Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psic˛leg humanista i social.

Psicologia. Tema 7 (3): IntelĚligŔncia (3)

satalaieta | 24 Febrer, 2010 22:43

La intel·ligència (3)
Parlem de psicologia (17)
Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia
Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat

Tema 7: La Intel·ligència
Index:
1.- Intel·ligència
2.- Cattell, Thurstone i Guilford
3.- Binet, Terman i Weshler
4.- El Cervell com a base física de la intel·ligència
5.- Comportament intel·ligent
6.- Psicologia genètica, evolutiva o infantil
7.- Teories del desesnvolupament mental
7.1.- Teoria del reflex mecànic
7.2.- Teories organísmiques (Piaget)
7.2.1.- Relacions operatives (Piaget)
7.2.2.- Periodes evolutius (Piaget)
7.3.- Teories psicoanalítiques
7.4.- Wallon
7.5.- Osterrieth i Gessell
8.- Període escolar. Desenvolupament cognitiu. Estils cognitius
9.- Sistema Mat-4
10.- El dèficit d’Intel·ligència: Retard Mental
11.- Classificació de deficiències
12.- Conversions de puntuacions típiques
BIBLIOGRAFIA

El dèficit d'intel·ligència: Retard MentalConcepte. Característiques. Causes. Tractaments. Orbis - 3. pp. 161 i ss. Concepte: Parlem de retard mental (o debilitat o deficiència mental, en major o menor grau) quan trobem un nivell d'intel ligència inferior al nivell que considerem normal. El quocient intel·lectual, mesurat amb proves estandarditzades i d'aplicació individual, ha d'estar per sota de 70 (la nota normal de CI es considera entre 85 i 115). El dèficit, per ser considerat un retard mental, ha de provocar més importants problemes adaptatius. És possible que algunes persones amb un C.I. lleugerament inferior al 70 no presentin dèficits notables en la seva conducta adaptativa, la qual cosa fa aconsellable no considerar com endarrerits. Característiques: 1 Nivell d'intel ligència inferior al considerat normal (CI per sota de la mitjana més dues desviacions tipus: inferior a 70) 2 Presenta importants problemes adaptatius. Si no es presenten juntes aquestes dues característiques no s'ha de considerar la persona com a subjecte d'un retard o retard mental. Causes: Classificació de deficiències segons les seves causes: Psicopatologia Infantil (Ollendick, Hersen) pp. 141 i ss. Etiologia (Orbis):
1.- Causes biofísiques (orgàniques):
1.1.- Trastorns del Metabolisme : ? Fenilcetonuria
1.2.- Trastorns endocrins: ? Hipotiroidisme
1.3.- Aberracions cromosòmiques. Síndrome de Down
1.4.- Malformacions encefàliques, craneals i craneoencefàliques.
- Microcefalia
- Macrocefalia
- Hidrocefalia
1.5.- Orgàniques adquirides:
1.5.1.- Embriopaties
- Sífilis
- Toxoplasmosis
- Rubèola materna
- Agressions físiques
1.5.2.- Distòcia
1.5.3.- Malalties neonatales
- Icterícia nuclear (Rh)
1.5.4.- Malalties infeccioses de la 1ª infància.
- Encefalopaties
1.5.5.- Traumatismes craneals
1.5.6.- Desnutrició
2.- Causes ambientals (pseudodeficiències)
Etiologia (Psicopatologia Infantil d'Ollendick i Hersen)
1) Factors genètics.
2) Factors ambientals.
3) Altres factors ambientals.
1.- Factors genètics:
1.1.- Aberracions cromosòmiques:
1.1.1.- No lligades al sexe:
1.1.1.1.- Trisomia 18: Síndrome d'Edward
1.1.1.2.- Trisomia 13: Síndrome de Patane
1.1.1.3.- Trisomia 21: Síndrome de Down
1.1.2.- Lligades al sexe:
1.1.2.1.- Síndrome de Klinefelter: xxy ó xxxxxy
1.1.2.2.- Síndrome de Turner: xo
1.2.- Gens específics dominants:
1.2.1.- Osteodistrofia hereditària d'Albright
1.2.2.- Síndrome d'Apert
1.2.3.- Neurofibromatosis
1.2.4.- Esclerosi tuberosa
1.2.5.- Sturge Weber
1.3.- Gens específics recessius
1.3.1.- Trastorns dels hidrats de carboni
1.3.1.1.- Galactosemia
1.3.2.- Trastorns de les proteïnes
1.3.2.1.- Fenilcetonuria (PKV)
1.3.3.- Trastorns de els mucopolisacàrits
1.3.3.1.- Síndrome d'Hurler
1.3.3.2.- Síndrome d'Hunter
1.3.3.3.- Síndrome de Sanfilippo
1.3.4.? Trastorns dels lípids
1.3.4.1.- Malaltia de Fabry (no produeix retard)
1.3.4.2.? Malaltia de Tay?Sachs (produeix retràs sever)
2.- Factors ambientals:
2.1.- Factors prenatales
2.1.1.- Baix pes al néixer
2.1.1.1.- Malnutrició
2.1.1.2.- Tabac
2.1.1.3.- Alcohol
2.1.1.4.- Parts múltiples
2.1.1.5.- Edat de la mare
2.1.1.6.- Quantitat de parts previs de la mare
2.1.1.7.- Carència de pes de la mare
2.1.1.8.- Estrés matern
2.1.2.- Diabetis
2.1.3.- Infeccions maternes (embriopatíes):
2.1.3.1.- Rubèola
2.1.3.2.- Sífilis
2.1.3.3.- Citomegalovirus
2.1.3.4.- Toxoplasmosis
2.1.3.5.- Toxemia
2.1.3.6.- Sensibilització Rh.
2.1.4.? Drogues:
2.1.4.1.- LSD i Marihuana
2.1.4.2.- Talidomida
2.1.5.- Radiacions
2.2.- Factors perinatales:
2.2.1.- Anòxia, asfixia o hipòxia
2.2.2.- Traumatisme mecànic
2.2.3.- Prematuritat
2.2.4.- Infecció:
2.2.4.1.- Infecció vírica hepàtica (virus de l'herpes)
2.2.4.2.- Meningitis bacteriana
2.3.- Factors postnatals:
2.3.1.- Malnutrició:
2.3.1.1.- Dèficit en iode ---> Cretinisme
2.3.1.2.- Dèficit en proteïnes: limita el creixement cerebral i pot provocar el síndrome de Kwarsiorkor.
2.3.1.3.- Dèficit de vitamina A: Hipertensió intracraneal
2.3.1.4.- Dèficit de vitamina B6: Crisi comicials
2.3.1.5.- Dèficit de vitamina B12: Retard mental
2.3.1.6.- Dèficit de vitamina D: convulsions
2.3.2.- Infeccions:
2.3.2.1.- Meningitis
2.3.2.2.- Rubèola
2.3.2.3.- Encefalitis (pot passar com complicació de malaties comunes com el pigota, la pigota borda. També la ràbia pot causar R.M.)
2.3.3.- Verins:
2.3.3.1.- Envenenament per plom
2.3.3.2.- Envenenament per mercuri
2.3.4.- Traumatismes craneals:
2.3.4.1.- per mals tractaments
2.3.4.2.- per accident de cotxe
2.3.4.3.- Anòxia postnatal accidental
3.- Altres factors ambientals (molts d'ells de naturalesa educativa):
3.1.- Falta de reforçament per la conducta apropiada, incloent el desenvolupament del llenguatge.
3.2.- Càstig per desenvolupament de conducta inaprop.
3.3.- Models inadequats de conducta inapropiada.
3.4.- Modelatge de conducta anormal (hostilitat, agressió, autolesió,...).
3.5.- Falta de materials en la llar per a promoure l'aprenentatge.

Diverses Classificacions de les Deficiències segons diversos autors (Arc46).
Terman (avui en dia es té un concepte molt diferent del retard mental i no poden ser, en el present i futur, acceptats els termes de la seva classificació)
CI: 80 – 90: Torpesa, rara vegada DM
70 – 80: Deficiència dubtosa
50 – 70: Dèbil mental
20 – 50: Imbècil
Menys de 20 : Idiota
Weschler
130 i més: Molt superior. 2,2 %
120 – 129: Superior . 6,7 %
110 – 119: Normal?alt. 16,1 %
90 – 109: Mitjà. 50 %
80 - 89: Normal?baix . 16,1 %
70 - 79: Inferior . 6,7 %
69 i menys: Deficient. 2,2 %
D S M - III
50 - 70 : Retard mental lleu
35 – 49: Retard mental moderat
20 - 34 : Retard mental intens
Menys de 20: Retard mental profund
Equip: (A.Ramis, F.Ramis, S.F.Ribot)
Més de 86 : Normal
71 – 86: Retrassat
56 - 70 : Deficient psíquic lleuger
Alumne d'Integració.: 50 - 80
26 - 55 : Deficient psíquic mitjà
Alumne d' EE.: 26 - 70
Menys de 26 : Deficient psíquic greu
Alumne de Centre Específic
(classificació no rígida.)

