y diversión. Cuatro personas eran detenidas cuando procedían a la venta de Democràcia Proletària, órgano del OICE (Organización de Izquierda Comunista). Entre los detenidos figuraba el conocido Miguel López Crespí, del comité de prensa de OICE. Los nombres de los otros detenidos se desconocen por el momento. El número que se vendía era uno especialmente editado, dedicado a los pueblos y a sus problemas. Fueron detenidos por la Guardia Civil y trasladados al calabozo municipal. A primeras horas de esta mañana aún no habían sido puestos en libertad y se espera que en esta misma mañana pasen al Juzgado de Inca. Habían vendido y repartido cerca de dos mil ejemplares.

'El Comité de Dirección de OICE expresa su más enérgica repulsa por esta detención, por entender que es un atentado directo contra la libertad de expresión, al mismo tiempo que exige la inmediata libertad de los detenidos".

Els comunistes de les Illes (OEC) érem un partit fortament arrelat a la realitat de la nostra terra. Que amb els anys militants i dirigents d'OEC hagin encapçalat i treballat en les més importants iniciatives culturals i polítiques de les Illes així ho demostra. Militants i dirigents del comunisme illenc han estat en Mateu Morro, exconseller d'agricultura del Govern Balear i exsecretari general del PSM; Antoni Mir, màxim responsable de l'OCB fins fa poc; Josep Capó, capdavanter de la PIMEN; Francesc Mengod i Jaume Obrador, fundadors de les primeres associacions de veïns de Ciutat; Maria Durán, dirigent de CC.OO. de la comarca de Manacor; Guillem Coll, dirigent del món obrer a Lloseta i Inca; mestres, músics, sindicalistes que han lluitat i lluiten en les fileres de les organitzacions de treballadors de les Illes (CGT, STEI, CC.OO., UGT, USO, Unió de Pagesos, etc)... ¿Qui no coneix la importància cabdal que advocats com Jaume Bueno han tengut, denunciant la corrupció, en la fi del canyellisme? Professionals del periodisme com Gina Garcias, de l'ensenyament com Dora Muñoz, Margarida Seguí, Àngels Roig... el llistat dels homes i dones procedents d'OEC que han ajudat, amb la seva dedicació, amb el seu esforç, a consolidar tots els aspectes progressistes de la Mallorca actual, podria allargar-se fins a l'infinit. Però pensam que aquestes pistes que hem donat ja poden informar al lector del lluny que érem els comunistes antiestalinistes de ser una secta o un grupet sense incidència, com els apologistes del carrillisme i tota mena de reaccionaris pretenen presentar-nos.

Per això la premsa d'OEC tocava amb el peus ben a terra, lluny de les ximpleries d'altres publicacions al servei de la reforma del sistema. El número de Democràcia Proletària (número 3 de novembre de 1976) que anàrem a vendre i repartir a Inca aquell llunyà "Dijous Bo" estava integrement dedicat a la problemàtica del camp. Dissenyat per Monxo Clop, l'editorial feia una valoració del que havia estat la dictadura. Explicàvem aleshores: "Quaranta anys sense poder dir res, sense poder organitzar-nos perquè estava prohibit; quaranta anys fent molta feina per pocs doblers mentre quatre 'mangantes' falangistes i capitalistes han fet el que han volgut i s'han omplert les butxaques amb el fruit de la nostra feina, fermant-mos com a xotets, augmentant constantment les contribucions i no donant mai cap crèdit important; la manca d'una efectiva xarxa d'hospitals, guarderies, escoles, mercats, serveis públics i mil coses més que, totes juntes, han anat contribuint, a poc a poc, a desfer el camp mallorquí, a despoblar els nostres pobles, un temps tan esplendorosos i floreixents".

Tampoc no hi mancava, en aquest número especial dedicat al nostre camp, un encès recordatori del que significà la guerra civil per al poble treballador. Democràcia Proletària recordava a l'editorial: "La guerra civil va ésser això a Mallorca. El quatre 'caciques i senyorets' dels pobles no volien que els pagesos demanassin justícia i varen començar a matar i assassinar. Tots recordam els assassinats comesos pels falangistes i les fortunes que es varen fer damunt la nostra sang. Terres, cases, propietats confiscades... i, després de la matança dels nostres millors homes va venir la "pau" d'en Franco, es a dir, la fam, la misèria, l'estraperlo i tota classe de negocis bruts damunt les nostres necessitats més urgents. Aquesta va ser la "pau" de la victòria dels capitalistes damunt el poble. Així varen anar fent els duros els 'mangantes' que encara ara ens governen" (cal recordar que aquest número de Democràcia Proletària és del novembre de 1976).

El fet d'esser detinguts per vendre lliurement premsa revolucionària no ens afectava gaire. Només les respectives famílies, com és natural, restaven una mica atemorides. "Què serà d'aquests al× lots", deien mares i padrines, en veure els noms al diari. "Detenidos por vender prensa de partido", eren els titulars de sempre. El País informava: "Detenidos en Palma cuatro militantes de Izquierda Comunista". I continuava: "Cuatro militantes de la Organización de Izquierda Comunista, OIC, entre ellos el escritor y autor teatral Miquel Lòpez Crespí, fueron detenidos por la Guardia Civil en la localidad de Inca, con motivo de la festividad que se celebraba en esta ciudad, se dedicaban a vender el número especial dedicado a los pueblos de Mallorca del órgano de la OIC, `Democràcia Proletària'. Los cuatro detenidos fueron trasladados a los calabozos municipales donde permanecieron por espacio de casi treinta horas para pasar después a declarar ante el juez". Per a nosaltres, l'"accident" era un "afer" normal de la lluita clandestina. Intensificàvem aquest sistema de venda perquè, de certa manera, era l'únic mitjà que teníem d'arribar a un cercle cada vegada més ampli de la població. La premsa del sistema continuava silenciant les activitats dels revolucionaris que no acceptàvem els pactes amb la burgesia. No hi havia manera de fer arribar les nostres propostes polítiques al poble. La ràdio i la televisió ens estaven completament prohibides. La premsa tan sols parlava d'alguna detenció. Les lluites populars impulsades per l'esquerra conseqüent eren silenciades sempre. Els espais de política local i nacional eren ocupats per partits que -si exceptuam el PCE- eren fantasmals. El món oficial de l'edició només feien propaganda dels qui els semblaven s'avindrien a pactar amb els franquistes la "ruptura". El carrillisme, malgrat que a vegades insistís en la necessitat de "rompre" amb el franquisme, el cert és que feia passes efectives per a deixar dempeus les forces repressives de la dictadura (Brigada Social i Guàrdia Civil). No en parlem pel que fa a l'estructura econòmica del capital. La qüestió de la propietat privada dels mitjans de producció era intocable! Del problema de l'autodeterminació de les nacionalitats no en volien sentir a parlar. El seu aigualit republicanisme s'anava fonent com un bocí de sucre dins l'aigua. Els Països Catalans no existien. A poc a poc esdevenien un partit del sistema, una columna fonamental de la societat capitalista contra la qual lluitàvem.

Per a nosaltres era bàsic fer arribar la veu de l'esquerra al camp, a la pagesia. Sabíem a la perfecció que, en els plans burgesos, l'agricultura mallorquina i de les Illes -a causa de l'especialització turística- estava condemnada a la destrucció. Les Illes havien de ser un solar de ciment (hotels i autopistes) i arena (platges) per a descans del proletariat europeu engrescat, mitjançant els grans mitjans de control de les consciències, a consumir deu o dotze de dies de "vacances" si hom volia ser "algú" en el barri (a Londres o Berlín). Era evident que a l'imperialisme espanyol i europeu no li interessava per a res el camp (de no ser perquè els turistes es poguessin fer una foto al costat d'una ovelleta). Dins aquesta línia de denuncia dels plans agressius del capitalisme espanyol i europeu contra la nostra terra, l'editorial del Democràcia Proletària que sortírem a repartir per Inca i totes les Illes, explicava: "El nostre camp sempre ha estat abandonat per les autoritats que ens governen des de Madrid. Quan va venir el turisme i els negocis començaren a retre... ¿es varen preocupar mai de fer inversions en els nostres pobles? Els capitalistes i especuladors... ¿es preocuparen d'urbanitzar convenientment les viles, construir hospitals, escoles (quasi totes les va fer la República), guarderies...? Ningú va pensar en les nostres necessitats. Tot va anar dirigit a especular amb els hotels, a destruir les costes sense posar un duro en la terra, sense pensar en modernitzar i donar crèdits al camp. I ara que comencen a venir menys turistes i les quebres d'hotels augmenten veiem clarament com va ser un crim no preocupar-se del camp, no construir indústries. Els treballadors de Mallorca mai no hem pogut governar la nostra terra. Però ja és hora que tot això s'acabi. Aquests quaranta anys de silenci, de manca de drets, han de finir definitivament".

Eren anys de claudicacions constants per part dels partits obrers històrics (PCE i PSOE). D'ençà els assassinats de revolucionaris en els Fets de Maig de 1937 a Barcelona (la desaparició d'Andreu Nin i milers de comunistes no estalinistes, anarquistes o simplement treballadors sense partit) el PCE ens havia anat demostrant el seu sinistre rostre d'enemic de qualsevol canvi anticapitalista. No era per casualitat que a les acaballes de la dictadura els militants comunistes de les Illes (OEC) fóssim conseqüentment antiestalinistes i antirevisionistes

Sortir a vendre la premsa dels comunistes de les Illes (Democràcia Proletària) era provar de rompre el cercle de silenci que franquisme i reformistes bastien al voltant dels esquerrans illencs. Les detencions, malgrat els insults i tortures dels sicaris de la dictadura, ens servien per a rompre per uns moments la muralla de silenci que -comprovàvem diàriament- cada vegada es feia més forta a mesura que les lluites populars es radicalitzaven.

Els companys, quan sortíem de comissaria, ens venien a esperar i, puny enlaire, cantaven cançons revolucionàries: L'estaca de Lluís Llach, D'un temps, d'un país de Raimon, sense faltar-hi l'himne de Plataformes que, guitarra en mà, interpretava n'Antoni Mir. Teníem l'absoluta seguretat que, malgrat la repressió, arribaríem un dia no gaire llunyà a la societat sense classes, deslliurada de l'opressió capitalista, per la qual lluitàvem. Aquesta fe era la nostra força, que cap detenció ni tortura no podia enfonsar

Memòria Històrica

© Miquel López Crespí
© Arc46, grup de comunicació
.

30 La repressió feixista contra l'esquerra revolucionària: detencions i tortures

Agost de 2007

.

.

Altres temes recents a l'arc46:

. 

  • Salvem Montserrat
  • 28 d'Agost, Sant Agustí. Felanitx
  • Cala Figuera. Santanyí. Mallorca. Illes Balears
  • Segueix la seva Santa Desvergonya
  • Mapes de les Illes Balears
  • Trofeu Sant Agustí de basquet a Felanitx
  • NOU CICLE DE CONVERSES A LA FRESCA ORGANITZAT PER LA PLATAFORMA QUINPORTVOLEM?
  • 29 La transició i l'inici del procés autonòmic a les Illes (i II)
  • 28 La transició i el procés autonòmic a les Illes (I)
  • Si guanyau fent trampes .
  • .

    .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Salvem Montserrat

    satalaieta | 31 Agost, 2007 10:44

    Salvem Montserrat
    (Rebut, per correu electrònic, de maria canyelles)

    Montserrat
    http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/cat83.html
    Comarques, municipis i localitats catalanes

     

    SALVEM MONTSERRAT!

    La marea de l'especulació urbanística ja ha arribat a la muntanya de Montserrat, símbol de la naturalesa i la cultura del nostre país.

    .

    A Collbató, als peus de la muntanya, l'Ajuntament ha aprovat la requalificació de 21 hectàrees de sòl agrícola per construir-hi un gran polígon amb més de 140 naus industrials que podran acollir activitats altament contaminants.

    .

    Tot això, en uns terrenys que limiten amb el parc natural de Montserrat i la zona d'especial protecció de les aus (ZEPA) Roques Blanques-Montserrat-Llobregat de la Xarxa Natura 2000. Tot per satisfer la voracitat financera dels empresaris 'amics del Partit'.

    .

    A Collbató, poble de 3.500 habitants, ja s'han recollit més de 1.200 al·legacions contra el projecte de zona industrial. Diverses entitats han posat en marxa la recollida electrònica de signatures per mostrar el nostre desacord amb una especulació que atempta contra un patrimoni que és de tots.

    .

    Si t'estimes Montserrat, si creus que el futur no és destruir el territori, fes clic a l'enllaç, signa amb nosaltres i envia-ho als teus amics/amigues i familiars.

    .

    Són 20 segons.

    .

    Gràcies.

    .

    http://www.infomontserrat.com/salvemmontserrat 

    .

    .

     

  • 28 d'Agost, Sant Agustí. Felanitx
  • Cala Figuera. Santanyí. Mallorca. Illes Balears
  • Segueix la seva Santa Desvergonya
  • Mapes de les Illes Balears
  • Trofeu Sant Agustí de basquet a Felanitx
  • NOU CICLE DE CONVERSES A LA FRESCA ORGANITZAT PER LA PLATAFORMA QUINPORTVOLEM?
  • 29 La transició i l'inici del procés autonòmic a les Illes (i II)
  • 28 La transició i el procés autonòmic a les Illes (I)
  • Si guanyau fent trampes
  • 28 d'Agost, Sant AgustÝ. Felanitx

    satalaieta | 28 Agost, 2007 10:03

    Dia 28 d'agost de 2007, dia de sant Agustí: Novament "els moneiots espeluznantes" han participat per l'enessima vegada al trofeu de Sant Agustí de Felanitx. Els Moneiots grans han perdut, la vispera, la seva semifinal contra els Caesvillafranquer. A hores d'ara no sabem que han fet els Moneiots joves contra el VIPOSA (Pere Fullana, Llorenç, Rafel Bover,...). Demà, dia 29 es jugarà la final.

    IMGP4374 
    Equip de'n Florian i un caramull de gent jove i simpàtica

     

    IMGP4361 IMGP4364 IMGP4373 IMGP4374 

    IMGP4379 IMGP4381

    Video 1: Moneiots (You Tube)
    http://es.youtube.com/watch?v=NjRCs3-FpEY

    Video 2: Moneiots (You Tube)
    http://es.youtube.com/watch?v=QHLFQSGk4k0

    Video 3: Moneiots (You Tube)
    http://es.youtube.com/watch?v=LoTJpJCjxh0

    Video 4: Llorenç, Pere Fullana, Rafel,... (You Tube)
    http://es.youtube.com/watch?v=x3fi0tkYdTE

    Video 5: Moneiots (MySpace)
    http://vids.myspace.com/index.cfm?fuseaction=vids.individual&VideoID=16726707 

    Video 6: Moneiots (MySpace)
    http://vids.myspace.com/index.cfm?fuseaction=vids.individual&VideoID=16717771

    Video 7: Semifinal 2007: Moneiots- Caesvillafranquer (You Tube)
    http://es.youtube.com/watch?v=F7eKjA6uLCs

     

    Sant Agustí, 2003, en el record. 
    Felanitx. 28-08-2003

    Sant Agustí posa el punt final a les millors vacances escolars.


     
    "Els cavallets", amb els dimonis i caparrots, juntament amb el sant, són els principals protagonistes de la festa. Dia de Sant Agustí de 2003. Felanitx.

    Però, des de fa un cert temps (dins el contemporani), a aquestes festes, hi ha altres protagonistes:

    La resurrecció anual de "sa kica", el seu pal·li, i l'acatament anual de les primeres autoritats autonòmiques (enguany amb mantejament al Sr. Rector foraster inclòs), ja que el desacatament sol dur greus conseqüències. Sa kica pertany al "Cosso", primera de les penyes taurines de Felanitx. 

    La "corrida" anual de Toros a "la Macarena" amb totes les penyes: "El Cosso", "Els Bous", "El Venao", i enguany "S'espeseta".

    O la verbena alternativa diürna a "Can Moix", sense comptar la totalitat de verbenes nocturnes (amb fama de ser les millors de Mallorca). 

    Sant Agustí és capaç de provocar grans canvis (el més gros i pitjor de tots és el d'acabar les vacances d'estiu i començar la feina del curs) com és el cas del nou look d'en Toni Mol·los, entre un milió d'altres coses, membre de la nova penya "S'espeseta". Qui t'ha vist amb aquella llarguíssima cabellera negra i qui et veu amb aquesta curta cabellera taronja!

    Sant Agustí, 2003. Felanitx

    .

    DSC01465 DSC01477 DSC01473 DSC01459

    DSC01454 DSC01493 DSC01487 DSC01453

    DSC01464 DSC01492 DSC01490 DSC01463

    DSC01481 DSC01461 DSC01452 DSC01491

    DSC01485 DSC01455 DSC01488 DSC00426

    .

     

    .

    Cala Figuera. SantanyÝ. Mallorca. Illes Balears

    satalaieta | 26 Agost, 2007 22:03

    Cala Figuera. Santanyí. Mallorca. Illes Balears

    IMGP4504 IMGP4492 IMGP4476 IMGP4467

    IMGP4478 IMGP4463 IMGP4497 IMGP4503

    IMGP4461

    Video en You Tube: Cala Figuera

  • Segueix la seva Santa Desvergonya
  • Mapes de les Illes Balears
  • Trofeu Sant Agustí de basquet a Felanitx
  • NOU CICLE DE CONVERSES A LA FRESCA ORGANITZAT PER LA PLATAFORMA QUINPORTVOLEM?
  • 29 La transició i l'inici del procés autonòmic a les Illes (i II)
  • 28 La transició i el procés autonòmic a les Illes (I)
  • Si guanyau fent trampes
  • Preservar i curar les arrels. Angel Gener
  • Nota Informativa del GOB
  • .

    Segueix la seva Santa Desvergonya

    satalaieta | 26 Agost, 2007 14:40

    El PP de les Illes Balears en l'oposició: Segueix la seva Santa Desvergonya i la seva Santa Irresponsabilitat.

    Tant dóna si estan en la gestió del poder com si estan en l'oposició. Són caparruts i això perjudica al ciutadà. Tanmateix ells no voldran  respondre, responsablement, dels seus actes com gestors davant els ciutadans.

    En Illes Balears, les illes mediterrànies d'Espanya (les atlàntiques i africanes, properes al continent africà, són les Canàries; tant els votants de les unes com els de les altres sempre són molt tendents cap a la dreta pura i dura majoritària), amb diferents noms, la dreta ultra (últimament, amb el nom del PP) ha governat sempre des de 1931 fins a l'actualitat amb l'excepció d'un quatrieni, 1999-2003, i novament ara, des de les eleccions del passat mes de maig de 2007, que el conjunt dels altres partits han pogut reeditar Parlament i governs autonòmic i de Illes, així com el de la capital, Palma.

    La primera queixa que van fer la majoria dels nous Consellers del nou Govern autonòmic, no del PP, va ser que s’han trobat, en el millor dels casos, les capses de cabdals, dels seus respectius departaments, buides, quan encara els quedava més de 6 mesos per a gestionar-los dins el present pressupost (en el pitjor, amb deutes hipotecats fins a dintre de 20 anys). Alguns ho van qualificar de “forat econòmic”. Li va faltar temps a Mabel Cabrer, l'exconsellera de Foment (infrastructures viàries) a sortir, en roda de premsa, a “aclarir” que de “forat econòmic” res de res, que l'única cosa que havien fet ells era invertir en autopistes i en “el metro” (encarregar pressupostos milmilionaris a empreses amigues) molt més del que s'havia acordat i autoritzat amb el Govern estatal, per a això s'havien hagut de realitzar operacions financeres a 20 anys (fins a l'any 2027). Evidentment, no deia com “ells” pensaven pagar els interessos que aquests prestem a 20 anys anaven a generar (possiblement més que el propi capital) perquè “’ells’ simplement no pensen pagar” (això últim no ho va dir explícitament, encara que era evident en la seva intervenció).


    Mabel Cabrer, COnsellera del PP d'Obres públiques
    (Autopistes)

    Donada l'escassa resposta que va obtenir dels nous dirigents, majoritàriament del PSOE, fa l'efecte que això, als nous, els preocupa poc, com si diguessin “Atès que el deute és a més de 20 anys, si dintre de quatre torneu a guanyar vosaltres, com feu sempre, ja se vos retornarà el deute i si es consolida la nostra opció tampoc la pagarem amb els diners del Partit, sinó que ho farem amb el dels pressupostos anuals (de la butxaca del ciutadà). És bastant lògic l'argument, tant d'uns com d'uns altres, en el sentit que “que paguin els qui gaudeixen del gaudi dels serveis”, però, què passa quan aquests serveis s'han imposat, als propis pagans, per força, i a pesar de manifestacions majoritàries dels ciutadans dient que no volen que s'inverteixin els seus diners en aquests "pelotazos", que destrossen el mediambient i que produeïxen més malestar que benestar ciutadans?

    En Illes Balears el PP d'Aznar, en 1996, abans fins i tot de... i, possiblement, per a, guanyar el poder del govern estatal, va destituir al que era President del Govern de les Illes balears, el popular (en els dos sentits) Gabriel Cañellas (d'aquesta destitució va sorgir el nomenament de l'honest Tòfol Soler). AL cap d'un any i davant la popularitat personal que aquesta honestedat anava atorgant al nou President, el PP del propi Gabriel Cañellas i, possiblement, per l'excés d'honestedat de Tòfol Soler, també va destituir a aquest nou President de Illes Balears (d'aquesta destitució va sorgir el nomenament del “presumpte” Jaume Mates, qui iniciaria una brillant i ràpida carrera política i enriquiment personal: President de Illes Balears fins a acabar aquella legislatura, dos anys llargs de nefast ministre de mediambient –del Prestige, i dels votants perquè les nostres tropes anassin A L'Iraq- de José Mª Aznar, i novament President del Govern de Illes Balears –la legislatura completa de 2003 a 2007- la legislatura amb més corrupció i destrucció de Illes Balears  de tota la història).


    Últimament el PSOE estatal ha decidit que el Partit Socialista de Navarra, que tenia l'oportunitat de fer-lo en coalició, no governàs Navarra i que sí ho fes el Partit del Poble Navarrès (versió del PP a Navarra).


    Si els Partits estan per damunt i “manen” sobre els seus membres governants dels diferents governs (i els substitueixen quan els convé), per què no es responsabilitzen dels seus compromisos, i deixen que siguem els ciutadans qui paguem els plats que ells trenquen? Per què les diferents lleis de finançament dels Partits es preocupen de com s'aconsegueixen els seus havers necessaris, però no els seus deures adquirits? El PP contesta, amb gran desimboltura, amb la seva santa desvergonya. I el PSOE i els altres partits progressistes, què i com contesten?

    Què dirien i farien tots ells, si nosaltres, associacions, ONGs i ciutadans particulars, féssim el mateix que fan ells? Per què sempre, fins i tot quan ells són els culpables, hem de pagar nosaltres (i ells, simplement, a cobrar els seus suculents sous polítics, quan no, a més, les seves suculentes comissions)?


    Veure: “Les tres santes”:

    http://arcoatlantico.balearweb.net/post/5871  

    Antoni Ramis Caldentey

    Psicòleg Humanista i Social

    Arc Humanista de Comunicació

    http://www.arc46.com

    Illes Balears, 26 d’agost de 2007

     

     

    Mapes de les Illes Balears

    satalaieta | 24 Agost, 2007 16:09

    Mapes de les Illes Balears

    Illes Balears


    Mallorca


    Menorca


    Eivissa i Formentera


    Cabrera


    Per a veure els mapes més grossos, clica al damunt

     
    Vegeu els mapes actualitzats de Google a Balearweb:

    .

  • Darrers escrits a l'Arc46
  • Comença el Trofeu Sant Agustí de basquet a Felanitx
  • NOU CICLE DE CONVERSES A LA FRESCA ORGANITZAT PER LA PLATAFORMA QUINPORTVOLEM?
  • 29 La transició i l'inici del procés autonòmic a les Illes (i II)
  • 28 La transició i el procés autonòmic a les Illes (I)
  • Si guanyau fent trampes
  • Preservar i curar les arrels. Angel Gener
  • Nota Informativa del GOB
  • 27 La transició i l'inici del procés autonòmic a les Illes (i II)
  • L’imant destructor dels Esventraments. Angel Gener
  •  

     

    Trofeu Sant AgustÝ de basquet a Felanitx

    satalaieta | 10 Agost, 2007 07:01

    Dia 8 d'agost de 2007: Novament "els moneiots espeluznantes" han començat l'enessima participació al trofeu de Sant Agustí de Felanitx.

    IMGP4374 

     

    IMGP4361 IMGP4364 IMGP4373 IMGP4374 

    IMGP4379 IMGP4381

    Video 1: http://es.youtube.com/watch?v=NjRCs3-FpEY

    Video 2: http://es.youtube.com/watch?v=QHLFQSGk4k0

    Video 3: http://es.youtube.com/watch?v=LoTJpJCjxh0

    Video 4: Llorenç, Pere Fullana, Rafel,...
    http://es.youtube.com/watch?v=x3fi0tkYdTE

    Video 5:
    http://vids.myspace.com/index.cfm?fuseaction=vids.individual&VideoID=16726707 

    Video 6:
    http://vids.myspace.com/index.cfm?fuseaction=vids.individual&VideoID=16717771

    Video 7: Semifinal 2007: Moneiots- Caesvillafranquer
    http://es.youtube.com/watch?v=F7eKjA6uLCs

     

    .

     

     

     

     
    Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
    Powered by LifeType - Design by BalearWeb