Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psic˛leg humanista i social.

32 1978: Per la independŔncia dels Pa´sos Catalans (I)

satalaieta | 29 Setembre, 2007 09:35

Arc Humanista de Comunicació  (AHC)
Arc Mediterrani (46)    
Actualitat i Els nostres escrits 
Contacta amb nosaltres: arc46nou(arrova)mallorcaweb.net 
Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

Memòria Històrica

32 1978: Per la independència dels Països Catalans (I)

Secció: Memòria Històrica

Per Miquel López Crespí, escriptor

http://mallorcaweb.net/lopezcrespi/index.htm

Amb l'enfortiment del PSM a ran del Congrés d'unitat amb la majoria d'agrupacions d'OEC (IV Congrés del PSM), la histèria dels sectors reaccionaris de la nostra societat (incloent-hi segons quins partits d'esquerra) s'anà accentuant. S'ha de tenir en compte que per aquelles alçades (anys 76, 77, 78) el PSM havia sofert diverses sotragades que havien posat la seva existència en perill. Hi hagué una greu crisi l'any 1976 entre dreta i esquerra a l'interior del partit. Finalment, amb la sortida d'elements sense ideologia definida (de no ser estar al costat del poder, qualsevol poder) es pogué arribar fins a la crisi del 77, la més greu, la que s'esdevingué amb l'intent de portar el PSM dins el cau de la socialdemocràcia espanyola (el PSOE).

Quan el secretariat polític del PSM va fer pública la famosa "proposta de Convergència" (vegeu Mallorca Socialista, núm. 3 d'abril de 1978, pàg. 1) desarmà qualsevol nova provatura de desvirtuar l'esperit d'esquerres i autènticament nacionalista del partit. La proposta d'unitat amb altres organitzacions deia en els seus punts més importants que la futura unitat entre el nacionalisme i el socialisme es faria (o no es faria) damunt les bases següents: "1) Acceptació del socialisme autogestionari com objectiu i utilització del marxisme com a mètode d'anàlisi de la societat.

' 2) Reconeixement de la lluita de classes com a eix fonamental de la transformació social.

' 3) Refús explícit de la socialdemocràcia com a instrument reproductor del sistema capitalista" I, en el punt 5è s'exigia igualment "el reconeixement del dret a l'autodeterminació de les nacionalitats i del pobles [que integren l'Estat espanyol]". En el punt 8è es feia referència a "l'urgent reconeixement dels Països Catalans com a marc de la nostra nacionalitat", i en el punt 9 (en un nova crítica a la Constitució pactada d'esquena del poble entre burgesos, franquistes i forces obreres reformistes) es demanava "La defensa i impulsió del dret a la Federació del poder autonòmic de les Illes amb els de Catalunya i el País València" (punt expressament prohibit en la Constitució espanyola). El carrillisme illenc no estava per a anar bastint la nostra nacionalitat (els Països Catalans) i els dirigents del PCE maldaven contra el nacionalisme d'esquerres, criminalitzant l'esquerra revolucionària.

Ignasi Ribas (aleshores dirigent carrillista) deia a Llorenç Capellà (entrevista apareguda en el llibre Les ideologies polítiques a Mallorca, pàg. 164): "Sols admet la fórmula de Països Catalans, com a concepte històric i cultural, perquè no suposa altra cosa que una postura d'avantguardes intel× lectuals desconnectada de la realitat popular"(!).

Què tenia a veure aquest tipus de partit (el PSM del 77-78) amb les renúncies que des de feia dècades practicava la direcció del PCE? Era evident, per tant, que un tipus de partit nacionalista, esquerrà, republicà, antiborbònic, socialista conseqüent (és a dir, el PSM), molestava als oportunistes de tota mena (i als poders fàctics de les Illes i de l'Estat). D'aquí les campanyes i provatures per a desvirtuar la seva radicalitat.

Com el mateix Sebastià Serra recorda (vegeu "Entrevista a fons a Sebastià Serra i Busquets per Miquel Payeres" pàg. 43 del fulletó de propaganda electoral del PSM Palma, entre la realitat i la il× lusió, Edicions Cort, 1995): "Hi hagué moltíssims intents per part del PSOE de neutralitzar-nos. Record molt bé diversos viatges a Palma d'importants càrrecs del PSOE per a convèncer-nos d'entrar a formar part del seu partit. Eren moments en què el PSOE olorava el poder i necessitava quadres. Hi va haver companys que optaren per aquesta via, convençuts que es podia fer molt més des d'un partit d'àmbit estatal i amb opció de poder que no des d'un partit d'esquerra nacionalista. Antoni Tarabini, Francesc Obrador... són alguns dels companys, i amics, que decidiren fer la passa cap el PSOE aquells anys". Seguidament el periodista li demana:

" -I a vostè no el volgueren?

' -Ja, ja [respon Sebastià Serra]... no sé si em varen voler o no. Hi hagué contactes i certs oferiments un tant difusos, però jo sempre vaig tenir clar que la lluita política havia de plantejar-se des de Mallorca. Per això era, i som, nacionalista. Sé que hi ha companys que entraren en el PSOE que se segueixen qualificant de nacionalistes. Però en fi, un nacionalista dins un partit centralista no sol canviar el partit, ans al contrari, el partit el sol canviar a ell, com ha passat a molts".

En el moment que analitzam, és a dir, en el mes de desembre de 1978, la unitat del PSM amb la majoria de l'OEC contribuí -i molt!- a consolidar el projecte de nacionalisme i socialisme autogestionari (no burocràtic) illenc. En el número 8 de Mallorca Socialista (pàg 5), en un article sense signar, vaig escriure:

"Els dies 15, 16 i 17 de desembre passats va tenir lloc a Inca la primera part del nostre IV Congrés. Amb la realització d'aquest congrés finia també el procés de convergència del PSM-PSI amb el Col × lectiu Socialista [l'OEC] que d'ençà fa un parell de mesos ha estat treballant amb el partit a través d'unes Comissions conjuntes encarregades d'elaborar les ponències a debatre en el congrés.

'En resum podríem dir que quedava consolidada a través de la ponència 'El nostre nacionalisme' la posició històrica del nostre partit quant a la seva autonomia absoluta de polítiques alienes a la nostra realitat i la nostra tasca urgent i imperiosa de reconstrucció nacional en el marc de la futura nacionalitat per la qual lluitam: la lliure federació dels Països Catalans. La ponència recollia de forma clara i inequívoca, davant certes posicions pseudonacionalistes, que a Mallorca i les nostres Illes -com a la resta dels Països Catalans-, les úniques classes interessades objectivament en el nostre alliberament nacional i de classe són el poble treballador i les classes populars explotades pel capitalisme.

'Quant al tipus de partit, les aportacions creatives dels militants i les esmenes a incloure [en les resolucions finals] varen anar enfocades a reforçar cada vegada més el seu caràcter eminentment democràtic i no substituista del paper protagonista del poble treballador mallorquí, reconeixent expressament el dret a l'existència de tendències i corrents d'opinió als estatuts. Al mateix temps que quedava garantit el seu caràcter marxista no dogmàtic es varen incloure nombrosos punts quant al seu reforçament polític, ideològic i organitzatiu a fi de no convertir el partit -com ho són molts en aquests moments- en una simple maquinària electoral sinó en un instrument eficient i útil per a la tasca del nostre alliberament".

"Igualment fructífer va esser el debat i l'aprofundiment de la nostra via cap al socialisme i a la societat sense classes. Partint dels resultats de la nostra III Assemblea, amb la nostra clara delimitació enfront la socialdemocràcia -II Internacional- que tan sols es proposa reformar el capitalisme però no substituir-lo per la societat socialista, els aprofundiments estratègics varen esser importantíssims... La seva assumpció serà la garantia que el fi perquè el PSM-PSI lluita no és un paper banyat per a guardar al calaix, sinó la guia que, concretada en cada programa sectorial, ens mena a l'objectiu del socialisme autogestionari i la societat sense classes.

'Partint del punt que en el nostre socialisme autogestionari el protagonisme el té el poble treballador i no els partits que tendeixen a substituir la seva tasca, els punts més debatuts al Congrés foren els referents al Poder dels Treballadors, la participació dins els aparells de l'Estat burgès i les tasques a realitzar dins ells pels socialistes; el contingut concret del poder dels treballadors dins el socialisme autogestionari; les llibertats totals per al poble dins del socialisme autogestionari; la lluita [del poble] per un nou model de vida quotidiana diferent de la que ofereix el consumisme i la ideologia burgesa; i, finalment, la concreció de les tasques de l'internacionalisme dels treballadors i nacionalitats oprimides.

'Les ponències, una vegada debatutes a fons, foren aprovades totalment per tots els delegats. Així mateix, el Congrés va nomenar la nova executiva del partit, composta per: Sebastià Serra (secretari polític); Eberhard Grosske (relacions exteriors); Joan Perelló (cultura); Pep Bernat (moviment obrer); Jaume Obrador (moviment ciutadà); Miquel López Crespí (formació); Margalida Bujosa (dona); Joan Mesquida (joventut); Jaume Montcades (propaganda); Rafel Oliver (Mallorca Socialista); J. A. Adrover (pagesia); Paco Mengod (organització)".

Funció prioritària era la consolidació i ampliació de la venda i subscripcions de Mallorca Socialista, la revista del PSM, que en l'època de què parlam era la publicació més important, més coherent i amb més influència de tota l'esquerra nacionalista de les Illes. Es decidí que cada militant del PSM hauria de fer un mínim de cinc subscripcions de la revista (l'objectiu s'aconseguí de seguida, tal era l'esperit de lluita sorgit a ran del IV Congrés!). En Rafel Oliver, que havia estat l'ànima de la publicació en els temps més difícils, quan semblava que el partit desapareixeria engolit pel reformisme i la socialdemocràcia, continuava, en premi als seus esforçós, com a coordinador i, podríem dir, màxim responsable de la seva edició.

Fou nomenat igualment, un Consell de Redacció (un comisariat que, per sort, mai no va haver de fer valer la seva autoritat, ni molt manco) format per Damià Pons Pons, Joan Perelló Ginard i Miquel López Crespí. La democràcia, la llibertat d'opinió sempre va ser total i absoluta.

Mallorca Socialista arreplega l'equip d'intel× lectuals d'esquerra i nacionalistes més importants del moment. Basti llegir els seus noms per a copsar la importància de la publicació. Es tractava dels companys i companyes: Joan Adrover, Miquel Adrover, I. Alomar, Jaume Armengol, Daniel Bastida, Josep Bernat, Margalida Bujosa, Llorenç Capellà, Rafel Capó, Joanot Colom, Guillem Coll, Jaume Corbera, Assumpció Cortés, Joana M. Fiol, Climent Garau, Eberhard Grosske, Pere Jofre, Miquel Llambies, Josep M. Llompart de la Peña, Joan Mesquida, Llorenç Mora, Jaume Morey, Andreu Murillo, Biel Oliver, Jaume Obrador, Guillem Pomar, Damià Ferrà-Pons, Pere Sampol, Antoni Serra, Sebastià Serra, Jaume Sureda, Joan Tortella, Francesc Trobat i Jaume Vidal. Les fotografies eren responsabilitat de Pere Escales. Teníem la redacció i administració en el carrer del Temple, núm. 7, i s'imprimia a Editora Balear amb dipòsit legal PM-511-77.

Però s'apropaven les eleccions municipals i al Consell General Interinsular. Quan tothom -caciquisme illenc i esquerra reformista- es pensaven que havia sonat l'"hora" final del nacionalisme d'esquerres, i ordien venjar-se del nostre recent rebuig a la reforma del sistema, a l'abstenció davant la constitució monàrquica, capitalista i centralista, l'acumulació de forces produïda per la unificació d'Inca (unitat PSM-majoria d'OEC) donà el seus fruits. A Ciutat, una activa militància, reforçada per la incorporació de gent del moviment sindical i veïnal donà suport a una candidatura formada per Jaume Obrador, Josep Bernat, Rosa M. Bueno, Josep Fiol, Josep Castillo, Joan Perelló, Guillem Ramis, Paco Mengod, Bartomeu Carrió, Magdalena Moncades, Joan Font, Xesca Velasco, Maria Sastre, Jaume Moncades, Jaume Arrom, Joan Hernández, Inés Vich, Miquel López Crespí, Enric Molina, Guillem Pomar, Conxa Moreno, Carlos Maldonado, Rafel Oliver, Josep Martínez, Teresa Miserol, Joan Borràs i Manolo Delgado. En Jaume Obrador sortí regidor i, més endavant, amb un pacte amb el PSOE i el PCIB, aconseguiren proclamar batle a Ramon Aguiló. Com molt bé explicava Sebastià Serra (vegeu el fulletó Palma, entre la realitat i la il× lusió, pag. 43): "Jo aleshores era Secretari Polític i record la tasca que férem d'acostament a la Unió de Pagesos de Mallorca, de resultes de la qual ens donaren suport a través d'independents. Els resultats foren bons, atès que obtinguérem dos representants al Consell General Interinsular: Gabriel Majoral per Mallorca i Andreu Murillo per Menorca. Al Consell de Mallorca aconseguírem entrar, a més d'en Biel Majoral, a Pere Llinàs com independent". Més endavant arribaria la crisi d'Esquerra Mallorquina. Però aquesta és ja una altra història en la qual l'autor d'aquest article ja no hi va participar.

Setembre de 2007

.

.

Altres temes recents a l'arc46:

 

  • Reunió de l'Associació.Canamunt
  • Algunes notes sobre la felicitat
  • Estudiam Hoteleria i Turisme en l'IES Calvià
  • No volem, ni volieu, l'Hospital a Son Espases
  • L'Escola torna a caminar
  • Salvem Son Espases
  • Salvem Palma Orfeo Nova Solsona a la Real de Palma
  • Mª Dolores Vazquez exposa a Valldemossa entre el 7 i el 13
  • Cultura i Transició a Mallorca. Miquel López Crespí
  • Gràcies, perdó, prudència i calma
  • . 

    .

    .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Reuniˇ de l┴ssociaciˇ.Canamunt

    satalaieta | 25 Setembre, 2007 11:17

    Algunes notes sobre la felicitat

    satalaieta | 20 Setembre, 2007 21:40

    Arc Humanista de Comunicació  (AHC)

    Arc Mediterrani (46)   Arco Atlántico (98) 

    Actualitat i Els nostres escrits 

    Contacta amb nosaltres: arc46nou(arrova)mallorcaweb.net

    Estimada Anna

    .

    (treball en recerca de Anna a Catalunya, sobre la felicitat)

    Et contesto en castellà, perquè aquest bloc és el castellà. El català és: http://satalaieta.balearweb.net/  

    Imagino que en els comentaris no es "marca" l'enllaç.

    Hauria de contestar-te, però hauria de ser gairebé el llibre complet, llibre que, precisament, ara està en suspens (esper que momentani), perquè nosaltres proposem i el "sistema" disposa.

    Recol·locar "la felicitat" que el sistema descol·loca és un repte,... en estudi (en recerca). No obstant això, em preguntaves qui era:

    http://arcoatlantico.balearweb.net/post/37254 (en castellà)

    Només anticipar-te que per la meva experiència directa i la dels meus amics/as i alumnes/as (visió psicològica: humanista i social):

    1 La felicitat es relaciona amb el "projecte personal", que ha de ser solidari o altruista.

    2 Aquest projecte personal es relaciona amb el "sentit vital" que també ha de ser enfocat cap a fora del jo mateix.

    3 El sentit de la vida i corresponent projecte vital (canviant permanentment, segons les circumstàncies personals) suposen la meva actitud personal permanent (que projecta cap a fora i cap a jo aquesta felicitat o sensació de benestar permanent).

    .

     
    "La felicitat". Foto: Fotos.org



    En conjunt, la meva "posició vital": "Jo estic bé, tu estàs bé" o "jo estic bé perquè procuro que tots qui es relacionen amb mi ho estiguin" és fonamental per a la meva felicitat i la del meu entorn.

    4 No obstant això la felicitat ve moltes vegades "remoguda" per circumstàncies, com relacionar-te amb uns altres que no accepten ni procuren la posició "Jo estic bé, i tu també" (perquè jo així ho vull i procuro), el duel, el reforç, la frustració, enfrontament,...

    Siguem positius, altruistes i optimistes per a ser feliços i procurar-lo en els altres.

    ...

    Ara, com t'he dit, he de descansar per a recuperar i després poder seguir.

    .

    Antoni Ramis Caldentey
    Psicòleg Humanista i Social
    Arc Humanista de Comunicació
    http://www.arc46.com

    Illes Balears, 21 de Setembre de 2007

    .

    .

    Altres escrits sobre la felicitat (així ja és facil investigar)  

    .

    .

     

  • Estudiam Hoteleria i Turisme en l'IES Calvià
  • No volem, ni volieu, l'Hospital a Son Espases
  • L'Escola torna a caminar
  • Salvem Son Espases
  • Salvem Palma Orfeo Nova Solsona a la Real de Palma
  • Mª Dolores Vazquez exposa a Valldemossa entre el 7 i el 13
  • Cultura i Transició a Mallorca. Miquel López Crespí
  • Gràcies, perdó, prudència i calma
  • Calendari Escolar 2007-08. Illes Balears
  • .

    Nedstat Basic - Free web site statisticsEls arcs de comunicació comuniquen i uneixen

     

    Estudiam Hoteleria i Turisme en l'IES CalviÓ

    satalaieta | 17 Setembre, 2007 21:53

    Hoteleria i Turisme en l'IES Calvià

    Rosaura Castellà Bañuls. Santa Ponça.

    Diari de Mallorca, 16 de setembre de 2007 

    Si no fem res, el departament d'Hosteleria i Turisme de l'IES Calvià en Santa Ponça, després de gairebé 20 anys en funcionament, tancarà les seves portes i desapareixerà. No tenim alumnes. I no sabem per què.

     

    Impartim els cicles superiors d'Allotjament (Recepció) i Agència de Viatges, el cicle mig de Cuina i Garantia social de Serveis i de Cuina. Les classes són fonamentalment pràctiques. Tenim els últims programes informàtics en Gestió Hotelera, el programa Amadeus en temps real, aules d'informàtica amb un ordinador per alumne, cuines taller i un hotel escola a la nostra disposició. Realitzem pràctiques en les millors empreses del sector, aquí o en l'estranger.

    .

    Els nostres alumnes troben treball amb facilitat i la majoria, abans de finalitzar els seus estudis.

    .

    A més, els alumnes d'Agència de viatges i Allotjament tenen accés directe a la Universitat i convaliden assignatures i crèdits amb la carrera de Turisme.

    .

    Durant aquests anys, ens hem anat adaptant a les necessitats del calendari laboral de la illa. Per això els nostres cursos comencen al novembre i acaben al març coincidint amb el període de temporada baixa. L'ensenyament és, per descomptat, gratuït.

    Som un centre públic i les nostres titulacions són oficials. De vegades, la gent és poc inclinada a l'ensenyament públic i critica la seva falta de mitjans, però nosaltres els tenim (i aspiram a més, per descomptat) i constituïm un equip de professors amb molta il·lusió i ganes de treballar. Els alumnes donen vida al Centre i és molt trist veure aules semibuides en Cicles de Formació Professional que tenen tanta sortida laboral.

    .

    Cicles formatius que en la península generen una demanda tan important que provoca llargues llistes d'espera en la seva matrícula. Què passa a Calvià? Què passa a Mallorca? Per ventura no vivim del turisme? Volem els millors turistes, els de més alt nivell però no ens formem per a ells? Nosaltres, els professors, no ens volem rendir, creiem fermament en el nostre projecte educatiu. Ah? i la matrícula està oberta! El nostre telèfon és 971694076?, per si aposten per una formació rendible.

    .

    .

    No volem, ni volieu, l'Hospital a Son Espases

    satalaieta | 14 Setembre, 2007 21:32

    No volem, ni volieu, l'Hospital a Son Espases

    IMGP4552 IMGP4561 IMGP4553 IMGP4551

    IMGP4549 IMGP4559 IMGP4560 IMGP4545

    IMGP4557 IMGP4555 IMGP4546 IMGP4558

    Igualment, pots veure dos videos a You Tube:
    http://es.youtube.com/watch?v=cm-Hm9vZUL8
    http://es.youtube.com/watch?v=H05RD0oMx9c
    Salut i sort
    Antoni

    .

  • L'Escola torna a caminar
  • Salvem Son Espases
  • Salvem Palma Orfeo Nova Solsona a la Real de Palma
  • Mª Dolores Vazquez exposa a Valldemossa entre el 7 i el 13
  • Cultura i Transició a Mallorca. Miquel López Crespí
  • Gràcies, perdó, prudència i calma
  • Calendari Escolar 2007-08. Illes Balears
  • Tornam a començar, Calendari escolar i eines per a Centres i Educadors
  • 31 El PSM l'any 1978: per l'autodeterminació i el socialisme
  • 30 La repressió feixista contra l'esquerra revolucionària: detencions i tortures
  • L'Escola torna a caminar

    satalaieta | 13 Setembre, 2007 22:31

    Arc Humanista de Comunicació  (AHC)

    Arc Mediterrani (46)   Arco Atlántico (98) 

    Actualitat i Els nostres escrits 

    Contacta amb nosaltres: arc46nou(arrova)mallorcaweb.net

    L'Escola torna a caminar

    Estimats amics i amigues:

    Això, l'Escola, torna a caminar. Costa arrencar als que mai havien anat a escola i a alguns professors, però il·lusiona a la majoria per trobar-se membre d'un grup, ser “companys de classe”, aquest és el tercer graó de l'escala de les necessitats bàsiques de Maslow, després del de les de supervivència i seguretat. Per recuperar als seus companys després de les llargues vacances. Especialment als nins i nines, però també a la majoria de professors i professores. Com ha d'il·lusionar als nous responsables d'educació i a qui confiam amb que les seves idees i actituds van a ser més acords amb el nostre “model d'educació” que ha de permetre un “model humà” també més acord al nostre criteri: Més humanista solidari, i menys avar i egoista (menys capitalista).



    Barbara Galmés, la nova Consellera d'Educació, el primer que va observar a l'ocupar l'antic despatx de Francisco Fiol del PP, és que no havia diners: “Ara per ara no podríem pagar els sellos per a poder manar una carta a tots els centres des de la Inspecció educativa” (tampoc era necessari, podia fer-lo des d'un xarxa global educativa de correu electrònic que fa anys que demanem i oferim, a la manera que la tenen la Conselleria de Bnestar social, Infojove, o la xarxa d'orientació laboral de la Conselleria de Treball). Nosaltres havíem confirmat que més important que l'absència de diners era l'absència d'educació: No és de rebut l'agressió autoritària, perquè “si”, o perquè “Nosaltres som gent d'ordre i de pau” (d'ordre sí, però, de pau...?) o per qualsevol raó. L'agressió és incompatible amb l'educació. No van acceptar l'oferiment dels orientadors d'informar les orientacions de principi de curs per als centres, professors o orientadors, així com el nostre contra el mobbing i bullying en tot el sistema. “Aquí no hi ha bullying” (just començar la seva legislatura la Conselleria de Benestar Social en va descobrir un cas greu, que a més publicava fotos de la víctima en combinació).

    Avui, dia que comença la carrera d'aquest curs ens diu el que jo, i molts dels nostres companys docents i orientadors, vinc defensant des de sempre: “La prioritat de la Conselleria d'Educació són els alumnes”. Igualment, fa uns dies va dir que facilitaria l'ús dels centres a associacions com AMADIBA (esperem que també com el nostre Arc Humanista de Comunicació).

    Veurem com es tradueix en la pràctica. “Vegem com”, perquè, certament, coincidim: els nins, nines, alumnes, alumnes són la prioritat pel  del sistema educatiu. Fa 10 anys Jaume Mates va prometre que potenciaria al professorat per a incentivar-lo. Una promesa electoral que mai es va complir. I en l'última legislatura la Conselleria d'Educació va menysprear el diàleg amb els professionals d'educació i, en molts tècnics, molts espais (Direccions generals, Inspeccions i Centres) i moltes circumstàncies, l'educació, simplement va brillar per la seva absència.

    Miquel Perelló, tècnic d'Innovació és una garantia que aquesta important DG sigui una mica més que una exposició de florers inservibles. Igualment, per a nosaltres, és una garantia que la Consellera doni molt més pes específic al Consell Escolar (òrgan de representació de la totalitat de la Comunitat Escolar) i que aquest estigui presidit, dirigit i coordinat pel nostre company Pere Carrió.

    Esperem que no solament passem pàgina en la Conselleria, sinó que canviem de llibre.

    I, benvolguts nins, nines, alumnes, alumnes, pares, mares, professors, professores, tutors, tutores, orientadors, orientadores, a “aprendre gaudint” o a “gaudir aprenent” a partir d’avui.  

    Antoni Ramis Caldentey
    Psicòleg Humanista i Social
    Arc Humanista de Comunicació
    http://www.arc46.com

    Illes Balears, 14 de Setembre de 2007

    .

    Altres temes recents a l'arc46:

    . 

    .

    Nedstat Basic - Free web site statisticsEls arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Salvem Son Espases

    satalaieta | 12 Setembre, 2007 23:17

    Rebut per correu electrònic del GOB i de Mª Josep Carrasco del CEPA Son Canals

    SIGNA I PASSA-HO!

    NOMÉS ET DEMANAM 15 SEGONS DEL TEU TEMPS PER SALVAR SON ESPASES

    Avui mateix el GOB ha posat en marxa una nova campanya en defensa de Son Espases (Palma) amb l'objectiu d'evitar la construcció del complex hospitalari a aquests terrenys Per això s'ha dissenyat un petit espai web amb informació sobre Son Espases, una àrea rural amenaçada d'urbanització.

    L'espai inclou un escrit que amb un "clic" de ratolí s'enviarà a les administracions que poden evitar la destrucció de la zona, en concret el Govern, el Consell, l'Ajuntament de Palma i la Conselleria de Sanitat. Si ens vols ajudar, visita la plana, introdueix el teu nom i número de DNI i clica sobre el botó "enviar". Total, menys de 15 segons per col·laborar en la nostra reivindicació. Aquí tens l'enllaç: http://www.gobmallorca.com/sonespases

    Fes córrer el missatge.

    Gràcies!

    Salvem Palma Orfeo Nova Solsona a la Real de Palma

    satalaieta | 08 Setembre, 2007 23:50

    Salvem Palma !!!!!



    Orfeo Nova Solsona
    Salvem La Real
    Coro "Orfeo Nova Solsona a la Real" passat mes de juliol de 2007

    Ses Fontanelles
    Recuperem i salvem "Ses Fontanelles" de Palma Aqua Màgica

     

    M¬ Dolores Vazquez exposa a Valldemossa entre el 7 i el 13

    satalaieta | 07 Setembre, 2007 22:43

    Mª Dolores Vazquez exposa a Valldemossa entre el 7 i el 13 de setembre

     

    IMGP4539 IMGP4541  IMGP4544 IMGP4530

    IMGP4528 IMGP4535 IMGP4538 IMGP4536

    IMGP4543 IMGP4542



    Video de l'exposició de Mª Dolores Vazquez (You Tube)

    .

     

    Cultura i Transiciˇ a Mallorca. Miquel Lˇpez CrespÝ

    satalaieta | 07 Setembre, 2007 21:20

    Cultura i Transició a Mallorca. Miquel López Crespí

    Abans-d'ahir anava jo ensimismat pel carrer de Sant Miquel, quan algú m'aborda (ja!!!???) pel darrera, em gir i, qui era? el company i col·laborador, el pobler Miquel López Crespí, l'escriptor (i periodista) més prolífic i més guardonat d'Espanya. I possiblement l'autor que més haurà escrit per a recuperar la Memòria Històrica de les Illes. Me regala i dedica el seu darrer llibre: "Cultura i Transició a Mallorca":

    Miquel López Crespí dedica "Cultura i Transició a Mallorca" a l'amic Antoni Ramis Caldentey per tot el que fa per la nostra cultura" Signatura. Palma (Mallorca) Set.-07

    El vos aconsello, com tots els altres llibres d'assaig o de narrativa d'aquest autor, per que sempre resulta molt familiar i de molt fàcil i agradable lectura. alhora que molt instructiu. Parla de les nostres històries socials, polítiques, literaries,...

    Vegeu la col·lecció de "Memòria Històrica, col·laboració de Miquel López Crespí al nostre Arc Mediterrani (Humanista)

    Miquel López Crespí al nostre bloc de fotos:

    070907lopezcrespi02 070907lopezcrespi01 poesiamlc 13 poesiamlc poesiamlc 11

    poesiamlc 10 poesiamlc 09 poesiamlc 08 poesiamlc 07

    IMGP2307 IMGP2306 IMGP2305 IMGP2303

    IMGP2301

  • Gràcies, perdó, prudència i calma
  • Calendari Escolar 2007-08. Illes Balears
  • Tornam a començar, Calendari escolar i eines per a Centres i Educadors
  • 31 El PSM l'any 1978: per l'autodeterminació i el socialisme
  • 30 La repressió feixista contra l'esquerra revolucionària: detencions i tortures
  • Salvem Montserrat
  • 28 d'Agost, Sant Agustí. Felanitx
  • Cala Figuera. Santanyí. Mallorca. Illes Balears
  • Segueix la seva Santa Desvergonya
  • Mapes de les Illes Balears
  • .

    GrÓcies, perdˇ, prudŔncia i calma

    satalaieta | 07 Setembre, 2007 15:57

    Arc Humanista de Comunicació  (AHC)

    Arc Mediterrani (46)   Arco Atlántico (98) 

    Actualitat i Els nostres escrits 

    Contacta amb nosaltres: arc46nou(arrova)mallorcaweb.net

    Gràcies, perdó, prudència i calma

    Estimats amics i amigues:

    .

    Una vegada passades les vacances, sempre necessàries per a sedimentar, m'adono, perquè així m'ho diuen i “fan veure” molts amics i amigues, de tres o quatre fonaments bàsics:
    1 En general, la gent no entén la necessitat de forçar la maquina per a aconseguir la coherència, veritat i justícia. Com deia Aina Calvo, en l'entrevista que li vam fer Afeez i jo: “Conec la norma, la compleixo i la faig complir” és més important que “només sempre que la norma sigui justa i no capritxosa” com li vaig respondre jo. Potser sigui perquè som incapaços de posar-nos en la pell dels que sofreixen injustícia o incompetència de certs polítics o funcionaris (pitjor estan, diran ells, qui han de sofrir, a L'Iraq la “norma” injusta i assassina del bushisme”). No obstant això, aquests dos últims dies hem vist com un ciutadà s'ha cremat “a lo bonzo” perquè no troba cap solució a la seva precarietat, o com altre ciutadà ha vist trencada la seva columna vertebral a l'altura de les cervicals, quedant tetraplègic per a sempre, només pel fet que al “seu patriota” agressor no li agraden les persones negres. Molts dels nous es preocupen més per acomodar-se que per resoldre les necessitats socials (polítiques) que estroben a les seves competències.
     

    2 Tampoc és cert que el nou sistema reconegui i agraeixi els “qui” i els “ques” que hagin ajudat al seu adveniment (com en la transició, uns van ser qui van forçar el canvi –PCE i partits i grups més a l'esquerra- i uns altres qui ho van aprofitar –PSOE-).

    .



     

    3 L'arc “humanista de comunicació” (AHC) és incapaç d'assumir les seves responsabilitats, fins i tot només les econòmiques, adquirides amb els pocs que ens van mostrar les seves importants necessitats, donat el silenci o incomprensió, segons els casos, de les noves organitzacions polítiques i mediàtiques, dels recursos de les quals nosaltres en som absolutament necessitats.
    4 La nostra forta pressió de finals del curs passat, a més de fer-nos gastar massa energia, no només ha afectat a qui anava dirigida aquesta pressió (col·laborarem en la regeneració ètica de la política social que ens afecta), sinó també a molts amics i amigues, que ho han viscut més com un sofriment personal propi que com una aposta ferme pel canvi social cap a postures més justes, solidàries i eficaces, i que, ara com ara, no han aconseguit la majoria dels nostres objectius personals proposats.

    Això últim, el dolor que hagi pogut causar als “meus” i a la gent benvolguda, amics i amigues... i alumnes i altres persones conegudes, amb necessitats molt concretes o específiques, a qui se'ls va donar unes expectatives que molt difícilment es podran confirmar, és el que més lament molt sincerament. A tots vosaltres, perdó i moltes gràcies. Esperem que el temps, jutge que dóna, i lleva  i posa a cadascun/a en el seu lloc, acabi canviant la situació. Jo només fa 60 anys que ho espero... i em desespera que la meva aportació serveixi per avançar tan poc en el seu assoliment. “És de ben nascuts ser agraïts”. I no demano favors per a les necessitats més pròximes, sinó només coherència, eficàcia i justícia.

    Repeteixo: a tots els meus amics i amigues que hagi molestat, ofès o preocupat, perdó i moltes gràcies per la vostra amistat. Ho seguiré intentant, com deia Victoriano Fernández, “des de la calma i la prudència” (encara que, fins a ara, aquest sistema se m'hagi mostrat tan inoperant en els casos més necessaris, tan “res”).

    Antoni Ramis Caldentey
    Psicòleg Humanista i Social
    Arc Humanista de Comunicació
    http://www.arc46.com

    Illes Balears, 07 de Setembre de 2007

    .

    Altres temes recents a l'arc46:

    . 

    .

    Molt bé TONI

    Sebastià | 07/09/2007, 18:20

    Si no t'expliques millor no sé per què demanes perdons. Jo trob que ho has fet molt bé. Ànim, jubilat. Endavant!!!!!!!!!!!!!AHC

    ¿La foto és de la paret de Son Sard?

    Moltes gràcies, Sebastià

    Antoni Ramis Caldentey | 08/09/2007, 18:52

    Quin sebastià? En tenc uns quants d'amics. Tot i creure que he fet el que havia de fer i com ho havia de fer, contra la injusticia i contra la ineficàcia, els meus excessos verbals han molestat a alguns dels meus a més dels destinataris. A aquests meus a qui he molestat els hi deman perdó (també per les complicacions personals que aquests fets ocasionen, per incomprensió intencionada de qui els hauria de valorar en la seva real dimensió).

    Ah, se moblidava

    Antoni | 08/09/2007, 19:00

    La foto correspon al "Triangulet" de Son Sard. Al fons a l'esquerra si que esveu la ignominiosa paret que, tot i ordenada enderrocar per tercera vegada, segueix aixacada desafiant tota justicia i totes les ordres. La paret es veu millor al bloc castellà:
    http://arcoatlantico.balearweb.net/post/32250
    (hauràs de fer "copiar i enganxar" ja que als comentaris no es fa un enllaç).

    Nedstat Basic - Free web site statisticsEls arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Calendari Escolar 2007-08. Illes Balears

    satalaieta | 03 Setembre, 2007 06:54

    Calendari Escolar 2007-08 
    Illes Balears

      

    Calendari Escolar 2007-08. Ordre Conselleria  (pdf)
    http://www.caib.es/fitxer/get?codi=71879
    Calendari Escolarc46 2007-08  (xls 33 kbs)
    http://mallorcaweb.net/arc46/eines/calendariescolarc46.xls
     
     

    Curs Escolar: De l’1 de Setembre de 2007 al 31 d’Agost de 2008.

    Professors de centres públics: Comencen les activitats el dia 3 de setembre i acaben dia 29 de juny.

    Professors de centres privats, concertats o no: respectant aquests mínims, segons el seu conveni col·lectiu corresponent i la normativa laboral vigent.

     

    Alumnes:

    Incorporació dels alumnes al Centre: 14 de Setembre, infantil i primària (primer cicle);  17 de setembre: Primària (2n i 3r Cicle), Secundària i Batxillerat; 24 setembre: Cicles Formatius; 1 d'Octubre, Adults.

    Finalitzen les activitats lectives: Dia 20 de juny

    Vacances:

    Vacances de Nadal: Del 24 de desembre al 6 de gener, ambdós inclosos.

    Vacances de Pasqua: Del 20 al 30 de març, ambdós inclosos.

    Vacances d'estiu: Comencen el 20 de juny

    Festes: 12 d'octubre (Dia del Pilar), 1 de novembre (Tots Sants), 6 de desembre, 2 de Maig (festa escolar unificada),  i dues festes locals (a Palma: dia 20 de gener i una altra), que podran ser canviades pel Centre en cas de que caiguin en dies no lectius; així com les disposades per la Conselleria de Treball i Formació 

    Dies festius i no lectius:

    - 12 d'octubre: Dia del Pilar
    - 1 de novembre: Tots Sants
    - 6 de desembre: Constitució
    - 1 de març: Dia de les Illes Balears
    - 2 de maig: festa escolar unificada
    - Les dues festes locals, que podran ser canviades, pel centre, si coincideixen en dies no lectius.
    - Els dies festius laborals que determini la Conselleria de Treball.
    - Un dia festiu elegit de lliure disposició del Centre.

    (El Centre podrà substituir totes les festes que vulgui que caiguin en dies no lectius)

    Tornam a comenšar, Calendari escolar i eines per a Centres i Educadors

    satalaieta | 02 Setembre, 2007 20:38

    Arc Humanista de Comunicació  (AHC)

    Arc Mediterrani (46)   Arco Atlántico (98) 

    Actualitat i Els nostres escrits 

    Contacta amb nosaltres: arc46nou(arrova)mallorcaweb.net

    Tornam a començar, Calendari escolar i eines per a Centres i Educadors

    Estimats amics i amigues, com cada any, el primer dia laborable de setembre, per a tots/as, comença un nou curs. Un tornar a començar. Per als de l'hemisferi sud un anar cap al creixement, cap a l'estiu, des de la seva primavera vital. Per a nosaltres un anar, des de la tardor, cap a l’hivern infernal, amb els seus dies curts, freds i foscs.

    En qualsevol cas comença un nou cicle que, com en cada nou any, està carregat de projectes, de bones intencions, que només en alguns casos es farà tot el possible perquè es compleixin i, realment, en aquests casos, es compliran (voler és poder).  

    Per a nosaltres, Illes Balears,  anam a començar des d'una nova perspectiva política ideològica, per segona vegada en 80 anys, distinta a l'acostumada habitualment de l'especulació, corrupció, desigualtat social, enxufisme, explotació, incompetència política i social... que ens té tan acostumats la nostra dreta capitalista dura.

    .

    En teoria anam a experimentar una política que prioritzarà els temes socials en lloc dels exclusivament econòmics. Anam a procurar més el benestar de tots que la riquesa d'uns pocs. Això, en teoria. Veurem que passa en la pràctica, encara que els exercicis d'escalfament inicial ja han mostrat unes millors maneres, tant en l'àmbit educatiu (recordem que l'educació és la clau), com en el social, medioambiental, i en els mitjans de comunicació públics, concretament, en IB3 (per sort ara, sota la direcció d'Antoni Martorell, és molt distinta del que era abans) i Televisió de Mallorca (sota la direcció de l'estimada Marisa Goñi, una dels tres membres de l'equip premiat amb el premi Ortega i Gasset de periodisme per la investigació sobre les malifetes de la CIA i les seves preses i tortures il·legals de ciutadans estrangers o en l'estranger, així com el premi Debat pel llibre corresponent).

    Per primera vegada, des que tinc les meves qualificacions professionals (psicologia humanista, social i educativa), les meves aportacions podran ser des de l'exterior del sistema, pel que poden guanyar en perspectiva, encara que la incidència pot resultar molt més problemàtica o difícil: Dependrà de la voluntat política dels polítics i de la voluntat mediàtica dels mitjans. Tant d'uns, com d'uns altres, esperaram la màxima coherència, la màxima consciència de la seva funció i efecte socials en benefici de la convivència de tots/as i el seu benestar.

    Com sempre el nostre Arc Humanista de Comunicació (AHC) procurarà estar a la disposició dels nostres amics professionals de l'educació, orientació, psicologia, serveis socials, sanitaris, polítics,... humanistes... en general, especialment amb els nostres instruments i recursos, per a Illes Balears i països de parla catalana, així com en la comunicació enriquidora amb la resta d'Espanya i la totalitat de països de llengua castellana. Esperem la vostra retroalimentació i enriquiment personal recíproc. Podeu enviar les vostres crítiques, peticions, suggeriments i col·laboracions i aportacions tant en l'arc Mediterrani en català (arc46nou(arrova)mallorcaweb.net), com en l'arc Atlàntic en castellà (arco98(arrova)mallorcaweb.net), o bé escrivint comentaris a l'Escrit corresponent del blog corresponent: Bloc del Arc Mediterrani català (http://satalaieta.balearweb.net/) o del blog de l'Arc Atlàntic en castellà (http://arcoatlantico.balearweb.net/)

    Per a començar posam a la vostra disposició el calendari escolar del present curs 2007-08, així com un conjunt ampli d'instruments d'utilitat per als centres educatius i els seus membres de les respectives Comunitats Educatives:

    .

    .

    Calendari Escolar:

    Calendari Escolar 2007-08. Ordre Conselleria  (pdf)
    http://mallorcaweb.net/arc46/eines/calendariescolarcaib.pdf

    Calendari Escolarc46 2007-08  (xls 33 kbs)
    http://mallorcaweb.net/arc46/eines/calendariescolarc46.xls   

    Guia i recursos per a educadors:
    http://www.mallorcaweb.net/arc46/eines/  

    Treball:
    http://www.mallorcaweb.net/arc46/treball/ 

    Antoni Ramis Caldentey
    Psicòleg Humanista i Social
    Arc Humanista de Comunicació
    http://www.arc46.com
    Illes Balears, 03 de Setembre de 2007

    .

    Altres temes recents a l'arc46:

    . 

    .

    .

    Nedstat Basic - Free web site statisticsEls arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    31 El PSM l'any 1978: per l'autodeterminaciˇ i el socialisme

    satalaieta | 01 Setembre, 2007 17:23

    Arc Humanista de Comunicació  (AHC)
    Arc Mediterrani (46)    
    Actualitat i Els nostres escrits 
    Contacta amb nosaltres: arc46nou(arrova)mallorcaweb.net 
    Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Memòria Històrica

    31 El PSM l'any 1978: per l'autodeterminació i el socialisme

    Secció: Memòria Històrica

    Memòria històrica i lluita antifranquista

    .

    31 El PSM l'any 1978: per l'autodeterminació i el socialisme
    Campanyes per criminalitzar el nacionalisme d'esquerres

    Per Miquel López Crespí

    http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/

     

    Lluís Maria Xirinacs i Damians va néixer a Barcelona el 6 d'agost de 1932. Va exercir de sacerdot a les Escoles Pies des del 1954 al 1963, i en la pastoral parroquial del 1963 al 1973, als bisbats de Solsona i Vic. Va menar lluites socials des del 1962 i romangué a la presó del 1973 al 1975. Des del seu inici (1971), Lluís Maria Xirinacs participà activament en l'Assemblea de Catalunya (Principat) i va ser elegit senador per Barcelona en les primeres eleccions d'ençà la mort de Franco. També participà en la confecció de la Constitució espanyola aprovada el 1978 i en la de l'Estatut del Principat de Catalunya, aprovat l'any següent. Vaig conèixer Xirinacs quan vengué a Ciutat -convidant pel PSM- a fer campanya en favor de l'abstenció en el referèndum constitucional. Em deia fa uns anys (carta de 1 de novembre del 1993): "Darrerament m'he dedicat a la investigació econòmica, social, política i filosòfica -tot plegat. També m'he anat dedicant a la lluita per una democràcia participativa escamotejada al poble en la nova legislació oficial".

    El 17 de novembre del 1978 el PSM realitzava un míting per a remarcar les mancances democràtiques de la Constitució que els partits promonàrquics i procapitalistes -amb l'ajut de de tots els mitjans de comunicació- volien fer aprovar. En el míting, presidit per la quadribarrada i la ikurrinya, intervengueren Joan Perelló, Jaume Obrador (de la majoria d'OEC en procés de convergència amb el PSM), Climent Garau, Sebastià Serra i en Xirinacs. Segons informació de J. R. a Última Hora (18 de novembre del 1978), Xirinacs es demanava: "Cómo puede defender un partido socialista una constitución que impone el sistema económico capitalista; cómo puede un partido catalanista pedir el 'si' en el referéndum, si la constitución niega el derecho a la autodeterminación de su pueblo...".

    La revista del nacionalisme d'esquerres PSM (vegeu Mallorca Socialista de gener de 1979), una vegada finit el Congrés d'Unitat del PSM amb els comunistes de les Illes (OEC), explicava el gran èxit de públic que tengueren a Ciutat, Inca i Manacor els nostres mítings pro abstenció al referèndum. A Inca (i a nombrosos pobles de Mallorca) hi hagué mítings en contra de les mancances democràtiques constitucionals. A Manacor parlaren en Jaume Santandreu, na Maria Duran (de l'OEC), en Pere Miralles i en Biel Oliver. Per les barriades de Ciutat la tasca recaigué en Jaume Obrador i altres membres d'OEC en convergència amb el PSM.

    Com explicava molt bé Mallorca Socialista: "Malgrat la campanya de silenci i desinformació a què va esser sotmès el partit, es pot dir que la resposta del nostre poble, tant a Ciutat com a la part forana, a la crida del nostre partit fou entusiasta i amb una assistència massiva, com ho proven les fotografies que publicam. Si ens volen fer callar tenen feina per estona".

    Les provatures de criminalitzar el PSM a finals de l'any 1978 eren permanents. No hi havia dia que els gasetillers a sou del poder no atacassin el PSM per qualsevol motiu. Si, temps enrere, l'excusa per a dir que el socialisme nacionalista era una agrupació de folls i d'il× luminats era no haver volgut esser absorbits pel PSOE, en aquest moment ho era la unitat amb els comunistes (OEC), amb els homes i les dones que havien portat a coll la lluita antifranquista, amb gent que sabien no cediria ni una coma dels seus principis en defensa del socialisme, en defensa del dret d'autodeterminació dels Països Catalans, en la lluita antiborbònica.

    La histèria antiesquerrana s'anà accentuant en les setmanes anteriors al referèndum constitucional, quan es veiè clarament que el PSM faria campanya per l'abstenció i continuaria lluitant per una Constitució autènticament democràtica. Les assemblees i actes on intervenia Xirinacs foren considerats "apología del terrorismo". Diario de Mallorca del 22 de novembre del 1978 publicava una nota amb els titulars "Ante la querella por 'apología del terrorismo' el PSM-PSI sale en defensa de Xirinacs". Aleshores, qualsevol crítica als pactes secrets entre UCD, AP, PCE, PSOE, PNB i CiU per a barrar el pas a la independència de les nacions oprimides o en favor de la República, eren considerades com a absurdes lluites antisistema de partits amb vocació marginal. El que no era "marginal" per als oportunistes, era acceptar les limitacions antidemocràtiques dels hereus del franquisme i els qui els anaven al darrere. Un esperit d'esclau no podia entendre la ferma posició de principis en defensa de la llibertat dels pobles, la república i el socialisme autogestionari expressat pel partit. Expressió màxima de la ràbia que comentam era una nota d'un periodista espanyol que, histèric en constatar com es consolidava el PSM, escrivia a Baleares (27 d'octubre del 1978): "Darrerament el PSM, molt més conegut com PSI, ha adoptat postures més aviat antipolítiques, que per la seva perillosa inconseqüència poden hipotecar per sempre més la trajectòria d'aquest col× lectiu dit nacionalista i socialista. I es que de l'originari i frustrat PSI no en queda ni la llavor ideològica... Després de tot, havent rebutjat l'oferta unitària del PSOE i donant acollida a un grapat de marxista-leninistes radicals es esser un còctel no païdor".

    Les intervencions de Xirinacs eran manipulades. Vet aquí un titular de l'època: "Xirinacs: las Cortes siguen siendo un Parlamento vertical. El senador catalán manifestó que no comparte el terrorismo, aunque lo comprende". Les tergiversacions servien per a bastir el mite que el PSM era un grup proper al terrorisme, ple de marxista-leninistes radicals, d'il× luminats que rebutjaven una constitució democràtica, la unitat amb una organització d'ordre com el PSOE...

    Els servils a sou dels franquistes reciclats no podien amagar que l'abstenció del nacionalisme marxista anava dirigida envers una Constitució que consagrava -i consagra!- l'Estat espanyol com a estat centralista i opressor de les nacions que hi romanen integrades per la força, el poble de les quals no pot decidir lliurement per ell mateix el seu futur. La Constitució es fonamentava -i fonamenta- en la "indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols". Els oportunistes volien que, amb els ulls clucs, acceptàssim aquestes i altres mancances democràtiques. Evidentment, la nostra tasca va anar encaminada en direcció contrària: explicar als treballadors i sectors populars el que és una vertadera i autèntica Constitució democràtica.

     

    Era la nit del 17-XI-1978. Lluís Maria Xirinacs havia vengut a Mallorca a donar suport a la lluita del PSM (i altres grups que no acceptaven els pactes i claudicacions amb el franquisme reciclat) en defensa d'una Constitució que reconegués el dret de les nacions oprimides a l'autodeterminació. També volíem que, després d'una hipotètica victòria electoral de l'esquerra, es pogués avançar lliurement envers una societat diferent, més justa que un sistema de classes basat en l'explotació del treballador. La Constitució pactada d'esquena al poble entre forces pretesament d'esquerres, la burgesia basca i catalana i els hereus del franquisme consagrava el sistema de mercat capitalista com a únic model vàlid (la qual cosa impossibilitava una lluita legal cap al socialisme).

    A l'endemà del mítings a l'Escola "Gabriel Alzamora", la xurma sense principis que es disposava a llançar-se damunt sous i poltrones institucionals oblidant els quaranta anys de combat antifeixista de tots els pobles de l'Estat, dirien que "el PSM i Xirinacs han hecho apología del terrorisme". El fet era que, seguint les grans lliçons històriques -la lluita dels nordamericans contra la Corona britànica; la radicalitat burgesa a França l'any 1793 en contra la monarquia i les parasitàries castes aristocràtiques; les ensenyances del Concili Vaticà II que consagraven el dret de l'home i dels pobles a sublevar-se -per tots els mitjans- contra els règims tirànics-, Xirinacs s'atreví a mencionar la justa violència dels oprimits contra els opressors. Basta aquesta lleu menció als drets dels homes i dels pobles a la rebel× lió per crimaninalitzar-nos d'una forma vergonyosa i indignant! Misèria de cínics i lacais! Quants venuts no veuríem amb els pas dels anys. Allò només era el començament de la campanya permanent que sempre ha existit per dretanitzar el PSM i fer-lo digerible per a Espanya i el capitalisme.

    Però aquella nit Xirinacs era amb nosaltres, amb l'esquerra mallorquina que no pactava amb els botxins i els seus hereus. Recordava les seves primeres obres. L'any 1968, Lluís Maria Xirinacs guanyava el premi "Carles Cardó" amb l'obra Secularització i cristianisme. El llibre va ser editat per Nova Terra, a Barcelona (hagué una traducció al castellà l'any 1969). Activista cultural de primer ordre, em deia a una carta escrita el 1 de novembre del 1993: "No sóc un escriptor literari. Sóc escriptor de batalla, més preocupat pel contingut que per l'estil". ¿Què podien saber els gasetillers a sou del poder -qualsevol poder mentre pagui!-, els que ens acusaven de fer "apologia del terrorisme", de voler bastir un "partit d'il× luminats", el que significava la presència de Xirinacs entre nosaltres, aquell hivern de 1978? La ignorància, la mala fe, l'enveja contra qualsevol principi desinteressat i noble, ha estat sempre la divisa de la mala gent. Xirinacs era -i és!- uns dels nostres grans intel× lectuals.

    Entre les seves obres més importants podríem destacar Subjecte (1975); L'espectacle obsessiu (1976); Entro en el gran buit (1976). Aquestes dues darreres obres són els diaris de presó de Xirinacs (anys 1974 i 1975). Més endavant publicà Futur d'Església, un estudi sobre el cristianisme de les Comunitats Cristianes de Base, vetat fins al 1976 per la censura civil i eclesiàstica. El 1977 s'edita Vaga de fam per Catalunya, crònica d'una vaga de fam a propòsit del procés de Burgos (ni hi hagué traduccions al francès -Les Edicions Ouvrieres de Parrís-, l'italià -Coines Edizioni de Roma- i al castellà -Akal de Madrid). L'any 1978, quan vengué a donar suport el PSM, havia publicat Constitució. Paquet d'esmenes, amb la relació i justificació de cent trenta-quatre esmenes al projecte de Constitució espanyola centralista, antisocialista i antirepublicà que es discutia l'any 1978. De 1993 a 1997 "Llibres del Segle" edità la primera, segona i tercera part de La traïció dels líders, crònica de la transició política a Catalunya i de totes les renúncies fetes pels partits d'ordre que pactaren amb el sistema sous i poltrones com a preu a llur traïda als principis republicans, socialistes i d'autodeterminació.

    Memòria Històrica

    © Miquel López Crespí
    © Arc46, grup de comunicació
    .

     31 El PSM l'any 1978: per l'autodeterminació i el socialisme

    Setembre de 2007

    .

    .

    Altres temes recents a l'arc46:

    . 

  • 30 La repressió feixista contra l'esquerra revolucionària: detencions i tortures
  • Salvem Montserrat
  • 28 d'Agost, Sant Agustí. Felanitx
  • Cala Figuera. Santanyí. Mallorca. Illes Balears
  • Segueix la seva Santa Desvergonya
  • Mapes de les Illes Balears
  • Trofeu Sant Agustí de basquet a Felanitx
  • NOU CICLE DE CONVERSES A LA FRESCA ORGANITZAT PER LA PLATAFORMA QUINPORTVOLEM?
  • 29 La transició i l'inici del procés autonòmic a les Illes (i II)
  • 28 La transició i el procés autonòmic a les Illes (I)  .
  • .

    .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen
     
    Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
    Powered by LifeType - Design by BalearWeb