Taula de Conversions de Puntuacions Típiques
en Barems de Situació Dinàmica. Mod.: ARC.
Àrea: E, D, C, B, A, Mitjana, D.T.
CI: 67, 68-83, 84-105, 116-131, 132, 100, 16
PC: 2, 3-14, 15-84, 85-97, 98, 50
PT: 3, 4-9, 10-13, 14-16, 17, 10, 3
Notes T: 29, 30-39, 40-59, 60-69, 70, 50, 10
Notes Z: -2; -1,9—1; -0,9-0,9; 1-1,9; 2; 0; 1
Badimale PD: O.E 31 ,32-42, 43-63, 64-74, 75, 53, 11
Badimale PD: Total: 52, 53-85, 86-151, 152-184, 185, 119, 33

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:
Primera part:
Referències bibliogràfiques:
Enciclopedia de Psicologia Planeta. Volumen nº 1 p. 162..
Enciclopedia de Psicologia Orbis. Volumen nº 3 p. 141...
Segona Part:
Referències bibliogràfiques: Stones: p. 127; Genovard: p. 97; A a Z: p. 295; Lindsay: p. 579; Delay: p. 242; Ajuriaguerra: p. 24; Sahakian: p. 356
BIBLIOGRAFIA
- ARAGO, J.M.: Documento de trabajo nº 2: "La Evolució psicológica del nin según H. Wallon: Estadios de la impulsivitat motriz, emocional, sensoriomotriz, proyectivo, del personalismo i categòrial". Universitat de Barcelona. Secció de Psicología. Subdeparta-mento de Psicología Evolutiva. SERTESA, 1977.
- OSTERRIETH, P.: "Psicología Infantil. De la edad bebé a la madurez infantil". Ed. Mo-rata. Madrid, 1974.
- PIAGET, J.: "Psicología del niño". Ed. Morata. Madrid, 72
- PIAGET, J.: "Seis estudios de Psicología". Ed. Seix Barral. Barcelona, 1973.
- WALLON, H.: "La evolució psicológica del niño". Ed. Psique. Buenos Aires, 1965.
- AGAZZI, A.: "Psicología del niño". Ed. Marfil. Alcoy.
- AJURIAGUERRA: "Manual de Psiquiatria Infantil". Ed. Masson. Barcelona.
- OLIVA i MIRO: Documento: "Desarrollo afectivo del niño". Universidad de Barcelona. 1975.
- STONNES: "Psicología d'la Educació". Ed. Magisterio Español. Madrid.
- GENOVARD, G. i CHICA, C.: "Guía básica para psicólogos". Ed Herder. Barcelona, 1983.
- LINDSAY,P.H. i NORMAN,D.A.: "Introducció a la psicología cognitiva". Ed. Tecnos. Ma-drid, 1983.
- VARIOS AUTORES: "La Psicología de la A a la Z". Ed. Mensajero. Bilbao.
- SAHAKIAN, W.S.: "Historia y Sistemas de la Psicología". Ed. Tecnos. Madrid, 1982.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
http://mallorcaweb.net/arc46   
.

Biblioteca Digital Mundial. UNESCO

satalaieta | 19 Febrer, 2010 12:32


Rebut, per correu electrònic, de Lola Alonso del Pozo de Còrdova. Espanya. Moltes gràcies

La notícia del llançament a internet de la wdl, la biblioteca digital mundial.

Quin regalàs de la UNESCO per a la humanitat sencera!, especialment per els joves.
Ja està disponible a Internet, a través del lloc http://www.wdl.org/  
És una notícia que no NOMÉS VAL LA PENA reenviar, SINÓ QUE ÉS UN DEURE ÈTIC FER-HO!!

Reuneix mapes, textos, fotos, gravacions i pel·lícules de tots els temps i explica en set idiomes les joies i relíquies culturals de totes les biblioteques del planeta.

Té, sobretot, caràcter patrimonial, va anticipar ahir a LA NACIÓ Abdelaziz Abid, coordinador del projecte impulsat per la UNESCO i altres 32 institucions.

La BDM no oferirà documents corrents, sinó "amb valor de patrimoni, que permetran apreciar i conèixer millor les cultures del món en idiomes diferents: àrab, xinès, anglès, francès, rus, espanyol i portuguès. Però hi ha documents en línia en més de 50 idiomes".

"Entre els documents més antics hi ha alguns còdexs precolombins, gràcies a la contribució de Mèxic, i els primers mapes d'Amèrica, dibuixats per Diego Gutiérrez per al rei d'Espanya el 1562", explicava Abid.

Els tresors inclouen el Hyakumanto darani, un document en japonès publicat l'any 764 i considerat el primer text imprès de la història, un relat dels asteques que constitueix la primera menció de l'Infant Jesús en el Nou Món, treballs de científics àrabs que revelen el misteri de l'àlgebra; ossos utilitzats com oracles i esteles xineses, la Bíblia de Gutenberg; antigues fotografies llatinoamericanes de la Biblioteca Nacional de Brasil i la cèlebre Bíblia del Diable, del segle XIII, de la Biblioteca Nacional de Suècia.

És fàcil de navegar.

Cada joia de la cultura universal apareix acompanyada d'una breu explicació del seu contingut i el seu significat. Els documents van ser escanejats i incorporades en la llengua original, però les explicacions apareixen en set llengües, entre elles, l'espanyol.

La biblioteca comença amb uns 1.200 documents, però ha estat pensada per rebre un nombre il limitat de textos, gravats, mapes, fotografies i il·lustracions.

Com s'accedeix al lloc global?

Tot i que serà presentat oficialment avui a la seu de la UNESCO, a París, la Biblioteca Digital Mundial ja està disponible a Internet, a través del lloc http://www.wdl.org/

L'accés és gratuït i els usuaris poden ingressar directament per la Web, sense necessitat de registrar-se.

Quan un fa clic sobre la direcció http://www.wdl.org/, té la sensació de tocar amb les mans la història universal del coneixement...

Permet a l'internauta orientar la cerca per èpoques, zones geogràfiques, tipus de document i institució.

El sistema proposa les explicacions en set idiomes (àrab, xinès, anglès, francès, rus, espanyol i portuguès). Els documents, per la seva banda, han estat escanejats en la seva llengua original. D'aquesta manera, és possible, per exemple, estudiar en detall l'Evangeli de Sant Mateu, traduït en aleuta pel missioner rus Ioann Veniamiov, el 1840...

Amb un simple clic, es poden passar les pàgines d'un llibre, acostar o allunyar els textos i moure en tots els sentits. L'excel lent definició de les imatges permet una lectura còmoda i minuciosa.

Entre les joies que conté de moment la BDM hi ha la Declaració d'Independència dels Estats Units, així com les Constitucions de nombrosos països, un text japonès del segle XVI considerat la primera impressió de la història, el diari d'un estudiós venecià que va acompanyar Fernando de Magallanes en el seu viatge al voltant del món; l'original de les "Fabulas" de Lafontaine, el primer llibre publicat a les Filipines en espanyol, tagalog, la Bíblia de Gutemberg, i unes pintures rupestres africanes que daten de 8000 AC

Dues regions del món estan particularment ben representades: Amèrica Llatina i Orient Mitjà. Això es deu a l'activa participació de la Biblioteca Nacional del Brasil, la Biblioteca Alexandrina d'Egipte i la Universitat Rei Abdullah de l'Aràbia Saudita.

L'estructura de la BDM va ser calcada del projecte de digitalització de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, que va començar el 1991 i actualment conté 11 milions de documents en línia.

Els seus responsables afirmen que la BDM està sobretot destinada a investigadors, mestres i alumnes. Però la importància que té aquest lloc va molt més enllà de la incitació a l'estudi a les noves generacions que viuen en un món audiovisual. Aquest projecte tampoc no és un simple compendi d'història en línia: és la possibilitat d'accedir, íntimament i sense límit de temps, l'exemplar incalculable, inabordable, únic, que cadascú alguna vegada va somiar conèixer.
.

Litoral mallorquÝ abans de la balearitzaciˇ

satalaieta | 16 Febrer, 2010 21:41

 
Litoral mallorquí abans de la balearització: Un conjunt de 54 fotografies precioses signat per "Pepa" que m'ha enviat Pilar Pons de Maó. Menorca. Quina pena de canvi de paisatge únicament per avaricia i més haguent vist que aquesta balearització no ha evitat la gran crisi econòmica i molt menys la més gran de corrupció política.

http://arcmediterrani.blogspot.com/2010/02/litoral-mallorqui-abans-de-la.html 

Apagada general. Dia 15 de febrer

satalaieta | 12 Febrer, 2010 08:05


Rebut, per correu electrònic de Lola i Caterina. Gràcies.

APAGADA GENERAL DIA 15 DE FEBRER

El DIA 15 DE FEBRER DIA DEL CONSUMIDOR, apagada general d'electricitat a les llars espanyoles a les 22 hores en senyal de protesta per la pujada abusiva que ENDESA, IBERDROLA i FENOSA han portat a terme en les tarifes elèctriques.

L'única manera que tenim de lluitar dels consumidors contra aquestes pràctiques abusives, és amb mesures com aquesta per això us convoquem a seguir aquesta iniciativa Que començarà a les 22 hores i durés 5 minuts.

AMB NOMÉS 5 MINUTS FAREM UN BUIT EN LES SEVES ARCAS, que es va acordar DE TOTS ELS QUE ESTAN robant ..!!!

!!!! US PREGUEM que ho feu PASSAR AL MAJOR NOMBRE DE CORREUS ELECTRÒNICS !!!!!......

Psicologia. Tema 7: La intelĚligŔncia

satalaieta | 12 Febrer, 2010 00:43

La intel·ligència (1)
Parlem de psicologia (15)
Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia
Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Índex:
1.- Intel·ligència
2.- Cattell, Thurstone i Guilford
3.- Binet, Terman i Weshler
4.- El Cervell com a base física de la intel·ligència
5.- Comportament intel·ligent
6.- Psicologia genètica, evolutiva o infantil
7.- Teories del desesnvolupament mental
7.1.- Teoria del reflex mecànic
7.2.- Teories organísmiques (Piaget)
7.2.1.- Relacions operatives (Piaget)
7.2.2.- Periodes evolutius (Piaget)
7.3.- Teories psicoanalítiques
7.4.- Wallon
7.5.- Osterrieth i Gessell
8.- Període escolar. Desenvolupament cognitiu. Estils cognitius
9.- Sistema Mat-4
10.- El deficit d’Intel·ligència: Retard Mental
11.- Classificació de deficiències
12.- Conversions de puntuacions típiques
BIBLIOGRAFIA p. 91

Intel·ligència / INTEL·LIGENT:
Concepte abstracte que expressa una disposició mental i psicològica derivada del comportament.
No hi ha una definició satisfactòria. No obstant això disposam de diversos models interpretatius.
Models basats en:
- Idea d'una capacitat intel·lectiva general.
- Implicació de varies estructures mentals.
- Varies aptituds o factors que es veuen implicats segons la situació en que s'arriba a trobar l'individu.
Al referir-nos al comportament intel·ligent hem de descriure un conjunt, més o manco ample, de característiques, capacitats, habilitats, relatius a segons quin sigui el nostre concepte d'intel·ligència.
Conseqüentment, alguns nomenen intel·ligència a la capacitat de resoldre problemes, bé siguin plantejats intencionalment (intel·ligència teòrica), bé propis de les diverses situa-cions reals que planteja la vida quotidiana (intel·ligència pràctica).
Anàlisis Factorial (Spearman):
Spearman (1863-1945) neix a Londres. Treballa a Leipzig amb Wundt. També treballa a l'University College de Londres (1906-1931). Va fundar l'"Escola factorial de Psicologia".
L'anàlisi factorial es un mètode per a discernir els principals components i factors consi-derats propis de la intel·ligència.
Segons Spearman, la intel·ligència és una "capacitat general"
Teoria bifactorial de la intel·ligència:
Factor "g": general. Sempre present en cada acte intel·ligent
Factor "s": específic.

Cattell, Thurstone i Guilford
Intel·ligència fluida i intel·ligència cristal·litzada (Cattell):
Cattell (1905- ) neix a Anglaterra. Va fer el doctorat amb Spearman. Va anar a EEUU i va treballar a la Universitat d’Il·linois (1945) on va fundar un laboratori de perso-nalitat. És l'autor de la teoria factorial de la personalitat a través del 16 PF.
Cattell parla d’intel·ligència fluida (gf) i d’intel·ligència cristal·litzada (gc):
Fluïda(gf): Capacitat biològica. Deguda a l'herència.
Cristal·litzada (gc): Adquisició de la cultura, aprenentatge i experiència.
La intel·ligència cristal·litzada (gc) depèn de la intel·ligència fluïda (gf).
L’èxit del resultat final depèn de l'entrenament i dels coneixements (gc), però també de la dotació biològica de base (gf).
Habilitats primàries (Thurstone):
Thurstone (1887-1955) neix als EEUU. Treballa sobre la "fiabilitat" i "validesa" dels tests. Va treballar a la Universitat de Chicago.
Thurstone considera que cada presentació implica algunes habilitats específiques que ell denomina primàries:
M: Memòria de noms, números i vocables.
N: Rapidesa en els càlculs numèrics.
P: Rapidesa en la percepció de detalls.
S: Capacitat per a captar relacions espacials i geomètriques.
V: Comprensió verbal.
W: Fluïdesa verbal.
I: Intuïció.
Estructura de la intel·ligència (Guilford):
Guilford neix als EEUU. És estructuralista que pertany a l'escola de la Gestalt. Va ser dei-xeble de Titchner. Va treballar a la Universitat de Harvard.
En l'estructura integrada de la intel·ligència, Guilford senyala tres categories components que, combinades entre sí, constitueixen els diversos tipus d'habilitats. Aquestes categories són: els continguts, les operacions i els productes.
Continguts: Tipus de dades sobre les que s'efectuen les operacions.
Relatius a tot allò amb el que l'home es relaciona.
1) Figuratius: Objectes concrets.
2) Simbòlics: Conceptes no verbals (números).
3) Semàntics: Conceptes verbals.
4) Comportaments o conductuals: Relacions interpersonals.
Operacions: Processos psicològics de base. Relatives a tot allò amb el que l'home fa.
1) Coneixement o cognició: Comprensió.
2) Memorització: Amagatzamament o recuperació de records.
3) Avaluació: Reflexa els fets passats.
4) Pensament divergent: Idear múltiples solucions per a resoldre un problema.
5) Pensament convergent: Determinació de la millor solució per a un problema.
Productes: Formes baix les que es presenta la informació processada. Relatius als resultats que l'home obté com a conseqüència d'operar sobre els continguts.
1) Unitats: Elements senzills d'informació.
2) Classes: Unitats complexes formades per un o més elements o unitats senzilles.
3) Relacions: Interdependències entre dues o més unitats.
4) Sistemes: Relacions més complexes entre moltes unitats.
5) Transformacions: Canvi d'informació d'una forma a una altra.
6) Implicacions: L'efecte potencial de la informació.
4 x 5 x 6 = 120.
120 combinacions possibles entre els tres tipus de categories. 120 combinacions possi-bles o habilitats.
Cada habilitat resulta de la combinació d'una operació efectuada amb un producte de contingut característic. Així, en "nin ràpid", la velocitat és una operació d'avaluació (d'u-na escena o carrera) sobre un producte unitari (el nin) amb un contingut comportamen-tal (velocitat).
Veure Figura:
http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema7#5436884864910341714

Binet, Terman i Weshler
Alfred Binet (1857-1911): Neix a France. Juntament amb Simon elaboren la primera escala d'intel·ligència. Igualment arriben a definir el concepte d'"Edat Mental". Funda el primer periòdic i el primer laboratori de psicologia de France.
Simon (1873-1961): Francès. Col·laborador de Binet.
Stern (1871-1938): Neix a Berlin. El seu director de tesi doctoral va ser Ebbinghaus (fa-mós pels seus estudis sobre la memòria i curva de l'oblit i la seva important aportació a la psicometria). Agafa el concepte d'Edat Mental de Binet i defineix el concepte de Quocient Intel·lectual (C.I.): Q.I. = EM / EC.
Terman (1877-1956): Neix als EEUU. Treballa a la Universitat de Stanford. El seu test, test de Terman, conegut com a escala "Stanford-Binet" és una de les més famoses i actuals revisions de l'escala de Binet i Simon.
Yerkes (1876-1956): Neix als EEUU. Treballa a la Universitat de Yale. Es contractat per l'"Associació Americana de Psicologia" (APA). Crea els tests Alfa i Beta de l'exercit ameri-cà, que s'apliquen als ferits de guerra de la 1ª Gerra Mundial per a conèixer el nivell de mancança causat per la ferida corresponent. Acunya el terme "Imbècil".
Estructura de tipus jeràrquic:
Altres psicòlegs (Burt i Vernon) senyalen una estructura de tipus jerarquic: En la cúspide col·loquen el factor "g" de Spearman, seguit immediatament a continuació dels nome-nats grups d'actitud verbal i d'actitud pràctica que, al seu temps, estan constituids per un conjunt de factors (es recordi l'estructura del test de Weshler):
Weshler (1929) neix als EEUU. Treballa a l'hospital psiquiàtric de Bellevue de New York. Té els tres més famosos tests d'intel·ligència actuals: WAIS, WISC i WPPSI.
ACTITUD VERBAL:
INFORMACIÓ: Coneixements generals. Assimilació d'experiències. Memòria remota.
COMPRENSIÓ: Judici o criteri pràctic. Comprensió i adaptació a situacions socials. Com-portament social acceptable i eficaç.
ARITMÈTICA: Concentració. Raonament i càlcul numèrics. Maneig automàtic de símbols.
SEMBLANCES: Comprensió. Relacions con-ceptuals. Pensament abstracte i associatiu.
VOCABULARI: Riquesa i tipus de llenguat-ge. Comprensió i fluïdesa verbals.
DÍGITS: Atenció concentrada. Memòria auditiva immediata.
ACTITUD PRÀCTICA:
FIGURES INCOMPLETES: Memòria i agude-sa visuals. Organització perceptiva visual.
HISTORIETES: Percepció i comprensió de situacions socials. Captació de seqüències cau-sals.
CUBS: Percepció visual. Organització percep-tiva visual. Relacions espacials. Reproducció de models abstractes. Coordinació visomotora.
ROMPECLOSQUES: Memòria de formes. Orientació i estructuració espacials.
CLAUS: Memòria visual immediata. Previsió associativa. Rapidesa motora.
LABERINTS: Previsió perceptiva. Concepció de models espacials. Destresa motora.
FRASES: Memòria immediata. Atenció concen-trada.
CASA ANIMALS: Associació d'imàges. Motri-citat fina. Facilitat d'aprenentage.
DIBUIX GEOMÈTRIC: Habilitat perceptiva-visual i motora.
Finalment, altres psicòlegs han tractat de donar una definició i explicació als processos intel·lectius mitjançant models no factorials. Entre aquests mereix especial menció el plantejament ofert per la corrent cognoscitiva encapçalada per Piaget.

El cervell com a base física de les funcions superiors:
Un problema debatut, confrontat i permanent és el relatiu a la localització de les activitats superiors (intel·lectuals i psíquiques en general):
Hipócrates de Cos (pare de la medicina antiga) senyalava el cervell, en la seva globalitat, com a òrgan de l’intel·lecte o òrgan que dirigeix l’esperit.
Galeno (segle II a Jc.) va profunditzar en l'estudi de les relacions entre la vida psíquica i el cervell. La seva teoria dels ventricles cerebrals com a substrat de la vida psíquica va resistir fins l'Edat Mitjana i inclòs va ser acceptada en la seva totalitat per a Leonardo da Vinci.
F.J. Gall (s. XIX): Va ser el primer en avaluar en tota la seva importància el paper de la substància gris i en indicar les seves relacions amb les fibres de la substància blanca. Va cercar les localitzacions de les funcions superiors en aglomeracions cel·lulars ben preci-ses. Juntament amb funcions simples tals com l'orientació en l'espai, la memòria visual, etc. va creure localitzar funcions complexes com el sentit estètic, l'amor a la família, l'amor a la justícia, etc.
Broca: En 1861 en la Societat antropològica de París, mostrà les seccions del cervell d'un pacient seu que havia patit trastorns en l'articulació del llenguatge. En l'autòpsia es revelaren signes de lesió en una zona de la circumvolució frontal inferior de l'hemisferi esquerre (zona de Broca).
Wernicke: Una dècada després Wernicke va localitzar una zona (en un sector de la cir-cumvolució temporal superior de l'hemisferi esquerre) de la qual la lesió determina l' in-comprensió del llenguatge (zona de Wernicke).
Actualment s'està realment en condicions de localitzar la seu d'algunes funcions especí-fiques (vista, audició, articulació de la paraula,...); no obstant això les funcions psíqui-ques superiors (la intel·ligència, les emocions,...) no tenen localitzacions concretes preci-ses.

El Comportament Intel·ligent:
El reconeixement de les característiques que donen la connotació d'intel·ligent a un comportament determinat és tan difícil com definir el concepte d'intel·ligència o in-tel·ligent.
No obstant això, parlar d'intel·ligència pressuposa la presencia d'un problema a resoldre i la conseqüent necessitat d'elecció de la millor solució per al mateix (exemple del cami-oner que emporta el seu camió a la boca d'un túnel).
Front una situació problemàtica nova el pensament "s'orienta" casi automàticament cap a l'objecte a aconseguir, que inicia el procés de l'acte intel·ligent. Procés:
1.- Tenir ben clars els objectius a aconseguir.
2.- Marcar les hipòtesis de les solucions possibles.
3.- Valorar les conseqüències positives i negatives de cada solució.
4.- Eliminar les solucions pitjors o impossibles.
5.- Considerar totes les dades o les informacions addicionals (experiències prèvies, con-sells, etc,...).
6.- Visualitzar mentalment la solució considerada com millor.
7.- Passar a l'acció.
De fet, la intel·ligència pareix ser, genèricament, la capacitat d'afrontar noves situacions resolent, un rera l'altre, els diversos problemes.
Com millorar la Intel·ligència?
1.- Identifiqui els problemes.
2.- Capti els elements bàsics del problema.
3.- Exerciti tota la seva habilitat intel·lectual: Front a la intel·ligència reactiva (comprendre els fenòmens ja existents) utilitzi la intel·ligència activa (elaborar noves idees, ser creatius).
4.- Fomenti la curiositat.
5.- Sigui innovador.
6.- Renunciï a l'arrogància.
7.- Practiqui el "brain storming".
8.- Diferenciï entre sentiments i raó.
9.- Analitzi els mitjans i els fins.
10.- Aprengui a prendre decisions.
Teories del desenvolupament mental:
Bàsicament s'agrupen en tres corrents:
1) Del reflex mecànic (ambientalista)
2) La teoría organísmica.
3) La psicoanalítica.
Teoría del reflex mecànic (amb les seves variants modernes):
"L'origen i la causa de tots els fenòmens psíquics es troben en l 'estímul provinent del món exterior".
Cap imaginar a l'organisme com una màquina que respongui a un agent extern: l'estímul.
Generalment, aquesta teoría postula tres tipus de processos humans en el nin:
1) El mecanisme d'asociació directa de S -> R (estímul -> resposta).
2) El mecanisme d'imitació.
3) El mecanisme interior al propi organisme d'asociació mesurada per estímuls i respostes.
Les arrels culturals d'aquesta teoría surgeixen de l'empirisme lògic de l'escola anglesa de Locke, Bacon i Hume.
El pensador que amb més pes ha deixat el seu nom a aquestes concepcions és Pavlov que és qui ha acunyat el terme de "reflex" (resposta automàtica i perceptible a un estí-mul). El reflex és la base de tot comportament humà.
D'aquest plantejament deriva el conductisme de Watson.
Tres tipus de reflexes:
1) Incondicionat: de derivació immediata instintiva e innata que determina una resposta involuntària a estímuls específics.
2) Condicionament "clàssic" ( de Pavlov)
3) Condicionament operant o instrumental (de Skinner).
El major interès d'aquesta teoría radica en la serietat d'utilizació dels mètodes experi-mentals i estadístics que utilitza, és a dir, de la seva rigurositat metodològica científica.
Teories organísmiques:
Parteixen del pressupost teòric de que l'home es desenvolupa, creix i es converteix en lo que ell mateix arriba a fer-se.
Precedent filosòfic d'aquesta corrent psicològica és Kant. Kant parla de l'"automoviment" i de la "autoformació" dels organismes vius.
Encara que l'organisme pugui no ser conscient de les seves funcions vitals, són precisament aquestes les que li permeten construir el seu futur creixement.
L'escola cognoscitiva de J. Piaget és la principal de les corrents que remeten a les teories organísmiques. Aquesta escola contempla, en el desenvolupament intel·lectual del nin, els següents estadis:
- Estadi de la intel·ligència perceptiva-motora
- Estadi de la intel·ligència representativa preoperatòria
- Estadi de la intel·ligència representativa operatòria
- Estadi de la intel·ligència hipotético-deductiva.
Segons Piaget:
L'organisme aprèn construint esquemes sensomotors.
L'aprenentatge es produeix per imbricació dels esquemes sensomotors en les estructures preexistents en la memòria.
Esquema sensomotor és un esquema que combina la informació sensorial de les situacions ambientals amb les conductes corresponents.
Explica el desenvolupament en base als aspectes intel·lectuals i fitxa, per a l'organisme, un objectiu que és l'equilibri o adaptació.
El nin aconsegueix el seu equilibri o adaptació mitjançant un procés d'acomodació i assimilació.
- Acomodació: Exigeix un canvi propi, una modificació d'estructures pròpies a fi d'ade-quar-se a la realitat exterior. Així, per exemple, descobreix que no es pot passar si la porta està tancada.
- Assimilació: Integra a les seves estructures pròpies la realitat exterior. Així, per e-xemple, si la porta està tancada i vol passar, aprendrà a obrir?la.
- Equilibració: Mecanisme regulador entre el ser humà i el seu propi medi.
Les conductes intel·lectuals impliquen dos elements fonamentals: Descentraje i Operació.
- Descentraje: Aptitud per a organitzar i controlar variacions d'orientació.
- Operació: Acció interioritzada. Primer el nin realitza accions. després aprendrà a realitzar una acció abans d'efectuarla realment.
Les activitats intel·lectuals es poden analitzar en termes de sistemes o grups d'operacions.
En el període preposicional, de les operacions formals o hipotético-deductiva, les operacions son accions interioritzables, reversibles i coordinades en sistemes caracteritzats per lleis que s'apliquen al sistema como un tot.
El nin és ara capaç de pensar accions que abans sols podia realitzar a nivell sensomotor.
Igualment comença a aconseguir la noció de la conservació en certs camps.
Relacions operatives:
1) COMPOSICIÓ: Combinació de dues unitats qualsevol per a formar-ne una nova. b+c=a
2) REVERSIBILITAT: Descomposició (inversa a l'anterior). a=b+c
3) ASSOCIATIVITAT: L'Agrupació de varies unitats de distintes formes dona el mateix resultat. (a+b)+c = a+(b+c)
4) IDENTITAT: La combinació d'un element amb el seu invers l'anul·la. a + (?a) = 0
5) TAUTOLOGIA: Contràriament a lo que passa en aritmètica, en lògica, la combinació d'un element amb ell mateix ens dona la repetició del mateix o tautologia. Aritmètica: A + A = 2A Lògica: A + A = A
"El Judici Moral en el Nin" (1932):
En aquest estudi, Piaget distingeix quatre etapes:
1ª.- Etapa motora o individual (de 0 a 2 anys): El nin respon d'acord als seus propis desitjos.
2ª.- Etapa egocèntrica (de 2 a 5 anys): El nin, en el joc ignora les regles.
3ª.- Etapa de cooperació (de 7 a 8 anys): Respecta les regles, encara que la seva i-dea, relativa a les mateixes, és vaga.
4ª.- Etapa de codificació de regles (de 11 a 12 anys): les normes socials són conegu-des i respectades (per als més joves son realitats sagrades, per als majors se entenen com resultat d'un acord mutu.
En "Lògica i Epistemologia" (1953):
També aquí Piaget distingeix quatre etapes de desenvolupament cognitiu:
1ª.- Període sensomotor (de 0 a 2 anys).
1) Reflexes
2) RCP (Reaccions circulars primàries)
3) RCS (Reaccions circulars secundàries)
4) Descentralització: Exploració i tanteig
5) Intel·ligència sensoriomotriu: Interiorització d'esquemes.
2ª.- Període preoperatori (de 2 a 7 anys).
Intel·ligència preconceptual (2 a 4 anys).
- Pensament intuïtiu (4 a 7 anys).
3ª.- Període de les operacions concretes (7 a 11 anys).
4ª.- Període de les operacions formals (11 a 15 anys).
1.- Període sensomotor (0 a 2 anys):
El nin realitza les accions motores desprovistes de pensament. Desenvolupa progressi-vament el concepte de la permanència de l'objecte.
Estadis:
1) Exercicis reflexes: Reaccions i tendències instintives.
2) Hàbits motors inicials: Reaccions circulares primàries (RCP): El nin repeteix les acci-ons satisfactòries relacionades amb el propi cos.
3) Reaccions circulares secundaries (RCS): Té interès per els objectes presents, però no quan se li oculten.
4) Exploració i tanteig: Cerca ja l'objecte amagat (permanència de l'objecte). Descobreix nous mitjans per a ajudar?se en l'acció. Piaget senyala això com una descentralització respecte de sí mateix.
5) Interiorització d'esquemas: L'actuació respecte alguns problemes se produeix amb la súbita parada de l'acció i comprensió brusca de la solució. És l'inici de la intel·ligència sensoriomotriu.
2.- Període del Pensament Preoperacional (2 a 7 anys):
Apareix en el nin la funció simbòlica: el llenguatge, la invenció de ficcions i el joc simbòlic.
Característiques del període:
- Egocentrisme i transducció. Transducció: raonament preconceptual propi del període preoperatori que consisteix en establir relacions per analogia immediata (tots els homes són "papà", totes les dones són "mamà", tots els nins i homes són "nene", totes les ni-nes i dones són "nena", tots els vehicles són "run"). Aquesta transducció constitueix la base del futur pensament intuïtiu.
- Aparició del llenguatge i funció simbòlica (jocs i fantasies).
- Primera i pròpia consciència de la realitat, la qual no sempre coincideix amb l'auténtica.
- Surgeixen sentiments interindividuals espontanis.
- Preval la intuïció directa amb dificultats d'asociació de diverses parts formant un tot: "Hi ha més quantitat d'aigua al recipient estret i alt, diu, per que és més alt", encara que ell hagi vist el trasvas.
- Fase intermitja entre la no conservació i la futura conservació.
- Relacions socials de submissió a l'adult.
2.- Període del pensament intuitiu (de 4 a 7 anys):
- Se inicia l'escolaritat.
- Habilitats bàsiques (més complexes de lo que els professors intueixen: conceptes de número, pes, llongitud, altura; relacions espacials; primera idea de causalitat.
- Apareixen les quantitats segons la seva percepció. Exemple: referent a la conservació de l'aigua en el trasvas al vas, diu que sí hi ha conservació si els vasos tenen la mateixa forma i que no en cas contrari.
- Apareix la reversibilitat de les operacions i del concepte de conservació, però sols al nivell perceptiu?motor.
- És capaç de realitzar accions que no pot reproduir en el seu pensament sense el suport perceptiu.
- Conservació de la quantitat de matèria: sobre els 7 o 8 anys
- Judici moral: ¿Per què no s'ha de mentir?: ? per que en cas contrari el castiguen a un.
3.- Període de les Operacions Concretes (7 a 11 anys):
En aquest període destaquen l'actividad pensativa, lògica i la reversibilitat.
Característiques del període:
- Primer apareixen les operacions simples, després sistemes més complexos que in-clouen les nocions d'espai i temps.
- Les operacions que pot realitzar el nin amb els objectes en aquest període són: Combinar, dissociar, ordenar i correspondències, així com la reversibilitat d'aquestes opera-cions, però sols referida a objectes concrets, perceptibles.
- Classificació: Inclusió d'una classe en una altra. Pot classificar objectes atenint a més d'una raó.
- Seriació: relacions simples en un sistema (o simètriques).
- Adquisició del concepte de número (sobre els 6 o 7 anys).
- Adquisició de les nocions temporals (als 8 anys) d'abans-després o d'un període tem-poral més o menys llarg.
- Pensament més social i objectiu: és capaç d'atendre altres punts de vista apart del seu propi. Però, repetim, la seva operativitat es redueix al pla de lo concret.
- Conservació (bola de plastilina) del pes: 9 anys.
- Adquireix el concepte de compensació en quantitat.
- Judici Moral: Apareixen sentiments morals i socials de cooperació (als 10 anys).
¿Per què no s'ha de mentir?:
Per que això és dolent (de 6 a 8 anys): Regla interioritzada, encara que heterònoma.
Als 10 anys: per que la mentida suprimeix la confiança mútua i, conseqüentment, les relacions i l'afecte: Regla interioritzada i autònoma (emana d'un mateix).
4.- Període de les Operacions Formals (11 a 15 anys):
Es el període proposicional: Raonament per hipòtesis o hipotétic?deductiu.
Característiques del període:
- El nin adquireix la capacitat de desprendre?se del contingut concret per a realitzar les distintes operacions.
- I també de valer?se de les diverses possibilitats, combinant?les.
- Raonament lògic i abstracte: proposicions, implicació lògica, abstracció, formulació i verificació d'hipótesis.
- Conservació del volum: sobre els 11 o 12 anys adquireix la noció de conservació del volum.
- Formació de la personalitat i inserció afectiva i intel·lectual en la societat dels adults.
- Judici Moral: La regla moral és interioritzada i autònoma: veure última fase del perío-de anterior.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
http://mallorcaweb.net/arc46
.

Maˇ. Menorca de Juanjo Pons

satalaieta | 09 Febrer, 2010 00:04

Presentació de Fotografies de Maó (Menorca) de Juanjo Pons, rebuda de Mabel. Llàstima que en aquesta forma de presentacions no es pugui sentir la música de la presentació.
Maó Menorca de Juanjo Pons
http://fotografiasdemenorca.blogspot.com .

Costa de ses germanetes

satalaieta | 06 Febrer, 2010 22:59

dues de les germanetes, jugant a la corda a la "seva costa", amb l'ajut del seu germà petit

Costa de les germanetes

El meu carrer, en costa, ha recuperat el seu antic nom: "Costa de les germanetes", nom que mai hauria d’haver canviat, encara que mai el va tenir de manera oficial fins avui, dissabte, febrer 6, 2010 (com tots els canvis de nom o canvis de símbols o substitució d'estàtues o ponts es fa a la matinada d'un dels dos dies del cap de setmana). Des de 1974 fins avui s'ha anomenat "Carrer de Josep Alemany i Vich", un antic membre de "la división azul" que va anar a combatre el comunisme a la mateixa Rússia.

Com deia, a banda de les grans molesties que suposa el canvi de nom d'un carrer (s'han de canviar el DNI, el carnet de conduir, el registre civil de naixement dels fills, ... tots els carnets de tot el que correspongui , les Escriptures i Registres de Propietat, comptes bancaris qui els posseeixi, títols universitaris, expedients acadèmics, professionals, informatius, disciplinaris i, si és el cas, civils i penals... -em sembla que hi ha una llei segons la qual l'Ajuntament que acorda el canvi de nom d'un carrer ha d'indemnitzar amb 400 euros a tots els residents del mateix, perquè pugui fer front a les despeses que això suposa, encara que aquesta quantitat no és suficient ni per començar-), m'agrada el canvi de nom perquè em recorda i reviu la meva infantesa, quan a "la costa de les germanetes" no hi havia cases i la mateixa costa era, en realitat una petita lloma on jugàvem tots els nins de Palma que vivíem relativament a prop (alguns a més d'un Qm) d'aquí, i molt especialment, tres germanes que hi jugaven sempre, i gairebé sempre a la corda, i que ens exigien, als nins, una contraprestació per deixar-nos la costa expedita per poder jugar a futbol. Era divertit això de jugar a futbol en pendent : Tots volíem atacar la porteria, dues grans pedres, de baix, que estava just al costat d'"una Gallera" de la qual sortia una pudor a claveguera gallinàcia, que va donar nom a la barriada: "bons aires".

Al fons d'aquesta porteria estava "Sa Riera" (en alguna ocasió vam haver de baixar-hi a recollir la pilota i, aleshores, "Sa Riera", portava aigua, un poc més d'un pam), a la seva esquerra hi havia l’hospici dels pobres i ancians i "Ses Quatre Campanes", amb els seus bancs circulars, lloc on descansaven i aprofitaven per acomiadar-se dels seus pares els fills que els acompanyaven a l'esmentat hospici d'avis. A la seva dreta hi havia l’hospital psiquiàtric (aleshores, manicomi) i una mica més a la dreta el cementiri de Palma. De vegades passava per allà un home gran, que ja havia estat hoste dels dos primers, que es parava a parlar amb nosaltres, interrompent el partit (cosa que molestava bastant a Enric que li deia: "Si vols jugar posa't amb l'altre equip, però no ens paris el partit, home!" Sempre ens deia: "Dels dos primers llocs es surt, del tercer, no". D'acord amb el molt de temps que ha passat sense que l'hagi tornat a veure i per l'edat que tenia fa 50 anys, m'imagino que ha de ser hoste del tercer i no pot sortir a explicar-ho.

Nosaltres, que vivíem a "Sa Plaça Rodona" o "Sa Plaça de ses Columnes" sempre anàvem a jugar a futbol a "Sa Fàbrica Miret" (un solar tancat del carrer Aragó al qual s’hi accedia saltant una paret. Els més petits ho feien travessant un petit forat practicat en la mateixa), a "Sa Riera" (una esplanada que estava al costat del Club militar "Es Fortí" i a la qual s'accedia travessant sa riera caminant sobre unes grans pedres posades estratègicament en línia recta transversal a la llera) que, per cert, estava molt a prop del tercer lloc de joc: "Sa costa de ses germanetes" que, com el seu nom indica estava en costa, però que no implicava ni saltar altes parets ni travessar perillosament la Riera. A més tenia l'al·licient de que allà trobariem, jugant, a les tres germanes, amb qui hauríem de negociar el cessament del lloc.

A mitja tarda, sense parar de jugar, jo donava bon compte d'un petit berenar que em preparava la meva mare. Un dia el berenar era "un garrotin" (petita barreta de pa molt prima, gairebé com una salsitxa de Frankfurt) de "pamboli amb pernil". Per educació, els vaig dir als meus companys: "gustau?" (Al que habitualment contestaven: "No, gràcies") i Enric va contestar: "si, passa-me'l", va agafar el “garrotín” i el se va ficar a la boca, per un extrem, fins a, arribant a l'esòfag, embocar-lo completament, com si fos una serp que s'empassa el seu aliment sense mastegar. Em vaig quedar bocabadat... i sense berenar.

Un altre dia, en un descans del partit, els vaig dir a les germanes que volia dir un secret de cada una, però per separat, per la qual cosa entraríem en la gallera i els diria el secret. Vaig entrar primer amb la major (era un any o dos més gran que jo) i li vaig dir: "Quan sigui gran em casaré amb tu". Va sortir fent grans escarafalls i les seves germanes, curioses, li preguntaven: "¿Què t'ha dit?" Al que ella ruboritzada els deia "no us ho puc dir, és un secret". A continuació vaig entrar amb la segona que havia de ser gairebé de la meva edat i li vaig dir "Un dia et donaré un petó". Va sortir entre seriosa i somrient. Finalment vaig entrar amb la tercera, que havia de ser uns tres o quatre anys més jove que jo. No li vaig dir res, li vaig donar un petó a la galta dreta. Va sortir com escandalitzada, fent grans escarafalls com la major, dient-les, sense guardar el secret: "Sabeu que ha fet? M'ha fet un petó ". Els secrets anunciats mai es van complir, el practicat mai va ser un secret.

Aquest matí, en llevar-me i sortir al carrer a comprar els diaris (gairebé tots parlen de les detencions de membres d'UM, la destitució dels seus membres en els governs de les Illes Balears, Mallorca i Palma, amb el que el govern es queda en minoria i l’astut PP - José Ramón Bauzá i M ª Dolores de Cospedal- insten a pescar en aigua tèrbola com aus carronyeres que es troben sobre la peça encara viva però molt afeblida, sense importar que ells siguin, com a col·lectiu, tant o més especuladors que la pròpia UM), he vist el canvi de nom i he recordat tot això. He agraït a l'Ajuntament d’Aina Calvo la reposició del nom autòcton encara que, en el seu temps (i ara), nosaltres utilitzàvem l'article salat en comptes de l'estàndard: "ses germanetes". Agraïment que no l'exonera de pagar-me els 400 euros per les despeses ocasionades.

.

Psicologia. Bases socials de la personalitat

satalaieta | 02 Febrer, 2010 21:56


Bases Socials de la Personalitat
Parlem de psicologia (14)
Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia

Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat

Tema 6: Bases Socials de la personalitat
Introducció
1.- Analisi Transaccional (T.A.)
1.1.- Analisi Transaccional
1.2.- Estadis del Jo
1.3.- Transaccions. Tipus
1.4.- Posicions vitals o bàsiques
2.- La Influència social
2.1.- Rols i normes
2.2.- Conformitat amb el grup
2.3.- Obediència a l'autoritat
2.4.- Explicació dels comportaments socials. Teoria de l'atribució
2.5.- Ajudar als altres. Comportament prosocial. Altruisme
2.6.- Actituds
2.7.- Prejudicis. Estreotipus
3.- Relacions amb persones que ens interessen
3.1.- Atracció
3.2.- Percepció de l'altra persona
3.3.- Què m'atreu de l'altre?
3.4.- Amistat
3.5.- Amor
BIBLIOGRAFIA

Gràfics i figures del tema 6:
http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema6

Psicologia Social
Bases Socials de la Personalitat i la Conducta.
- Relaciona: Psicologia, psicologia social i sociologia (masses, grups i societats).

Introducció:
Hem definit l'educació com "un procés continuat que interessant-se pel desenvolupa-ment integral (físic, psíquic i social) de la persona, l'ajuda en el coneixement, acceptació i direcció de si mateixa, per a aconseguir el desenvolupament equilibrat de la seva per-sonalitat i la seva incorporació a la vida comunitària; facilitant-li la capacitat de presa de decisions d'una manera conscient i responsable".
A les hores, referent a aquesta triple dimensió del desenvolupament integral de la peso-nalitat, podem establir la següent correspondència:
Aspecte físic ------------> Psicofisiologia
Aspecte mental --------> Psicologia cognitiva
Aspecte social -----------> Psicologia social
La psicoanàlisi estudia les causes profundes de la globalitat de la persona individual i indivisa en els tres aspectes indicats.
La Psicologia conductual estudia les conductes que la persona exterioritza, així com la modificació de les mateixes.
Tornant a la Psicologia social, aquesta estudia la Personalitat en la seva dimensió social, es a dir, en relació amb els altres, així com les relacions o transaccions interpersonals.
La Psicologia Humanista és aquella orientació o corrent psicològica que te en considerció les necessitats humanes, tant les bàsiques, com les d'autorrealització personal, com les de relació interpersonal.

1 Anàlisi Transaccional (A.T.)
1.1.- Anàlisi Transaccional (A.T.)
Actitud personal o actitud pedagògica o sistema psicoterapèutic basat en l'estudi dels distints estadis del "Jo" propi i de les relacions d'aquests amb els corresponents de les altres persones.
Igualment és l'anàlisi de les transaccions.
Transacció:
Cada una de les unitats de comunicació social.
Consta d'un estímul rebut i d'una resposta donada (E-R). Per exemple:
E: Això ho has fet molt bé. R: Me'n alegro, gràcies.
Orígens. Primers autors: Penfield, Berne, Harris, Senlle.
Fonaments:
Penfield: "Al Cervell es graven i evoquen junts els aconteixements i els sentiments que els acompanyen".
Berne: "La conducta d'una persona està notablement influïda per les experiències gra-vades, juntament amb els seus sentiments, a la infància.
1.2.- Estadis del Jo:
Són agrupacions de qualitats i característiques de la persona. Els estadis que Berne con-templa són tres: El pare (P), l'adult (A) i el nin (N).
http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema6#5433711153863880114 
El pare (P) està constituid per: Judicis de valor, normes, crítiques, prohibicions consells i proteccions.
L'adult (A) està constituid per: Raonament/s, donar i rebre informació, fer preguntes, investigar, fixar objectius i metes. L'adult (A) ha d'actuar amb lògica, mesura i equilibri.
El nin (N) està constituid per: Emocions (plors, rialles, amor, odi, alegria, tristesa, ...), intuïcions i la vida instintiva-impulsiva.
Subdivisió dels estats del Jo:
http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema6#5433711441380831314 
http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema6#5433711447988360754 Pare protector (Pp): Actua donant consells, proteccions i prohibicions.
Pare crític (Pc): Actua emetent judicis de valor, normes i crítiques.
Nin adaptat Rebel (Nar): Quan es comporta com a desafiant, rancorós, expressant falsos sentiments.
Nin adaptat Submís (Nas): Quan actua amb falsa por, retraïgut, dubtós.
Nin natural (Nn): Part de l'estadi nin que manifesta les emocions autèntiques: ràbia, amor, tristesa, por, alegria. Representa lo espontani i lo creatiu.
1.3.- Transaccions. Tipus de transaccions:
La comunicació humana es basa en l'establiment d'una sèrie o cadena d'estímuls i res-postes que, en cada parell d'"estímul-resposta", es denomina transacció.
Donat que cada persona disposa de tres instàncies del jo, cada una de les que es pot dirigir a qualsevol de les tres de la persona comunicant, hi pot haver 9 x 9 = 81 transac-cions possibles; de les que 9 són complementàries (quan la resposta es dona per la ma-teixa línia o canal per la que s'havia donat l'estímul: P-----N / N-----P) i les 72 restants són creuades (Exemple: P-----N / N-----P).
Veure l'esquema corresponent.
Un altre tipus de transaccions són les "transaccions ulteriors o complexes" on la resposta a un estímul es converteix, ella mateixa, en estímul que provoca una resposta, i així successivament. La comunicació es dona, habitualment amb aquest tipus de transacci-ons; no obstant això, a efectes d'anàlisi, estudiam cada una de les transacions simples o senzilles formades per un sol estímul i una sola resposta.
Exemples de Transaccions:
Complementàries:
1) - Quants exercicis has fet? A - A
- He fet tots els exercicis A - A
2) - Seu-te immediatament! P - N
- Sí, sí, ja hi vaig N - P
3) - Cada vegada es pitjor el sistema educatiu P - P
- Tens raó, ningú sap res i ningú fa res P - P
4) - Ja no explic més!. Estic fart d'explicar i que no ho entengueu! N - N
- Te raó professor!. Anem al pati!. N - N
Creuades o conflictes:
5) - Com es fa aquest exercici professor? A - A
- Pareix mentida, no entens res, t'ho he explicat més de 20 vegades! P - N
6) - Demà entregau les llistes d'aquesta avaluació totalment complimentades P - N
- Venga ja, deixa de donar ordres i dedicat a fer sa teva feina P - N
Anàlisi Transaccional (T.A.):
Diagrama de Relacions (E. Berne)
http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema6#5433711721432426210 
1.4.- Posicions vitals o bàsiques:
Juntament amb els "estadis del Jo" i les "transaccions" que impliquen les comunica-cions entre aquests estadis d'una persona envers els d'una altra, les "posicions vitals o bàsi-ques" és el concepte fonamental de l'anàlisi transaccional (T.A.).
Les posicions vitals són cada una de les creences que una persona té referent a la seva pròpia existència, en relació a la seva vida i a la percepció de la dels altres. Això implica: a) són posicions habituals (no esporàdiques); b) són posicions relatives al jo en relació a la resta de les persones relacionades.
Igualment, la posició vital és la decisió que pren el nin als primers anys de vida (especi-alment als dos primers) que té que veure amb la forma de percebre-se i sentir-se i amb la forma de considerar i veure a les altres persones. Aquestes percepcions (del jo i dels altres) es deuen a missatges rebuts, estímuls domèstics, relacions familiars, amb els professors, amics, ...
Les posicions vitals són 4 (sí importa l'ordre):
1.- Jo estic malament - Tu estàs bé
2.- Jo estic malament - Tu estàs malament
3.- Jo estic bé - Tu estàs malament
4.- Jo estic bé - Tu estàs bé
Les tres primeres posicions vitals:
Recordem que segons el T.A., el cervell pot registrar, recordar i reviure qualsevol classe d'aconteixement. Lo enregistrat pot ser evocat i tornar-se activar en qualsevol moment. Es més, les experiències més crucials són les tengudes els primers anys de la nostra vi-da.
Als dos primers anys de vida l'evolució de la intel·ligència sensomotora (Piaget) pareix conduir a un estat d'equilibri que bordeja el pensament racional.
L'A.T. pensa que aquest estat d'equilibri s'aconsegueix al final del 2n any o durant el 3r. com a conseqüència de la conclusió que el nin estableix sobre sí mateix i sobre els al-tres. A aquesta conclusió se la denomina "Posició vital".
La primera posició és la que el nin adopta al final del primer any. Al final del segon any el nin pot passar a la segona o a la tercera o permaneixer a la 1ª.
La posició a la que el nin es posa (1ª, 2ª o 3ª) governa els actes de la persona durant tota la vida a no ser que, conscient i voluntàriament, canviï a la 4ª posició.
Característiques comunes a les tres posicions:
1.- Són decisions basades amb sentiments.
2.- Són conclusions, no explicacions.
3.- Són creences primitives amb nul consens.
4.- Max Scheler les va denominar com a "sentiment fonamental de la existència".
Primera posició vital:
Jo estic malament -Tu estàs bé
Posició de sentiment d'inferioritat, d'estar a mercè dels altres. Per a aconseguir l'estat d'equilibri la persona d'aquesta posició vital, pot prendre les següents postures:
a) Redactar inconscientment un "guió vital" amb idees del seu "Adult" que el confirmi en la seva posició.
Resultats:
- Separar-se de la gent que està bé, ja que és desagradable estar amb la gent que està bé.
- Cercar sempre l'aprovació.
- Cercar la provocació, de manera que la reacció dels altres el confirmi amb la seva posi-ció.
Resultats extrems: Abandó, instituciona-lització, suïcidi.
b) Redactar inconscientment un "contraguió vital" amb idees preses del seu "Pare": "Tu pots estar bé si ...". Són persones tipus enredadera que aprofiten la seva indefensió per a aprofitar-se del poder dels altres. Són arribistes i trepadors que pugen nivells per a trobar-se, de totes maneres, novament insatisfets.
Segona posició vital:
Jo estic malament - Tu estàs malament
Quan més es creix el nin més observa els gestos desaprovadors dels pares, majors i al-tres front els nostres negativismes. Això fa arribar al nin a la conclusió de que els altres tampoc estan bé; també estan malament.
Aleshores, el nin es tanca i no accepta l'ajuda dels altres.
El resultat extrem, expressió més típica d'aquesta posició és el nin autista.
Tercera posició vital:
Jo estic bé - Tu estàs malament
Quan el nin té experiències negatives o traumàtiques i les supera pot fer-se dur i projec-tar sobre els altres la culpa del que està passant. Conseqüentment, a continuació, casti-ga i fa mal als altres. Aquí es produeix un procés de racionalització: es decideix que la culpa de tots els mals la tenen els altres i es justifiquen les accions més immorals.
El resultat extrem més típic d'aquesta posició és el psicòpata criminal.
Quarta posició vital:
Jo estic bé - Tu estàs bé
No obstant tot lo dit, la persona pot passar lliure i racionalment a aquesta 4ª posició, que és una posició superadora de les tres posicions vitals anteriors, posicions irracionals, sentides. Característiques:
1) És racional. S'hi arriba pel pensament voluntari, no per un sentiment espontani.
2) És voluntària: Implica una decisió voluntària, un acte volitiu. No s'hi arriba espontàni-ament
3) Es basa en un propòsit o finalitat: Objectiu o meta.
4) L'expressió d'aquesta finalitat implica una racionalitat, pensament, voluntat i aposta per l'acció.
5) Implica una filosofia de vida i uns valors consistents.
6) La persona sap fer-se responsable de la seva vida i de les posicions desfavorables dels altres. Es capaç de dirigir-se a si mateixa i no a atribuir tots els seus aconteixe-ments a les circumstàncies externes sofertes.

2.- La influència social
2.1.- Rols i normes
Un rol és el conjunt de comportaments esperats de les persones de posicions socials concretes.
Un rol està definit per un conjunt de normes definides per la societat i que determinen la forma en que ens hauríem de comportar.
Exemple: Philip Zimbardo (1977): - "Els rols dels presoners i els guardians". (Papalia, p. 616).
2.2.- Conformitat amb el grup
- Salomon Asch (1955-56): "Dues targes amb línies". (Papalia, p. 618).
2.3.- Obediència a l'autoritat
- Stanley Milgram (1974): "Descarrega elèctrica". (Papalia, p. 620).
2.4.- Explicació dels comportaments socials.
Teoria de l'atribució (Fritz Heider, 1958)
Tenim la tendència a atribuir la conducta dels altres (i la nostra) a una de dues causes possibles: a) Qualque cosa interna: Un tret de personalitat, el propi esforç, ... b) Qual-que cosa externa: Una situació social, les accions d'una altra persona, la sort, ...
A les primeres les denomina factors disposicionals, a les segones: factors situacionals.
(Papalia, p. 623).
2.5.- Ajudar als altres. Comportament prosocial. Altruisme (Papalia, p. 624)
- Mr. Andrews: Ajuda al cec que cau al metro de New York (Mc Faden, 1982).
- Kitty Genovese (apartaments de New York) assassinada: 38 ho observen i no ajuden (Rosenthal, 1964).
* Reconeixement de que hi ha una emergència (sala d'espera amb fum: sol/acompanyat).
* Nombre de persones a escena (accident de cotxe, fum, Kitty Genovese).
- Estudiants de teologia / Transeünt necessitat / pressió temporal: sermó televisat. (Dar-ley i Batson, 1973).
* Ajuda d'acord amb l'anàlisi de cost-benefici.
* Heretam la predisposició a ajudar: sociobiòlegs que estudien la base biològica de la conducta social animal:
- Ximpanzés que adopten cries no seves.
- Rupits que canten fort quan hi ha perill.
- Abelles que moren defensant l'abeller (Wilson, 1978).
* Aprenem a ser altruistes. Bandura: Aprenentatge per imitació.
* Ajudar ens fa sentir-nos bé
* Altruisme social genètic. Ayala
2.6.- Les Actituds
Definició: Predisposició permanent d'un individu a reaccionar en un determinat sentit, sigui la que sigui la situació, respecte a un estímul o element concret: ètnia, país, grup social, idea, servei, producte, etc.
Igualment: Costant de comportament: Agressivitat, pessimisme, optimisme, negativitat, positivisme, solidaritat, cooperació, competitivitat, ...
Components: Cognitiu: pensaments.
Emocional: sentiments
Conductual: accions.
Qüestionaris i entrevistes.
Teoria de la consistència cognitiva:
Quan hi ha una dissonància cognitiva (Festinger) entre una actitud nostra i una situació comportamental nostra, canviam les nostres actituds per a sentir-nos més còmodes psi-cològicament.
Anàlisi atributiu o teoria de l'autopercepció (Bem):
Inferim les nostres actituds a partir del nostre comportament.
2.7.- Prejudicis. Estereotips
El prejudici és una actitud negativa que es manté envers certes persones simplement per que pertanyen a un determinat grup o per que es relacionen amb altres determina-des persones, sense conèixer-les personalment.
Els estereotips són creences excessivament simplificades sobre les característiques dels membres d'un grup, sense concessió a les diferències individuals. Tant si els estereotips són positius com si són negatius, prescindeixen del pensament lògic i el judici racional i li neguen a l'individu el dret a ser jutjat per ell mateix.
Mentre que el prejudici és una actitud que compren tant pensaments com sentiments, la discriminació és un comportament dirigit cap a una persona respecte a la que es man-té un prejudici.
Com desenvolupam els prejudicis?:
1) S'ens ensenyen els prejudicis: Quan els majors parlen de tal o qual persona o de tal o qual grup de tal manera, que és així, o que fa això, ... els fills, els alumnes, els especta-dors adquireixen el prejudici.
2) Contra els nostres competidors.
3) Personalitats propenses al prejudici: personalitat autoritària: Adorno. (taula F. p. 641).
Com reduir els prejudicis?:
1) Fomentar la cooperació.
2) Mostrar a tenir una ment oberta.
3) Criar nins independents i justs.

3.- Relacions amb persones que ens interessen
3.1.- Atracció:
Les persones ens atreuen pels seus atributs.
Però no sols els atributs. Aquests no poden predir l'atracció de manera absoluta. L'atrac-ció depèn de la interacció que establim entre els trets de l'altra i els nostres. Ens poden atreure els trets iguals i els trets complementaris: admiració o enveja pel que l'altre s'a-treveix a fer o a ser i jo no. Tendència a valorar positivament a l'altre (als meus tot m'ho fan bé, amb raó o sense ella). Aquesta percepció implica una actitud.
Factors:
Als anys 30 i 40 s'estudiava:
- Factors que ens duen a triar els amics i les parelles.
- Relació entre aquests factors i l'èxit de la parella.
- Característiques individuals.
Als anys 60: - Processos d'atracció.
Actualment:
- Progressió de les relacions a nivell superficial i a nivell profund.
- Aprofundiment en les relacions: Tendència a compartir els sentiments i fets íntims i es comprometen més l'un amb l'altre.
Situacions d'estudi:
- Naturals: Campaments, Albergs i residències, Pandilla i barri
- Estudis a laboratoris de conducta social humana.
3.2.- Percepció de l'altra persona
- Teoria de l'atribució (Heider, 1958)
- Error d'atribució fonamental (Ross, 1977): La majoria de noltros tenim la tendència, quan explicam el comportament dels altres, a sobreestimar els factors disposicionals (trets de la personalitat) i a subestimar els factors situacionals (condicions o circumstàn-cies). Especialment en comportaments negatius.
3.3.- Què m'atreu de l'altre?
- Proximitat, aparència física, caracterís-tiques personals, similitud -pensam igual-, reci-procitat.
3.4.- Amistat (Papalia, p. 666)
3.5.- Amor (Papalia, p. 666)

Apèndix: Actitud, Hàbit i Tècnica
Actitud: Predisposició permanent d'un individu a reaccionar en un determinat sentit, sigui la que sigui la situació, respecte a un estímul o element determinat: ètnia, país, grup social, idea, servei, producte, etc. Igualment: Costant de comportament: Agressivi-tat, pessimisme, optimisme, negativitat, positivisme, solidaritat, cooperació, competitivi-tat,...
Hàbit: Conducta econòmica adquirida per la repetició conseqüent a la satisfacció, que s'estableix per un conjunt de reflexes condicionats encadenats entre sí.
En el sistema de Hull (1943), juntament amb els impulsos o pulsions, constitueix el po-tencial de reacció, força excitatòria o capacitat de respondre o actuar:
EER = EHR x P
Potencial de reacció = Força de l'Hàbit x Impulsos o pulsions
EER = EER - (IR + EIR)
Potencial de reacció efectiva = P. de reacció - (inhibició reactiva + inhibició condiciona-da).
Tècnica: Conjunt de procediments propis d'un art, una ciència o una activitat (conducta) i conjunt d'habilitats corresponents per a realitzar els esmentats procediments.

Bibliografia:
Analisi Transaccional:
- VALBUENA DE LA FUENTE, F.: "La Comunicación y sus clases". Ed. Edelvives. Zarago-za, 1979.
- BERNE, Eric: "¿Qué dice Vd. después de decir Hola?". Ed. Grijalbo. Barcelona, 1979.
- HARRIS, Thomas A.: "Yo estoy bien, tu estas bien". Ed. Grijalbo. Barcelona, 1980.
- SENLLE, Andrés: "¿Quiere sentirse bien?". Ed. CEAC. Barcelona, 1985.

Influència social i Relacions amb persones que ens interessen:
- PAPALIA, Diane E i WENDKOS OLDS, Sally: "Psicologia". Ed. Mc Graw Hill. Madrid, 1994.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb