Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Arango (Veneçuela): fenomenal!

satalaieta | 18 Setembre, 2005 23:34

Arango (Veneçuela): fenomenal!
Tots recordam les esgarrifoses escenes que, involuntàriament, va protagonitzar l'excel·lent jugador, i persona, veneçolà, del Reial Mallorca, Juan Arango, el passat mes de març, victima d'una topada cercada per un defensa violent de l'equip contrari (tolerància 0 a totes i qualsevol agressions i violències)
http://bloc.balearweb.net/post/23/3305  
Va estar tres dies en la UCI i varis mesos, crec que gairebé tres, de baixa de l'equip. Al tornar a la competició, només va poder jugar molt pocs partits del final de la lliga, va mostrar una motivació extraordinària i unes maneres molt bones, que van coincidir amb la recuperació del Mallorca al final de la lliga (va guanyar tots els últims partits, el que, juntament amb la crisi de resultats del Llevant, li va valer salvar la categoria en l'últim partit de la lliga després de 34 jornades en llocs de descens).
Però quan es va sortir per la seva qualitat futbolística i la seva efectivitat va ser ahir, dissabte 17 de setembre: El Mallorca anava perdent en el seu camp 2-1 contra la Reial Societat (el gol del Mallorca marcat per Yordi a passada del bon jugador argentí Peralta), quan va sorgir la figura i bon futbol d’Arango, qui va remuntar amb tres gols consecutius, sent el seu tercer, el del 4-2, el millor gol marcat a Europa en el segle XXI. En l'últim minut, Choutos, que havia entrat al camp tres minuts abans, arrodoniria el resultat: 5-2. Aquest era el tercer partit del present campionat de lliga, el primer que guanyava el Mallorca aquesta temporada. Enhorabona a Arango i al Mallorca i mallorquinistes!

Sa Foradada al llarg del temps

satalaieta | 18 Setembre, 2005 12:37

Sa Foradada al llarg del temps


Fotografia de l'arxiu del fotògraf professional Francesc Masseta (Felanitx), molt probablemnte feta per ell mateix. Actualment, de l'arxiu de Llàatzer Mèndez (Felanitx). Desconeixem l'any en que es va fer, però, molt probablement abans dels anys 1950.
Complint el requisit de publicitat i no lucració


Fotografia d'Antoni Mateu. Estiu de 2005. Les perspectives són tan semblants que és possible que ambdòs fotografs prengueren la seva fotografia del mateix indret... Antoni, més de 50 anys desprès que Francesc.

Confiem en que no es segueixi destruint naturalesa al Port de Felanitx. I que l'ampliació del port esportiu i la construcció d'un horrible passeig marítim estil Matas no passi d'una horrible pesadilla per amenaces.

No hem de confondre "Sa Foradada" de Portocolom amb "Sa Foradada" que hi ha entre Valldemossa i Deià:

Miserable Rajoy, sorprenent Zapatero

satalaieta | 18 Setembre, 2005 12:34

“Agafa els diners i corre” va cridar Ali Babà a tots els presidents de comunitats autònomes governades pel PP, quan el Govern estatal pluripartidista els va convidar a debatre els procediments per a poder superar el dèficit sanitari en totes les Comunitats Autònomes, en la Conferència de Presidents (invent democràtic i de diàleg de Zapatero) d'aquest setembre (2005). Els amics de la ratonera ja havien decidit que no anaven a col·laborar absolutament en no-res (se'ls havia proposat, com idea, la possibilitat d'incrementar els impostos sobre el tabac i sobre l'alcohol). No obstant quan el Govern estatal els va proposar una transferència extra per a reduir el dèficit de sanitat, tots ells van aprofitar per a ridiculitzar i minimitzar al Govern estatal, però, això sí, cap d'ells va tenir la coherència i dignitat de rebutjar l'ajuda econòmica central (“a cavall regalat no li miris la dent”, va dir algun d'ells). Sempre estaran a temps de reassignar aquestes assignacions a altres menesters (probablement a licitar autopistes i urbanitzacions a afins) com han demostrat que saben fer: El Govern de Illes Balears, el curs passat, va fer una redistribució d'assignacions extraordinària: Una part enorme dels diners de la sanitat i l'educació es va reassignar construcció, infrastructures d'autopistes i a propaganda (IB3, Costa Nord, Equip ciclista, Mapau 2,...). Aquesta gent, les administracions governades pel partit la finalitat última del qual (i única) és adquirir i incrementar, per a si i els seus, capital no pot deixar escapar ni un euro (són tan pobres, tan pobres, que només tenen una cosa: diners; i són tan rics tan rics que només precisen una cosa: diners. Per això ells creuen que: “poderós cavaller és el Sr. diners”, quan la realitat ens mostra que la veritat és que: “quin cabró és el Sr. milió”).

Per altra banda, l'altre dia el pinocho fera Rajoy feia unes declaracions sobre la llei d'educació que deia: “No és possible que a Espanya s'ensenyin 16 coses distintes i és necessari que es recuperi la disciplina en les aules...” Referent al primer dóna a entendre que cada Comunitat Autònoma té un pla d'estudis diferent, quan ell deuria saber que aquest donar a entendre és una bellaquería, puix que en totes les Comunitats s'estudia exactament el mateix, amb l'excepció de les Comunitats amb llengua oficial pròpia que “afegeixen (no substitueixen)” al “mateix” l'estudi de la seva llengua oficial i l'estudi, en “Ciències Socials” de la seva pròpia geografia i història, mentre que la “disciplina en les aules” que propugna Rajoy (igual que la seva actitud antidiàleg per a eradicar el terrorisme) és la causa principal de la pròpia indisciplina i agressivitat: No es pot imposar la disciplina autoritàriament com una submissió a persones autoritàries models que defensen la classificació, diferenciació, segregació i la confrontació i agressió entre civilitzacions i entre ideologies i persones distintes. Aquesta disciplina, i no només això, sinó l'absència de mobbing, buyilling, violències i agressions, s'aconsegueix de forma natural en models d'integració, normalització i respecte, diàleg i consens de tots a tots (cosa de la qual, ara com ara, no és típic el Partit Popular i que són característica comuna a tots els espanyols votants o simpatitzants de la totalitat dels altres partits i estratègies polítics/as. En matèria d'educació i en matèria de política de pau sempre aneu sols contra tots els altres).

Doncs bé el govern de Rodríguez Zapatero (més pacient que Job. Jo no tindria tanta paciència), qui, abans en l'oposició i ara en el govern, no fa més que rebre dentellades del partit de l'Espanya negra profunda, segueix acceptant procurar el consens amb el PP: “És molt possible que en la llei d'educació puguem arribar a un acord complet amb el PP, sense condicions prèvies i respectant els principis bàsics”. L'home és l'únic animal que ensopega tres vegades en la mateixa pedra, excepte Rodríguez Zapatero que és capaç d'ensopegar més de 1000 vegades amb la pedra (traveta) del PP: Mira que els han donat oportunitats d'anar agafats del braç amb tots! Sempre han optat per anar sols en direcció contrària a tots els altres. En el cas de la seva LOCE (que reimplantava les classificacions, les diferències d'estudis en els bàsics i obligatoris, la disciplina “per que si”, el “jugar-te'l tot en un examen” i que el Director és un representant de l'Administració en lloc d'un representant de la seva Comunitat Educativa, entre altres monades) va ser implantada pel “rodillo” de la majoria absoluta, sense l'acceptació de cap partit polític excepte el propi PP, ni de cap sindicat excepte el propi i ara volen que la llei debatuda en obert durant més d'un any (http://debateeducativo.mec.es/) i amb ampli consens polític i sindical no sigui aprovada (prefereixen la seva partidista, autoritària i monocolor, amb nul consens) I el mateix podríem dir respecte de la política antiterrorista: Tots els partits espanyols, tots, estan d'acord a cercar fórmules de pau que impliquin el diàleg i el consens fins i tot amb qui no hagin condemnat el terrorisme, “sempre que “ETA hagi deixat de matar” (durant quant temps caldrà esperar per a suposar que aquest requisit s'ha complert? Jo ja no recordo l'última vegada que ETA ho va fer; no obstant avui mateix -cada dia- s'han produït morts que deuen posar-se en la responsabilitat i culpabilitat de l'amic d’Ansar), excepte el PP que segueix propugnant mesures policials i repressives per a solucionar el problema del terrorisme i falta de pau (estratègia que tots, i els del PP imagino que també, sabem que no només no soluciona el problema, sinó que “crea” molts més terroristes i molta major inestabilitat ciutadana; però aquest deu ser el pacte secret entre PP i terroristes convençuts, perquè aquesta estratègia convé i incrementa les possibilitats d'ambdós: a major terrorisme d'ETA més vots per al PP, a major repressió autoritària major nombre de terroristes i major nombre de simpatitzants per i per a la causa). Doncs bé, també en aquest camp Zapatero, mil vegades mossegat per Rajoy (Aznar, Zaplana, Acebes, Aguirre,...), li torna a tendir la mà oberta al diàleg i al consens. Però, home, Zapatero, no veus que te la van a tornar a mossegar?

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg social
Illes Balears, 18 de setembre de 2005

PS: A tots/as els/as peperos/as en situació de dubtes raonables: Jo també vaig ser de dretes, però un dia vaig pensar amb el cap racional en lloc d'amb el cor apassionat i cec i “vaig veure” que no es pot ser bona persona, persona ètica, solidària, amant de la veritat i la vida si no es creuava a l'altra riba. Fa temps que us hi espero a tots i a totes. En qualsevol partit, en qualsevol ideologia (però penseu que allò dels “meus amb raó i sense ella” no és possible, perquè quan estan sense ella, sense la raó –signar escrits que es menteix sabent-ho, vendre cursos europeus o concedir-los a amics amb menys mereixement que a d’altres que no ho són, fer trampa en les subvencions, designacions i informacions, cobrar comissions en negre... o en blanc, cobrar vots il·legals, de vegades, fins i tot, de gent ja morta, exercir mobbing fins i tot als seus propis votants i simpatitzants i no parlem ja als “altres”,...- deixen de ser “els meus”).

Escàndol també jugant a matar

satalaieta | 13 Setembre, 2005 19:54

Adjunt el missatge que he rebut de la xarxa d'Infojove (quina educació volen els Rajoy's boys per a la Joventut?) que vos adjunt més abaix. També és sorprenent on està ubicat el Centre d'Informació Juvenil de Santa Eulària des Riu (a quins joves va dirigit? o què volen inculcar als joves?)

.

Voldria que “Salamandra Outdoor & Events” i “Gala Night” ens donassin una explicació. Per què si és així com dius (tan greu com la signatura d'informes falsos dels batlles del PP) el propietari de Gala Night no ho denuncia al Jutjat de Guardia i demana una indemnització a aquesta empresa?:

La Salamandra Factoría de Experiencias S.l. B-83674077 Madrid-Ibiza
lasalamandra@lasalamandra.es   http://www.ibiza-spotlight.com/salamandra/index.ibiza  

BARBACOA GALA NIGHT: RESTAURANTE Y OFICINAS CTRA. IBIZA /SAN ANTONIO KM.12,800 BARRIO SES PAÏSSES (Desvío gasolinera) TELEFONO: 971340034 FAX: 971341143 MOVILES: 609166658; 669746528 eivinord@teleline.es  http://www.galanight.ibiza

És possible que Gala Night i La Salamandra tenguin un conveni de que els segons organitzin les activitats als terrenys dels primers, però que hi hagi "un viu" que no pertanyi a cap de les dues empreses i que organitzi aquestes activitats per lliure com si fos de La Salamandra, i aquests casos siguin dels que  es queixa el propietari de Gala Night?

En els paradisos de les tupinades i corrupcions de la nostra Comunitat ja res me sorpren.Tot i que esperaram les explicacions corresponents.

Salutacions cordials

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg social
13 de setembre de 2005.

----- Original Message -----
From: juventutse
To: xarxa infojove
Sent: Tuesday, September 13, 2005 12:10 PM
Subject: AVISO!  

Hola compañeros!

Quería avisaros, sobretodo a los compañeros de Ibiza de un hecho acontecido este fin de semana...

Aquí, en el centro de información juvenil teníamos unos folletos de "La Salamandra Outdoor & Events" que entre otras actividades ofrece guerras de paintball. Esta empresa tiene sede en Madrid pero también disponen de una oficina y servicio en San Antonio - Ibiza- El caso es que unos usuarios que se llevaron el folleto y este pasado domingo participaron en una de estas "guerras paintball" vinieron ayer a contarme que un señor les cobró, no les dio recibo alguno (a pesar de que se lo pidieron) y alegó que un monitor les esperaría con el equipo y les llevaría al lugar exacto, en el terreno del restaurante Gala Night, él se marchó con mucha prisa porque perdía un vuelo en Madrid.

El caso es que en mitad del juego se encuentran con el propietario del terreno echándoles a gritos, por suerte uno de los participantes conoce al dueño y le explica que han pagado por ese servicio y que han contratado a una empresa..., entonces el propietario les explica que el terreno es suyo y que esta gente no tiene permiso, que les ha pillado en alguna ocasión y que siempre aprovechan los horarios en que el restaurante está cerrado o sólo están los trabajadores haciendo preparativos.

Estos usuarios piensan llevar a cabo acciones legales contra dicha empresa ya que de no haber conocido al propietario uno de ellos podían haber tenido problemas...

Os advierto por si tenéis folletos en vuestras instalaciones para que los retiréis o hagáis lo que consideréis oportuno.

Un saludo,

Nom i llinatge
Centre d'informació juvenil
Ajuntament de Santa Eulària des Riu
Edifici del Club Naútic
Port Esportiu
07840 Santa Eulària des Riu
Tel./Fax: 971 31 90 65
http://www.santaeulalia.net
juventutsearrovaterra.es

11 S

satalaieta | 12 Setembre, 2005 08:41

11 S

Què devia recordar en aquesta data?

Crec que la major part de gent l'associa amb la impressionant escenificació que va destruir les torres bessones de Manhattan a Nova York en l'any 2001 i que suposadament justificava la política expansionista, bèl·lica genocida i annexionista del Govern Bush (ara criticat fins i tot pel seu ex primer ministre Colin Powell) . Encara ahir les tropes nord-americanes van matar a 140 iraquians (ells els diuen insurgents: gent que no accepta la situació i normativa imposada pels EEUU; millor seria dir-los “resistents”).

Però, evidentment, el 11S no és la celebració de la data parany de justificació imperialista. El 11S és la celebració de la “Diada de Catalunya” i és una vergonya que els instigadores de la destrucció de les Torres bessones triessin aquesta data amb el que redueixen i minimitzen la repercussió mediàtica del veritable sentit i efemérides de la data: “La Diada de Catalunya” (per ventura en aquell temps Aznar ja era amic de Bush i varen procurar matar tres ocells d’un sol tret).

Diada que aquest any he celebrat menys perquè un dels actes de la mateixa va consistir que el Barça derrotés al “meu” Mallorca amb dos gols del abans idolatrat millor jugador mallorquinista i ara el major botxí del Mallorca (evidentment, ara, quan ens perjudica, no l’estimo ni reverencio). La veritat és que, perquè el Barça ens guanyàs no era necessari que també escenificàs, no era necessari que publicàs que Etoo, idolatrat per mallorquinistes i jugadors del Mallorca (sempre l'absurda síndrome d'Estocolm si anteriorment el teu botxí havia estat el teu germà. En aquests casos no interessa la història, sinó el present i si abans va ser el millor jugador del Mallorca ara és el seu major botxí. Només juga així de motivat i al 100% contra el Mallorca i contra el Madrid. Tant que en el campionat passat va perdre el Pichichi, quan tenia un avantatge considerable de gols, perquè en els últims partits no va jugar ni contra el Mallorca ni contra el Madrid), s'havia donat un fort cop que li impediria jugar contra el Mallorca o que jugaria handicapat o discapacitat, poc més que un “pelele” (que no és el mateix que un Pelé) a les mans del que volguessin els seus antics companys del Mallorca. I els jugadors del Mallorca van picar i van respectar, “entre cotons” a l'amic lesionat que juga amb l'equip contrari, fins que l'amic lesionat ens va picar per dues vegades, que podrien haver estat moltes més i alguns jugadors del Mallorca es van adonar massa tarda i van reaccionar tard i malament, temperamentalment, com fan els jugadors temperamentals dels equips de Cuper quan perden, i acabarem la trobada amb dos jugadors menys. No, realment, aquesta part de la celebració de la Diada no em va agradar gens. El Mallorca i Cuper precisen un psicòleg esportiu que els ajudi a extirpar la síndrome de Etoo (Etoo no fica gols a equips amb defenses no acomplexats, sense necessitat de cap violència, però decidits, expeditius i contundents) i a no caure en els trucs del contrari handicapat amb la pota (o cap) mig fotuda.

Per això tampoc devia ser això el que em recordava l'11 S. Possiblement l'11 S (de 2005) el que més celebri sigui que, per primera vegada, sortís el meu nom i dos cognoms, la meva professió i el blogDiari Interactiu de l’Arc46, allotjat en lamevaweb” en el periòdic, actualment, més veraç i objectiu de tiratge estatal, “El País”, encara que només fora en la seva distribució a Balears. Això va ocórrer en l'article d'Andreu Manresa “Un grapat de blogs”. Llàstima que l’11 S, el dia que es publicava l'article, van fallar, durant gairebé tot el dia, tots els blogs del servidor “lamevaweb”, un servidor molt fiable que té molt poques avaries (i això que era el dia més important de Catalunya).


Plataforma: Resum d'actuacions

satalaieta | 09 Setembre, 2005 18:21

 

Arc46, grup humanista de comunicació

Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..Felanitx a l'Arc ..Felanitx al Diari

Escrits i comentaris: arc46nou(a)mallorcaweb.net

Especial Portocolom

Plataforma: Resum d'actuacions

Com estau?

Aquests darrers dos mesos d’estiu han estat molt intensos per la plataforma Quin port Volem? . Intentarem explicar on ens trobam.

El projecte de “Adecuación del frente litoral de Portocolom” (o passeig marítim) dissenyat pel Ministeri de Medi Ambient quan Jaime Matas era Ministre a petició de la Asociació de veinats Pro-Portocolom i el PP local, te actualment un finançament de 8.209.000 euros. El seu cost inicial era de 2.700.000 euros (¿?). El projecte és ara en mans de la Conselleria de Medi Ambient després de que el Ministeri l’hi cedís, i serà aquesta Administració la que l’executi.

La setmana passada poguérem tenir accés a la memòria del document, els plànols generals i el pressupost. Després d’examinar aquests documents, pensam que es tracta de la pitjor versió de passeig que havíem imaginat. No ens podem estendre ara a explicar-ho, però si algú vol consultar-ho o tenir una copia per mirar-ho a ca seva ens ho podeu demanar a través d’aquest correu.

Si s’arribés a executar aquell projecte, el port que coneixem ara l’hauríem de anar a cercar a les postals dels souvenirs.

La inversió prevista és de 4 milions d’euros pel 2006 i 4 més el 2007.

Com sabeu a les primeries d’agost (i després de la mobilització que es va produir a Portocolom contra el projecte) el Conseller de Medi Ambient Jaume Font va sol·licitar una reunió a la Plataforma.

A aquesta reunió l’hi exposarem al Conseller el nostre rebuig a les obres i la necessitat de que els doblers no es tudassin en maquillatge de mal gust, uniformització amb ciment i passarel·les…i que els doblers s’utilitzassin per arreglar els problemes ambientals endèmics del port, com la péssima qualitat de l’aigua de bany i de consum humà, la degradació del fons marí, la restauració de les barraques, la neteja del litoral, la reparació del clavegueram que vessa aigües fecals dins el Port, regulació del fondeig, recollida i gestió de residus, millora del patrimoni… més avall vos adjuntam unes imatges prou explícites d’aquesta problemàtica.

El Conseller es va comprometre a arribar a acords, a consensuar actuacions i a posar en marxa una comissió de treball on hi hagi tothom representat per opinar i influir sobre “un nou projecte” que contempli aquestes demandes. Textualment va dir: “començarem de cero”, “l’anterior projecte pot quedar dins un calaix si no agrada a tothom” etc… la Plataforma es va comprometre també a presentar la seva alternativa dins el mes d’octubre i a fer-ho a través de l’Ajuntament, dins la comissió que s’ha de crear o directament anant a la Conselleria.

També hi ha el compromís de contractar a un tècnic del gust de tothom per influir en la redacció del nou projecte i que tengui presents les demandes de la Plataforma i la resta de persones del Port.

Les paraules del conseller sonen a una música diferent i són bastant tranquil·litzadores. Així i tot, la Plataforma i la gent preocupada pel futur del Port no podem confiar al 100% amb les bones paraules del Conseller, ni de cap Diputat, batlle o altre alt càrrec fins que vegem una nova proposta sobre el paper que contempli millores ambientals de veritat. De fet sense la mobilització d’aquest estiu és probable que ni tan sols s’hagués produït aquesta reunió.

La trobada va tenir com a punt positiu (amb les reserves que toca) l’inici d’un diàleg amb la Conselleria, però per altre banda ens preocupa l’actitud exhibida a estones per la batllessa Catalina Soler. Davant la disposició del Conseller a iniciar una nova redacció que contempli els problemes reals del Port, la batllessa va intentar fer veure en diverses ocasions que s’havia d’executar el projecte inicial i que si sobraven doblers ja arreglaríem altres coses. Va dir textualment: “una cosa és el passeig i una altra els problemes ambientals”.

Nosaltres pensam que els doblers de la Conselleria de Medi Ambient s’haurien de gastar en favor del medi ambient i no en contra, però no tothom pensa així.

DIAGNÒSTIC DEL PORT i RECULL DE PROPOSTES

La plataforma creu que s’ha de renegociar (o començar a fer-ho) i presentar una alternativa de com volem que s’inverteixi. És important tenir present que disposam de poc temps, com a tard a finals d’octubre.

D’ença que es va formar la Plataforma s’han recollit a través del correu, per telèfon, als actes reivindicatius… multitud de propostes d’intervenció i preocupacions de molta gent pel que fa al litoral i del Port en general.

Evidentment les farem arribar a la Conselleria.

Aquesta setmana el biòleg i paisatgista Pere Bennàssar i amb la col·laboració d’altres persones, ens va presentar un diagnòstic de Portocolom que recull la seva problemàtica i estableix uns criteris alhora d’intervenir sobre el que afecta al litoral. Pensam que aquest diagnòstic és vàlid com a base per fer feina a partir d’ara. El document te 47 pàgines, fotografies, gràfics… i és massa feixuc per fer-ho arribar per correu o penjar-ho a Internet. Totes les persones que volgueu llegir-lo, afegir-hi propostes, criticar-lo o el que sigui podeu demanar-ho a través del correu i vos faríem arribar una còpia del cd.


Pèrdua de transparència de les aigües de Porto Colom. La primera fotografia correspon a l’hivern a la dècada dels 90. La segona correspon a un vol del 2002 a final de l’estiu. A la segona fotografia s’observa clarament com no es pot veure el fons. (Font : Pere Bennàssar)

Nedstat Basic - Free web site statisticsEls arcs de comunicació comuniquen i uneixen

Exposició de Francesc Bisquerra: 12 a 18 de setembre

satalaieta | 09 Setembre, 2005 07:13


Exposició a la Cartoixa de Valldemossa. 12 a 18 de Setembre de 2005

Exposició a la Cartoixa de Valldemossa. 12 a 18 de Setembre de 2005

Inauguració: 12 de setembre a les 19.30

Exposició: Del 12 al 18, de 10 a 14 i de 16 a 19
(dissabtes i diumenges obert)


L'artista Francesc Bisquerra a l'exposició de l'any 2003

http://www.mallorcaweb.net/arc46/cultura/franciscobisquerra.html 

27 d'agost: Sa verema

satalaieta | 09 Setembre, 2005 06:58

27 d'agost: Sa verema

 

Les tres santes

satalaieta | 04 Setembre, 2005 07:50

Les tres santes:
Santa desvergonya, santa imposició i santa negació

Tot i que ja fa més de 30 anys que la realitat política, per a mi, ja no és una fe dogmàtica familiar, com ho pugui ser la doctrina de qualsevol religió, com la catòlica, sinó un fet observable i avaluable, costa llevar-se el prejudici de l’heteroatribució (que te donen alguns per malintencionats i alguns per ignorants) de ser una persona de dretes i, si m’apuren, franquista. No obstant això, és cert que vaig néixer i viure, fins a la meva joventut, al si d’una família profundament convençuda (catòlica ortodoxa i franquista: ambdues coses solien anar juntes) i profundament coherent amb les seves creences, tot i que també profundament pacifista i respectuosa amb les altres persones. Conseqüentment tenc moltes experiències, vivències i relacions d’infància i joventut contràries a les actuals convençudes dels darrers trenta i pico d’anys.    

Ara que acabo de passar l'estiu en el Port de tots els estius de tota la meva vida i ara que visc en situació d'escàndol permanent de la generalització de la corrupció immoral dels escàndols polítics del PP en tots els racons de les Illes Balears recordo una conversa amb un dels meus dos millors amics de l'adolescència que m'ha explicat el comportament polític escandalós de la majoria de dirigents del PP, especialment el propi Aznar, Matas, Zaplana, Aceves, Trillo, Palacio, Arenas, Aguirre, Botella, Agag, Rodríguez,...

Efectivament, només ens vèiem a l'estiu, però tots els estius nosaltres tres (jo tenia tres anys més que els altres dos) coincidíem i, pràcticament, ens passàvem tot l'estiu junts, érem una colla de tres dintre de la colla superior d'uns vint.

Seria el primer dia de l'estiu del 1965 o del 1966, el primer després del primer curs universitari d'un dels meus dos amics (jo ja havia anat a Barcelona dos cursos abans i ara estudiava turisme a Palma i el meu altre amic devia estar fent “el tercer de Preu” com deia ell) quan aquest ens va convocar als altres dos a la “plaça de l'Església”, sota els pins, per a contar-nos “una cosa important” de la seva formació universitària.

En aquells anys no havia universitat a les Illes Balears i érem relativament pocs els joves que anàvem a la Universitat (els altres havien cursat “iniciació professional” a partir dels 10 anys o, després del batxillerat superior, feien Comerç, Magisteri o Turisme). De la minoria que anàvem a la universitat, una immensa majoria “anava” a la Universitat de Barcelona, uns altres anaven a la Universitat de València i només alguns molt escassos anaven a altres universitats com Madrid o Salamanca. El meu amic, i això em va sorprendre molt, havia anat a la Universitat de Navarra a Pamplona. En la plaça, sota els pins, ens contava que era una universitat del Opus Dei (jo, per aquell temps, no sabia el que era l’Opus Dei,; després he sabut que era una secta super sectària dintre de l'altra secta super sectària i, quan em van dir que Aceves -o era Trillo?- i Palacio eren de l’Opus Dei, pens que, cas de ser cert, no sols és una secta sinó que és una societat secta satànica,  ja que Satán és l'ésser sobrenatural antítesi de Déu i Déu és Veritat i Vida, mentre que aquells van donar suport a la mentida i la mort). Llavors el nostre amic, amb aire de misteri i amb una posició mig de misteri, mig de persona interessant, i bastant de superioritat (fins a llavors la superioritat me la reconeixien a mi per ser el major. Ara ell acabava d'aprovar el primer curs de Dret en aquesta universitat, mentre jo ja l'havia abandonat i l'altre amic encara no hi havia arribat) ens va explicar:

“Als pocs dies d'estar en la Universitat un religiós principal ens va cridar i ens va dir: Sapigueu que vosaltres sou un grup escollit, sou els millors i, en la vostra relació amb el món exterior (els altres) deveu aplicar ‘les tres santes’: la santa desvergonya, la santa imposició i la santa negació”.

La santa desvergonya, barra o desimboltura, segons la intensitat i circumstància, consistia en que devien proposar la seva voluntat i propostes i expressar la seva militància sense cap rubor per vergonyosa que qualsevol d'elles pogués ser.

La santa imposició consistia a imposar aquesta voluntat a les altres voluntats que poguessin resultar diferents (no és qüestió de debatre i consensuar entre distintes propostes, sinó d'imposar la pròpia per ser “la millor”).

I la santa negació entesa des d'una doble perspectiva, negar les propostes dels altres si no són coincidents amb la pròpia (“als meus amb raó i sense ella i als altres ni aigua”) i negar les nostres accions i responsabilitats, fins i tot les evidents, si així convé.

Des de llavors, especialment des del Govern d'Aznar, la política dels dirigents populars gairebé sempre ha tingut aquestes tres característiques: cometen els escàndols més greus sense el més mínim rubor (santa desvergonya), imposen les seves estratègies per errònies que siguin i sense escoltar a ningú (donar suport, per exemple, a la política expansionista i invasió mortífera vergonyosa de Bush, en contra de tots els criteris restants, o la implantació de la LOCE també en contra dels criteris, interessos i voluntats de tots els altres,... i fins i tot tenen la santa desvergonya de pretendre imposar al Govern tot fins i tot quan són minoria), i neguen l'explicació i el diàleg fins i tot en els moments més greus i urgents, tant en posició de govern com d'oposició (fins i tot immediatament després del gravíssim 11 M el soci del pacte antiterrorista –el PSOE- va sol·licitar la immediata reunió del pacte –exclusivament ells dos, quan deuria ser de totes les forces polítiques-, al que es va negar el PP del Govern. Si no era aquesta l'ocasió perquè es reunís d'urgència el pacte antiterrorista, quina ocasió ho serà?) Aquests dies que els múltiples escàndols dels alcaldes del PP en tots els fronts de les Illes Balears farien que si jo fos Matas o Rajoy estaria, mort de vergonya, sota les pedres, Rajoy va donant desvergonyiments i insults xulescs al President Rodríguez Zapatero quan aquest li ofereix un diàleg i explicacions de les seves intencions polítiques davant el nou curs polític (Aznar sempre va menysprear al cap de l'oposició i mai li va concedir la menor audiència ni explicació).

Encara que aquella confessió va ser el principi del nostre distanciament i final de l'íntima amistat, sempre li he agraït aquesta sincera informació que m'ha servit per a “explicar-me” el per què dels comportaments “estranys” de molts capitalistes i polítics ultres. També va servir com una de les primeres reflexions que m'impulsessin cap a l'altra “riba”: a poc a poc, reflexió rera reflexió, vaig deixar de creure els dogmes irracionals i vaig creure en les veritats evidents i en les persones humanes (creients o no creients, però que procuren la veritat, la vida i el diàleg i rebutgen prejudicis, prepotències, agressions i violències), em vaig anar apartant del perfil de San Pau, qui va caure del cavall per un enlluernament que no li permetia veure bé, per a apropar-me al de Sant Tomás, “només crec allò que veig amb els meus ulls i toco amb les meves mans”, “els meus, amb raó i sense ella”, van deixar de ser els meus (ara, en principi, “tots” són els meus fins que alguns van deixant de ser-lo al perdre la raó). I em vaig adonar que els meus guions personals i socials eren els oposats a les “tres santes”: procuro no fer res del que em pugui avergonyir (tinc molta vergonya), desitjo convèncer, que els meus arguments convencin, però mai imposo cap criteri o voluntat per força i, igualment, mai nego la paraula i la raó a qui me l'ofereix o sol·licita, com mai nego que jo hagi fet una cosa que realment hagi fet, per errònia que sigui.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg social
4 de setembre de 2005
(gairebé 40 anys després d'aquella conversa)

 

 

 

Trofeu Sant Agustí: Els quatre primers

satalaieta | 27 Agost, 2005 18:18

Associació Humanista de Comunicació (AHC)
Especial Felanitx.

Trofeu Sant Agustí: Els quatre primers

 

Reunió camisetes. 27 d'agost

satalaieta | 27 Agost, 2005 18:14

Associació Humanista de Comunicació (AHC)
Especial Portocolom.

Reunió camisetes. 27 d'agost

Ja hem rebut la nova comanda de camisetes. A tots i totes, que en teniu de reservades, demà dissabte 27 d'agost de 17 a 20h. les podreu venir a recollir al c/ Alou, 40 d'es Port, el local on feim les reunions.Dir, que els qui encara no teniu cap camiseta, are es l'hora. Ja sabeu s'horari, així que demà, ens tornareu trobar.


Salvem es Port.
Entre tots, fins i tot també els polítcs i partidaris del PP:
Veniu, amb nosaltres, a salvar es Port.

Fotos pintada salvem es Port. Plataforma

satalaieta | 27 Agost, 2005 18:12

Associació Humanista de Comunicació (AHC)
Especial Portocolom.

Fotos pintada salvem es Port. Plataforma

Us enviam unes quantes fotos de la pintada de pancartes, que varem fer ahir.

Donar les gràcies a tota la gent que durant l'horabaixa varen venir al Mollet. Aprofitar per dir-vos que les camisetes han tengut molt d'èxit i que avui s'han encarregat més -talles que s'havien acavat de segon quin model-.

Tambè us enviam una adreça electrònica d'un diari amb informació sobre el Port:

http://diari_interactiu_de_larc-46.lamevaweb.info/category/241/5468


Pintada pancartes Rivetó 002 -2-.jpg

31 KB
402 x 301

Pintada pancartes Rivetó 014 -14-.jpg

31 KB
472 x 354

Pintada pancartes Rivetó 020 -20-.jpg

39 KB
472 x 354

Pintada pancartes Rivetó 022 -22-.jpg

29 KB
472 x 354

Pintada pancartes Rivetó 033 -33-.jpg

31 KB
472 x 354

Pintada pancartes Rivetó 003 -1-.jpg

35 KB
354 x 472

Pintada pancartes Rivetó 029 -29-.jpg

31 KB
354 x 472

Pintada pancartes Rivetó 030 -30-.jpg

36 KB
354 x 472

Missatge rebut, amb les fotografies annexes, de la Plataforma "Quin Port Volem?"

Fotos antigues de Portocolom

satalaieta | 24 Agost, 2005 18:03

Especial Portocolom.

Fotos antigues de Portocolom

Fotos de Portocolom (Felanitx) anys 1930 i 1940 de l'arxiu fotogràfic de Francisca Sureda. Polsa sobre la foto que vulguis veure un poc ampliada:

    

 

 

Joan Pons, medalla d'or del poble de Felanitx

satalaieta | 22 Agost, 2005 18:00

Associació Humanista de Comunicació (AHC)
Especial Felanitx.

Joan Pons, medalla d'or del poble de Felanitx


Joan Pons, fundador del CE Joan Capó de Felanitx, aquest darrer juliol, en
el trofeu 3 x 3 de Portocolom, amb el micro a la ma dreta i els papers a l'esquerra.

Avui, diumenge, 21 d’agost, dins el conjunt de commemoracions de les festes de Sant Agustí, s’ha fet el lliurament de la medalla d’or de Felanitx al nostre amic Joan Pons: Joan Pons va ser, fa més de 25 anys, el fundador del Club Esportiu “Joan Capó” de Felanitx que naixia vinculat al grup escolar del mateix nom, grup que forma part de la nostra federació d’entitats humanistes. El C.E. Joan Capó ha anat creixent i destacant a un gran grapat de modalitats esportives: La secció de Basquet ha assolit la primera divisió autonòmica, sense comptar el gran nombre d’equips masculins, femenins i mixtos a totes les categories, i molts d’atletes i grups del C. E. Joan Capó han assolit campionats d’Espanya de distintes modalitats d’Atletisme, sense comptar que el Club té moltes altres seccions esportives. Enhorabona Joan Pons. Tot reconeixement és ben merescut i encara serà insuficient.

Vegeu l'artícle sobre Joan Pons al web del C. E. Joan Capó de Felanitx:

http://clubjoancapo.com/modules.php?name=News&file=article&sid=6

 

Parell de Panderos (o Pillos)

satalaieta | 21 Agost, 2005 22:52

Llegeixo al Diario de Mallorca que en Jaumet Trampotes ha convidat a l’ínclit Pedro J. a la seva cova, on alli bava el rei de les faves, de la Mar, per a demanar-li perdó, en nom dels mallorquins, per l’episodi dels polítics (de tots els partits parlamentaris excepte PP i UM) que reivindicaren el pas públic allà on Pedro J,. hi té la piscina, amb autorització fraudulenta del propi Jaumet, quan feia de Misteri de Turisme. Quina desvergonya! Pedro J. va lliurar el poder als capitalistes constructors (no conserven res) de l’ínclit Ansar amb una campanya propagandística a través de tot el seu Món, en la que ens va fe creure que la Verge nomia Joana i que la víctima era l’assassí i l’assassí la víctima. Ara Pedro J., delinqüent amb autorització d’en Jaumet, denuncia al Jutjat de Guardia a les víctimes (representants d’una part important del poble de les Illes Balears) dels seus guardes botxins que els varen agredir com si fossin, aquestes víctimes, els delinqüents, per passar per un terreny públic (autoritzat capriciosament com a privat).
Els mallorquins no demanam perdó per que els nostres representants defensin l’ús públic dels bens públics. En Jaumet sols pot demanar perdó en nom dels mallorquins que, en aquest cas, li donen la raó (tots ells del PP, i que representen a menys de la cinquena part del poble mallorquí). Nosaltres demanam perdó per tenir-ne tants de tan purs i tants de tan avars que hàgim estat capaços d’elegir un Cap que ens fa avergonyir constantment, apart de destruir les Illes, i agafar del sac comú, per a repartir a si mateix i als seus amics rics (en doblers, ja que pobríssims en dignitat i valors morals: Per a mostra de vergonya immoral: vegeu el que estan fent aquests dies quasi tots els  batlles del PP de qualsevol poble de les Illes).

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb