Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Publicat el n º 4 de la Revista "Humanistes"

satalaieta | 12 Maig, 2012 07:02


Publicat el n º 4 de la Revista "Humanistes"

En el següent enllaç tens aquesta publicació:

http://archumanista.arc46.com/revista/Humanistas04.pdf  (castellà)

http://archumanista.arc46.com/revista/Humanistes04.pdf  (català)

Aquest nombre té el següent Contingut:

01 La societat ha canviat
      Magda Galiana

02 Jacinto Convit, experiències de vida humaniste
      Presentació de Carlos Rangel

03 Conflictes, una perspectiva més humana
      Sandra Gallego

04 Mantingues la calma
      Marc Masmiquel

05 Cap a una ment col·lectiva
      Alberto Fraile

06 Hi ha alternatives
     Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón

Igualment pots accedir als números anteriors a:

http://archumanista.arc46.com/revista/

Feliç lectura, feliç aplicació i no t'oblidis de comunicar-ho als teus familiars, amics i coneguts humanistes (aquells per a qui la persona té més importància que incrementar els capitals sense límit)
.

No al tancament dels hospitals de Caubet i la Sang. Documents

satalaieta | 11 Maig, 2012 00:09


Hospital de Caubet (Joan March)
¿Compren ara per què  el PP vol privatitzar aquest hospital públic?


No al tancament dels hospitals de Caubet i la Sang. Documents:

Català:

Castellano:


Veure història i imatges de l'hospital de Caubet
http://www.canverga.com/obras/hospitaljuanmarch/body.html

Arc46.com: Tornar a començar

satalaieta | 09 Maig, 2012 15:54



A la tercera va la vençuda

Esperem que sí, encara que l'increment extraordinari de la competència, més del 10.000 per 1, fa que les visites s'hagin reduït fins gairebé només un 5% de les que teníem en els millors moments. La primera etapa, 1998-2003, va començar en els servidors de eresmas i terra i va continuar en MallorcaWeb i BalearWeb, arribant a gairebé un milió de visites en el conjunt dels webs, la segona, de 2003 a 2012 en les esmentades MallorcaWeb i BalearWeb supera just el milió de visites entre els dos principals webs, 275.400 a l'Arc Mediterrani en català i 777.700 en l'Arco Atlàntico en castellà.


Aquesta tercera etapa, 2012 - Déu proveirà fins quan, comença en el domini i web
arc46.com. Us recomano que ho recordeu perquè és fàcil de memoritzar i vos dóna accés directe a sis webs directes d'àmplia informació que poden resultar d'ample utilitat:

- El mateix arc46.com, com de comunicació i de comercial (l'únic dels sis):
arc46.arc46.com

- Arc Mediterrani:
arc46.arc46.com

- Arc Mediterrani:
arcoatlantico.arc46.com

- Associació Humanista de Comunicació:
  
archumanista.arc46.com

- Illes Balears Plus:
illesbalearsplus.org

- Escolaeb10.org:
escolaweb10.org

Espero poder comunicar-me amb tu des de qualsevol d'ells.

Aprofito l'ocasió d'aquesta presentació per agrair a Elena Vera i a tot l'equip de MallorcaWeb i BalearWeb aquests llargs anys, més de nou, d'allotjament i ajuda tècnica, i amistat, en el seu servidor.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
.

La política de retalls socials de Rajoy...

satalaieta | 07 Maig, 2012 08:11

... i de tots els sistemes capitalistes.

Per què necessitem fer tantes retallades que impliquen el nostre empobriment?:
Per a pagar el deute públic.
Però, com s'ha generat aquest immens deute públic que obliga a no pagar serveis socials, acomiadar treballadors, tancar hospitals, reduir pressupostos per a educació, sanitat i serveis socials?
Demana-li a Rajoy i als seus amics titellaires dels mercats que, al seu torn, són titellaires dels governs que, al seu torn, són els nostres titellaires: nosaltres som les teresetes finals dels titellaires primers: els especuladors capitalistes que s'enriqueixen empobrint-nos a nosaltres.

Com solucionar aquest problema?

1 Que cada un, particular, pagui el seu deute. Si no pot se li embarguen els seus béns i, si n’és el cas, se’l du a la presó.

2 Que les Administracions no dediquin ni un sol euro públic a rescatar deute privat.
(Ahir mateix s'anunciava que el govern de Rajoy anava a injectar moltíssims milions d'euros públics a Bankia (banc privat), a fons perdut per reflotar la seva capacitat econòmica i creditícia. El president de Bankia és Rodrigo Rato, familiar d'Aznar i posat en Bankia, a dit, per Esperanza Aguirre i Ruiz Gallardón. Rato guanya tant com 400 treballadors amb sou mínim inter professional. Però, no diu el Govern que ha de fer aquestes retallades tan agressives perquè no hi ha diners a les arques públiques de l'Administració?)
3 Que la resta de deute públic (el necessari per atendre les necessitats socials) es retorni amb l'únic interès, positiu o negatiu, de l'IPC.

Com converteixen el seu deute privat en el nostre deute públic?:

http://dai.ly/hWZMwj
 

L'Obra de la República a Felanitx

satalaieta | 15 Abril, 2012 09:41


L'Obra de la República a Felanitx

És una petita publicació que va presentar, en el seu moment, l'Ajuntament republicà de Felanitx en la qual presentava les obres que havia desenvolupat al municipi.

Me la va passar Pere Carrió que la tenia obsequi d'Arnau Amer. Igualment l'arquitecte Jaume Mayol, autor del llibre: "Les construccions escolars de Guillem Forteza Pinya", em va dir que l'havia vist entre els documents de l'arxiu particular de Mn. Pere Xamena de Felanitx.

Podeu veure i llegir la petita obra, directament per Internet, a:

http://issuu.com/archumanista/docs/lobradelarepublicaafelanitx

O, si ho prefereix, pot baixar, imprimir-la i tenir-la en paper, a l'estil de l'original, a:

http://es.scribd.com/doc/88560710/L-Obra-de-la-Republica-a-Felanitx-Din-A5


Per a això ha d'imprimir les 8 pàgines en fulls Din A4 a doble cara. Un cop fet, doblar els 4 fulls per la meitat i grapar el conjunt pel llom extern.
.

Alguns enllaços humanistes interessants

satalaieta | 15 Abril, 2012 09:38

.

Enllaços humanistes interessants:

- Publicacions de l’AHC:
http://issuu.com/archumanista/

- L’Obra de la República a Felanitx
http://issuu.com/archumanista/docs/lobradelarepublicaafelanitx

- Dies i coses nº 147
http://issuu.com/diesicoses/docs/147_petita

- Blog de "Amics de les Escoles":
http://amicsescoles.blogspot.com

- Documents de “Amics de les Escoles”
http://es.scribd.com/amicsescoles/collections 
.

El que cal dir. Günter Grass

satalaieta | 04 Abril, 2012 21:33


El que cal dir. Günter Grass

El País. 04-04-2012
http://internacional.elpais.com/internacional/2012/04/03/actualidad/1333466515_731955.html

Per què guardo silenci, massa temps,
sobre el que és manifest i s'utilitzava
en jocs de guerra que en el seu final, supervivents,
només acabam com notes a peu de pàgina.
És el suposat dret a un atac preventiu
el que podria exterminar al poble iranià,
subjugat i conduït al goig organitzat
per un fanfarró,
perquè en la seva jurisdicció se sospita
la fabricació d'una bomba atòmica.
Però per què em prohibeixo nomenar
a aquest altre país on
des de fa anys -encara mantingut en secret-
es disposa d'un creixent potencial nuclear,
fora de control, ja que
és inaccessible a tota inspecció?
El silenci general sobre aquest fet,
al qual s'ha sotmès el meu propi silenci,
ho sento com costosa mentida
i coacció que amenaça castigar
mentre no es respecta;
"Antisemitisme" es diu la condemna.
Ara, però, perquè el meu país,
assolit i cridat a capítol una i altra vegada
per crims molt propis
sense comparació alguna,
de nou i de forma rutinària, encara que
seguida qualificada de reparació,
va a lliurar a Israel un altre submarí especialitzat
en dirigir ogives aniquiladoras
cap a on no s'ha provat
l'existència d'una sola bomba,
encara que es vulgui aportar com a prova la por...
dic el que cal dir.
Per què he callat fins ara?
Perquè creia que el meu origen,
marcat per un estigma inesborrable,
em prohibia atribuir aquest fet, com a evident,
al país d'Israel, al qual estic unit
i vull continuar estant.
Per què només ara ho dic,
envellit i amb la meva última tinta:
Israel, potència nuclear, posa en perill
una pau mundial ja de per si trencadissa?
Perquè cal dir
el que demà podria ser massa tard,
i perquè -prou incriminats com alemanys-
podríem ser còmplices d'un crim
que és previsible, pel que la nostra part de culpa
no podria extingir
amb cap de les excuses habituals.
Ho admeto: no segueixo callant
perquè estic fart
de la hipocresia d'Occident; cal esperar a més
que molts s'alliberin del silenci, exigeixin
al causant d'aquest perill visible que renunciï
l'ús de la força i insisteixin també
en què els governs dels dos països permetin
el control permanent i sense traves
per una instància internacional
del potencial nuclear israelià
i de les instal·lacions nuclears iranianes.
Només així podrem ajudar a tots, israelians i palestins,
més encara, a tots els éssers humans que en aquesta regió
ocupada per la demència
viuen enemistats braç a braç,
odiant mútuament,
i en definitiva també ajudar-nos.

El text original en alemany es publica avui al diari Süddeutsche Zeitung.
.

Avui, 25-03-2012, manifestació en favor de la nostra llengua

satalaieta | 24 Març, 2012 23:33

  
Aquest diumenge 25 març 2012 tindrà lloc a Palma (Mallorca. Illes Balears), a partir de les 18 hores, una important manifestació en defensa de la llengua pròpia de les Illes Balears, el català. Llengua que és sistemàticament atacada per alguns dels seus propis fills, com és el cas dels membres del Govern del PP, així com alguns membres del mateix partit del Parlament i d'Institucions com el Consell, Ajuntament de Palma,... i els votants i simpatitzants més ultres d'aquest partit (PP) inconscients, o conscients, del seu parricidi lingüístic. Ai d'aquells que ataquen, agredeixen, o fins i tot maten als seus propis pares! Aquest és el cas de l'actual Govern de Pepe Ramón Bauzá, dofí del condemnat Jaume Matas, del castellanoparlant monolingüe conseller de Turisme Carlos Delgado i del portaveu del mateix Govern el conseller d'Educació Rafael Bosch, en altre temps defensor de la nostra llengua, professor del president del Govern i moderat i que, actualment, per a poder mantenir els seus dos importants càrrecs, ha invertit aquestes tres virtuts.
.
La manifestació porta per lema: "sí a la nostra llengua". Surt de la Plaça d'Espanya, a les 18 hores.
.
Té previst baixar pel carrer dels Oms, la Rambla, el carrer de la Riera, el carrer Unió, el Born, el carrer d'Antoni Maura i el passeig de Sagrera i arribarà, finalment, al Consolat de la Mar, seu del Govern de les Illes Balears.
.
Està previst que, a més de la gent de Palma, participin ciutadans de diversos pobles de Mallorca: Camps, Esporles, Campanet, Muro, Santa Margalida, Valldemossa, Felanitx, Manacor, Petra i Alcúdia.
.
L'Obra Cultural Balear encapçala un conjunt d'entitats culturals convocants de la manifestació. Jaume Mateu, president de l'OCB, diu que aquesta manifestació ha de ser "l'inici un intens, actiu i llarg camí a favor de la defensa del català”.
.
Camí que ja va iniciar l'últim dia del mes passat, febrer, Jaume Bonet, membre de la directiva de l'associació "Jubilats per Mallorca", mitjançant una vaga de fam en protesta pels atacs que infligeix el Govern de les Illes Balears a la llengua pròpia. Quan se li pregunta si no li sembla molt radical la seva acció de defensa de la llengua respon que el que és radical, ultra diria jo, és el conjunt de mesures que pren el Govern en contra de la nostra llengua.
.
.
El català és la llengua pròpia de les Illes Balears des de la conquesta catalana de Mallorca per part del rei Jaume I de la corona d'Aragó en 1229 i la posterior concessió, el 1230, de la "Carta de Franquesa".
.
Les institucions i la llengua catalana, com a pròpia i primera de les illes Balears, es van mantenir fins a la victòria de Felip V que amb el "Decret de Nova Planta (1715)", va abolir les institucions pròpies de les Illes Balears i va començar una introducció autoritària de la llengua castellana, primer atac a la llengua pròpia.
.
L'Espanya centralista de 1812 a 1978 que aspirava a transformar-se en un estat unitari a imitació de França va sotmetre a les illes Balears a una institució centralista d'una Espanya unitària. La llengua catalana va ser exclosa de l'administració pública, de l'ensenyament, del notariat i de la vida comercial. Amb la II República (1931) es va intentar aprovar un Estatut d'autonomia de les Illes Balears. La Dictadura de Franco (1936-1975) va significar l'enduriment centralista polític i de la persecució de la llengua catalana a les Illes Balears.
.
Tanmateix, la restauració democràtica, exemplificada en la Constitució Espanyola (1978) va suposar la creació de l'Espanya plural de "les Autonomies" i, amb ella, la recuperació del respecte del català com a llengua pròpia de les illes Balears, especialment des de 1983 amb l’aprovació de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears que concreta les institucions del Parlament i Els Consells Insulars de cada illa, així com reconeix el català en pla d'igualtat amb l'altra llengua oficial (el castellà comú a totes les autonomies de l'Estat).
.
L'Estatut de les Illes Balears, així com la llei orgànica de "Normalització Lingüística" van ser aprovats per unanimitat, fins i tot amb els vots del Partit Popular.
.
Per contra, el Govern del PP de Pepe Ramón Bauzá, sorgit de les últimes eleccions autonòmiques, s'ha caracteritzat per un atac frontal i dur a la ciutadania mitjana de les Illes Balears incrementant els impagaments a proveïdors el que ha incrementat l'atur; i encarint sanitat, educació i impostos directes i indirectes, reducció de situacions de benestar social, cultura, ecologia i medi ambient, així com per l'atac frontal a la llengua pròpia, especialment mitjançant la "llei de la funció pública", llei aprovada exclusivament amb els vots de la majoria absoluta (sempre he dit, i em reafirmo, que les majories absolutes són dictadures) d'un únic partit, el PP, llei que subordina la llengua pròpia de les Illes a la llengua oficial de l'Estat espanyol, incomplint tant l'Estatut com la llei de Normalització Lingüística, que obliguen a que cap de les dues estigui, a nivell oficial, per sobre de l'altra i al coneixement d'ambdues per part dels treballadors públics i d'atenció al públic, mentre que aquesta nova llei del Govern permet que els funcionaris i treballadors públics desconeguin la llengua de la ciutadania de les Illes Balears. És una llei il·legal (per no respectar ni la llei de Normalització Lingüística ni l’Estatut, aquest llei de rang superior) neofranquista que pretén, a la llarga, juntament amb altres mesures (castellanització de la ràdio i televisió balears, castellanització de l'escolarització, ...) acabar amb el català com a llengua pròpia.
.
http://dbalears.cat/actualitat/balears/l-ocb-vol-convertir-la-manifestacio-de-diumenge-en-una-festa-per-la-llengua.html
.
http://www.youtube.com/watch?v=1vrsK6LhlLE
.
.

Presentació del llibre: "L’arquitectura escolar de Guillem Forteza Pinya"

satalaieta | 08 Març, 2012 23:47

.
.
Presentació del llibre:
.
L’institut d’Estudis Baleàrics i Lleonard Muntaner, Editor, es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre:
.
L’arquitectura escolar de Guillem Forteza Pinya 
Societat, cultura i política a la Mallorca de començament del segle XX
Original de Jaume Mayol Amengual
.
L'acte tindrà lloc dimecres dia 14 de març de 2012, a les 19.30 h a l’aula 1 del Centre de Cultura “SA NOSTRA” (carrer de la Concepció, 12, de Palma).
.
Hi intervindran: Josep Quetglas, arquitecte; Catalina Cantarellas, historiadora de l’art; Jaume Oliver, pedagog; Cristòfol Vidal, director de l’IEB i Jaume Mayol, arquitecte i autor del llibre. Tancarà l’acte: Rafel Bosch, conseller d’Educació, Cultura i Universitats i president de l’IEB. Moderarà l’acte Lleonard Muntaner, editor.
...............................................................
.
Guillem Forteza Vist per Jaume Mayol:
.
“Guillem Forteza estudia a l’escola de Barcelona i acaba la carrera a finals de l’any 1917. La seva condició d’arquitecte frontissa (entre els arquitectes anteriors a 1906 i posteriors a 1919) ens ajuda a entendre el procés de transformació que sofreix l’arquitectura mallorquina entre els anys vint i trenta del segle passat. Guillem Forteza neix al 1892, es titula al 1917 i mor al 1943.
.
La seva etapa professional es condensa en un quart de segle, que coincideix amb el període més intens de la recent història de l’arquitectura. De tota la seva polièdrica biografia professional destaca un fet: el 1921 és nomenat Arquitecte Director de Construccions Escolars de l’Estat a Balears. Aquest càrrec dóna peu a més d’un centenar de projectes escolars, compresos entre 1921 i 1940. S’analitzen aquests projectes un a un, per entendre, des de dins, els mecanismes projectuals de cada proposta. En podem distingir dos models: En primer lloc, veiem escoles tradicionals, regionals. Són de planta simètrica, de volumetria compacte i organització centrípeta. S’organitzen les aules al voltant d’un pati, entès com una aula més a l’aire lliure. Aquest pati és hereu de la tradició arquitectònica local i solució a temes pedagògics i higiènics. En segon lloc, en l’obra de Forteza, es distingeixen els grups escolars clarament lligats al moviment modern. Són de planta asimètrica, de volumetria dispersa i d’organització centrífuga...”
Jaume Mayol
.
Jaume Mayol:
.
Jaume Mayol (Montuïri, 1976) es va llicenciar en arquitectura (UPC, 2000) i es va doctorar (UPC, 2010) amb la tesi "L'Arquitectura Escolar de Guillem Forteza, 1917-1943", distingida amb el Premi Lluís Domènech i Montaner 2011, convocat per l'Institut d'Estudis Catalans. Reivindica una arquitectura creativa, capaç de renovar a partir del coneixement del passat i del propi entorn geogràfic i cultural. D'aquí el seu interès per Guillem Forteza (Palma, 1892-1943).
Llorenç Capella. Brisas.
Guillem Forteza vist per Jaume Mayol:
.
La Almudaina. Guillem Forteza El arquitecto que pensó el siglo XX
http://medias.diariodemallorca.es/suplementos/2012-03-11_SUP_2012-03-04_23_03_53_almudaina.pdf  
.
Les Escoles d’Eivissa de Guillem Forteza
http://blog.diariodeibiza.es/lamiranda/2010/06/04/las-escuelas-pitiusas-de-guillem-forteza/  
.
Les escoles de Guillem Forteza. Brisas
https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=explorer&chrome=true&srcid=1sw4T8jXIKuZ5C5UHuAC0yXIsFOi7RA1XpeWlLiuBQM4oW958L-uAnaw6pyoq&hl=en  
.
La tesi de Jaume Mayol. Trobada a un escrit del blog “Alta Mar” de Fabián Montojo:
http://fabian.balearweb.net/post/108514
.

Noltrostambé podem superar la crisi com fa Islandia

satalaieta | 27 Febrer, 2012 19:12

.
Islàndia supera la crisi: triplicarà el seu creixement el 2012
.
Serem capaços nosaltres de fer el mateix?
Rebut, per correu electrònic, de Toña Serra.
.
Islàndia triplicarà el seu creixement el 2012 després empresonar polítics i banquers.
Xavier Moret
.
Islàndia va aconseguir acabar amb un govern corrupte i paràsit. Va tancar als responsables de la crisi financera a la presó. Va començar a redactar una nova Constitució feta per ells i per a ells. I avui, gràcies a la mobilització, serà el país més pròsper d'un occident sotmès a una tenaç crisi del deute. És la ciutadania islandesa, la revolta el 2008 va ser silenciada a Europa per por que molts prenguessin nota. Però ho van aconseguir, gràcies a la força de tota una nació, el que va començar sent crisi es va convertir en oportunitat. Una oportunitat que els moviments altermundistes han observat amb atenció i l'han posat com a model realista a seguir.
.
Des d'En Positiu, considerem que la història d'Islàndia és una de les més bones notícies dels temps que corren. Sobretot després de saber que segons les previsions de la Comissió Europea, aquest país del nord atlàntic, tancarà el 2011 amb un creixement del 2,1% i que el 2012, aquest creixement serà del 1,5%, una xifra que supera el triple que la dels països de la zona euro. La tendència al creixement augmentarà fins i tot el 2013, quan està previst que arribi al 2,7%. Els analistes asseveren que l'economia islandesa continua mostrant símptomes de desequilibri. I que la incertesa segueix present en els mercats. No obstant això, ha tornat a generar ocupació i el deute públic ha anat disminuint de forma palpable.
.
Aquest petit país del perifèric àrtic va rebutjar rescatar els bancs. Els va deixar caure i va aplicar la justícia sobre els qui havien provocat certs daltabaixos i excessos financers. Els matisos de la història islandesa dels últims anys són múltiples. Tot i transcendir part dels resultats que tot el moviment social ha aconseguit, poc s'ha parlat de l'esforç que aquest poble ha realitzat. Del límit que van arribar amb la crisi i de les múltiples batalles que encara estan per resoldre. No obstant això, el que és digne d'esment és la història que parla d'un poble capaç de començar a escriure el seu propi futur, sense quedar a mercè del que es decideixi en despatxos allunyats de la realitat ciutadana. I encara que segueix existint forats per omplir i foscos per il·luminar.
.
La revolta islandesa no ha causat altres víctimes que els polítics i els homes de finances. No ha abocat cap gota de sang. No ha estat tan cridanera com les de la Primavera Àrab. Ni tan sols ha tingut rastre de mediàtica, ja que els mitjans han passat per sobre de puntetes. No obstant, ha aconseguit els seus objectius de forma neta i exemplar.
.
Ara per ara, si s'escau bé pot ser el camí il·lustratiu dels indignats espanyols, dels moviments de Occupy Wall Street i dels que exigeixen justícia social i justícia econòmica a tot el món.
.
I aquí com ho han aconseguit...? A la presó amb tots...
.
La gran majoria de la població occidental somia des de 2008 amb dir "no" als bancs, però ningú s'ha atrevit a fer-ho. Ningú, llevat dels islandesos, que han portat a terme una revolució pacífica que ha aconseguit no només tombar un govern i redactar una nova constitució, sinó empresonar els responsables de la debacle econòmica del país.
.
La setmana passada van ser detingudes 9 persones a Londres i en Reykjavík (capital d'Islàndia) per les seves responsabilitat en el col·lapse financer d'Islàndia el 2008, una profunda crisi que va esdevenir en una reacció ciutadana sense precedents que va canviar el rumb del país.
.
Ha estat la revolució sense armes d'Islàndia, el país que acull la democràcia més antiga del món (des de l'any 930), i els ciutadans han aconseguit canviar a base de manifestacions i cassolades. I per què la resta dels països occidentals ni tan sols s'ha assabentat?
.
La pressió ciutadana islandesa ha aconseguit no només tombar un govern, sinó redactar una nova constitució (en procés) i ficar a la presó als banquers responsables de la crisi del país. Com se sol dir, si es demanen les coses amb educació és molt més fàcil aconseguir-les.
.
Aquest silenciós procés revolucionari té el seu origen el 2008, quan el govern islandès va decidir nacionalitzar els tres principals bancs, el Landsbanki el Kaupthing i el Glitnir, els clients eren principalment anglesos, nord-americans i americans.
.
Després de l'entrada de l'Estat en el capital la moneda oficial (krona), es desplomava i la borsa suspenia la seva activitat després d'un enfonsament del 76%. Islàndia entrava en fallida i per salvar la situació, el Fons Monetari Internacional (FMI) injectava 2.100 milions de dòlars i els països nòrdics ajudaven amb altres 2.500 milions.
.
Les grans petites victòries de la gent del carrer
.
Mentre bancs i autoritats locals i estrangeres buscaven a la desesperada solucions econòmiques, el poble islandès va sortir al carrer i amb els seus insistents manifestacions diàries davant del parlament de Reykjavík va provocar la dimissió del primer ministre, el conservador Geir H. Haarden, i de tot el seu govern en bloc.
.
Els ciutadans exigien, a més, que es convocaran eleccions anticipades, i ho van aconseguir. A l'abril va sortir elegit per votació un govern de coalició format per l'Aliança Social-demòcrata i el Moviment d'Esquerra Verda, encapçalat per una nova Primera Ministra, Jóhanna Sigurðardóttir.
.
Durant tot el 2009 l'economia islandesa va continuar en situació precària (tancaria l'any amb una caiguda del 7% del PIB) però, malgrat això, el Parlament va proposar la devolució del deute a Gran Bretanya i Holanda mitjançant el pagament de 3.500 milions de euros, una suma que havien de pagar totes les famílies islandeses mensualment durant 15 anys al 5,5% d'interès.
.
La mesura va provocar de nou la ira dels islandesos, que van tornar a prendre els carrers exigint que, almenys, aquesta decisió fos sotmesa a referèndum. Una altra nova petita gran victòria de les protestes al carrer: el març de 2010 se celebrava aquesta votació i un aclaparador 93% de la població es negava a retornar el deute, si més no en aquestes condicions.
.
Amb això van aconseguir que els creditors es repensaran l'acord i el millorés, oferint els interessos al 3% i el pagament a 37 anys. Ni tan sols això ha estat suficient, el president actual, en veure que el Parlament aprovava aquest acord per un marge molt estret, va decidir el mes passat no sancionar-i cridar de nou als islandesos a votar en referèndum perquè siguin ells els que tinguin la última paraula.
.
Els banquers fugen atemorits
.
Tornant a la tensa situació del 2010, mentre els islandesos es negaven a pagar un deute que havien contret els taurons financers sense preguntar-los, el Govern de coalició havia iniciat una investigació per dirimir jurídicament les responsabilitats de la fatal crisi econòmica i ja s'havia detingut diversos banquers i alts executius estretament relacionats amb les operacions de risc.
.
La Interpol, per la seva banda, havia dictat una ordre internacional d'arrest contra l'expresident del Parlament, Sigurdur Einarsson. Aquesta situació va fer que banquers i executius, atemorits, abandonessin el país en massa. .
En aquest context de crisi, es va triar una assemblea per redactar una nova constitució que recollís les lliçons apreses i que substituís l'actual, inspirada en la constitució danesa.
.
Per a això, en comptes de cridar a experts i polítics, Islàndia ha decidit recórrer directament al poble, sobirà, al cap ia la fi, de les lleis. Més de 500 islandesos es van presentar candidats per participar en aquest exercici de democràcia directa i redactar la constitució, dels quals van ser elegits 25 ciutadans sense filiació política entre els que hi ha advocats, estudiants, periodistes, grangers, representants sindicals...
.
Entre altres novetats, aquesta constitució està cridada a protegir com cap altra les llibertats d'informació i d'expressió amb l'anomenada Iniciativa Islandesa Moderna per a Mitjans de Comunicació, un projecte de llei que pretén fer del país un refugi segur per al periodisme d'investigació i la llibertat d'informació on es protegeixin fonts, periodistes i proveïdors d'Internet que allotgin informació periodística.
.
Serà el poble, per una vegada, el que decideixi sobre el futur del país mentre banquers i polítics assisteixin (alguns des de la presó) a la transformació d'una nació, però des de la barrera.
.

Un petit Panoramio de Mallorca

satalaieta | 24 Febrer, 2012 08:42

Un petit Panoramio de Mallorca:


http://www.panoramio.com/photo/67338448

Panoramio general de Mallorca:


El meu Panoramio:
http://www.panoramio.com/user/3225094  

Les meves fotos en el mapa:
http://www.panoramio.com/map/?user=3225094#lt=39.602514&ln=2.951202&z=7&k=1&a=1&tab=4&pl=all  

.

La doctrina del xoc

satalaieta | 13 Febrer, 2012 20:47

.
La Doctrina del Xoc (documental i llibre) És una història sagnant que pot interessar tant a argentins com a xilens en particular ja que el seu argument està basat en com la història d'aquests països va ser dràsticament manipulada per implantar el capitalisme en totes dues societats, a més d'altres crus exemples de com es va poder aconseguir això en altres societats, com la guerra de l'Iraq i l'estrepitosa sortida del govern comunista Rus. Els deixo un enllaç on poden veure el vídeo i un altre on poden descarregar el llibre. També els deixo els links de descàrrega per si desitgen guardar (la qual cosa recomano ja que és una joia del gènere). El llibre i la pel·lícula sostenen que les polítiques econòmiques del Premi Nobel Milton Friedman i de l'Escola d'Economia de Chicago han assolit importància en països amb models de lliure mercat no perquè fossin populars, sinó perquè han assolit importància a través d'impactes en la psicologia social amb desastres o contingències provocant que davant la commoció i confusió es puguin fer reformes impopulars. Se suposa que algunes d'aquestes pertorbacions, com El Cop d'estat a Xile, la Guerra de les Malvines, l'11 de setembre, el Tsunami de 2004 a Indonèsia, o la crisi de l'huracà Katrina van poder haver estat aprofitades amb la intenció d'empènyer la aprovació d'una sèrie de reformes.
.
La doctrina del Shock from alvarezmeo on Vimeo.
.
Link per a veure el documental online:
http://vimeo.com/18758226
.
Poden descarregar el llibre en pdf:
http://salonkritik.net/06-07/ADNFIL20071026_0018.pdf
.
Links de descarrega del documental:
http://www.megaupload.com/?d=QEO2B6ME
http://www.megaupload.com/?d=G0PK7OLL
http://www.megaupload.com/?d=TNW8DL93
http://www.megaupload.com/?d=HGEXM96S
http://www.megaupload.com/?d=0KJULFEH
http://www.megaupload.com/?d=IO8E0VZ0
http://www.megaupload.com/?d=EGTVQ9R8
http://www.megaupload.com/?d=MC6NG4BS
http://www.megaupload.com/?d=80Z91F8G
.
Pass: docuselrond
comentin!!
.

100 anys d'Història en 10 minuts de video

satalaieta | 08 Febrer, 2012 00:31

.
Rebut, per correu electrònic, de Francisca Perpinyà 
 
Carregat per derDon1234 El 2011.12.28
https://www.facebook.com/ViralVideoCenter 
La meva pàgina FB. Gaudiu!
http://www.youtube.com/watch?v=Xxh-sS8Qoco 
http://youtu.be/Xxh-sS8Qoco
 
Recull dels últims 100 anys.
Alguns esdeveniments importants que falten (Yuri Gagarin, Martin Luther King, i alguns més...) en unes poques setmanes i revisar aquest vídeo i afegir alguns esdeveniments.
Per no volar el marc de temps, vaig haver de deixar de banda alguns fets més o menys importants, vull mostrar.
Exclusives gravacions originals, a excepció de ''14.Apr.1912 enfonsament del Titànic'' (pel·lícula) i ''31.Oct.1952 explosió de la primera bomba d'hidrogen” (una altra explosió i no Ivy Mike)
1.Pista: Hans Zimmer - El cavaller fosc – Crèdits Finals
2.Pista: Hans Zimmer - Creació - El somni s'està enfonsant
3.Pista: Hans Zimmer - Últim Samurai - càrrega final
4.Pista: Hans Zimmer - En la Fi del Món - Un Dia
Gaudiu!
.

Si descubreixes la trampa pots evitar la manipulació

satalaieta | 04 Febrer, 2012 00:01

.
10 estratègies de manipulació a través dels mitjans. Chomsky
Rebut per correu electrònic d'Isabel Ramis
Noam Chomsky va elaborar la llista de les "10 Estratègies de Manipulació" a través dels mitjans. En el seu llibre "Armes Silencioses per Guerres Tranquil·les" Chomsky fa referència a aquest escrit en el seu decàleg de les "Estratègies de Manipulació".
1 - L'Estratègia de la Distracció.
L'element primordial del control social és l'estratègia de la distracció, que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants.
L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia o la cibernètica.
"Mantenir l'Atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar, de tornada a granja com els altres animals (cita del text 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les')".
2 - Crear Problemes i després oferir Solucions.
Aquest mètode també s'anomena "problema-reacció-solució". Es crea un problema, una "situació" prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest sigui el que demani les mesures que es desitja fer que s'acceptin. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s'intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el que demani lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat.
O també: crear una crisi econòmica per fer que s'acceptin com manes necessaris el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.
3 - L'Estratègia de la Gradualitat.
Per fer que s'accepti una mesura inacceptable, només cal aplicar-la gradualment, amb comptagotes, per anys consecutius. D'aquesta manera les condicions s droeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) es van imposar durant les dècades de 1980 i 1990.
Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur massiu, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que haurien provocat una revolució si s'han aplicat d'una sola vegada.
4 - L'Estratègia de diferir.
Una altra manera de fer que s'accepti una decisió impopular és la de presentar-la com "dolorosa i necessària", obtenint l'acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat.
Primer perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que "tot anirà a millorar demà" i que el sacrifici exigit es podrà evitar. Això dóna més temps al públic per acostumar-se a la idea del canvi i acceptar amb resignació quan arribi el moment.
5 - Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat.
La majoria de la publicitat adreçada al gran públic utilitza discursos, arguments, personatges i entonació particularment nens, moltes vegades pròxims a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura de poca gran o deficient mental.
Com més es pretén enganyar l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilitzant. Per què? "Si un es dirigeix a una persona com si aquesta tingués 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestió, ella tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític com la d'una persona de 12 anys o menys "(veure" Armes silencioses per a guerres tranquil · les ")".
6 - Utilitzar l'aspecte em dronal molt més que la reflexió.
Fer ús de l'aspecte em dronal és una tècnica clàssica per causar un curtcircuit en l'anàlisi radronal, i finalment en el sentit crític dels individus. D'altra banda, la utilització del registre em dronal permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments...
7 - Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat.
Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. "La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobra i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossible d'assolir per a les classes inferiors (mireu en 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les)".
8 - Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat.
Promoure el públic a creure que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte...
9 - Reforçar la autoculpabilitat.
Fer creure a l'individu que només ell és el culpable de la seva pròpia desgràcia a causa de la insuficiència de la seva intel·ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel·lar contra el sistema econòmic, l'individu es menysvalora i es culpa, el que genera un estat depressiu, un dels efectes és la inhibició de la seva acció. I sense acció no hi ha revolució!
10 - Conèixer als individus millor del que es coneixen ells mateixos.
En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i els que posseeixen i utilitzen les elits dominants.
Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el "sistema" ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològica. El sistema ha aconseguit conèixer millor a l'individu comú del que aquest es coneix a si mateix. Això significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control major i un gran poder sobre els individus, més gran que el dels individus sobre ells mateixos.
Noam Chomsky. Filòsof, activista, autor i analista polític nord-americà. És professor emèrit de Lingüística al MIT i una de les figures més destacades d'aquesta ciència al segle XX. Reconegut en la comunitat científica i acadèmica pels seus importants treballs en teoria lingüística i ciència cognitiva.
 
Font:
 
http://www.yohandry.com/index.php/component/content/article/61-estados-unidos/386-10-formas-distintas-de-manipulacion-mediatica
 
http://www.chomsky.info/  
 
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=128548
 
.

30 de gener: Dia de la no violència i la pau

satalaieta | 30 Gener, 2012 00:23


30 de gener: "Dia Escolar de la No violència i la Pau (DENIP)"

El 30 de gener, com a "Dia Escolar de la No violència i la Pau (DENIP)", sorgeix com a iniciativa privada i personal del mestre i inspector d'educació mallorquí (Santanyí) Llorenç Vidal, que, en commemoració de la mort del líder nacional i espiritual pacifista de l'Índia Mahatma Gandhi (el 30 de Gener de 1948, assassinat a trets per un fanàtic hinduista), va proposar, el 1964, que se celebrés un dia mundial anual, el 30 de gener, en el qual en tots els centres escolars i educatius s’eduqués en els principis de l'esmentat pacifista de la no violència, la pau, respecte i drets humans. El seu objectiu és l'educació en i per al respecte, la solidaritat, la concòrdia, el respecte als drets humans, la no violència, la pau, entesa entre persones de diferent formació, ètnia, cultura o religió: Amor universal, No violència i Pau. Contra l'egoisme, la segregació, marginació i qualsevol tipus de violència. El DENIP va ser reconegut pel Ministeri d'Educació i Ciència, mitjançant l'Ordre Ministerial del 29 de novembre de 1976. 


Dia escolar de la no violència i la pau de l'any passat 2011 

Pots veure les fotos d’aquest acte  (2011) a:

Pots conèixer al senyor Melcior Rosselló i Simonet a:
"Mots amb Història", sobre aquest dia. Bloc de Tomeu Orell
.
Altres dies mundials, generals, de la Pau: 
Dia 21 de Setembre: Dia Internacional de la Pau
El dia internacional de la Pau es va establir originalment el 1981 en una resolució 37/67 de l'Assemblea General de les Nacions Unides perquè coincidís amb la inauguració del seu període de sessions cada setembre. Va ser l'any 2001 quan l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va declarar que el 21 de setembre serà una data orientada per celebrar i observar la pau. Un dia dedicat a commemorar i enfortir els ideals de pau en cada nació i cada poble. Aquesta resolució va ser acceptada i signada per tots els estats membres que es van comprometre que, en cas d'estar en guerra, aquest dia seria un dia de treva. 
Dia 1 de Gener: Dia Mundial de la Pau
El primer de gener de 1967 el papa Pau VI va proclamar i va proposar que en aquesta data cada any se celebrés el Dia Mundial de la Pau
.
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 ... 35 36 37  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb