Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Setmana en blanc

satalaieta | 12 Febrer, 2005 10:13

No és Mallorca. No sé on és. Rebut per correu electrònic de Maria H.

.

.

.

Setmana en blanc

12-02-05.


Record que tindria tot just cinc anys quan anava jo corrent pel carrer del pis dels meus avis fugint de la por. Tant corria que, de cop i volta, vaig notar com els meus talons, endarrere, adquirien una altura que sobrepassava el meu centre de gravetat i el meu tronc s'inclinava cap a l'horitzontal més de 45º. Quan això ocorria la velocitat augmentava i la meva carrera ja no era un acte controlable ni controlat per la meva voluntat. Vaig tenir la sensació que, en pocs segons, a gran velocitat, el meu cos anava a impactar durament contra el formigó de l’acera, sent les dents i el nas els qui anaven a rebre l'impacte directe. No obstant això, això no va ocórrer: la velocitat es va anar reduint, els talons van perdre altura i el tronc va guanyar verticalitat, i la meva voluntat va recuperar el control de la carrera fins a que, quatre passos més endavant, vaig poder detenir-me. Panteixava, més que respirava (respirava com respiren els adults quan fan l'amor) i estava paralitzat de terror, terror que no em produïa la por del que anava fugint, por que, per cert, havia oblidat (mai vaig poder recordar quina por era aquella), sinó de la meva fuita i de com es produïa. Estava aterrit pel meu antipor. Des d'aquell dia mai més vaig fugir de la por (sinó de l’antipor) i ho vaig afrontar serenament. A pesar que el neofeixisme és terrorífic (almenys cent vegades més que el propi terrorisme).

Després d'una “setmana intensa” m'he passat una “setmana en blanc”, sense fer pràcticament res, excepte l'imprescindible, a causa d'una “grip il·legal” (no pot ser grip legal puix que aquest any estic vacunat contra la grip). Una grip il·legal a la qual estic molt agraït. Efectivament, les malalties, la majoria d'elles, segons em va contar la meva dona, tenen un efecte positiu, perquè obliguen a un organisme accelerat, afeblit per aquesta acceleració, a parar la carrera, i evitar, així, la caiguda que “et trenca el nas i les dents”.

En aquesta setmana no he pogut renovar ni les façanes dels webs, no parlem ja dels seus continguts, no he pogut publicar les col·laboracions, contestar els e-mails, iniciar el treball amb un grup d'orientadors sobre una guia per a orientadors i orientadores, donar la benvinguda als nous vuit membres de la AOIB, assistir a una reunió del FSMa (encara que la substitució m'haurà superat amb escreix), contestar les demències publicades d'alguns membres del CC (clan corrupte), fer referència a l'excursió judicial mallorquina a Argentina d'excursionistes, “menjadors i bevedors” perquè el tema està més clar que l'aigua clara i tota aquesta posada en escena és una comèdia cara (per al contribuent) sense més objecte que l'excursió i, possiblement, tornar a declarar que la verge es diu Joana i que els quadrats són circulars i els cercles són quadrats (els corruptes són corruptes ho declari qui ho declari i ho absolgui qui ho absolgui), parlar de la vergonya terrible dels governs de la Generalitat i de Barcelona (i aquests no són del PP ni Convergència i Unió, sinó que són del tripartit, que tantes il·lusions ens havia donat), màxims responsables que es vagin caient els edificis just per on van fent obres de soterrament en el Carmel de Barcelona (a veure si el clan de les Illes pren bona nota, ells que volen soterrar tota Palma, tot el Passeig Marítim i mitja Illa de Mallorca, perquè fent “dos pisos” tenen doble superfície edificable i per que les obres de soterrament són moltíssim més cares que les obres de superfície amb el que les comissions són molt superiors, a part que oloren molt més a claveguera i la seva activitat, en elles, no permet prendre el sol), no he pogut desemmascarar les ximpleries i falsedats que ha dit el “Molt Impresentable” als empresaris catalans (per a començar, el propi Govern, i ell mateix, malament que li pesi i malament que ho administri, no és privat, és públic i al servei de tots: L'única cosa que, sent públic, han privatitzat, de fet, han estat els camins: En Mallorca els camins públics són privats i se't intimida amb gossos de tot tipus perquè no puguis caminar per ells), no he pogut fer referència al terror del CC a Palma presidit pel capo Z Plana Tyranossaurus,... demanant un vot per a Europa que pensen cobrar al PSOE!!!

Com veieu, una setmana, en blanc (que no blanca) per una grip il·legal que m'ha dispensat de moltes “devocions”.

Referents legislatius

satalaieta | 29 Gener, 2005 13:21

Constitució Espanyola:
http://www.congreso.es/funciones/constitucion/indice.htm

LOGSE en Castellà:
http://members.tripod.com/educac/legislac/logse.htm

LOCE en castellà:
http://www.boe.es/boe/dias/2002-12-24/pdfs/A45188-45220.pdf 

Setmana intensa. Antoni Ramis

satalaieta | 24 Gener, 2005 00:56

Setmana intensa

Ahir i avui pensava aquest escrit com un escrit molt llarg i molt reflexiu, perquè en aquesta setmana han ocorregut moltes coses, algunes molt distants com la greu presa de possessió de l'home més perillós del món (molt més que Sadam Hussein o Bin Laden), l'ignominiós corrupte nomenament de la separada (ella deu viure a Madrid i ell deu viure en Illes Balears, a tenor de les seves (ir)responsabilitats) dona de l'encara vergonyós President de la meva Comunitat, el bochornos acte de les suposades “víctimes del terrorisme” (veritables víctimes de l'odi infinit, que els converteixen de suposades víctimes en evidents actors terroristes),..., i unes altres molt pròximes, com la celebració amb les Associacions de Veïns de Sa Calatrava i de Ca Amunt - Ciutat Antiga de la recuperació social i cultural de  El Temple, la celebració, amb amics i amigues, de les festes de Sant Antoni i Sant Sebastià, en el CEPA Són Canals, en el CP Són Oliva i, amb tots els amics i amigues ciutadans/es en “la Revetlla de Sant Sebastià” a Palma, la conversa interessant amb el jove antropòleg Marc Morell que pot aportar molt al projecte comú humanista, així com la preparació i realització de la reunió dels membres de l'Associació Humanista de Comunicació, amb un conjunt enorme d'activitats proposades per a posar el nostre òbol (contra els avions i els tancs) per a millorar el benestar social dels qui vivim en aquest món, la preparació d'un CD de l'Associació amb els regals rebuts dels nostres amics en forma de presentacions o documents. En aquesta preparació he pogut constatar (no ho tenia present en la seva vertadera dimensió) els veritables tresors, en quantitat i qualitat, aportats al capital dels arcs de comunicació i coordinació per la meva amiga María Errazti de Bilbao (quantitat de presentacions de fotografies precioses, i de jocs molt interessants i divertits), el meu amic José Zaiter de Guantánamo (moltíssimes presentacions i treballs), el meu amic Fabián Montojo (recursos tècnics per al WEB, com les dues finestres dinàmiques de les dues pàgines principals) webmaster de la interessant bitácora “Quaderns” de l'IES Emili Darder de Palma,... Constatar els últims missatges, encara no contestats, de la meva amiga Montserrat Ponsa que es va al Fòrum Social Mundial que, de nou, se celebra en Porto Alegre (tant de bo sigui corresponsal directa per a ambdós arcs) i que és una de les persones que té més escrits en ambdós arcs; com també són grans col·laboradors, amb molts escrits, els meus amics Cecili Buele i Guillem Ramis; la incorporació com nou col·laborador del nou amic i clàssic escriptor humanista Miquel López Crespí. Constatar les ingents labors de Pere Carrió, coordinador de EscolaWeb’05, de l'any internacional de l'educació (esperem la col·laboració de tots els educadors físics i jurídics formals i informals), i de totes les activitats educatives de l’Associació, de Francesca Dols, coordinadora de les “Tertúlies de la AHC”, de Manel Doménech, coordinador de les activitats culturals de l'Associació, així com el seu Secretari i Vicepresident; i President de l'Associació de Can Amunt – Ciutat Antiga, Xema Galvis, Tresorer de l'Associació i expert informàtic, telemàtic i Tècnic superior en imatge i so, que ens “posa a punt” totes les comunicacions per Internet, així com els cartells i presentacions especials, Geno Marí, encara sense càrrec, però sempre col·laborant amb tots, en totes les funcions, i regalant-nos la seva simpatia i agradabilitat, ... i tants i tantes que, des de l'Associació o fora d'ella, ens donen suport i fan possible els dos arcs (el català, “Arc-46, grup de comunicació” i el castellà “Arco Atlàntico -humanista i educativo-). Sense oblidar els canals pels quals circula tota aquesta informació-comunicació, Balearweb, i la seva coordinadora i amiga nostra Elena Vera, pel que es refereix als Webs, així com Terra i ONO que ens serveixen webs associats, i Lamevaweb.info i Diariogratis.com que, juntament amb l'esmentat BalearWeb, ens serveixen els diaris interactius o blocs corresponents.

De tot això volia parlar, de forma que servís també de resposta als centenars d'e-mails pendents de resposta, especialment, a Montserrat Ponsa i a José Zaiter.

Però la voluntat proposa i les circumstàncies, que no deurien vèncer mai al jo, disposen.

Ah, per cert, també volia parlar-vos del cardenal Rouco Varela (als ultres la vellesa els ultratrastorna, als moderats només moderadament) i de la pel·lícula que vaig anar a veure el dissabte: “Només un petó” (intransigències culturals en la interculturalitat, molt bé superades per l'amor).

 

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg social
23 de gener de 2005, any de l'educació

 

Molts d'anys Sant Sebastià

satalaieta | 20 Gener, 2005 09:03

Estimats Sebastians, estimada Sebastiana, estimat Fabián, molts d’anys!
I també als altres Sebastians, Sebastines, Fabians i Fabianes. Molts d’anys a tots i a totes.
Sebastià, tu i jo, juntament amb tot el nostre professorat, ho celebrarem demà.

Molts d'anys a tots i a totes, i fins demà.
Antoni

Sant Sebastià
20-01-2005

El Poble recupera Patrimoni BIC

satalaieta | 16 Gener, 2005 22:14


La comissió tècnica del Consell de Mallorca dona la raó al poble i obliga a l'especulació a restituir, en la forma anterior, aquest bé d'interès cultural: El Temple. Una primera passa de moltes més a fer pel bon camí

I tu que li demanes a l'any 2005?

satalaieta | 11 Gener, 2005 22:41

I tu que li demanes a l'any 2005?
http://mallorcaweb.net/arc46
    

Què li demanes a l'any 2005?

Encara que el començament de l'any sembla mostrar que el mateix és, i va a ser, tan bon (i tan dolent) com l'anterior i cadascun dels anteriors, no puc reprimir la meva ingenuïtat de creure (jo també tinc fe irracional i sobrenatural) que puc demanar coses a l'any i que aquest me les va a concedir.

Jo li demano:

1 Que desaparegui ETA com a tal (no les persones d'ETA), amb el que donarien una gran alegria al cel (i a la Terra).

2 Que desaparegui el PP (més perillós i amb més patrimoni de suport a la ignomínia sagnant que Batasuna) com a tal; no les persones del PP, que es poden recuperar per a la coherència, veritat i justícia, amb el que donarien una gran alegria al cel (i a la Terra).

3 Que es retirin les forces militars infames americanes de L'Iraq, així com les forces econòmiques explotadores del petroli, i que siguin substituïdes per forces sanitàries i tècniques americanes equivalents que reconstrueixin gratuïtament tot el que ells mateixos han destruït, encara que les morts i ferits físics i psíquics i el dolor no puguin ser reconstruïdes (on estan els pingües beneficis que ens prometíeu vós i el vostre amic “el President”, Sr. de la trista figura Aznar, tants que justificaven els centenars de milers de morts innocents, o efectes col·laterals?).

4 Que desapareguin de la faç del món totes les agressions (i amenaces) i violències físiques i psicològiques, i faltes de respecte, intoleràncies i intransigències autoritàries, i que totes les idees del món es puguin discutir només amb la paraula i la raó i no amb la violència.

I tu, què li demanes a l'any 2005? 

  
Nedstat Basic - Free web site statistics   

Odi a la llibertat. Antoni Ramis

satalaieta | 08 Gener, 2005 01:06

 

 

 

Bilbao de nit il·lumina més que molts carcamals a la llum del sol.

Mentre la vella caverna s'escandalitza, i amenaça amb un nou 18 de Juliol de 1936, perquè un poble pugui exercir un dret bàsic de llibertat, sempre l'odi a la llibertat, veritat i responsabilitat, María Erratzi, basca encantadora, ens ofereix, a tot el món, aquesta bonica vista de Bilbao. Si voleu que els nostres germans bascos triïn lliurement ser un poble d'Espanya, seduïu, conquisteu, enamoreu, convenceu, però no amenaceu, vells carcamals violents i autoritaris, amb aplicar la mateixa justícia que USA ha aplicat, i segueix aplicant, a L'Iraq.

Així jo tampoc voldria ser espanyol!

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Social
Illes Balears, 8 de gener de 2005 (Any de l'Educació)

Activitat: Instal·lar un Linux al teu ordinador

satalaieta | 06 Gener, 2005 23:10

CURS D'INSTALACIÓ DE LINUX
sols 10 places

Objectius

1.- Particionar y formatar parte del disc dur sense alterar el sistema operatiu  i dades ja instal·lades a l'ordinador
2.- Instal·lar la distribució Linux de Mandrake 10.0. al teu ordinador
3.- Compatibilitzar un arranque dual amb el sistema operatiu que estàs emprant(Windows 95,98,Me o Xp.., u otros) i Linux
4.- Accedir als teus documents tant des de Linux com des de Windows.
5.- Introducció bàsica a l'entorn Linux.

Material a suministrar

- pia de distribució gratuita de Linux Mandrake 10.0 (3 CDrom)

- Publicació de PC-Cuadernos: "Primeros pasos con Linux" (91 paginas a color).Precio en libreria o kiosko 5€

 

 

Continuitat

- Ejercicis guiads en la publicació suministrada.

- Posteriors cursos de profundizació

Requisits mínims

- Ordinador: Pentiun III a 550Mhz o similar AMD, 128Mb de RAM, 20Gb HD y CDrom

- Realitzar una còpia de seguretat de dades i documets, per a major seguretat

- Realitzar el dia anterior una desfragmentació del disc dur. Aquest procés dura unes 3 ó 4 hores. No utilitzar l'ordinador després de la desfragmentació.

Material a aportar

- Unitat central o portátil

- Teclat i mouse

No dugueu el monitor

Cost

Incloent material (3 CD y publicació: "Primeros pasos con Linux") i curs 8
Si vols associar-te a l'AHC polsa aqui

Fecha y lugar

- Dissabte 5 de febrer de 2005 de 9:45 a 14:00

- Aula d'informàtica del CEPA Son Canals (C/Son Canals,10 Palma de Mallorca) Veure planol

Inscripció

mp3. Antoni Ramis

satalaieta | 06 Gener, 2005 10:10

mp3

 

Avui que és dia de Reis i que aquest any no m'han portat res recordo el regal del passat dia 24 de Desembre de l'any just acabat. La passada Nit Bona el meu sogre, “l'amic invisible”, bastant visible, a qui havia jo tocat en sort, bona o dolenta, em va regalar un mp3, un regal que em va fer molta il·lusió i que se surt dels pressupostos habituals dels amics invisibles de la família. Possiblement ho fes, a part de perquè jo ho havia posat en la llista de “possibles regals” en agraïment a les moltes hores passades intentant “arreglar”, amb sort dispar, problemes de configuració, majoritàriament del Windows, del seu ordinador.

La veritat, com ja he dit, és que em va fer molta il·lusió, un altre aparell que em permetrà “perdre” moltes hores.

Els primers minuts, gairebé la primera mitja hora, no sabia ni gairebé arrencar-lo. Posteriorment, per assaig i error, vaig aconseguir escoltar una música molt bonica que venia de fàbrica inclosa amb l'aparell. AL cap d'uns minuts, per assaig i error, vaig esborrar aquesta música, les úniques dades audibles de l'aparell; però això no va ser el pitjor. El pitjor és que, per assaig i error, se'm va programar l'aparell en llengua xinesa, llengua de la qual no entenc absolutament res i, prement el botó que premés, sempre em sortia xinès. Vaig estar més de mitja hora amb l'aparell donant-me informacions en xinès i ja bastant desesperat. Vaig pensar que aquest aparell, a mi ja mai podria servir-me per res, si on els venen em podrien canviar la configuració a l'original o fins i tot canviar-me l'aparell, en regalar-se'l a algun xinès amic meu, o millor, dir a algun xinès del restaurant al que vaig a dinar, gairebé tots els dijous, amb la meva mare, que m'anés traduint les instruccions.

Finalment, manual en mà, vaig deduir que si anava a la setena opció de les deu possibles del menú sis dels vuit possibles, del menú quatre de cinc possibles canviaria a l'espanyol (l'aparell està programat per a 10 llengües, de les quals les tres primeres són distintes modalitats de xinès i cap de les deu és el català, poca visió comercial!), com així va anar.

Llavors, lentament, vaig anar veient les múltiples possibilitats del petit aparell mp3:

1 Escoltar música (en mp3. No sé si també en altres formats) baixada de l'ordinador a l’aparell mp3.

2 Manera gravadora: Fins a 36 hores d'enregistrament si no hi ha altres dades ocupant memòria en un aparell de 256 Mb (altres aparells són de 512 MB i altres d'un GB o de diversos GBs).

3 Manera audició del gravat de la manera anterior.

4 Menú de configuració.

5 Menú USB: connecta el mp3 a l'ordinador per un port USB, permetent la transferència tant d'un a l'altre com al revés.

En l'ordinador vaig comprovar que no havia cap programa que executés els fitxers amb extensió ACT, Vaig buscar en Google a veure si trobava un convertidor d'arxius ACT en algun tipus executable. En el fòrum “Trucs Windows” vaig trobar la solució en un escrit de Afrodisio987 “Hola, yo estuve buscando un reproductor mp3 con unas características determinadas y cuando por fin lo encuentro (woxter imove 300) en el manual me pone que los archivos de audio los graba en formato .act, lo cual me echó para atrás para comprarlo; estuve buscando alguna forma de convertirlos y encontré esta página (http://forum.forum-mp3.net/cat1_sujet912_page1.html) donde exponían la misma duda (está en francés pero se entinde más o menos lo que dicen), le contestaban con este enlace: [URL= http://www.ppnp.com.hk/download/C620_Setup.exe ] donde te bajas el programa "act2wav" que supuestamente los convertiría en wav; espero que te sirva y si verdaderamente funciona me gustaría que me lo comentases ya que entonces pediría el reproductor. Saludos”. Efectivament, en la pàgina:

http://www.ppnp.com.hk/download/C620_Setup.exe 

pots baixar-te el programa C620_Setup.exe que, una vegada instal·lat, es presenta com “Sound Converter”, programa molt senzill que et converteix els arxius ACT que li diguis, d'un en un, en arxius WAW. Aquests arxius si són executables per l'ordinador, encara que ocupen quatre vegades més de memòria que els originals ACT corresponents. Ara només em faltarà buscar si hi ha algun programa que converteixi aquests nous arxius WAW en arxius mp3 que, segurament, deurien estar molt més comprimits i ocupar molta menys memòria.

Solidaritat amb Assia. SOS. Te necessitam

satalaieta | 04 Gener, 2005 15:31

Solidaritat amb Assia. SOS. Te necessitam

Vuit paisos assiàtics assolats, més de 150 mil morts (i això no és el pitjor, els morts no sofreixen), milions de families afectades per ferides pròpies, per la perdua dels seus familiars i amics i la perdua del seu habitage i totes les seves pertinences.

La teva ajuda solidària, la nostra solidaritat, l'ajuda de tots, és absolutament imprescindible. Des de ca teva, des del teu banc, des de la teva ciutat, a través de Intermón Oxfam o de Càritas, part dels teus Reis la necessiten a Assia:

Intermón-Oxfam:
- La Caixa: 2100-0765-81-0200111128
- Banc Sabadell: 0081-0025-24-0001822288
- Caja Madrid: 2038-8978-10-6000172112
- SCH: 0049-1806-91-2111869471
- BBVA: 0182-7305-56-0201504351 

Cáritas:
- La Caixa: 2100-2208-30-0200237458
- Caja Madrid: 2038-1028-16-6000978465
- BBVA: 0182-5906-89-0201510315
- SCH: 0049-0001-50-2610010014

Si tens compte a algun d'aquests caixes o bancs i fas la transferència al compte corresponent del mateix banc o caixa, aquesta no te suposarà una comissió bancària adicional. 

Sos Asia 

Gràfic: El Periódico. Barcelona

Solidaritat amb Àsia
: De nou, un desastre natural gravíssim (encara que amb menys morts que els provocats gratuïtament a L'Iraq), apel·la a la solidaritat dels pobles humanistes de tot el món: Europa, Iberoamerica, Àfrica, Àsia, Canadà,... pràcticament tots menys un (exclusivament pel seu govern). Ajudeu, ajudem, urgentment a Àsia. Necessita, imperiosament, la nostra solidaritat i ajuda!!!

 


El nostre company de l'AOIB Antoni Martin i la seva dona s'hi han trobat en la primera linia, a les Illes Phi Phi. Ell i la seva dona Mª Antònia Puiggros (s'havien cassat el passat 11 de desembre), ambdós professors del Col·legi Madre Alberta (Palma de Mallorca), es varen salvar, en veure venir una ona gigant, i correr cap el cim d'una muntanya. Notícia del Diario de Malloca de 28 de desembre. Foto EFE.

Feliç any 2005

satalaieta | 01 Gener, 2005 22:16

Feliç any 2005.


Veritat i vida; salut, felicitat i bé és el que us desitjo a totes i a tots, a partir d'aquest any 2005.

Que cada vegada estigui més prop el Port Alegre, més prop el Paradís Terrenal.

Més lluny els enemics de la Veritat i la Vida. Més lluny els amics de l'aliè. Més lluny els amics de la violència i l'agressió. Más lluny els amics de l'especulació.

L'home (la dona que ho especifica), recent estrenada la seva humanitat, va perdre el seu paradís terrenal per un pecat. De supèrbia? d'enveja? de luxúria? d'ira? No, el pecat que va privar a l'home del seu paradís terrenal va anar de desobediència: “No mangis de l'arbre de la fruita del bé i del mal”. Tots els altres aliments de la humanitat del Paradís Terrenal eren exclusivament del bé. L'home va desobeir, no volia només el bé, volia el bé i el mal i, per a mantenir el nou mal aconseguit, immediatament va inventar el Tòtem i el Tabú (acte d’atribució del poder sobrenatural i del poder polític), origen de tots els mals (també d'alguns béns) basat en la falsedat i la mort.

Davos, la guerra de L'Iraq, el creixement insolidari i insostenible, la destrucció del territori, llengües, cultures, les agressions a les persones i a la naturalesa neixen, com la pèrdua del Paradís Terrenal, d'un pecat de desobediència: El govern americà va desobeir l'ordre de l'ONU i la del Papa Joan Pau II de no atacar L'Iraq. La desobediència a aquestes ordres ha ocasionat l'infern de L'Iraq actual. El mateix podem dir de les administracions aznaristes i zaplanistes a Espanya, que han convertit la “Illa de la calma, illa de l'amor” en “la illa maleïda”, un paradís ecològic en un infern ecològic.

Però ens anima el camí de la veritat i la vida cap a ports alegres, cap a paradisos en la Terra (i no haver d'esperar gaudir-los després de la mort) emprès per la majoria de la humanitat. Ens anima la composició i finalitat de l'ONU, humanament dirigida per l'humanista Koffi Annan, solament burlat pels amics de la falsedat i la mort que, per sort, en l'ONU i en el carrer, cada vegada són menys.

Per això, a tots i a totes, us desitjo, a partir de ja, veritat i vida; salut, felicitat i bé. I molt amor i solidaritat. Començant amb tots/es els quals sofreixen a Àsia i per tots/es els que sofreixen a Argentina, seguint amb tots/as els que sofreixen injustament (tot sofriment, sigui per causes vergonyants o naturals és injusta), i amb tots/es.


Veritat i vida; salut, felicitat i bé. 

Antoni Ramis Caldentey
Coordinador de la Asociació Humanista
Illes Balears, 01-01-2005

http://www.mallorcaweb.net/arc46/general/quisom.html

Quan Illes Balears era una democràcia

satalaieta | 08 Desembre, 2004 23:26

- Però, i ara no ho és? Fa poc més d'un any jo vaig anar a votar.

- I vostè creu que anar a votar significa democràcia?

- Ens han dit que sí.

- Idò ens han tornat a enganyar. Democràcia significa "el poder del poble" a través dels seus representants elegits, però no "tot per al poble, però sense el poble" i molt menys "tot per a nosaltres, en contra del poble" aplicat pels elegits.

Per a començar els resultats de les eleccions: varen sorprendre a tothom, fins i tot als qui varen guanyar; no s'ho esperaven, ni ho podien assumir, no tenien, ni tenen gent preparada per a cobrir tots els càrrecs de responsabilitat, que són massa molts, d’una Administració pública en la que no hi creuen més que com a instrument de fer doblers, i així han hagut de posar fins i tot Directors Generals, sense la més mínima titulació ni preparació que no tenen més mèrit tècnic professional que un sectarisme exagerat que, per fer mèrits davant el seu, també limitat cap, no saben sinó lladrar a uns, aliens, i afavorir a d’altres, propis.

Varen sorprendre a tothom excepte als seus amos i valedors. Igual que a EEUU, Comunitat de Madrid, i a qualsevol sistema capitalista avançat, els governs sols són un instrument, ben tractat, això sí, dels vertaders amos, el poder econòmic. Aquests no varen estar gens sorpresos: el Govern del Pacte de Progrés, aparentment, no havia estat tan submís i sintònic com els governs conservadors, i havien decidit tornar a entendre’s amb el partit capitalista no democràtic, aquests tenien tots els vots de tots els treballadors captius: “Si diumenge no ha guanyat el PP, ho sentim molt, però haurem de tancar i vosaltres vos haureu d’anar al carrer”. Alguns hotelers de Cales de Mallorca ho varen fer més gràfic i creïble: “Ara ja estau al carrer. Si diumenge guanya el PP, dilluns ja podeu tornar a reingressar al treball”. Així s’explica que a les barriades de Ciutat més populars i treballadores, com Sont Gotleu o Verge de Lluc va guanyar el PP, on mai no ho havia fet i on mai, per coherència ideològica i política ho podria fer. Però, atès que “Deu no paga de bastó” hotelers i constructors han guanyat molt menys (menos) el primer any del PP que a qualsevol any del Pacte.

Igual que Aznar amb la qüestió de la Guerra d’Iraq, el nostre Govern, ha pres moltes decisions contràries a la voluntat de la majoria i fins i tot a molts dels seus propis votants, especialment en matèria de destrucció del Patrimoni, en contra de la llengua, en educació i, molt especialment, en la qüestió de les grans obres mastodòntiques, que apart de ser les que destrueixen més l’ecologia de les Illes, són les que donen més doblers negres que es poden derivar al Partit, a pagar favors, o a les economies familiars pròpies. I no sols en qüestió de doblers negres, sinó també en qüestions de doblers blancs: Quantitats de càrrecs de lliure designació, malversació de fons humans i econòmics públics (mobbing: funcionaris als que se’ls ha apartat de tota feina, però se’ls ha de seguir pagant per no fer res i que en alguns casos s’han d’indemnitzar amb quantitats astronòmiques, 35 milions de pessetes en un cas publicat fa una o dues setmanes –clar con que no es paga amb doblers del cap tòxic acossador o amb doblers del Partit-), repartiment partidista de subvencions i concessions: De jutjat de guàrdia és la concessió de les televisions de les Illes 24 de 27 canals a amics afins al Partit, que unit a la substracció  de TV3 i canal 33 no ens quedarà a les Illes més TV no tòxica que el bloc de “Sa Talaieta Petita” i el “Diari Interactiu de l’Arc-46” per Internet. Com de jutjat de guàrdia per atemptar contra la democràcia és l’esmentat vot xantajat. Com de jutjat de guàrdia, per malversació de fons públics, és el mobbing, les concessions irrregulars, les empreses privades creades per a abocar-los doblers públics, obres mastodòntiques,... quasi tot.    

Sa Talaieta Petita

Marxisme en el PP. Carlos Carnicero

satalaieta | 08 Desembre, 2004 21:31

Marxisme en el PP (traduit del castellà per Internostrum)


CARLOS CARNICERO

Diario de Mallorca, 8 de desembre de 2004

No hi ha un ápice de dissensió interna. Els discursos són clònics fins a l'extenuació. Es repeteixen els arguments com consignes. "Espanya no va participar en la guerra de L'Iraq". "Els soldats espanyols van anar A L'Iraq en missió humanitària per a reconstruir el país". Els dirigents del Partit Popular reblen els eslògans com el catecisme del Pare Ripalda mentre en Faluja segueixen caient projectils per a rematar l'obra de reconstrucció que permeti l'ajuda humanitària.

Miguel Ángel Moratinos deu dimitir: és intolerable que tregui la conclusió que el Govern d'Aznar va protegir un cop d'Estat a Veneçuela, perquè l'ambaixador d'Espanya, quan va acompanyar al nord-americà a entrevistar-se amb el cap dels colpistes, només havia anat a preguntar com estaven les coses. Aznar va trucar per telèfon esmentes es donava el cop a qui ho estava donant.

Som tots uns malintencionats. Ells se senten insultats amb raó, només perquè la realitat xoca amb els seus dogmes. El marxisme se sustenta en el dogma; no hi ha gens que pugui ser discutit en l'univers del Partit Popular. Fins i tot el seu líder carismàtic està adoptant formes poètiques maoístes quan es refereix a la ubicació física dels caps terroristes que no estan "en altes muntanyes ni en llunyans deserts".

Mao deia que l'imperialisme era un tigre de paper i José María Aznar afirma que desconeix si s'està investigant l'atemptat del 11-M. Consol per a les famílies mentre tots els militants del PP repeteixen que cal arribar al fons del que va ocórrer el 11-M, com si els terroristes que es van suïcidar en Leganés anessin éssers d'altra galàxia. No importa que sigui creïble mentre tots diguin el mateix. Amb el dogma i les consignes no hi ha debat possible. Guanyen sempre perquè el dogmatisme no descansa ni en la festes de guardar i els cors es renoven en la mesura que es produeix un escenari en el qual els missatges són sempre idèntics encara que siguin abstrusos.

Estan indignats amb Moratinos mentre José María Aznar afirma que va haver una conspiració perquè el PP perdés les eleccions i que l'atemptat de Madrid estava teledirigit perquè el PSOE arribés A La Moncloa. Onze milions d'espanyols, insultats en la legitimitat del seu vot, assisteixen a aquest repartiment de dogmes sense adonar-se que l'única cosa que està ocorrent és que el PP accepta el leninisme com forma política en la qual les coses es repeteixen com en les grans avingudes de Moscou quan les consignes no havien de ser explicades. Seria desitjable que comencessin a utilitzar la falç i el martell en comptes de la gavina. Les coses serien més comprensibles

Que no quedi res viu

satalaieta | 20 Novembre, 2004 08:07

Que no quedi res viu:

Els arbres molesten als cotxes. Solució: llevar tots els arbres

Empresa: PP de Palma (Illes Balears)

Talen tots els arbres del Carrer Gabriel Maura
Dimecres, 17 de novembre de 2004

Jua, jua, jua, jua, jua, jua

satalaieta | 19 Novembre, 2004 10:47

Jua, jua, jua, jua, jua, jua (aturau de fer riure... i fer mal, que cap de tant d’ambdues coses es poden aguantar), avui, 17 de novembre, llegeixo al Diario de Mallorca que el Molt Divertit Conseller de Medi Ambient havia tractat de "reaccionari" al GOB per la seva preocupació pel fet de que el Parc de Cabrera sigui gestionat per aquest Govern.

S’ha de ser... per a, des de la reacció més reaccionària, titllar de reaccionari al GOB, la primera organització ecològica i ecologista de les Illes Balears, sense la que, el Govern ja hauria deixat les Illes com el desert d’Arizona (tot i que, atès que el Govern té totes les forces menys la de la raó i la vida, a tot s’arribarà). Jo pensava que la gent de poble, com és aquest cas, tenia més capacitat i fonament. Però ja veig que estava equivocat. Tot i que "qui camina abraçat a un contagiat, el més probable, és que, abans d’un any, també ho sigui".

No recorda, l’actual Conseller, la multa antinatura que va posar el seu predecessor del PP en el càrrec, al GOB, per defensar la natura, quan aquell feia de Governador Civil? Vosaltres, divertits destructors, com nosaltres, sou nacionalistes espanyolistes o nacionalistes perifèrics, en funció del vostre interès (ara tenim PP a les Illes i no al Govern Estatal i no al revés com abans, ara toca ser exigent en demanar més euros per a repartir a la repartidora d'aquí, ju, però en el que som, i serem sempre, diferents és que nosaltres defensam la veritat i la vida i vosaltres la mort de la natura, de les persones i la mentida i no podeu deixar de ser reaccionaris cavernícoles fonamentalistes sectaris.

Una Conselleria, la de Medi Ambient, que baix la direcció del PP, fa mobbing a persones humanes, i que pertany al Govern més destructor de natura que mai no havíem tingut en tota la història, com no ha de ser sospitosa de preocupació de fer mal bé, amb la seva gestió, l’ecologia, natura i entorn de Cabrera? "Si no anam vius, fins i tot els boterells ("los arbotantes") de la Seu ens urbanitzarà aquesta gent" deia, fa més de 40 anys, mon pare, quan es referia a vosaltres, com molt bé va recordar, fa poc temps, al Dia del Mundo, el vostre amic Roman Piña.

Avui, 19 de novembre, llegeixo, també al Diario de Mallorca, que el Consell del MAM (ja no es distingeix cap diferència entre PP i MAM) mantindrà 57 urbanitzacions per a evitar donar indemnitzacions. Des de quan s’ha d’indemnitzar per a evitar la destrucció medi-ambiental? Des de quan s’ha d’indemnitzar per prendre mesures de protecció d’interès vital i social? I, fins i tot, suposant que fos justa la jugada de "concedir als amics, per a desprès negar i indemnitzar (i cobrar la comissió corresponent)", fins i tot així més valdria indemnitzar que destruir. Les Illes són molt petites i amb límits al concert mundial, i és necessària la seva protecció real i eficaç.

Anar-vos ne ja Srs. "Gonzalezs" de la destrucció de les Illes! Abans de destruir-ho tot! No és necessari que acabeu la legislatura. Democràcia no és sinònim d’eleccions cada x temps. I allà on no hi ha vida no hi pot haver democràcia.

«Anterior   1 2 3 ... 30 31 32 33 34 35 36 37  Següent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb