Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psic˛leg humanista i social.

Sant Antoni a Sa Pobla

satalaieta | 02 Febrer, 2007 22:03

Associació Humanista de Comunicació 
Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

Sant Antoni a Sa Pobla

I enguany hi eren tots: presuntes i no presuntes,...? Tot i el prota dels dirigents PP

    
   
.
.
  • Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. 

    .
  • .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    24 Les eleccions del 15-J i els comunistes de les Illes (OEC) MLC

    satalaieta | 01 Febrer, 2007 01:26

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Memòria Històrica

    24 Les eleccions del 15-J i els comunistes de les Illes (OEC) MLC

    Secció: Memòria Històrica

    Memòria històrica i lluita antifranquista

    .

    24 Les eleccions del 15-J i els comunistes de les Illes (OEC)

    .

    Per Miquel López Crespí

    .

    Quan el 2 de juliol de 1976 els carrillistes illencs, amb permís especial del governador civil, el reformista Ramiro Pérez Maura, feren el seu primer míting oficial, la premsa celebrà l'esdeveniment com a "presentació pública dels 'comunistes'". En el Teatre Balear hi parlaren na Catalina Moragues, na Francesca Bosch i en Ramón Tamames. Cal dir, emperò, que per a nosaltres, els comunistes de l'OEC, aquell acte no podia representar mai la sortida pública dels "comunistes", ja que per a l'OEC, per a l'esquerra revolucionària (i hi podríem incloure dins aquesta valoració el MCI, la LCR, el PORE...), el partit de Carrillo era, a conseqüència dels seus abandonaments d'idees i principis, el grup més allunyat que hi pogués haver del comunisme (dins el camp de l'esquerra, és clar). No en parlem de quina era la nostra opinió quan, a mesura que s'anava consolidant la reforma, Carrillo anà abandonant la lluita per la república democràtica, el socialisme entès com a poder dels treballadors, el leninisme (democràcia directa, consells obrers [soviets]...), l'autodeterminació, la consolidació de la unitat sindical... Tota una llarga història d'abandonaments que feia que els comunistes mai no el poguéssim considerar un grup proper a les posicions del marxisme revolucionari. Per això, per a les organitzacions que ens reclamàvem del socialisme i la república la primera aparició oficial dels comunistes va ser la nostra, la de l'OEC (malgrat que abans ja havíem fet moltes "sortides" públiques que sovint acabaven en detencions: venda de premsa, mítings ràpids enmig del carrer, intervenció en assemblees a hotels, barris i facultats, manifestacions...). Aquesta presentació semilegal (el patrit encara no havia estat legalitzat) va ser la que reflectia la periodista Elena Checa en el diari Baleares el 21 de maig del 1977. Era una sortida pública a Son Cladera coincidint amb les primeres eleccions d'ençà de la guerra civil. Aleshores els pactes entre el franquisme reciclat i l'oposició no permeté la legalització dels comunistes (només es legalitzà el grup de Carrillo). Els altres partits comunistes (MC, POUM, AC, LCR...) ens haguérem de presentar disfressats rere les sigles de fantasmals i inexistents "Agrupacions d'electors". Però la trampa ja era feta. Els diners de la banca i el poder dels grans mitjans de comunicació (TVE, premsa, ràdio) varen ser posats al servei dels partits que acceptaven la reforma del règim i l'esquerra que acceptava la monarquia.

    Existien tants fets d'ençà la mateixa revolució soviètica o de la guerra civil i la postguerra que ens separaven dels hereus de l'estalinisme! Cap a l'any 1976-77 el PCE encara no havia fet autocritica dels crims dels Ardiaca-Carrillo-Pasionaria (entre molts d'altres) contra l'avantguarda marxista i anarquista dels anys trenta. Ens referim a les matances de militants del POUM i de la CNT-FAI (i de brigadistes internacionals) en els tràgics Fets de Maig de 1937 a Barcelona, i posteriorment. Per als partits comunistes oficials l'estalinisme acabà amb la mort de Stalin i no calia fer més voltes a la qüestió. Però per a l'esquerra revolucionària que procedíem de l'Oposició Obrera a l'estalinisme, de l'herència dels bolxevics i revolucionaris soviètics, la cosa no era tan simple com pretenien els hereus del dictador de Moscou (Stalin). La manca de crítica envers aquest passat i sobretot l'actitud del PCE en temps de la transició provant de desactivar tota mena de mobilització antisistema ens repel× lia. La pràctica carrillista i socialdemòcrata en aquells anys arribà a cotes d'irrealisme bestials (irrealisme per a qui pogués pensar encara que PCE i PSOE volien un canvi en l'estructura de l'estat espanyol). L'antipopular Pacte de la Moncloa (1977) tornà a confirmar la tenebrosa història d'unes direccions venudes en cos i ànima a l'oportunisme més ferotge. No cal dir que exceptuam d'aquesta anàlisi el provat valor dels seus militants de base, els anònims i esforçats lluitadors contra la dictadura franquista. Aleshores ja era evident que els pactes socials més importants de la transició varen ser els de la Moncloa, que van desactivar la lluita obrera (democràcia directa i coordinació de les assemblees, "soviets" a Vitòria i altres indrets de l'Estat, unitat popular anticapitalista arreu, republicanisme i independentisme...). Posteriorment, en la mateixa línia de claudicacions davant els sectors més reaccionaris de la societat i de la patronal, tant PSOE com PCE continuaren amb la seva línia desmobilitzadora. Recordem l'Acord Nacional d'Ocupació (ANE) de l'any 1981, signat després del cop d'estat de Tejero, i l'Acord Econòmic i Social (AES) del 1984, amb Felipe González en el poder; ambdós comportaren una pèrdua decisiva de poder adquisitiu dels salaris a canvi de la promesa mai complerta de reduir l'atur. A. Van den Eyden en el seu imprescindible Petit vocabulari polític de marxisme (publicat per Edicions de 1984) explica (pàg. 110): "Fou tan desastrosa l'experiència d'aquests pactes socials, que en els tretze anys següents semblà impossible repetir-la. I quan, l'any 1997, sota Aznar, Comissions Obreres i la UGT van acordar amb la patronal una segona 'reforma laboral' que abaratàs i liberatitzàs l'acomiadament, el govern no la va firmar, per dissimular el caràcter de pacte social inspirat des del poder capitalista".

    Quan els comunistes illencs (amagats sota les sigles de "Front de Treballadors" perquè pel maig de 1977 encara érem il× legals) ens presentam a les eleccions ho fem per provar de sortir de la clandestinitat i, en els darrers temps, del cercle de ferro en què el franquisme reformat i l'oposició pactista ens tenien reclosos. Parlam del silenci i la marginació constants a què érem sotmesos. I el 20 de maig de 1977 els candidats oficials del "Front de Treballadors" (disfressa d'OEC) que sortim a donar la cara en el "Salón Odeón" de la barriada de Son Cladera de Ciutat som: Josep Capó, Jaume Obrador, Antonio Abarca, Martí Perelló i Miquel López Crespí. En aquell moment ja sabem que la banca i tot el poder dels grans mitjans de comunicació de masses del sistema, són al servei d'UCD, PSOE, PCE i els partits nacionalistes burgesos (de Catalunya i d'Euskadi). Els comunistes, a part de no ser legals encara, només servim (1977) per donar carta de credibilitat a la maniobra reformista. Per això no ens detenen quan en els mítings, perdent la por, cada vegada més agosarats, anam traient els símbols que ens indentifiquen amb l'Organització d'Esquerra Comunista. La maniobra de reforma pactada entre franquisme reciclat i oposició domesticada requereix fins i tot certa participació de "radicals" (comunistes, independentistes...) en aquell gran muntatge propagandístic.

    Nosaltres (a part del programa de reivindicacions transitòries que presentam) som gent de principis. Aleshores pensàvem (i pensam encara!) que els principis són les idees bàsiques d'una política o d'un partit. Per als marxistes (d'aleshores i d'ara mateix) són principis les idees relatives al caràcter de classe del partit (obrer), als seus objectius (el comunisme, la societat sense classes socials), als seus mètodes (l'acció revolucionària), a la seva teoria (el marxisme revolucionari), i a tot el que hi ha de més sòlidament establert en l'ideari del partit. La política del marxisme és política de principis, en el sentit que rebutja en general les maniobres i les combinacions que els contradiuen. Als Països Catalans la unitat de l'OEC es va fer amb el POUM i AC. L'agrupació d'electors es deia FUT (Front per la Unitat dels Treballadors). A Barcelona, el míting central del FUT tengué lloc el dia 9 de juny del 1977 amb participació de la vella guàrdia del POUM. Hi era present, fent costat als dirigents i militants d'OEC, AC i de la LCR, un dels fundadors del POUM i company de lluita d'Andreu Nin, així com antic secretari de les Joventuts Comunistes Ibèriques (JCI), Wildebaldo Solano. En el míting intervingueren Pau Pons (LCR), Dídac Fàbregas (OEC), els dirigents del moviment obrer basc Sabino Arana i Tomás Etxabe i diversos membres de la candidatura del FUT (Gabriela Serra, Emili Espín, Montserrat Cervera i Antonio de Alfonso). A Ciutat, com explicàvem una mica més amunt, la sortida a la llum pública dels comunistes es va fer a Son Cladera (una de els barriades de Ciutat on, gràcies a Jaume Obrador i Maria Sastre, existia una forta presència d'OEC). El periodista Joan Martorell féu una breu ressenya de l'acte. La petita nota sortí publicada a l´Última Hora del 21 de juny del 1977 i deia (entre altres coses): "Un local del barrio de Son Cladera fue el escenario elegido por el Frente de Trabajadores de las Islas para presentar a los integrantes de su cantidatura ante las próximas elecciones.

    'Tras el comentario de las trayectorias personales de Ana Gomila, Jaime Obrador, Martín Perelló, Antonio Abarca, Miguel López Crespí y José Capó, integrantes de la candidatura, se habló de la necesidad de que el pueblo esté presente en las próximas elecciones... Tras ser comentado el programa electoral del Frente de Trabajadores se incidió en la necesidad de reestructuración de la economía de las Islas, haciendo especial hincapié en la importancia de socializar la industria turística, reforma fiscal y de las estructuras agrarias, todo ello en el marco de la lucha por la autonomía y el autogobierno del pueblo de las Islas. En este contexto la canidatura del Frente de Trabajadores se presenta como medio de presión para la conquista de la amnistía total y la libertad sin exclusiones para todos los partidos y organizaciones populares, reivindicando además el derecho a la autoorganización de la clase trabajadora".

    Memòria Històrica
    © Miquel López Crespí
    © Arc46, grup de comunicació
    .
    24 Les eleccions del 15-J i els comunistes de les Illes (OEC)

    Febrer de 2007 

    .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    3 AlÝcies en el paÝs de les Maravelles

    satalaieta | 31 Gener, 2007 00:13

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Jutjat Popular d'Instrucció nº 1, de les Illes Balears




    Una altra condena:  
    http://satalaieta.balearweb.net/post/23/23939

    Jutjat Popular d'instrucció nº 1. Illes Balears

    3 Alícies en el País de les Meravelles

    Avui he tingut la sort de veure al David Coperfield de les Meravelles de Són Sard (Són Sard si que seria el país de les meravelles si ho deixessin verge, seria digne de la protecció de l'Arca del presumpte Fernando Palazuelo) en el seu nou cau d'Urbanisme del de l’Ajuntament de Palma, com un vell talp, ocult darrera d'un armari metàl·lic, posat contra la paret acristallada  Tots els altres boxes eren transparents, encara que, certament, un amb "gradalux" tancat; alguns fins i tot amb la porta oberta pel que, a més d'entrar la llum i la visió, també ho fa l'aire. El David Coperfield que és capaç de fer desaparèixer cases d'una finca i aparèixer en una altra, i fins i tot a desaparèixer finques d'un propietari i aparèixer en un altre i privatitzar només amb una ullada un camí públic, així com de posar parets i portes al camp. He tingut la sort de veure al telenyec del Canal Plus que no és conegut com professional de l'advocacia, sinó com comerciant de causes ben influenciades, fins i tot per generalisims de tots els exèrcits. He tingut la sort de veure “Andratx” a “Són Sard de Felanitx”. Ara no ho puc contar per a no interferir en les justícies ordinàries, però quan totes les instàncies hagin finalitzat les seves causes, fins i tot la lenta i vella tortuga, us ho contaré tot, des del principi fins al final.
    Però la meva major sort ha estat, oh!, coincidència, veure tres alícies distintes en una redempció i justícia única i vertadera . I totes elles, des de llocs distints, s'admiren de les meravelles del mag. I totes elles, des de les seves responsabilitats i sabers específics, retornen les aigües a la seva llera, les coses al seu lloc, recuperen la veritat de la raó des de la “sense raó” esquizofrènica i/o avara del mag.

    Alícia de la Gerència Territorial del Cadastre de Illes Balears. La recuperada i molt benvolguda, des de fa anys, Alícia que ara està en el Tribunal Econòmic Administratiu de Illes Balears, qui fa molts anys va ser ella qui em va recuperar a mi des del més enllà (a costa d'altre Antoni Ramis, encara que no Caldentey. Aquest, senador socialista per les Illes Balears). I finalment, Alicia, la meva jove advocada penalista. Una de les més joves, una de les millors i una de les més cares advocades penalista de les Illes Balears (que m'ajudarà a empurar a altíssims funcionaris, polítics, advocat, notari i, si s'escau, registrador i més). Encara que és molt bona no puc identificar-la i aconsellar-vos-la ja que, precisament per això, està excessivament ocupada i el poc temps que li quedi el precís per a mi: les meves causes.

    Antoni Ramis Caldentey
    Psicòleg social i humanista
    Illes Balears, 31 de gener de 2007

    Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. 

    .
  • .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Tribunals: Incendi a un magatzem dEducaciˇ i Cultura

    satalaieta | 23 Gener, 2007 21:15

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Jutjat Popular d'Instrucció nº 1, de les Illes Balears


    Una altra condena: 
     
    http://satalaieta.balearweb.net/post/23/23939

    Jutjat Popular d'instrucció nº 1. Illes Balears

    (Hi ha tantes denúncies a fer als tribunals ordinaris de Justícia que els col·lapsaríem i, per a no fer-lo, hem d'habilitar aquest Tribunal Popular)

    Any: 2007.
    Causa: nº 1.
    Assumpte: Incendi del magatzem de la Conselleria d'Educació i Cultura dels Illes Balears amb destrucció de documents administratius i béns culturals (entre els quals destaquen dos artesanats del segle XIV):

    http://arcoatlantico.balearweb.net/post/387/28121 
    Actor: Antoni Ramis Caldentey (s'accepta que se sumin altres persones físiques o jurídiques)
    Procurador: El cabreig causat per la mala gestió dels demandats.
    Demandats: Francesc Fiol (Conseller d'Educació i Cultura) i Jaume Matas (President del Govern Balear): Cas que no fossin culpables actius ho són, almenys, per negligència en el compliment de la seva responsabilitat i per la seva falta de sensibilitat i respecte humanista i cultural

    La seva Senyoria, el jutge actuant: La Història
    Ministeri Fiscal: La Veritat en nom i defensa del poble.
    Advocat defensor: Possiblement Rafel Perera (defensor de tots els desgavells i corruptel·les del PP), encara que encara no ens ho han confirmat

    Illes Balears, 23-01-2007  

    El Govern investiga per què encara havia obres valuoses en la nau de Son Fuster  * 2.

    La Conselleria de Cultura va ocultar el divendres que es guardaven dos artesonados de gran valor històric

    JFM. Palma

    Diario de Mallorca, 21 de gener de 2007.  

    (traduit del castellà per Internostrum)

    El Conseller de Cultura del Govern balear, Francesc Fiol, va lamentar ahir les pèrdues ocasionades en el patrimoni cultural en l'incendi registrat divendres passat en la nau de Son Fuster, on es guardaven peces històriques de gran valor. Entre aquestes obres destaquen els dos artesanats del segle XIV que estaven en un magatzem que no contava amb les més mínimes mesures de seguretat, a pesar que es guardaven peces de gran valor històric i econòmic (així com a molts de documents d’expedients administratius. Precisament, en la informació oficial que es va facilitar divendres passat des de la Conselleria mai es va parlar de l'existència d'aquests dos artesanats. La portaveu oficial només va indicar que s'havien cremat dues velles impremtes, una peça d'una escultura i restes de documents administratius. No es va esmentar mai la destrucció dels dos artesanats, encara que el mateix divendres, segons va reconèixer ahir el propi conseller, ja es coneixia que s'havien cremat aquestes dues obres. Fiol, que es trobava ahir a Barcelona, va explicar que ha ordenat una investigació interna al secretari general tècnic per a conèixer les causes per les quals encara estaven aquestes dues peces en les naus, que dimecres que ve està previst que es lliurin a un conegut constructor de Palma en permuta per les torres de El Temple *
    El Conseller va reconèixer que ell personalment desconeixia quin dia havien de buidar el magatzem, perquè és "una qüestió que s'encarreguen els funcionaris", encara que va assumir tota la responsabilitat davant la possibilitat que s'hagi pogut cometre alguna irregularitat. “Vull saber per quina raó aquest magatzem encara no estava desallotjat", va assenyalar Fiol, que va reconèixer que no sabia quins eren les peces concretes que es guardaven en aquesta nau del polígon de Son Fuster. Per altra banda, des del gabinet de premsa de la Conselleria es van oferir ahir una sèrie d'excuses per a justificar la falta d'informació, entre elles, que "mai vam negar que poguessin aparèixer cremades altres peces de cert valor en les naus". La veritat és que el divendres mai es va parlar d'obres de valor històric i sempre es va intentar restar importància als béns que s'havien cremat. Ahir, no obstant això, sí es va reconèixer que "no coneixíem amb exactitud els objectes que s'emmagatzemaven en aquestes naus". Un dels artesanats que s'ha cremat va pertànyer a la finca de Ca Verí i va ser adquirit pel Govern balear en 1997 per 100.000 euros a l'empresa Christie’s, que estava a punt de subhastar-lo. L'exdirector del Museu de Mallorca, Guillem Rosselló Bordoy, va lamentar que aquesta peça històrica hagi quedat destruïda. "Les poques coses que tenim i es cremen".
    Restaurat
    Rosselló va indicar que tenia coneixement que aquest artesanat anava a ser restaurat per a ser col·locat en la porteria del Museu de Mallorca. Va confirmar que a Son Fuster es mancava de mesures de seguretat. "En la meva època jo ja vaig indicar que no em podia responsabilitzar de les peces que es guardaven en aquest magatzem perquè no havia seguretat". 

    * Es refereix a Fernando Palazuelo, també imputat per un delicte contra el Patrimoni i condemnat per exercir mobbing immobiliari contra els seus inquilins de El Temple.

    http://satalaieta.balearweb.net/post/23/27789  

    .


    En la fotografia els dos imputats en aquesta causa, Francesc Fiol (el de la cara més vermella) i Jaume Matas (el qual dóna la mà a la Sra. Ministra de Cultura Carmen Calvo. Jo, de Vè., no ho faria, Sra. Ministra) el dia de l'incendi que va destruir part de l'arxiu i part del patrimoni d'Educació i Cultura de les Illes Balears. Ells estaven a Catalunya en la fundació del Patronat de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

    2 : On s'ha vist que el presumpte culpable, almenys, per negligència (i per complicitat amb l'imputat i condemnat Palazuelo) sigui qui investigui? Ja són massa incendis i destruccions casuals de documentació (la penúltima massiva en el cas "Andratx") tots.

    Antoni Ramis Caldentey
    Psicòleg social i humanista
    Illes Balears, 16 de gener de 2007
    (víspera de Sant Antoni)
    .

    Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. 

    .
  • .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Palazuelo imputat per un delicte contra el patrimoni

    satalaieta | 16 Gener, 2007 09:38

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Palazuelo imputat per un delicte contra el patrimoni

    .

    Corrupció a Mallorca


    Fernando Palazuelo (Casas Góticas del Mediterraneo). Foto Diario de Mallorca. Foto BP
    Una altra condena: 
     
    http://satalaieta.balearweb.net/post/23/23939

    El diari Balears d'avui publica aquesta noticia, segons comunicació que fan EU-EV: Palazuelo, propietari de les Torres del Temple, qui com a tal va ser condemnat per mobbing immobiliari, ha estat citat a declarar pel titular del jutjat d'instrucció nº 1 de Palma com a imputat per un delicte contra el patrimoni a l'esmentat immoble protegit pel Consell de Mallorca.

    Pobre Palazuelo: a mi me fa pena, una darrera una altra. Sembla mentida que aquests Verds i Vermells la tenguin presa amb ell i el denunciin per unes cosetes tan petites de no res, total inundar un habitatge, que tanmateix és seu, per a provocar la necessitat a la inquilina de sortir de la casa o de viure-hi amb un paraigüres, o canviar la fisonomia i l'estructura de "El Temple"... Poca cosa.

    Tanmateix, què no fa el mateix, o pitjor, la batllesa de Palma, per exemple, amb es "Pont des Tren"? 

    I precisament que li facin a ell, Palazuelo, que és soci de ARCA? L'Honoribilissim Matas, al menys si algú deshonra la seva institució sectària, com Hidalgo, batlle del PP d'Andratx, el fa cessar immediatament, com a militant, afiliat, i simpatitzant del Partit (tot i que li ofereix l'advocat nombre 1 del mateix Partit per que el defensi el millor possible no sigui cosa que la ruptura de la presa de contenció arrastri a Rodríguez, al mateix Matas i al 90% de tot el Partit)

    A més a quin Patrimoni es refereixen? Al patrimoni Històric-artístic? Al paissagístic? a l'urbanístic? Al cultural-lingüístic? Per que si es refereixen a aquets tres darrers, per què el persegueixen a ell, pobret? No és cent vegades més culpable tota la trama de la "presunta" corrupció del PP amb Cabrer, Ramis, Flaquer, Huguet, Rodriguez, Matas, Zaplana, Grande, GrupFer-os, Perez, Aguirre, Aznar, Agag, Rajoy,... etc? Què és que sols es dedican a denunciar i a perseguir als pobres inocents més petits?

    Com veuen, ni una sola prova de la implicació de Rodríguez i Matas en la trama de la corrupció d'Andratx (veurem que passa amb les innumerables altres trames de corrupció a Mallorca i a Eivissa. Jo mateix estic investigant, -i sofrint-, amb moltes proves excessivament clares, una presumpta -cal dir-lo així, per evident que sigui, com els casos Mapau i Bitel- trama de corrupció Palma-Tenerife-Felanitx i veurem si es perllonga a Madrid i Manacor, trama que pot ser objecte d'una novel·la-realitat –ja que la realitat sempre supera la ficció-), indicis: tots.

    Antoni Ramis Caldentey
    Psicòleg social i humanista
    Illes Balears, 16 de gener de 2007
    (víspera de Sant Antoni)
    .

    Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. 

    .
  • .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Tots a Sa Pobla... i demÓ al Museu de Mallorca

    satalaieta | 16 Gener, 2007 00:15

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Properes activitats AHC:

    .

    Properes activitats AHC:
    .
    - Dimarts, 16 de gener de 2007. Víspera de Sant Antoni (17.50):
    .
    En tren a Sa Pobla.
    .
    .
    .
    Qui vulgui venir que agafi el tren i hi vagi. Nosaltres proposam el de les 17. 50. I tornar quan volgueu. Nosaltres proposam el de les 21.23
    .
    .
    .
    ______________________________________
    .
    - Dimecres, 17 de gener de 2007. Dia de Sant Antoni (17.30):
    .
    Juntament amb dos grups d'alumnes adults del CEPA Son Canals:
    .
    "Visita al Museu de Mallorca i a l'exposició 'pentinar la mort' al Gran Hotel".
    .
    .
    .
    Els qui volgueu (socis o amics/gues): a les 17.30, en punt, en punt, al banc del "si no fos" de l'Ajuntament de Palma (Cort).
    .
    Salutacions cordials
    Antoni Ramis Caldentey
    Coordinador de l'Arc Humanista de Comunicació
    Gloses de Sant Antoni, recuperat de l'any passat:
    http://satalaieta.balearweb.net/post/23/27190
    _____________________________________
    .

    Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. 

    .
  • Corrupció a Mallorca
  • La provada inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca
  • Memòria Històrica
  • Manifest per a la Vida,...
  • A Mallorca s'aixeca la veda de detenció de la corrupció urbanística
  • L'obscura ansia del cor. MLC
  • L'AHC al capdavant de la defensa de les Illes
  • Ses Fontanelles, fotos de la passejada d'aquest dissabte
  • La poesia mallorquina del segle XX. Presentació dia 21 de novembre
  • A Flassaders: Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears
  • Ses Fontanelles: basta ja de destrucció ecològica!
  • Aquest dissabte, passejada per les Fontanelles
  • Fernando Palazuelo, novament condemnat
  • Exposició de Mª Dolores Vázquez
  • Eleccions catalanes
  • .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    RodrÝguez, Matas, ETA i Sadam Hussein, I. Antoni Ramis

    satalaieta | 07 Gener, 2007 15:21

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Rodríguez, Matas, ETA i Sadam Hussein, I

    .

    Antoni Ramis Caldentey

    . 

    Rodriguez, presumpte nº 2 del cas de Corrupció “Andratx” o “Voramar” (el presumpte nº 1 seria el Senyor X dels Illes Balears i el presumpte nº 3 és l'exalcalde d'Andratx Hidalgo, actualment en llibertat sota una petita -per a ell- fiança d'uns 16 milions de les antigues pessetes, que va poder abonar amb un compte bancari bloquejat), va comparèixer davant el Parlament dels Illes Balears el passat 29 de desembre, després d'un ajornament per a poder preparar aquesta intervenció, i va dir dues coses gairebé totalment certes: 1 “Ni avui és dilluns ni ho tornarà a ser mai” (efectivament, no era dilluns, era divendres; però “avui” ha tornat i seguirà tornant a ser dilluns tots els dilluns de tots els anys) i 2 “puc jurar sobre la Bíblia que jo no sabia que aquell dia, aquell dilluns, anaven a detenir a l'alcalde d'Andratx Hidalgo”. La primera expressió ve com a conseqüència que, al ser preguntat, per la premsa investigadora, sobre el contingut de les tres converses que havia tingut amb l’alcalde d’Andratx Hidalgo dilluns passat dia 27 de desembre de 2006, entre les 7 i les 8 del matí, poc abans que Hidalgo fora detingut –sobre les 9.50 del matí- per la Guàrdia Civil i posat a la disposició del poder judicial, Rodríguez havia contestat que li havia dit: “Avui és dilluns, jo estic en el meu despatx” quan la transcripció de la cinta és que va dir: “tenim entès que serà avui...” (Cal recordar que Hidalgo havia esmorzat i reunit amb Rodríguez el dissabte 25 de novembre, que ambdós s'havien reunit amb Matas, i presumptament amb l'advocat Perera, el mateix dissabte a la tarda en la seu del propi Govern Balear, que el diumenge 26 de novembre Hidalgo havia “treballat” al matí en el seu despatx de l'Ajuntament d'Andratx, “ordenant” els seus papers i documents en l'aparell de destrucció de documents i, atès que no li resultava suficient el temps, va tirar grans quantitats d'ells, sense destruir, en el contenidor de vidre de la recollida selectiva). D'aquestes reunions del dissabte i cridades del dilluns ni Rodríguez, ni Matas al fiscal anticorrupció, ni al Parlament, ni al poble fins al divendres 1 de desembre de 2006 (el dia anterior, dijous 30 de novembre, dia de Sant Andreu, Hidalgo havia declarat davant el jutge en presència de l'advocat del PP Perera). Quan la premsa i els parlamentaris els van preguntar a Rodríguez i Matas perquè no ho havien dit molt abans van contestar: “perquè ningú ens ho havia preguntat”. En la compareixença parlamentària del 29 de desembre, un Rodríguez satisfet i ufanós  (possiblement perquè hauria après de memòria les lliçons del misser Perera, o potser fa temps que ja les sabia i que han de ser una mica així com: “No donis cap informació que t'imputi a tu, molt menys a Matas, i tampoc a ningú del PP i juga amb les paraules de manera de no dir cap mentida quan dius tot el contrari de la veritat”), un Rodríguez satisfet i ufanós, dic, altiu i un poc paternalista condescendeix al contestar: perquè havia dit que el que havia parlat amb Hidalgo el dia de la seva detenció era “és dilluns. Jo estic en el meu despatx” i diu: “està clar que avui no és dilluns ni ho tornarà a ser mai. Si ho vaig dir va ser com conseqüència d’un rebot, perquè em sentia totalment acorralat” (pobret, demanar-li la veritat i la justícia és “acorralar-lo fortament”). Llavors, Sr. Rodríguez, què li va dir si no era això de que era dilluns i Vè. estava en el seu despatx? La seva segona afirmació o jurament sobre la Bíblia, que va proferir en la compareixença parlamentària del 29 de desembre de 2006: “Puc jurar sobre la Bíblia que jo no sàvia que aquell dilluns anaven a detenir a Hidalgo, alcalde d'Andratx” també és totalment certa: “Puc jurar, però no juro” . ‘jo no sabia que anaven a detenir a l'Alcalde aquell dia... encara que Matas, Perera i jo teníem informació que, efectivament, anava a ser aquell dilluns’... ‘perquè, clar, entre el meu cridada de les 7.45 i la seva detenció prop de les 10 del matí, podria haver hagut la fi del món i ja no l’haurien detingut, podrien haver tingut un accident els policies o guàrdies que anaven a detenir-lo i no poder fer-lo, es podria haver mort Hidalgo, el fiscal anticorrupció podria haver obtingut tantes proves que decidís detenir-me a mi o al President Matas en lloc de detenir a Hidalgo’ . Efectivament, encara que Rodríguez tenia la informació que anava a ser aquell dilluns, no podia assegurar, amb certesa, un acte de futur, encara que fora d'un futur de dues hores. Els periodistes que jo vaig llegir d'aquella compareixença van afirmar que Rodríguez no havia contestat a cap de les preguntes interpel·lants fetes pels parlamentaris i es lamentaven de la immaduresa parlamentària dels parlamentaris per conformar-se amb les respostes alternatives i evasives de Rodríguez sense exigir-li la resposta concreta a la pregunta concreta. Discrepo dels periodistes: Acudint al diari de sessions d'aquell dia, totes les preguntes parlamentàries no contestades segons la pregunta són otorgacions que fa Rodríguez al interpel·lant i en el sentit del interpel·lant: “Qui calla (o no contesta, o contesta amb una evasiva o alguna cosa distint al que se li ha preguntat), atorga”

    Com veuen, ni una sola prova de la implicació de Rodríguez i Matas en la trama de la corrupció d'Andratx (veurem que passa amb les innumerables altres trames de corrupció a Mallorca i a Eivissa. Jo mateix estic investigant, -i sofrint-, amb moltes proves excessivament clares, una presumpta -cal dir-lo així, per evident que sigui, com els casos Mapau i Bitel- trama de corrupció Palma-Tenerife-Felanitx i veurem si es perllonga a Madrid i Manacor, trama que pot ser objecte d'una novel·la-realitat –ja que la realitat sempre supera la ficció-), indicis: tots.

    .

    Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. 

    .
  • Corrupció a Mallorca
  • La provada inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca
  • Memòria Històrica
  • Manifest per a la Vida,...
  • A Mallorca s'aixeca la veda de detenció de la corrupció urbanística
  • L'obscura ansia del cor. MLC
  • L'AHC al capdavant de la defensa de les Illes
  • Ses Fontanelles, fotos de la passejada d'aquest dissabte
  • La poesia mallorquina del segle XX. Presentació dia 21 de novembre
  • A Flassaders: Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears
  • Ses Fontanelles: basta ja de destrucció ecològica!
  • Aquest dissabte, passejada per les Fontanelles
  • Fernando Palazuelo, novament condemnat
  • Exposició de Mª Dolores Vázquez
  • Eleccions catalanes
  • .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

     

    Gloses de Sant Antoni. Recuperat de l'any passat

    satalaieta | 04 Gener, 2007 21:14

    satalaieta | 13 Gener, 2006 15:51

    (anterior: 17 de gener de 2006: http://satalaieta.balearweb.net/post/23/2394)

    Dia 17 de gener, sant Antoni. Jo també soc sant Antoni.

    .

    Dia 16 de gener vos esperam a tots/es a Sa Pobla. Muro i Artà també tenen uns bons Sant Antonis. Des de que el valencià José Mª Rodriguez de "Presuntos implicados" va campar per l'Ajuntament de Ciutat, aquest vol fer la competència en els pobles començant Sant Sebastià la víspera de Sant Antoni; però aquest disbarat (Sant Antoni és de la part forana i no de Ciutat, com els cavalls són de Ciutadella i de tots els pobles de Menorca i no de Ses Selines de Mallorca, per molt que signin certificats tots els batles del PP) no ho ha fet gens coneixedor en els pobles. Com cada any jo no sabré que passa a Ciutat, la víspera de Sant Antoni per que siré a Sa Pobla. Per a Ciutat li reservo Sant Sebastià.

    .

    Gloses de Sant Antoni (2005, 2006 i 2007) i gloses als comentaris i comentaris

    Unes són bones, unes regulars i unes molt dolentes, però totes hi tenen cabuda. Si vols, als comentaris hi pots deixar la teva.

    .

    Me va donar el paper, amb les gloses escrites, dia 19 de gener (de 2005) na Francesca Vicenç, professora de Son Oliva. Les cantaven, al ritme de la ximbomba, tocada per Maria Estelrich de Villafranca, i una altra companya, de la que ara no record el nom, totes les professores del Col·legi: 

     

     

    Sant Antoni gloriós
    Vos que sou sant i sabut
    Donau-nos força i salut
    I doblers per gastar-los
     
    Sant Antoni diu a sa mare
    Feis-me ses butxaques grans
    Que hi cabin set o vuit pans
    I sis o set sobrassades

    .

    Sa festa de Sant Antoni

    És una festa alegreta

    Ses joves de sa placeta

    Van més fortes que el dimoni

    .

    Sant Antoni n’és vingut

    Amb un ase amb quatre cames

    Si sa dona no té mames

    S’amo queda ben fotut

    .

    Sant Antoni n’és vingut

    Dia disset de gener

    Venturós s’homo que té

    Dona i no el fa banyut

    .

    Sant Antoni gloriós

    Va néixer es temps des vencisos

    Quan li posaren calçons

    Ja tenia es collons grisos

    .

    Sant Antoni remanava

    En s’hivern i en s’estiu

    I tenia una perdiu

    Que dos quilos li pesava

    .

    El dimoni és a l’infern

    A dins l’infern a les fosques

    I quan no té res que fer

    Amb so pardal mata mosques

    .

    A l’amo i a sa madona

    Els molts d’anys volem donar

    Que l’any que ve estigueu bona

    I noltros poguem tornar

    .

    A s’ombra d’un cirerer

    Ja la tenia asassada

    Llavors arribà sa mare

    I ja no li va poder fer

    .

    Hi ha quatre o cinc fadrines

    Que duen vida normal

    Elles són com ses gallines

    Que a totes les falta es gall

    .

    Es meu estimat pensava

    Que en fer-ho em feria mal

    I jo som d’un natural

    Que com més va més m’agrada

    .

    Jo tenc un fabiolet

    Que té forat i no sona

    I en sentir olor de dona

    S’empina i s’aixeca dret

    .

    Es farrers fan ses arades

    Es fusters fan es llumins

    I ses dones fan es nins

    A força de barrinades

    .

    Dotze mesos té un any

    I cada mes trenta dies

    Maria, si tu volies

    Te n’enfonyaria un pam

    .

    Sa cadira plegadissa

    Que jo te vaig regalar

    Bé te la vares guanyar

    D’esquena dins sa païssa 

    .

    A darrera una paret

    Vaig sentir lladrar un ca

    I va ser una beata

    Que forçava un capellà

    .

    A darrera una paret

    Vaig sentir lladrar un ca

    I va ser en jaumemates

    Que forçava sa munar

    .

    I si vols venir vendràs

    A s’hort a collir magranes

    Mentres tu les colliràs

    Jo te tocaré ses mames

    .

    I si vols venir vendràs

    A s’hort a collir melons

    Mentres tu els colliràs

    Jo te tocaré els collons

    .

    Quan jo era ben petit

    Me rentaven dins sa pica

    I ara que som més gran

    Ja no m’hi cap ni sa pipa

    .

    Per un cocarroi de guixes

    Que jo te vaig regalar

    Tu te deixares tocar

    Es forat d’allà on pixes

    .

    Al·lota, vens per avall?

    Ens juntarem ses panxes

    Es collons seran ses manxes

    I sa poma sa fornal

    .

    Damunt es coll de Morell

    S'hi fan carabasses blanques

    Maria aixanca ses anques

    Que t’hi enfonyaré es siurell

    .

    Tenc es collons com un mul

    Sa pipa com una torre

    Si la te fic dins es cul

    No t’aturaràs de correr

    .

    En el cel i ha una lluna
    Enrevoltada d’estels
    Ses dones en tenen una
    Enrevoltada de pels

    Aquest porcell d’un quintar
    No farà tant de saïm
    Com sa cuca regalim
    A s’hora de barrinar

    En Pepín n’és de fusta

    I qualque bocí de fang
    Sols no varen tenir tranc
    De posar-li una busca

    .

    En Bernadet n’és un viu
    No se’n pensa cap de bona
    Feia jocs a sa madona
    Amb so cap de sa perdiu
    .
    Rebatual món sagrat
    Va dir l’amo de son Serra
    Maria, jeu-te en terra
    Que ja he enrevenat

    Diuen que per anar a Lluc
    Han de passar per Caimari
    També diuen que es vicari
    És un homo femellut

    Es rector de S’Arracó
    No vol dir missa primera
    Per que té més barrinera
    Que un gall de possessió

    Es rector de Felanitx
    No vol dir missa primera
    Per que la té més disparera
    Que una manguera d’esquitx

    Darrera una mata bona
    Vaig sentir lladrar un ca
    I va ser un capellà

    Que barrinava amb una dona

    En es costat d’una mata
    Vaig sentir cantar un puput,
    I va ser una beata
    Que follava un geperut

    Un homo que no té dona
    Sempre va mal arreglat
    Quan té es frare preparat
    Llavors li manca sa trona

    S’ho agafava amb paciència
    Li feia d’agenollat
    I es temps que feia es pecat
    Complia sa penitència

    Ma mare quan me va fer
    Es va espanyar sa viola,
    I mon pare amb sa pistola
    Li va tornar a posar bé

    Devora una paret seca
    A s’ombra d’un taronger
    Sa meva al·lota em va fer
    Sa pell de sa fava enrera

    Com jo te veig, Colometa
    Asseguda en es portal
    Me fas posar es pardal
    Com un mànec de xapeta

    Re mil i una punyeta
    Va dir madó Galindó
    Quan se sentí es gorrió
    Per devers sa castanyeta
    .
    A veure si, com cada any, entre tots i totes, ampliam les gloses, escrivint les vostres en els comentaris adjunts...

    Comentaris

    sant antoni

    SyP | 12/01/2006, 10:41

    Va Sant Antoni amb el seu ase i el seu porc,veniu ase i porcs per cantar Sant Antoni

    ---

    marc | 12/01/2006, 19:38

    s'altre dia sa criada va pixar dins un tasso sen va anar a nes senyor vat aqui sa llimonada
    [@more

    23 L'Assemblea DemocrÓtica de Mallorca no vol lluitar per la llibertat dels presos polÝtics

    satalaieta | 01 Gener, 2007 09:00

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Memòria Històrica

    23 L'Assemblea Democràtica de Mallorca no vol lluitar per la llibertat dels presos polítics

    Secció: Memòria Històrica

    Memòria històrica i lluita antifranquista

    .

    23 L'Assemblea Democràtica de Mallorca no vol lluitar per la llibertat dels presos polítics

    .

    Per Miquel López Crespí

    .

    En el mes de desembre de 1976, arran del nostre ingrés a la presó (o sigui, l’ingrés de Jaume Obrador, de Josep Capó i de qui signa aquestes línies), la manca de solidaritat demostrada pels famosos i inoperants organismes de l'"oposició" del tipus de l'Assemblea Democràtica de Mallorca demostrà l'intent desesperat -sobretot per part del PCE i del PSOE- de desfer-se de l'ala esquerra de l'antifeixisme illenc i criminalitzar-nos. Cal recordar que nosaltres, els comunistes (OEC), només anàrem a les reunions de l'Assemblea un parell de vegades, com a observadors. I, més que res, hi érem presents per a constatar en la pràctica i verificar in situ el que ja sabíem de llur manca d'activitat. Qui millor estudià aquella brutal campanya del reformisme contra els revolucionaris va ser Anibal Ramos en el seu llibre Ensayo general: 1974-1984, editat per La Aurora. En el capítol "Consigna: liquidar el ala la izquierda" (pàgs. 157-163) deia: "¡Liquidar al ala izquierda!, era la consigna. ¡Liquidarla en cada sindicato!, y las expulsiones se multiplicaban con los nuevos estatutos, reglamentos, congresos, leyes, pues las expulsiones eran el reverso de la estructuración de un sólido aparato. ¡Liquidarla en cada partido!, y cada gran partido renegaba de sus grandes o pequeños principios, tirando por la borda, además de unas cuantas tesis teóricas, una buena cantidad de militantes, los fieles a su clase. ¡Liquidarla en la calle!, y el griterío chillón 'contra el terrorismo' [i contra la bèstia negra de l''esquerranisme'] acompañaba a la reorganización de las fuerzas policíacas y a la colaboración 'ciudadana', de la víctima con el torturador. ¡Liquidar al ala izquierda, por todas partes! ¡Y cuanto antes!: era la consigna de la Únión Sagrada [la pretesa oposició i els franquistes reciclats] cuyo ataque avanzó despacio e inseguro en 1977 y descarado en el 78.


    'La burguesía confió por fin en Carrillo y esté asumió el papel de auxiliar práctico, de consejero e incluso de inspirador político de la liquidación del ala izquierda. En lo tocante al método, nada hubo que inventar: se combinó el arte de la corrupción de los débiles, cansados o inconsecuentes, con la propia represión de los insobornables... De haberse lanzado a la simple represión contra la izquierda, la Únión Sagrada hubiese fracasado, porque la izquierda centrista, anarquista, revolucionaria o nacionalista era todavía muy fuerte junta. La división, colaborando con unos y aislando a los otros, era la línea más cínica y eficaz. La burguesía jamás hubiese logrado sola dar con esa línea, pero ahora contaba con el consejero Carrillo".

    Tan sols organitzacions del tipus PSAN, MCI i PTE s'avingueren, primer, a muntar algun tipus de campanya contra el referèndum ordit pels franquistes que legalitzava -amb suport secret d'aquesta pretesa oposició- les maniobres del capitalisme per tal d'anar reformant el règim al dictat dels seus interessos. En els meus arxius, desgastat pel pas dels anys, conserv un retall de diari de finals de novembre o començaments de desembre de 1976 (la data s'ha esborrat). La tipografia del retall demostra que és d'Última Hora. El treball va signat per "De nuestra redacción" i, per si algun historiador el vol cercar a les hemeroteques per a confirmar el que aquí s'escriu, va il× lustrat amb una fotografia feta al bar Niza de Ciutat. És el "Bar Niza" perquè sabem amb absoluta certitud que són les cadires d'aquest bar i no d'un altre: hi anàrem sovint a fer rodes de premsa, i a les alçades de 1998 encara eren les mateixes; i encara ho deuen ser, si no les han canviades recentment. En la fotografia, borrosa pel pas dels anys, podem reconèixer (de cara a la càmara) Jesús Vivas (MCI), la periodista Beatriz Iraburu (Diario de Mallorca), Bartomeu Fiol (PSAN), Juan Coll (OEC) i Miquel Tugores (PTE). Davant la inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca en la lluita per la llibertat, i vist que tampoc no volien fer res -ni econòmicament ni políticament- pels detinguts polítics de la presó de Palma o per la legalització de tots els partits polítics sense exclusions, aquests representants de l'esquerra explicaven (era el titular del reportatge d´'Última Hora): "Los partidos obreros ante el referendum: nos proponemos llevar información al pueblo". Bartomeu Fiol, de PSAN, explicava ben clar la inutilitat absoluta dels organismes "unitaris" de l'"oposició" antifranquista illenca dient: "Señaló [Fiol] que 'el referéndum está planteado como una maniobra del Gobierno para mantener y continuar las estructuras del actual régimen, y mientras promete democracia, va a realizar un referéndum sin libertades y aumenta las represalias contra los partidos obreros revolucionarios'.

    'Refiriéndose a la campaña que van a emprender esos cuatro partidos [MCI, OEC, PSAN i PTE], Fiol añadió que 'esa campaña debería haberla llevado adelante la Asamblea Democrática de Mallorca, pero desde hace un mes no funciona. Es un organismo muerto [el subrratllat és nostre] por la actitud de una serie de partidos". I encara matisava més aquesta opinió del PSAN sobre la inutilitat de l'Assemblea per al combat democràtic dient: "Cierta oposición se ha mantenido pasiva, no ha sabido estar en su lugar". Els quatre partits abans esmentats, a part d'iniciar una campanya en pro de l'abstenció en el referèndum franquista, eren també els únics que, convocant una manifestació en la plaça d'Espanya per l'amnistia, volien lluitar activament per la llibertat dels empresonats per idees polítiques.

    Explicant aquest darrer punt de lluita activa per l'amnistia dels polítics que érem a la presó de Palma, Joan Coll (OEC) explicava que: "[Los detenidos] 'se hallan bien porque con su situación ayudan a la campaña que pueda hacerse fuera'". En la roda de premsa en el Bar Niza, les intervencions demostren clarament la nul× la voluntat -especialment del PCE i de la socialdemocràcia (PSOE)- d'oposar-se a la maniobra de reforma controlada del règim. No res pràctic en favor de l'abstenció; no res en favor dels presos polítics. Aquests eren els fets; no les paraules i declaracions que, com a cortines de fum, llançaven els representants del reformisme dins el moviment obrer i popular. Miquel Tugores (PTE) feia tot el possible per no rompre amb la inutil Assemblea Democràtica, malgrat que digués una i mil vegades que era un organisme mort, inactiu en la batalla per la llibertat. En aquesta entrevista d'Última Hora que comentam encara diu que "los partidos unidos [PTE, OEC, MCI, PSAN] no rompen con la Assemblea 'sino que hacemos un llamamiento a las demás fuerzas para que se sumen a la convocatoria de 'concentración'" (la manifestació a la plaça d'Espanya que havia de servir per presionar a les autoritats franquistes en favor del nostre alliberament). En Miquel Tugores descobria igualment uns contactes del PTE amb el carrillisme a fi d'aconseguir que aquest se sumàs a la lluita per la llibertat i l'amnistia, cosa que no s'aconseguí, perquè, com afirma el dirigent maoista: "Había habido contactos con el Partido Comunista [el partit de Carrillo] quién señaló que no lo consideraba oportuno participar [en la manifestació per la llibertat dels detinguts a la presó de Palma]". Per a més inri, la Comissió muntada per la famosa Assemblea de Mallorca en organitzar el boicot al referèndum franquista només s'havia reunit una vegada i els seus components eren il·localitzables.

    Vist amb la perspectiva històrica que dóna haver passat ja vint-i-quatre anys dels fets que narram, és interessant constatar -en la documentació que hem consultat per a escriure aquest capítol- l'odi que determinats sectors oportunistes han tengut sempre als esquerrans. Un personatge molt curiós d'aquesta època que analitzam era Celestí Alomar, militant marxista-leninista de l'Organització Comunista d'Espanya (Bandera Roja), després membre del PCE i, juntament amb Antoni Tarabini, un dels fundadors més coneguts del PSI. Més endavant va ser cap de campanya electoral d'Unió Autonomista (1977). El 1982 el trobam fent feina en el CDS, i a partir d'aquests contactes va ocupant alts càrrecs de responsabilitat amb tota mena de governs. En temps de la clandestinitat només vaig coincidir una vegada amb ell i n'he parlat d'una forma amistosa en el meu llibre L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) (vegeu pàgines 64-69). Aquest personatge, l'actual Conseller de Turisme del Govern Balear, i que l'any 1976 era bastant important en la presa de decisions de l'Assemblea Democràtica, escrigué un insolidari article a la revista Cort tot dient que els presos polítics de Ciutat (Xavier Serrano, Pere Ortega, Jaume Obrador Soler, Maria Dolors Montero, Ramon Molina, Antonio López, Maria del Carme Giménez, Isidre Forteza, Manuel Carrillo, Josep Capó i Miquel López Crespí) ens arreglàssim amb els "nostres" problemes amb el franquisme (pagar multes, romandre a la presó per idees polítiques). El personatge en qüestió (i molts d'altres que no s'atrevien a posar per escrit les seves opinions) criminalitzava així els antifeixistes republicans mallorquins del Moviment Comunista de les Illes (MCI), de l'OEC i independents. Celestí Alomar deia concretament en el número 780 de Cort (3-10 desembre de 1976, pàg. 4): "Esta semana han ingresado en la prisión provincial los tres miembros de OICE para cumplir el arresto sustitutorio por el incumplimiento del pago de una multa que se les había impuesto a raíz de la presentación de su organización". Un poc més avall l'home intentava justificar la seva crida a no fer res en favor de l'amnistia dels detinguts amb unes estranyes explicacions. "Explicacions" que només amagaven l'evident voluntat de Celestí Alomar i de l'Assemblea de no fer res per nosaltres (i a part de no fer res de col× locar-nos, aprofitant l'ocasió, el sambenet de violents). Celestí Alomar continuava així: "Es evidente que todo demócrata rechaza estas acciones [el fet que el franquisme ens hagués tancat a la presó] represivas contra señores que lo único que hacen es defender unas ideas... Pero lo que no es posible, por lo mismo que decíamos antes, es que todos actuemos y pensemos igual. Los de la OICE tenían previsto con su comportamiento arrancar un movimiento de protesta y una manifestación en la calle, que los mismos de la Asamblea Democrática no aceptaron. Y sencillamente no aceptaron, porque no es conveniente repetir el número del día 12...". Vet aquí la raó de la negativa a la lluita per la llibertat dels presos polítics, a accelerar la lluita antifranquista: "No es conveniente repetir el número del día 12 [de novembre de 1976]". Cal recordar que precisament la manifestació del 12 de novembre a Ciutat va significar un dels punts més àlgids de la lluita per la llibertat i contra la dictadura a les Illes. Per això cal -diu Celestí Alomar- "no repetir el número de día 12".

    Comprovat que aquests "demòcrates" no volien fer res en favor dels presos polítics, un dels nostres militants, Joan Coll Andreu, dirigent del front obrer, es va veure obligat a escriure una carta de protesta a la direcció de Cort. Crec que degut al fet que jo era col× laborador habitual i amic de Coco Meneses i d'Antoni Tarabini, no hi hagué gaire problemes en la seva publicació. La resposta a Celestí Alomar sortí publicada en el número 782 de la revista en la secció "Cartas al director". Deia el nostre militant: "Sr. Director del Semanario Cort:

    Me ha dejado sorprendido el comentario que el Sr. Celestí Alomar  incluye sobre el ingreso en prisión de los miembros de la OICE, Josep Capó, Jaume Obrador y Miquel López Crespí, en la sección de Política de 'les Illes' de esta semana, en la revista que Ud. dirige.

    'En primer lugar, creo que hay que aclarar que lo que el Sr. Celestí Alomar llama el 'número del día 12' fue una negación clara y tajante del derecho de los trabajadores a manifestarse [Joan Coll recorda que la manifestació del 12 de novembre de 1976 fou brutalmenr reprimida per la Policia Armada franquista]. En este sentido, si la 'oposición' renuncia a plantear en la calle, y en todos los lugares que sea preciso, la defensa de los más elementales derechos democráticos, mal avanzaremos hacia esa democracia de la que tanto se habla.

    'En segundo lugar, no entiendo la expresión 'mucho más cuando la OICE nunca ha querido participar en la Asamblea y más de una vez la ha criticado". ¿O es, Sr. Celestí Alomar, que la ADM sólo va a luchar por la libertad de los partidos que están en su seno? Si el Sr. Celestí Alomar piensa esto, bien pobre es la comprensión que tiene de la democracia.

    'En tercer lugar, si el Sr. Celestí Alomar piensa que "la Asamblea es mucho más partidaria de los pagos de las multas", ¿cómo se explica Sr. Celestí Alomar las siguientes cuestiones?:

    ' -Que en el Comité de Solidaridad montado al efecto, la mayor parte de los partidos de la ADM brillen por su ausencia.

    '- Que partidos económicamente tan 'bien dotados' como los integrantes de la ADM no hayan aportado NADA para sacar de la cárcel a estos luchadores presos.

    '-¿Es que piensan que las multas se van a satisfacer haciendo el comunicado de rigor?

    'En resumen, Sr. Celestí Alomar, ¿cómo se concreta para la ADM, el 'estar por la Amnistia'?  

    Joan Coll Andreu".

    Evidentment Celestí Alomar mai no va contestar al nostre amic del front obrer i, com era normal, tampoc no es va poder celebrar a Palma la manifestació en favor de la llibertat i per la sortida de la presó de tots els presos polítics! Precisament en uns moments que, arreu de l'Estat, la consigna més important i que mobilitzava més gent en la lluita per la llibertat era... la de l'amnistia!
    .

    Memòria Històrica
    © Miquel López Crespí
    © Arc46, grup de comunicació
    .
    23 L'Assemblea Democràtica de Mallorca no vol lluitar per la llibertat dels presos polítics

    Gener de 2007

    .

    .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Bon any 2007

    satalaieta | 31 Desembre, 2006 01:03

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Bon any 2007

    . 

    IMGP2374 IMGP2377 IMGP2378 IMGP2633

    IMGP2645 IMGP2697 IMGP2698 IMGP2701 

    IMGP2718 IMGP2710 IMGP2739 IMGP2741

    Que l'any 2007 sigui millor per a tothom.

    .

    Els membres de l'AHC celebram el canvi d'any fent reneixer el vell "Triangulito" de Son Sard : Fotos 1 y 2: "Recuperant" la zona lliure (externa) del "Corral de los Nopales". Fotos 3, 4 i 5: "Triangulito" incompleto. Resteo de fotos: "Triangulito" recuperat. Ho celebram sembrant (en Manel Domenech) un arbre, un abarcoquer
    .

    .

    Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. 

    .
  • Corrupció a Mallorca
  • La provada inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca
  • Memòria Històrica
  • Manifest per a la Vida,...
  • A Mallorca s'aixeca la veda de detenció de la corrupció urbanística
  • L'obscura ansia del cor. MLC
  • L'AHC al capdavant de la defensa de les Illes
  • Ses Fontanelles, fotos de la passejada d'aquest dissabte
  • La poesia mallorquina del segle XX. Presentació dia 21 de novembre
  • A Flassaders: Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears
  • Ses Fontanelles: basta ja de destrucció ecològica!
  • Aquest dissabte, passejada per les Fontanelles
  • Fernando Palazuelo, novament condemnat
  • Exposició de Mª Dolores Vázquez
  • Eleccions catalanes
  • .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Molts d'anys i bones festes !!!

    satalaieta | 23 Desembre, 2006 23:45

     
    Portocolom, Felanitx, Mallorca, Illes Balears, 1947

    Bon Nadal 2006 i bon any 2007

    Pau i bé per a tothom !!! 

    Aquest és un missatge de felicitació que respon a un desig de l'Asociació Humanista de Comunicació (AHC) http://www.mallorcaweb.net/arc46/AHC.html

    En mem˛ria de Pinochet i Kissinger

    satalaieta | 12 Desembre, 2006 09:50

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    En memòria de Pinochet i Kissinger

    .

    .

    La botella trencada
    Diari Balears. 12-12-2006
    Guillem Frontera

    Ara és el moment per recordar que Pinochet tan sols va ser la mà assassina del govern de Nixon i del seu cervell, Henry Kissinger, dos productes típicament made in USA -per més que H.K. hagués nascut a Alemanya-, tan genuïns com la Coca-Cola o els westerns amb Gary Cooper o John Wayne. Ens lamentam que Pinochet hagi deixat aquest món amb tants d'assumptes pendents amb la Humanitat, i molt especialment amb les seves víctimes directes, mentre no s'aconsegueix que avanci cap de les iniciatives (del jutge Garzón una d'elles) destinades a desemmascarar davant dels tribunals Henry Kissinger. Als més joves, que no varen viure la barbàrie d'aquells anys setantes, algunes pàgines d'internet els seran de gran utilitat per saber quina casta de criminal és aquest Kissinger, qui no tan sols va inspirar el cop d'estat de Pinochet, sinó que també fou l'autor intel·lectual del que acabà amb la democràcia a Uruguai, quan es preveia la victòria electoral de l'esquerra unida en el dit Frente Amplio. També va encoratjar el cop d'estat de la Junta Militar argentina i no fou gens aliè a les tècniques de repressió de l'esquerra, inclosa la modalitat dels desaparecidos. És igualment destacable la seva participació en el disseny i l'execució de l'operació Cóndor, en el decurs de la qual s'organitzaren infinitud d'atemptats terroristes contra la vida dels opositors a les dictadures del con sud d'Amèrica. Una mínima part dels seus crims contra la Humanitat ha sortit a llum en desclassificar-se alguns -no tots, ni prop fer-s'hi- documents referits a la política exterior estado-unidenca d'aquells anys, i ell, sempre impecable i inalterable, ha dit que, donat el cas, tornaria a fer el mateix -i això inclou reorganitzar i incrementar la protecció dels EUA al règim del general Suharto, per posar un altre exemple: tot plegat el defineix com el gran oficiant del suport als dictadors més sanguinaris d'aquell decenni. I sempre amb una gran obsessió/coartada, evitar l'avenç del comunisme a costa de la democràcia i de tanta sang innocent, però mai induint els governs a fer les reformes socials que l'haurien, potser, dificultat. A Llatinoamèrica, on els anys setantes les classes treballadores, les comunitats indígenes i, en general, els exclosos de qualsevol forma de progrés, pretenien ingressar en la història, el nom de Henry Kissinger va indefectiblement unit a la mort, al genocidi, a la destrucció de les esperances de tot un continent. Ara s'ha mort Pinochet i s'especula amb el contingut de la botella, si mig plena o mig buida. Quan es mori Kissinger, ens adonarem que el Departament d'Estat dels EUA havia trencat la botella i romput la baralla.


    Guillem Frontera. Escriptor

    .

    .

    Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. 

    .
  • Corrupció a Mallorca
  • La provada inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca
  • Memòria Històrica
  • Manifest per a la Vida,...
  • A Mallorca s'aixeca la veda de detenció de la corrupció urbanística
  • L'obscura ansia del cor. MLC
  • L'AHC al capdavant de la defensa de les Illes
  • Ses Fontanelles, fotos de la passejada d'aquest dissabte
  • La poesia mallorquina del segle XX. Presentació dia 21 de novembre
  • A Flassaders: Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears
  • Ses Fontanelles: basta ja de destrucció ecològica!
  • Aquest dissabte, passejada per les Fontanelles
  • Fernando Palazuelo, novament condemnat
  • Exposició de Mª Dolores Vázquez
  • Eleccions catalanes
  • .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Corrupciˇ a Mallorca

    satalaieta | 02 Desembre, 2006 23:55

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Corrupció a Mallorca

    .

    .

    .

    1 Matas està preocupat. Molt pre-ocupat que cap dels que pugui sortir imputat i arrestat “canti” les veritats del barquer que coneix del seu president. La qual cosa li duu a prioritzar el treball de bomber i de autobomber i de “alertador” al de President de la Comunitat Autònoma. Ara salvar-se de la crema de corruptes (que no apareguin proves, ni delacions) és el prioritari.  

    2 Clonar a l'advocat defensor de la corrupció Perera. Davant el devessall de treball extra que segurament se li aveïna, Matas, president del PP de la Comunitat Autònoma de Illes Balears i la cúpula del PP estan fent gestions urgents per a clonar a Rafael Perera, l'advocat del PP encarregat, sempre amb èxit, de demostrar la normalitat de les immoralitats que s'imputen als dirigents del PPartit ja que ell totsol, i fins i tot amb el seu suplent, no podrien donar abastament a tant treball. Es calcula que necessitarien més de mil clons de Perera.

    3 Matas i El Mundo de Balears consideren que investigar contra la corrupció i castigar els casos trobats és una ofensiva imperdonable del Fiscal. Curiosa manera d'interpretar l'exercici de la justícia (manera que tant el Mundo com el PP ja ens va avançar en el cas del xalet de Pedro J. a Mallorca). El Mundo arriba a dir que aquesta lluita contra la corrupció urbanística i de les comissions a membres del PP en diferentes Administracions és una corrupció política molt major. Què insinueu? Que la corrupció ha de ser la norma i, conseqüentment, no ha de ser investigada i molt menys castigada? Sabeu que només els confessos de la mateixa pagaran per les seves malifetes. Cap innocent ho farà. Per què, doncs, us preocupa la investigació i l'aplicació de la justícia? Estau, Matas, PP, i El Mundo, a favor de la corrupció? Oh!

    4 Matas declara al seu periòdic amic que és el primer culpable del cas de corrupció “Andratx” Era un secret a veus. Era evident, però no teníem proves provades. Gràcies per la teva confessió. Però no és que ho siguis “per no veure el que succeïa”, com dius, que ja seria greu en un President de Comunitat Autònoma president del PP i dels casos corruptes designats per tu mateix. Ho ets perquè tu vas nomenar aquestes persones del PP i perquè ho sabies massa. Per què, sinó, li vas dir aquest estiu a Hidalgo que amagués un poc el Ferrari, que era massa visible? Per què fa un mes el vas confirmar com candidat del PP a la alcaldia d'Andratx? Per què dos dies abans de la detenció vas tenir una reunió amb ell en el teu despatx?

    5 Matas, amb l’excusa d’una cridada anònima, alerta a tots els possibles corruptes i corruptores. I exigeix una audiència urgent amb el Fiscal General de l'Estat. I es posa a la disposició de la justícia. No sé per on començar l'anàlisi d'aquest fet, tanta és la informació que ens ofereix. Com és possible que una persona anònima, sense que es registri el seu telèfon, tingui accés al President del Govern i se li cregui? O no és tan anònima i si que es registra el seu telèfon? O és que no va haver tal persona i el “qui alerta” és el propi Matas? Si no ho és, per què comet el presumpte delicte d’entorpir a la labor de la justícia, alertant a corruptes i corruptores, donant crèdit a una cridada anònima d'un desconegut? Que em donin el telèfon del President del Govern perquè jo també li pugui fer unes quantes cridades anònimes. Realment, per què precisa la reunió amb el Fiscal General, per a, com diu, posar-se al servei de la justícia o per a entorpir-la sol·licitant informació que li permeti preparar l'estratègia defensiva dels seus protegits presumptament corruptes? Si és el primer, com ell afirma, per què comença per fer el segon amb el llançament d'aquesta alerta? Si és el primer, ja pot posar a la disposició de la justícia tot el que sap dels casos Mapau, Bitel, Santa Margalida, Ses Salines i els n alcaldes que van signar certificats falsos a gratcient, Blanca Iglesias, Aqua Màgica, La Real, Jaume Font,... i els centenars i centenars de casos que ell coneix i que no han transcendit als mitjans de comunicació.

    6 Clar, és que els PPobres es van prendre molt de debò això de crear il·lusions: La campanya del PP es basa en “crear il·lusions”. L'altre dia en Santa María, ciutat on viu Grande, president del Mallorca, gran creador d'il·lusions en forma d'un Mallorca campió i d'una Mallorca estil Manhatan (abans del 11S), vaig veure a la Consellera Castillo i un cartell en una cafeteria d'una senyora que deia: “Estic plena d'il·lusió” com “prenyada d'il·lusió” set mesos abans de les eleccions, una il·lusió setmesona. I a qui no li il·lusiona tenir els cotxes de l'alcalde d'Andratx (sense presó, clar), o tenir el títol de llicenciat en psicologia sense fer la carrera, o que els morts estimats ressuscitin, encara que només sigui per a anar a votar al PP? Per això fa temps que dic als votants honests (i ingenus. No es pot votar al PP sent honest i no sent ingenu) del PP que no votin al partit de la corrupció, que no votin al partit que ens dóna il·luses il·lusions, veritables miratges, en lloc de votar a opcions que ens ofereixin realitats positives de benestar i bona convivència. Però encara hi ha massa vots interessats, vots captius, i vots erronis (de qui es creuen votar la voluntat de Déu i voten al diable i el seu pecat).

    7 El codi ètic del PP  El codi ètic del PP, pel que diu Matas, ha de dir una mica així com: "Fes el que vulguis, tot val, però si delinqueixes i t'enxampen, noi l'has cagat, t'expulsarem (o, millor, tu mateix has de presentar la teva dimissió dient: "Sóc innocent, la justícia ho provarà, però presento la dimissió per a no danyar la imatge de la meva Administració i del meu Partit que tant estim"), per a donar una bona imatge ètica del Partit, no perquè ho hagis fet, sinó perquè t'hauran enxampat". Per altra banda, quan Matas i Rajoy diuen allò del codi ètic, es refereixen a un codi tàcit o a un escrit? En aquest últim cas que ho publiquin, per favor (però no que en facin un ara, ex-professo, a la corredissa).  

    Antoni Ramis Caldentey
    Psicòleg social
    Illes, 02-12-2006.

    .

    .

    .

    “El Mundo. El Dia de Baleares”
    sábado, 02 de diciembre de 2006

    'CASO ANDRATX' /

    Matas teme una ofensiva del fiscal contra otros 5 municipios del PP
    Una llamada anónima alerta al Govern de que la Policía «entrará» el martes en otros cinco ayuntamientos de las Islas / Matas pide una audiencia urgente con el fiscal general Cándido Conde-Pumpido
      

    Soy el primer culpable por no ver lo que sucedía»  En declaraciones a RNE, el president Matas aseguró anoche que él, como máximo responsable del PP en las islas, es el «primer culpable» del 'caso Andratx' por «no haber visto antes» lo que estaba ocurriendo en esta localidad.

    Asimismo, Matas se lamentó de haber designado a unas personas que representan al PP en instituciones como el Ayuntamiento de Andratx y haber «confiado» en ellas y, al hacerlo, no haber detectado antes la presunta trama de corrupción y haber actuado. Por la mañana, en rueda de prensa posterior al Consell de Govern, sin embargo, Matas defendió la respuesta del Govern, que definió como «contundente», con la dimisión «inmediata» de Hidalgo y «la asunción de responsabilidades».


    Semblen molt amics, molt companys. No semblen desconeguts,...

    .

    «Nuestro código ético nunca admitiría esta situación», aseveró el presidente del Ejecutivo. Por otro lado, fuentes de la Guardia Civil y del Tribunal Superior de Justicia de Baleares aseguraron ayer que ambos organismos no tienen «información oficial» sobre una posible intervención en cinco Ayuntamientos de las islas prevista para el próximo martes. En relación con la llamada anónima recibida ayer en el Consolat de Mar, fuentes del Instituto Armado aseguraron a Europa Press que no hay información oficial sobre dicha operación.

    .

    .

    “Diario de Mallorca”
    Sábado, 02 de diciembre de 2006 

    OPERACIÓN VORAMAR. POLÍTICA / EL EJECUTIVO, PENDIENTE DE LAS PRÓXIMAS ACTUACIONES JUDICIALES

    Matas alerta de una posible investigación en cinco municipios gobernados por el PPEl president da validez a una llamada anónima y pide información al fiscal general del Estado

    VIRGINIA EZA/EFE. PALMA.

    .

    El president del Govern, Jaume Matas, alertó ayer sobre una posible investigación en otros cinco ayuntamientos gobernados por el PP, después de que ayer por la mañana se recibiera una llamada anónima en el Consolat de Mar, sede del Govern, advirtiendo sobre estas posibles actuaciones de la Justicia que, según esta llamada, se producirían el martes.

    Matas dio la suficiente credibilidad a esta llamada anónima, al producirse después de que el PSIB dijera que la Justicia está investigando varios ayuntamientos, como para pedir al fiscal general del Estado, Cándido Conde-Pumpido, una audiencia "urgente" con el fin comprobar la veracidad de estas informaciones y ponerse "a disposición" de la Justicia, según explicó el president

    .

    .

    .

    .

    Altres artícles recents a l'Arc Mediterrani. 

    .
  • Corrupció a Mallorca
  • La provada inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca
  • Memòria Històrica
  • Manifest per a la Vida,...
  • A Mallorca s'aixeca la veda de detenció de la corrupció urbanística
  • L'obscura ansia del cor. MLC
  • L'AHC al capdavant de la defensa de les Illes
  • Ses Fontanelles, fotos de la passejada d'aquest dissabte
  • La poesia mallorquina del segle XX. Presentació dia 21 de novembre
  • A Flassaders: Associació de Professionals de la Gestió Cultural de les Illes Balears
  • Ses Fontanelles: basta ja de destrucció ecològica!
  • Aquest dissabte, passejada per les Fontanelles
  • Fernando Palazuelo, novament condemnat
  • Exposició de Mª Dolores Vázquez
  • Eleccions catalanes
  • .

    .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    La provada inoperÓncia de l'Assemblea DemocrÓtica de Mallorca

    satalaieta | 02 Desembre, 2006 16:08

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    La provada inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca

    Secció: Memòria Històrica

    Memòria històrica i lluita antifranquista

    .

    22 La provada inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca

    .

    Per Miquel López Crespí

    .
    Les diverses "instàncies unitàries" de les Illes -que no eren tals "instàncies unitàries", car no incloïen, per exemple, els trotsquistes illencs, els consellistes de l'OEC i les Plataformes i Comissions Obreres Anticapitalistes, la CNT o multitud de grups cristians antiburgesos- es dedicaven més que res a una feina de tipus intern o, les més actives, a fer rituals recollides de firmes. Eternes discussions bizantines parlant del sexe dels àngels però res d'efectiu en la mobilització del poble.
    El març de 1972, a Palma es va constituir una anomenada Taula Democràtica que pretenia lluitar per les llibertats polítiques. Més endavant, arran del diktat carrillista de constitució de les Juntes, es muntà un fantasmal organisme unitari dirigit per aquest partit. S'ha de tenir en compte que d'ençà la proclamació de la política de reconciliació nacional amb els vencedors de la guerra civil i l'abandonament de qualsevol relació amb el leninisme (ni que fos verbal), el PCE de Santiago Carrillo feia tot el que podia per controlar el moviment popular i escapçar-lo de qualsevol component veritablement anticapitalista i revolucionari.
    Anys endavant, amb l'acceptació de la monarquia reinstaurada pel general Franco i amb la negativa que la Constitució reconegués el dret d'autodeterminació de les nacions oprimides, quedava ben demostrat on volien arribar, de veritat, les preteses "instàncies unitàries" tutelades pels carrillistes. Un grup de pressió cultural, amb una certa transcendència pel que fa a la recollida de firmes per problemes puntuals (contra l'actuació de l'Ajuntament respecte al Parc del Mar) fou el conglomerat reunit entorn del nom Tramuntana.
    El grup estava composat en la primeria per persones com Josep Melià, Antoni Alemany, Carlos Usúa, Fèlix Pons, Antoni Tarabini, Lluís Matas, Ferran Porto, Manuel Mora (home d'honradesa fora mida), Ramon Esteban, Bartomeu Garí, Francesca Bosch, Miquel Rosselló i Pere Morey, entre d'altres.
    Tramuntana, com a grup d'opinió, decidí publicar una sèrie d'articles a Diario de Mallorca i, entre discussions internes, articles a la premsa i les recollides de firmes, passà a millor vida quan fou substituïda per la Junta Democràtica de Santiago Carrillo. El franquisme reciclat continuava endavant amb la seva ofensiva de reformar-se per a romandre en el poder. Josep Melià, aleshores mà dreta d'Adolfo Suárez, escrivia en el llibre ¿Qué es la reforma política? (La Gaya Ciencia, 1976): "Suárez ha comprendido perfectamente que su papel consiste en desbloquear el sistema constitucional franquista. En quitarle su rigidez, su carácter pétreo e inflexible. En hacer posible la redacción de un texto constitucional único, ajustado a las necesidades de una Monarquía constitucional" (Pag. 36).
    La reforma constitucional del règim, seguint la seva pròpia "legalitat" havia de ser aprovada pels pobles de l'Estat mitjançant un referèndum. En aquest referèndum es demanava si s'acceptava que fossin els mateixos franquistes reciclats qui dirigissin el procés de canvi polític. Indiscubtiblement l'oposició -de paraula- optava per l'abstenció. Però una abstenció dominada per una gran por. Por de que les accions decidides del poble treballador vers la llibertat i la independència dels pobles oprimits poguessin posar en qüestió les maniobres i pactes secrets en marxa.
    Es predicava a favor de l'abstenció, però no es portava endavant cap acció decidida i eficaç per a anar acabant amb la dictadura.
    Els revolucionaris, al contrari, exigíem un boicot actiu contra la maniobra antidemocràtica dels feixistes reformats. La batalla es va portar dins els fantasmals organismes unitaris i en el carrer. Partits d'esquerra -en aquella concreta conjuntura- que formaven part de l'ADM eren el PTE, el MCI i el PSAN. No hi era l'OEC, que no s'hi va voler integrar mai a causa de la manifesta inoperància política d'un organisme muntat exclusivament per a la simple discussió sense contacte amb l'ambient combatiu del carrer. La inutilitat absoluta de l'Assemblea Democràtica per a la lluita era prou coneguda a nivell de les Illes, i la premsa sovint se'n feia ressò. De cara d'anar unificant estratègies contra la maniobra de consolidació monàrquica, els partits més esquerrans integrats dins l'Assemblea de Mallorca denunciaren públicament la situació.
    El Diario de Mallorca, amb grans titulars a la pàgina 17 del dia 11 de desembre de 1976, i sota la signatura de la periodista Beatriz Iraburu, escrivia: "Inoperancia de la Asamblea Democrática de Mallorca. PSAN, PTE, MCI y OICE unen sus estrategias de cara al referéndum". Després explicava: "La última vez que la Asamblea Democrática de Mallorca consiguió reunir al menos a los representantes de los dos tercios de los grupos integrados en ella -lo cual significaba tener quorum y poder tomar decisiones-, prefiguró lo que iba a ser su campaña ante el referéndum. Luego, el aburrimiento, la inercia o los intereses de partido hicieron que aquella campaña cayera en el olvido, incluso por algunos de los grupos que la habían propugnado". "La Asamblea Democrática de Mallorca no ha adoptado ninguna postura conjunta de cara al referéndum y, si la han adoptado, el hombre de la calle no se ha dado cuenta. ¿Qué hay de aquellos actos públicos que decidieron celebrar? A seis días del referéndum, podemos asegurar que la ADM no tiene nada previsto".
    Més endavant la mateixa informació continuava explicant: "PSAN, PTE, MCI y OICE seguirán una estrategia común de cara al referéndum" i analitzava l'enèrgica resolució d'aquests partits davant la inactivitat de l'Assemblea: "El PSAN explicó que por primera vez, una serie de partidos de izquierda coinciden en proponer juntos una protesta enérgica por los represaliados que ahora están en la prisión de Palma, así como una campaña activa para defender la abstención en el referéndum. 'Para estos partidos, el referéndum no es más que una maniobra del Gobierno para dar continuidad al régimen y poder mantener sus mismas estructuras variándolas un mínimo. Señalaron también que existe una contradicción entre hablar de democracia como lo hace el Gobierno y no dar oportunidad a todos los partidos a que se expresen libremente. Los grupos políticos que tienen una línea revolucionaria y obrera están siendo perseguidos; y si queremos una prueba, ahí está el hecho de que dos de los cuatro partidos que convocaron la rueda de prensa tengan militantes en prisión". "El PSAN dijo también que, desde hace un mes, la Asamblea Democrática de Mallorca es un organismo muerto, un organismo que no funciona".
    La crítica de l'esquerra a la provada inutilitat de l'ADM continuava en aquests termes: "Dado que la ADM ha hecho un 'boicot tácito' a la campaña pro-abstención al referéndum, el PSAN, el PTE, el MCI y la OICE han decidido hacer la campaña por su cuenta: como primer paso, han solicitado del Gobierno Civil autorización para celebrar el día 14, a las 7,30 de la tarde en la Plaza de España, una concentración pacífica en la que se hablará de la necesidad de una amnistía total y de la abstención en el referéndum. Además, van a editar cincuenta mil hojas defendiendo la postura abstencionista que serán repartidas directamente a los sectores populares. El representante del MCI dijo que `vamos a tomar la palabra al Gobierno y vamos a informar al pueblo'".
    Per aquelles mateixes setmanes del mes de desembre de 1976, al costat de les accions conjuntes entre PSAN, PTE, MCI i OEC (els trotsquistes del PORE, els anarquistes, munió de revolucionaris independents feien també tot el que podien contra la maniobra continuista del règim), el PCE (ml), de tendència pro-albanesa, feia sentir la seva veu amb una octaveta repartida essencialment per hotels de s'Arenal, Sont Gotleu, s'Indioteria, Son Cladera i centre de Palma, que deia: "EL REFERENDUM DEL PUCHERAZO' La llamada Coordinación Democrática compuesta por fascistas notorios, ex-ministros franquistas, carlistas, socialistas de etiqueta y de salón, carrillistas y su séquito de oportunistas, pretenden estar negociando con el Gobierno las condiciones del referéndum y sobre las proyectadas elecciones legislativas. Una vez más, reaccionarios y oportunistas tratan de dar gato por liebre al pueblo. Nunca se ha visto en ningún momento ni lugar, negociar sin contar con fuerza real para ello. Y ¿qué fuerza tiene esa oposición que negocia con una Monarquía fascista, aferrada al poder, apoyada por los yanquis y por toda la reacción mundial? El único sector de ella que en realidad tiene fuerza concreta es el de los Ruiz Giménez, García Trevijano, etc., que cuentan con sus bienes de miles de millones, con sus múltiples relaciones en las altas esferas de la economía y la política del régimen del que nunca han dejado de formar parte. Pero los Santiago Carrillo, los Felipe González, y la morralla de comparsas circunstanciales, sólo tienen la fuerza del tiempo que dure el engaño por su parte ante las masas que pretenden controlar".
    Finalment, el full dels comunistes-estalinistes del PCE (ml) finia amb aquestes consignes: "BOICOT ACTIVO CONTRA EL REFERÉNDUM, MOVILIZACIÓN DE TODO EL PUEBLO CONTRA EL MISMO, LUCHA SIN CUARTEL POR TODOS LOS MEDIOS CONTRA LA MONARQUÍA FASCISTA, CONTRA LA DOMINACIÓN YANQUI".
    Les diverses provatures culturals i polítiques d'aquests "organismes unitaris" començaren a fer aigua quan el règim, després de la mort del dictador, orientat i aconsellat pel Departament d'Estat nord-americà, anà avançant fermament en el camí de la reforma.
    El dimarts 15 de març de 1977, els diaris i tots els mitjans d'informació al servei de la maniobra de consolidació monàrquica i capitalista informaven que: "A Madrid, sota la presidència d'Adolfo Suárez, s'ha reunit el Consell de Ministres en el palau de la Moncloa. El govern, en compliment del mandat contingut en la llei fonamental per a la reforma política, ha aprovat un decret-llei en què es contenen les normes electorals que han de regular les primeres eleccions per a les futures corts espanyoles".
    La llei electoral, feta a imatge dels franquistes i sense quasi cap tipus d'oposició dels falsos rupturistes (especialment PSOE, PCE, Pujol, PNB, etc, etc), fou publicada en el BOE de Madrid, número 70, del 23-III-77.
    Les regles del joc de la futura democràcia -la llei electoral- les feien els hereus de Franco amb l'aprovació tàcita de PCE, PSOE i els partits burgesos. Més endavant s'ha sabut que la redactaren a porta tancada Adolfo Suárez (UDPE), Alfonso Osorio (UDE), Landelino Lavilla (UDE), Ignacio García (UDPE) i Rodolfo Martín Villa (del SEU), tots cinc homes provinents del règim franquista, dos demòcrata-cristians col× laboracionistes i dos del Movimiento.
    En la carrera vers la legalització, foren deixats de banda i venuts pel plat de llenties de les possibles poltrones, els partits maoistes i marxista-leninistes que participaven tant a la Junta Democràtica carrillista com la Plataforma Democrática del PSOE. MC, PTE, ORT i OCE(BR), entre altres, foren abandonats a llur sort i s'hagueren de presentar a les eleccions amagats rere diversos tipus d'Agrupacions d'Electors. OEC no participava en la Junta ni en cap altra fantasmada semblant. No ens vengué de nou la nova traïció a la causa popular. Pel juny de l977 ens presentàvem a les eleccions (més que res per a denunciar les mancances democràtiques de la reforma i fer propaganda del socialisme consellista) amb el nom de Front de Treballadors. Aquesta oposició moderada, que al final no volia ni la República ni molt manco el socialisme, es va veure burlada pels franquistes reciclats que, implacablement, anaven dirigint la reforma del règim. Tots els condicionants imposats per les corts franquistes serien integrats en el text final aparegut en el BOE. Josep Maria Puig Salellas escrivia: "AP ha obtingut una llei electoral netament favorable, inclinada cap a les zones rurals i conservadores, en detriment de les urbanes i ideològicament més obertes".
    Teníem doncs, amb el vist-i-plau de Carrillo, González, Pujol, el PNB i tots els centres de poder internacionals que els donaven suport, una monarquia segons la voluntat de Franco i unes eleccions segons l'esperit de Franco.
    El sistema electoral seria el de representació proporcional amb llistes bloquejades i tancades, la presentació de les quals es reservava als partits i federacions constituïts d'acord amb les normes reguladores del dret d'associació política, a les coalicions i a candidatures independents.Recentment, Lluís M. Xirinacs, en l'obra citada, La traïda dels líders (II), publicat per Llibres del Segle, explica a les clares les mancances democràtiques d'aquesta llei electoral enllestida pels franquistes que volien perpetuar-se en el poder amb unes altres camises que no fossin les blaves. Diu Xirinacs (pàgs. 207-208): "Els candidats esdevenien presoners dels comitès centrals dels pocs partits guanyadors. Només calia a Suárez coaccionar aquests pocs partits. Només hi podrien participar els partits legalitzats per les autoritats judicials encara franquistes. Per a la distribució dels escons se seguiria la coneguda regla d'Hont, un altre atac a la democràcia que exclou els partits petits, evita la renovació dels partits en les Corts, impedeix que el petit pugui créixer (falta de respecte a les minories), perquè exigeix, si més no, el tres per cent dels vots emesos en la circumscripció, i reparteix els escons desigualment segons els vots obtinguts, talment que el meu vot a un partit pot anar a un partit totalment oposat al meu. La distribució d'espais televisius farà que la limitació de les intervencions dels partits de les nacionalitats pugui tenir com a conseqüència que els partits estatals els ofeguin.'S'imposà un senat retrògrad i conservador, que ni serviria de `cambra de les autonomies', cosa que es criticaria en el futur. La circumscripció era la província, amb total falta de respecte a les demarcacions pròpies de cada nació de l'Estat. Dominaven numèricament les províncies conservadores. En totes aquelles amb un nombre d'escons inferior a sis el sistema esdevenia majoritari amb avantatge per al caciquisme local en zones encara amb molta mentalitat agrària tradicionalista. Se subvencionava la campanya amb diners de l'Estat només si es guanyava escó. Calia, doncs, avançar els diners i, si no es guanyava, carregar amb un deute que impedia successives representacions. En canvi, els guanyadors sempre es podrien mantenir en el poder. L'aportació de diners privats no era prohibida. Guanyaria el més ric o el que disposés d'amistats més riques. Les estadístiques ho corroborarien".I la farsa continuava...
    Memòria Històrica
    © Miquel López Crespí
    © Arc46, grup de comunicació
    .
    22 La provada inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca

    Desembre de 2006

    .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Mem˛ria Hist˛rica

    satalaieta | 29 Novembre, 2006 23:20

    Associació Humanista de Comunicació 
    Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
    Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

    Memòria Històrica
    Secció, col·laboració especial de Miquel López Crespí

    Arc-46, grup de comunicació comença una nova secció, dedicada a recordar la nostra història, les nostres arrels, que condiciona el nostre present i el nostre futur, “Memòria Històrica”. Els escrits d’aquesta secció poden realitzar la funció de recordar, qui ho coneixia, i conèixer qui no ho coneixia, una sèrie de fets, molts d’ells vertader tabú de l’organització social, que han estat amagats, prohibits o deformats, escrits no amb la intenció de revengismes, sinó amb la de permetre aflorar la veritat objectiva dels fets, que permetin fer justícia a qui els varen sofrir injustament, al temps de rendir homenatge i restitució moral a totes les víctimes de la ignomínia. Hem ofert aquest espai, sol·licitant aquest tipus de col·laboració, a molts d’amics i amigues. Per unes o altres raons, cap d’ells/es ens ha enviat cap col·laboració. I, finalment, tenim la sort de que hagi estat el prolífic i més guardonat d’Espanya escriptor nostro (de Sa Pobla) Miquel López Crespí qui s’hagi posat al davant d’aquesta funció, per la qual cosa estam molt contents i li estam molt agraïts. La intenció és publicar un escrit mensual sobre “Històries de la Transició” de Miquel López Crespí. Tots estau convidats a fer els comentaris adients als distints escrits. Igualment, si hi ha qui creu tenir “altres veritats” distintes a les que anem publicant, està convidat a contar-les a aquesta secció.

    Antoni Ramis Caldentey
    Psicòleg Social

    Coordinador de l’Arc-46, grup de comunicació
    1 de març (dia de les Illes Balears) de 2005 (any de l’Educació)

    Històries de la Transició. Miquel López Crespí

    1 El maquis antifranquista I . Març de 2005

    2 El maquis antifranquista II. El "cas" de Camorera. Abril de 2005

    3 Recuperar la memòria de l'esquerra: el Bloc Obrer i Camperol (BOC) i el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) Maig de 2005

    4 L'assassinat d'Andreu Nin i de Camilo Berneri Juny 2005

    5 Comença la Transició: L'atemptat contra Carrero Blanco Juliol 2005

    6 La lluita de classes dels anys 70 Agost 2005

    7 La transició i la memòria de la Revolució d'Octubre: El FLP, l'OICE (OEC), la LRC. Setembre de 2005

    8 El Primer de Maig en els anys seixanta i setanta. Octubre de 2005

    9 Un informe secret: La debilitat del PCE en els anys seixanta. Novembre de 2005

    10 La lluita anticapitalista i antiimperialista dels anys 60 i 70. Desembre de 2005

    11 Els darrers assassinats de la dictadura franquista (septembre de 1975). Gener de 2006

    12 1976-77: els franquistes i la burgesia dirigeixen el procés de reforma. Febrer de 2006

    13 Any 1976: punt àlgid de la lluita popular contra la dictadura. Març de 2006

    14 La premsa comunista (OEC). Paper del PSOE i del PCE en temps de la transició. Abril de 2006

    15 Les Comissions Obreres Anticapitalistes (COA) Maig de 2006

    16 Sindicalisme i transició: Consells Obrers i democràcia obrera enfront sindicalisme reformista. Juny de 2006

    17 La consolidació de la divisió sindical Juliol de 2006

    18 La transició i la legalització del PCE . Agost de 2006

    19 La transició i el Pacte Social de la Moncloa (I) Setembre de 2006 

    20 El Pacte Social de la Moncloa (II) Octubre de 2006

    21 1978: la campanya contra el leninisme (el IX Congrés del PCE)  Novembre 2006

    22 La provada inoperància de l'Assemblea Democràtica de Mallorca  Desembre de 2006

    23 L'Assemblea Democràtica de Mallorca no vol lluitar per la llibertat dels presos polítics. Gener de 2007 

    24 Les eleccions del 15-J i els comunistes de les Illes (OEC). Febrer de 2007

    25 La lluita per l'autodeterminació i la república en temps de la transició. Març de 2007  

    26 La transició i el procés autonòmic a les Illes (I) . Abril de 2007

    27 La transició i l'inici del procés autonòmic a les Illes (i II). Maig de 2007

    28 La transició i el procés autonòmic a les Illes (I). Juny de 2007

    29 La transició i el procés autonòmic a les Illes (II) Juliol de 2007

    30 La repressió feixista contra l'esquerra revolucionària: detencions i tortures Agost de 2007

    31 El PSM l'any 1978: per l'autodeterminació i el socialisme  Setembre de 2007

    .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen
    «Anterior   1 2 3 ... 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 ... 35 36 37  SegŘent»
     
    Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
    Powered by LifeType - Design by BalearWeb