Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

La Terra amb lupa (Eines)

satalaieta | 19 Agost, 2005 22:23

A Illes Balears, regne de l'espculació del sòl, la terra ja s'ha de cercar amb lupa.

Manel Domenech, rei de molts de dominis, ens ofereix tres adreces fonamentals per a controlar i valorar les terres pròpies i alienes (controlar no vol dir apropiar-se'n de forma indecent, no es confonguin).

Enllaços:

1: Bens immobles: Càlculs dels valors reals: http://tributs.caib.es/ 
IPC:
http://www.ine.es/daco/ipc.htm 
Interés Compost:
http://www.ginniemae.gov/homezone/brainfood/sp_calculator.html 
Banc d'Espanya:
http://www.bde.es/clientebanca/

2: Sigpac (Sistema d'información geogràfica de parcel·les agrícoles)
http://sigpac.mapa.es/fega/visor/

3: Oficina del Cadastre (Cartografia)
http://ovc.catastro.meh.es 

Per a completar la funcionalitat d'aquesta pàgina publicam, ara també, dos nous enllaços: mapes i fotos aerees de Google de tot el món i el carrerer de Terra:

4: Mapes i fotos aèrees de tot el món
http://maps.google.com/
http://www.fourmilab.ch/cgi-bin/uncgi/Earth/action?opt=-p
http://perso.wanadoo.es/gesu/geografia.htm 
http://miravi.eo.esa.int/en/ 

5: Adreces al carrerer
http://callejero.terra.es/

Seguint completant aquesta pàgina afegim: Itineraris, telèfons, GoogleEarth, Street View, Panoramio i Wikiloc (rutes)

6: Itineraris: Mapes, itineraris i distancies (Europa) 
http://www.guiacampsa.com/
http://www.mappy.com/ 
http://www.viamichelin.es/ 

7: Cercar adreces i telèfons
http://www.paginasamarillas.es/home.html 
http://blancas.paginasamarillas.es/

8: Google Earth

9: Strett View 

10: Panoramio

11: Wikiloc (rutes)

Nedstat Basic - Free web site statistics

Les nostres enquestes

satalaieta | 19 Agost, 2005 19:51

Hem encertat en les darreres eleccions Autonòmiques, d'Illa i de Ciutat?

Hem encertat?
Hem encertat en les darreres eleccions Autonòmiques, d'Illa i de Ciutat?
Si
No
¿?

Ètica Política del Govern Matas (IB)
(aquesta fins el 30 de juny de 2005)

Ètica política i social

La meva opció i decisió és:

Pens que el Govern del PP és qui millor me pot permetre viure bé i això és més important que els procediments emprats

Sé que Matas lidera el clan de la corrupció, destrucció i injustícia, però pens que, democràticament, ho hem d’acceptar

No m’agrada l'ètica ni els resultats ecològics i socials de la política de Matas, però l’alternativa està desunida i és incompetent

Pens que és necessari el canvi immediat de Govern i la recuperació i vida ecològica i ètica tan perdudes

Veure els resultats sense votar

Salvarà la categoria el Reial Mallorca? I tu què creus? (fins el 30 de març)

Salvarà la categoria?

Salvarà la categoria el Reial Mallorca? Enquesta de març 2005

Si

No

No ho sé

Veure els resultats sense votar

 

I tú, que votaries, si o no a la Constitució Europea?:

I tu, que votaries?

I tu, que votaries?

Si

No

Encara no ho sé

Aquesta enquesta no té més valor que com un joc. Atès que és gratuita no garenteix la més mínima fiabilitat

Diari de l'estiu 2005. 04: 3x3 a Portocolom, Plataforma Quin Port Volem?

satalaieta | 12 Agost, 2005 08:19

Juliol

Dia 9, dissabte


Equip de Can Ramis. Semifinalista al 3x3 de Portocolom


Equips "OT" (subcampió) i "Solo Dios lo sabe" (els més joves, campió)
del 3x3 de Potocolom 2005

El vespre hi ha una festa organitzada per la Plataforma per a conservar el Port i evitar un projecte mastodòntic (com tots els seus) d’ampliació del Port i fer un passeig “made in amics de Matas” d’aquests de fusta, que desfiguren la forma natural de roca i arena, un com el de la Colònia de Sant Jordi que dues setmanes desprès de la inauguració varen haver de repetir per que una turmenta se’n ho va dur tot. Gràcies a la no majoria absoluta a l’Ajuntament, fins ara, s’han pogut evitar moltes barbaritats al Port.


Festa de Sa Plataforma Quin Port Volem?

Homenatge a Margalida Boscana i a Joan Femenia

satalaieta | 25 Juny, 2005 08:08

Homenatge a Margalida Boscana i Joan Femenia

Col·legi Son Oliva
23 de juny de 2005

1 7

10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

Altra vegada la nàusea

satalaieta | 11 Juny, 2005 12:00


Dimecres passat, per raó de la meva responsabilitat com coordinador de l'associació d'orientadors i orientadores de Illes Balears, vaig ser rebut, juntament amb altres tres membres de l'associació, i aparentment escoltat, pel conseller d'Educació i un Director General i una Directora General de la seva Conselleria. Les set persones presents en l'entrevista vam tenir una actitud correcta i educada i aparentment eficaç. No tots els polítics de la reunió es van portar, posteriorment, en tots els àmbits, amb la mateixa exquisitesa.
Però qui satisfà el got de la nàusea és el seu president, un veritable antirobinhood: Per a cada servei públic, que té l'obligació política de gestionar bé i amb rèdits positius, crea una empresa privada gestionada per algú de la seva màfia sectària del PP, per al seu enriquiment ràpid i personal. Això duu a la Comunitat a la situació de fallida tècnica en tot el sector públic i de “pelotazo” econòmic en totes les empreses privades pròpies creades a tal fi. I després han d'exigir “” increments pressupostaris sense límit al Govern Estatal. Quina diferència ètica pel que fa a la normativa de UCD i del PSOE que exigiria, per a qualsevol despesa pública, tres pressupostos, per a triar el més convenient per a evitar el balafiament i malversació d'aquest parany econòmic d'aquest Govern.
Avui llegia en la premsa l'encreuament de desqualificacions entre aquest impresentable president i alguns membres de l'oposició, a propòsit del cas Bitel: Un cas d'espionatge informàtic pel qual, durant un any, es van desviar els missatges del Conseller d'Urbanisme del Consell de Mallorca (llavors governat per tots excepte el PP) a l'ordinador de la secretària del President de la Comunitat, un cas flagrant que deixa petit el cas Watergate, i que va acabar quan el ínclit President, en el seu immensa beneïda innocència (posteriorment corroborada per un jutge amic seu i del mateix partit) va mostrar un escrit d'aquests desviats en una sessió del Parlament. Doncs bé, el President, ahir contestava a les increpacions: “No és bo que judicialitzeu la política” (efectivament la seva immoral política ha estat judicialitzada, però no justicialitzada: Ha arribat als jutges, però aquests no han dictaminat justament, i tots, el propi ínclit, l'oposició, els jutges, nosaltres,... ho sabem). I afegia per a major vergonya aliena (perquè pròpia no la té): “A més vosaltres vau contractar a un tècnic per a recuperar la meva agenda”. Què va ocórrer realment? Quan en l'anterior presidència digitada per Aznar, qui havia defenestrat al president democràticament electe Gabriel Canyelles, va perdre el Govern en les següents eleccions, guanyades pel pacte de Progrés, quan el nou President va arribar al Govern, sense el més mínim traspàs de poders, “arregla-te-les com puguis”, es va trobar que s'havia buidat tot el contingut, sistema operatiu inclòs, de l'ordinador del President, com si aquest ordinador fos seu particular i de contingut privat i, qui sap, si fins i tot també eròtic, quan, en realitat era l'ordinador oficial del President (del que anés) que devia tenir un contingut oficial que no podia ser amatent cacicalment pel president sortint. Cert que, altra vegada la ximpleria, tot el contingut havia estat esborrat amb un simple “delete all” o “erase all” o amb un “format” i va poder ser recuperat fàcilment. (Això d'utilitzar la informació oficial com particular del partit o de les persones del partit i esborrar-la o eliminar-la dels arxius corresponents sembla ser pràctica habitual del PP: Va desaparèixer molta informació de molts ministeris quan, en les últimes eleccions, el PP va perdre el Govern i en el d'economia, del flamant director actual del Banc Mundial, es va veure un camió ple de documents triturats (tot això va ocórrer en els gairebé dos mesos des que van perdre les eleccions fins que Zapatero va assumir la Presidència).
Però jo volia parlar-los de les comunicacions, de la fal·làcia de la llibertat de comunicació. Haurà de ser un altre dia.

Ens arriben notícies des de Miami.
El perillós i mòrbid impresentable torna a arremetre i a escopir, per la seva boca enverinada, verí bel·ligerant contra la pau antiterrorista que propugna el Govern d'Espanya.
Per què, tanta gent així es troba tan en la seva salsa allà?
Lloc de corrupció i de conspiració contra tots i tot el que no estigui subordinat a ells mateixos, contra la unió i la pau dels altres.

Consellers d'educació del PP, mal educats

satalaieta | 04 Juny, 2005 00:20

Fiol «planta» la ministra d'Educació en desacord amb el finançament

El conseller illenc acordà la mesura amb els seus companys del PP

LL.L./E.P. Palma/Madrid.
Diari Balears. Palma, 3 de juny de 2005

El conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol, i els seus sis companys de les altres comunitats autònomes governades pel Partit Popular (PP), varen abandonar ahir dematí la reunió de la Conferència Sectorial d'Educació poc després del seu inici, per expressar el seu rebuig unànime a la proposta de finançament de les reformes edcuatives presentat per la ministra, María Jesús San Segundo. Juntament amb Fiol abandonaren la reunió els consellers de Madrid, Galícia, el País Valencià, La Rioja, Navarra, Múrcia, i Castella-Lleó.

Fiol va justificar la seva decisió i la de la resta de consellers de les autonomies governades pel PP al·legant que la proposta de finançament de les reformes educatives presentada per la ministra, María Jesús San Segundo, s'ha remès «amb molt poc temps» per a l'estudi i conté, a més, una sèrie de consideracions «inacceptables».


El menys que es pot esperar dels responsables d'Educació és que tinguin educació. Si no, com van a administrar un bé que no tenen?
Però els presidents del PP (en una ocasió anterior ja van fer el mateix), els consellers del que sigui del PP (en aquesta ocasió han estat els d'educació), i la gent del PP en general (Gallardón és una excepció i no la norma, Pimentel ho passava tan malament, acusava tanta vergonya gregaria egregia que va haver de deixar-lo) no tenen educació i no estan avergonyits de no tenir-la (el groller sempre és el qual fa la grolleria, no el que la rep) perquè, a més, són uns irresponsables: incompetents per a arribar a comprendre les conseqüències dels seus actes, o tan dolents que, comprenent-les, no fan res per a evitar-les.
En el cas de la reunió sectorial d'educació (només educats qui no eren consellers del PP), Què es fastiguegi el meu capità, avui no menjo ranxo! (atès que ells no mengen ranxo, sinó caviar, i el ranxo que menyspreen és per a la societat civil a qui també menyspreen i els dóna igual que, com a conseqüència del seu desvergonyiment mal educat, ens quedem sense subvenció per a educació... Es veu que en aquest moment, només per a fastiguejar i posar traves al Govern de l'Estat (si nosaltres els poséssim les mateixes al seu...), va oblidar que necessiten la subvenció educativa per a pagar “Costa Nort”, Equip Ciclista, Claudia Shiffer,... així com els vicis libidinosos del seu President, del seu company turístic de govern i del seu company alcalde. O no. Perquè ja sap que el que ells malversen o menyspreen, després ens ho cobren, incrementant els impostos, a nosaltres.

I en el cas de la pau ja ni en parlem. Posen tots els impediments perquè tots menys ells busquem tots els procediments, haguts i per haver, per a la pau i es dediquen a boicotejar el procés, per la provocació. A què ve ara jutjar a Otegui, qui des del 11M 2004 és mil vegades més veraç que els qui exigeixen la provocació? Que ve la manifestació de les víctimes  de tendència popular contra el procés de pau? Per aquest camí, pel camí de l'enfrontament civil, s'arriba a provocar la mort de Miguel Angel Blanco, la mort de 200 en Atocha, de 300.000 a L'Iraq o de més de 500.000 en una guerra incivil. És això el que necessiteu? Per que no desapareixeu en pau i ens deixau en pau construint la pau? Maleducats, provocadors i irresponsables.

Europa haurà d'esperar

satalaieta | 02 Juny, 2005 22:26

França qui, juntament amb Alemanya, va liderar l'oposició a la ignomínia de la invasió i matança USA a L'Iraq ha dit "no" al projecte europeu. Holanda qui, al costat de Bèlgica i Luxemburg, va anar la primera a posar la llavor de la futura Europa, creant el Benelux i qui actualment és (L'Haia ), juntament amb Bèlgica (Brussel·les), la capital de l'embrió europeu també ha dit no a la Unió Europea. Uns per una raó, altres per una altra han aconseguit donar una aturada important a la creació d'Europa com unitat. Potser, dintre de 50 anys, la història contempli els primers anys del segle XXI com un temps que es va intentar crear una Europa unida per a salvaguardar els valors occidentals, davant l'assetjament de l'imperialisme neofascista americà i de l’expansionisme econòmic i demogràfic oriental. Els uns i els altres riuran de l'intent. Ells, com la nostra ultradreta, estan molt cohesionats pels seus propis interessos. Europa, paradigma de l'individualisme (tants de caps, tants de barrets), no ha sacrificat ni un sol criteri propi en nom de la Unió. Sempre haurà raons per a justificar la nostra actitud!

Ha passat per aquí

satalaieta | 01 Juny, 2005 22:44


Les obligacions, lliurement adquirides, duen temps privant-me de les devocions emocionalment autoimposades. I així fa temps que tinc el meu diari personal, exhibicionista, en el qual em despullo psicològicament davant dels meus amics (davant de les meves amigues no em despullaria ni psíquicament), tristament oblidat, per haver hagut d'ajudar en la coordinació de treballs del bloc d'educació i cultura del II Fòrum Social de Mallorca (“altre món és possible, altres Illes també”; si, però aquest altre món possible, millor o pitjor que aquest? I a més volem canviar aquest món i aquestes Illes per altre/es millor/es? Hi ha moltes actituds generalitzades que m'ho fan dubtar. Fa l'efecte que “camini jo calent... no m'importa que es foti l'altra gent”), així com amb la preparació del taller de la nostra “Associació Humanista de Comunicació” “La Revolució educativa del segle XXI” per a aquest II Fòrum social de Mallorca, primer, i la preparació de la reunió amb el Conseller d'Educació i els Directors Generals de Planificació i d'Ordenació respectivament per a demanar-los respecte, coherència i consideració professionals per als orientadors i orientadores educatius, psicopedagògics, acadèmics i professionals de les Illes Balears, demanar-los una cosa que sembla evident, però que no sempre ho és evident. Això m'ha tingut aquestes últimes tres setmanes fora de circulació per a comentar tot allò que em sorprèn o m'interessa, que és pràcticament tot:


La defunció d'una cosina meva molt benvolguda, que obliga a les seves dues filles a avançar vitalment sense la seva ajuda presencial directa. L'ascens per primera vegada del Menorca Bàsquet Club a la lliga ACB, primer club de les Illes que ho assoleix. La salvació miraculosa del Mallorca de futbol que romandrà un any més en primera divisió quan set jornades abans de la final estava a 11 punts de la salvació. El no dels francesos al projecte europeu (és cert que molts d’amics meus espanyols o de les Illes advocaven pel no i que jo també preferia una Constitució molt més social, però estic convençut que l'alternativa a una Constitució millorable va a ser la no constitució de la Unió Europea, la qual cosa, a qui més alegra, és als americans de les barbàries). L'ascens extraordinari del joc del jove tennista Rafael Nadal, que pot guanyar el Roland Garros o gairebé. El pas per aquí del repugnant impresentable provocador que cridava “destructor” a l'únic govern curós amb la sostenibilitat del desenvolupament de la nostra Comunitat des d'abans de la II República, quan el govern del seu partit està deixant Mallorca feta unes guineus, un solar del cavall d'Àtila, i quan ell és el paradigma de la responsabilitat de la destrucció de 200 famílies en el 11M i de més de 275.000 morts a L'Iraq (certament, la majoria no espanyols) per donar suport a la invasió il·legal i injusta (però que fa aquest individu que no està en la presó i amb milers d'anys de condemna? Què és que per allà també tenen defensors com Rafel Perera que sempre defensa, amb èxit, la quadratura del cercle? La caraba, senyors, el mai vist), la demència senil que pateix (avui ho he après en la TV, de boca del seu fill, mil vegades menys vàlid que el seu pare) Adolfo Suarez que li ha fet oblidar que va ser el primer president de govern de la democràcia, el president de la transició, de la conciliació en difícil equilibri, un bon president, encara que fora de dretes (l'únic bon president de dretes que he conegut a Espanya des de la democràcia), encara que, com el meu amic de dretes del govern de les Illes, podia prometre i prometia moltes coses que després oblidava (qui pot assegurar-nos que no hi hagi cap relació entre els disgustos soferts i aquesta dolència?); l'alegre festa de la sana joventut de les Illes en “el Acampallengua” a Porreres (és el primer any dels últims quatre que no he anunciat i cobert aquest esdeveniment entranyable), la potada a la panxa que dona el Govern a la llengua catalana al donar el nivell C de català als alumnes que aprovin el 4t d’ESO, alguns dels que el que més saben dir en català és “puta foraztez de la punyeta” i quan jo, amb una diplomatura de turisme, una de magisteri i una llicenciatura i grau i tres cursos de doctorat de Psicologia vaih haver de examinar-me fins i tot del B per a que el m’aprovassin) el desencís que m'ha proporcionat ONO (a València és de Zaplana i aquí de Don Pere, amo del seu Baluard i de Mallorca, en paraules del Rei) que em va prometre una millora considerable en la televisió, canviant el codificador, per un sol euro al mes i que, ara com ara, l'única millora és que m'ha deixat sense poder veure el Canal + al que estic abonat des d'abans que a ONO i que m'interessa més que tots els canals específics d’ONO junts, bodrio de IB3 incluído, deixant-me sense veure el Mallorca Betis de l'última jornada, el partit de l'any, amb diferència per a un mallorquí mallorquinista que veu el futbol per la tele (i és que no s’entén que el cable, ONO, no sigui un servei públic gratuït. Quan el 1974 vaig anar a Bèlgica vaig constatar que tots els belgues rebien la televisió pròpia i d’altres paisos europeus per cable i així s’estalviaven els horribles boscos d’antenes de televisió)... La ignorància beneïda del govern balear de la bomba de rellotgeria social que ha posat ell mateix amb aquest desenvolupisme incontrolat i incontrolable...; la gloriosa primavera que voreja el límit de la inhibició possible,... Però, acaba el curs, arriba l'estiu i si tot va com desig haurà més temps per a la meva exhibició (panxa a l’Homer Simpson) en el diari personal que per a fer coses de profit.

Jutges partidistes i sectaris

satalaieta | 11 Maig, 2005 23:29

El jutge Antoni Montserrat té la mateixa imparcialitat que l’advocat Rafel Parera (aquest que defensa –i guanya- totes les tupinades comeses per gent important del PP); amb l’agravant que aquest és jutge i l’altre advocat (l’advocat ho és de part, però el jutge, teòricament, no). Ja ho vàrem dir la primera vegada que aquest jutge de carnet del PP, explícit o implícit, a la boca va intervenir en casos de Matas. Però ja pot dir Missa i resar credos (Jo crec en el Deu PP totpoderós,...) aquest jutge: per més que s’empenyi, el quadrat no és circular i el cercle no és quadrat. I l'Hble. Matas (“En Quetgles, víctima de la impudícia e indecència del propi Matas no es mereix que jo li contesti” ha dit l’Hoble) hauria de respectar a les persones que ens representen a molts dels balears. Quan en Quetgles és 100 vegades més digne, ètic i persona que l’insultador, quan Quetgles ha estat elegit per molts de balears a qui ell representa –quan l’insulta a ell, insulta al poble- i quan en Matas ha estat elegit per l’avarícia, la indecència i la tupinada. Ja estam en que les Illes de Matas aznarista i bushista és una cova, practicada per les prefectures de l’executiu i legislatiu... però si d’aquesta immensa nàusea no es salva tampoc el judicial estam tots en la mateixa situació d’aquell que, caigut a un pou molt especial, sols recordava aquella oració de: “Bendicenos Sr. y bendice estos alimentos que, por tu santa bondad,  vamos a comer...”

Però què fa aquest home?

satalaieta | 11 Maig, 2005 22:29

La successió de fotografies a dos escrits consecutius nous, de vegades, provoca curiosos efectes optics. I això és el que ha passat als dos escrits anteriors a Sa Talaieta Petita.  

Però què fa aquest home? On va amb aquestes manades? Què passaria si les lletres que hi ha entre ell i la fotografia del escrit posterior (superior) desapareguessin? Un simple efecte. Una simple il·lusió... òptica.

Gloriosa Primavera

satalaieta | 11 Maig, 2005 08:29

 

Conten que un dia un Reverend feia el trajecte, amb tren, Valladolid - Salamanca. Aprofitava el viatge per a fer les seves oracions, llegint el seu breviari, quan va entrar en el seu compartiment una joveneta amb una minifaldilla d'infart, “això no és una minifaldilla, això és un cinturó de tela”, diu la meva amiga Fernanda referint-se a l'altura d'aquest tipus de minifaldilles. La noia es va seure en el banc entapissat  davant del que estava assegut el Reverend i va començar a escodrinyar tot el compartiment, així com a mirar el paisatge per la finestreta del mateix. A l'observar com el Reverend havia aixecat la vista del breviari uns centímetres fins a mirar, ruboritzat i luxuriós les cames de la noia, just en la frontera que amagava la minifaldilla o cinturó de tela, la noia li va dir: “Què està llegint (o mirant), Reverend? Al que el reverend va respondre: “Sant Joan, Capítol 4728, versicle 342”. Quan la noia, poc després va arribar a la seva casa, va acudir a la cita anunciada pel clergue, en la seva vella Bíblia de tota la vida que havia pispat, molt de nena, al seu pare. Aquell capítol i versicle deia: “Més amunt està la Glòria”.

Avui he recordat aquesta història quan, anant caminant cap al treball, m'he creuat amb una encantadora preciosa joveneta que duia uns pantalons de cintura tan baixa que només un miracle els mantenien en un equilibri inestable contra les lleis físiques de la gravetat (les modes canvien, què li anem a fer?!). Quan he arribat a casa he acudit, ràpid, a “la meva Bíblia llatinoamericana” de tota la vida i he buscat “Sant Joan, Capítol 4728, versicle  342” i he pogut llegir: “Un mil·límetre més baix està l'excitant infern ardent”.

Bona Primavera vos desig a tots i a totes

 

Bisbes autoritaris i capritxosos (perillosos)

satalaieta | 07 Maig, 2005 20:10

Altra vegada, mostrant llautó els vells i perillosos carcamals

.

Fa temps, més de 30 anys, que coneixem l'estratègia de la dreta civil i religiosa més reaccionària: Les tres santes: la santa desvergonya, la santa imposició i la santa negació (m'ho va contar un cosí segon meu que l'hi havien ensenyat i inculcat en una Universitat de l’Opus Dei). Les tres santes imposades des de l'autoritat més dogmàtica (no raonada, ni justificada) que confereix el Ministeri (dels misteris) del “Tòtem i del Tabú” (ambdues utilitzen ambdós, encara que la religiosa més el Tòtem i la política i econòmica més el Tabú). No entenen la raó, ni el natural, tampoc entenen, encara que ho invoquen en el seu autoritarisme, el sobrenatural, Aznar, el del tabú de la llibreteta blava (si algú donés amb ella igual podríem desvetllar el misteri de l'autoria del disseny o pla de l’11M), deia que per a ell no importen les causes, sinó només els fets (si ell solta una pedra des d'un alt pis que cau en el cap d'un vianant i el mata, l'única cosa evident, per a l'impresentable, és que una pedra ha matat a un vianant, però no té res que veure que el fet que ell l'hagi amollada des d'una altura important).


Ara bisbes i peperos criden als funcionaris, jutges i batlles, perquè es rebel·lin contra la nova llei que permetrà les noces entre parelles d'homosexuals. Al·legant què? Ja he dit, no poden al·legar res racional, al·leguen una creença dogmàtica indemostrable, i es fiquen on no deguessin, induint als creients a la sempre perillosa rebel·lió contra la norma legal. Philip Zimbardo, psicòleg social, ens explica (i basta “mirar” la història) que es fan més barbaritats en nom de l’obediència a autoritats capritxoses que en nom de la rebel·lió a aquestes autoritats.


Però, vegem la doble incoherència de la moral puritana dels reaccionaris: Per què es fiquen en alguna cosa que no els incumbeix? (o és que si els incumbeix i tenen la temptació d'aplicar-se a si mateixos aquesta llei i això els atemoreix?): La llei no obliga a ningú a casar-se amb una persona del seu mateix sexe, no obliga a ningú a oficiar unes noces “religioses” entre homosexuals. Deixin que cadascun, d'acord amb la seva consciència, faci el que vulgui, mentre no danyi a ningú (l'única moral social vàlida) i dediquin-se a les coses de l'Església (deixeu que l'Església s'ocupi de les coses del Pare i als polítics les coses del poble –del Cessar-). La llei és civil i amplia els drets i reconeixements humanistes, no és religiosa ni restrictiva (que semblen ser les úniques normes acceptables per l'Església i el PP). S'imaginen Vostès que un conjunt d'Alcaldes i Jutges que no creguessin que Jesús es personalitza en la Sagrada Forma en la Consagració, es dirigissin a tots els sacerdots instant-los que no consagressin i als fidels que no anassin a Missa, per una qüestió de consciència, ja que ells no creuen? Qualsevol persona amb un mínim de judici riuria d'aquesta proposta i diria: “Que es fiquin en el que els importa”. Amb tota la raó. Exactament la mateixa tota la raó que tenen els qui diuen als Bisbes que es dediquin al seu i no a fer política per al Partit Popular. Ja n'hi ha prou d'instrumentalitzar políticament, la fe, el dogma i fins a el propi Déu! Ja n'hi ha prou d’incitar a la rebel·lió i a la violència als creients contra les decisions democràtiques! Dues persones homosexuals que decideixen casar-se no fan mal a ningú, no maten a ningú, però això és molt més detestable i condenable per a aquests reaccionaris que els 250.000 morts innocents de L'Iraq. Per què no es dediquen a condemnar aquestes morts innocents i les seves causes? Llavors podríem creure que potser tindrien alguna raó racional i coherent.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Social

Illes Balears, 7 de maig de 2005, any de l’educació

Comunicació íntima i oberta

satalaieta | 07 Maig, 2005 08:43

Quan la comunicació és d’amor és una comunicació íntima, callada, personal, és una comunicació que no es pot compartir amb ningú més que amb la pròpia persona comunicada, ni tan sols amb les teves extensions amicals o familiars més properes i directes. Aquesta mal entesa “sinceritat total”, “ni el més mínim secret entre nosaltres” romp els dos canals.  

Però quan la comunicació és secreta i parcial, al si d’una organització o federació, la cosa és molt distinta, lluny de consolidar dos canals tan forts com el roure, el que es fa és cortocircuitar la xarxa en estrella de l’organització i crear petites sectes secretes, i de conseqüències satàniques, al si de l’organització. És acumular un bassiot d’aigua estancada i, prest, putrefacta, pestilent i infecciosa. 

És per això que quan estim emotivament i íntimament no me n’adono ni jo mateix; és per això que fuig, com de la pesta, de totes les organitzacions o grups d’organitzacions on qualsevol  comunicació no arribi al 100% dels integrants de l’organització o del grup.  

Per cert la definició de fòrum implica “debat obert permanent” i no “publicitat parcial intermitent”.

Cap al segon Fòrum Social de Mallorca.
Avui és 7-5-5

Confirmat

satalaieta | 30 Abril, 2005 15:27

Fa temps que ho anam dient: Matas no creu en la política dels millors (ell tampoc és dels millors) al servei de la "cosa pública" o al servei dels ciutadans i ciutadanes, Matas creu en la política al servei de la globalització del capital (una part globalitzat a la seva pròpia butxaca i una altra a la dels amics del Partit) i de la recreació de la seva pròpia vista. Alguns/es Consellers/es no tenen cap altra mèrit tècnic que tenir una bona apariència que facin agradable la vista al Conseller Flaquer i, per suposat, també al molt Hoble. Sense anar més enfora, avui mateix he llegit a aquesta enorme enciclopèdia de Don Pere (el mateix del Baluart i de més de la meitat de mitjans de comunicació de les Illes, Ono balear inclòs) el nom i llinatges d'una Consellera i, al llegir la seva biografia m'he trobat que no té altres mèrits o experiència professional o tècnica que "haver nascut" un dia determinat a un lloc determinat, ser "llicenciada en dret" i "tenir el carnet del Partit Popular", el mateix que varis milions d'espanyoles al voltant de tot Espanya. En Matas és qui la té, sense mancar-ne un, als consells de govern i a les excursions per Mallorca (per Barcelona era en Flaquer) i, per ventura, per fora de Mallorca, però no és ell que li paga tan alts mèrits amb tan alta paga. Qui la paga és vostè i jo. I nosaltres no gaudim d'ella ni a reunions ni a excursions.

El clan de la polució

satalaieta | 30 Abril, 2005 11:51

 

Que el PP, o el CC, el clan de la corrupció, o el CD, el clan de la destrucció, o el CP, el clan de la perversió, si es confirma la noticia referent a un professor (educador), per a més vergonya ex-director, ni més ni menys que assessor de la Conselleria d'Educació, concretament de la DG de Planificació i Centres (si es confirma, per a fugir espaordidament tots els assessors i tècnics dignes de la Conselleria), i, en qualsevol cas, clan de la polució, no estima Mallorca, ni Menorca, ni Eivissa, ni Formentera, ni Cabrera, ni Dragonera, i que sols estima la seva butxaca ambiciosa, viciosa i avariciosa, és més que evident.

Mallorca i Eivissa 2070. Com a conseqüència del matisme, cabrerisme i munarisme 2005. Fotografia Ria Slides. Ara la humanitat "cabra loca" d'aquell temps ja no és la "primera" espècie animal, ni tan sols existeix . L'atmòsfera sulfurada molt semblant a la primigènia és incompatible amb la vida humana i amb qualsevol vida d'animal mamífer. Ara el rei de la creació viva és el bacteri sapròfit. Bé ja ho era l'any 2005 tot i que fa 65 anys tenia una altra morfologia.

 

«Anterior   1 2 3 ... 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37  Següent»
 
Powered by LifeType - Design by BalearWeb