Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psic˛leg humanista i social.

Portocolom Agost de 2011

satalaieta | 03 Agost, 2011 11:33

Al fons: S'Arenal dels Homes

Portocolom Agost de 2011

Ahir, u d'agost, havia creuat la frontera de l'equador de l'estiu. Si el meu pare visqués, va morir el 1996, hauria complert 97 anys. Ho varem celebrar a Son Corbell, en una casa de la meva germana, amb ella, la seva parella, la meva mare, dona, dos dels meus tres fills, dos nebots i els seus dos fills. Són Corbell de gran afecte en la meva infància, infantesa, joventut, maduresa,... Ara només hi vaig com a convidat d'alguna de les meves germanes, perquè aquell antic amor per l'entorn de Son Corbell s'ha convertit en desgrat per les aberracions urbanístiques de dos cosins, un i una, que han deixat l'entorn fet uns pestilents guineus. M'adono que estic desconnectat, especialment dels meus amics i amigues de Palma i de tota la xarxa d'internet i això que hi ha motius més que necessaris com per mantenir el contacte permanent.
Fins i tot em sento desconnectat del present general. Els pocs dies que llegeixo el diari, encara no he vist la televisió ni he escoltat la ràdio, m'escandalitzo i m'entren arcades de tanta nàusea: el neoliberalisme salvatge (neofeixisme que fins i tot mata, per guerres no declarades, per comandos CIA i per fam) als EUA, Península i Illes Balears té una mateixa constant: redueix les dotacions per als serveis públics, educació, sanitat, transport, mobilitat,... i els incrementa per a particulars afins de la mateixa família, partit o ideologia de la globalització capitalista. Ha aconseguit que els sous d'uns pocs determinats multipliquin per més de 2.000 els sous de molts treballadors, mentre molts altres fins i tot no en tenen cap. A les Illes Balears, a més, el nou Govern fa una política contrària a la nostra cultura i llengua pròpies, i et provoca nomenant gerents i directors generals, fletxes imberbes dels seus campaments, perfectament preparats en la seva ideologia unidimensional i sectària, però amb nul competència, experiència i solidaritat.
En la meva ment només hi ha lloc per les vivències i records actuals i passats de Portocolom, el port de Felanitx, uns/es amb sensacions tan vibrants com les que van ocasionar quan van ocórrer, altres temperades pel temps, edat i pastilles. He vist, en dues ocasions a la nina de la bicicleta, en ambdues amb els seus tres fillets petits i el seu marit-adhesiu. En ambdues ocasions, tots dos, hem estat transparents per a la mirada de l'altre i no he sentit els cascavells cardíacs que tantes vegades vaig sentir en el passat. Fins i tot en l'estiu passat. Al juliol, un juliol molt més irregular que el de l'any passat encara que amb una temperatura molt menys sufocant i agressiva, no he perdut ni un sol dia de platja amb la meva mare (excepte els dos dies setmanals, dilluns i dimarts, que estava a Palma). Fins i tot un dia que va despertar molt gris i ventós la meva mare, en aixecar-se i veure el temps, em va preguntar: Què faig, em poso el banyador o em vist? Al que jo li vaig respondre: I tu que prefereixes?. Jo, el banyador. Doncs posa't el banyador. La platja (s'Arenal de ses Dones) va ser per a nosaltres dos sols, si bé a la platja gran havia molta gent perquè havien vingut fins a tres autocars portant nins d'una colònia que venien a nedar a la platja de Portocolom. El mar, agraït, ens va regalar una aigua fresca i molt neta, transparent. Va ser un bon bany tot i el mal dia.
Quan érem nins el meu pare ens acompanyava amb barca, o hi anàvem sense ell, però ell no desembarcava. La meva mare, germans i jo sí que ho fèiem i anàvem a l'arenal petit (s'Arenal de ses Dones). A l'arenal gran (S'Arenal dels homes) hi anaven homes, dones, joves, nins, nines,... Al petit hi anaven senyores soles i mares amb fills petits. Entre tots dos hi havia una escala de pedra feta damunt la roca (segueix existint) on desembarcava la gent que anava a la platja en "golondrina" un llaüt gran de pescador patronejat pel mateix pescador. La “golondrina” anava des del moll de pescadors de la part de la capella (abans “la part de la colònia”) fins a un moll central de la part de la duana i des d'aquest a l'escala de la platja. El patró et donava un bitllet com els que et donaven, i deuen de seguir-te donant, a l'autocar de Palma a Felanitx o de Felanitx a Es Port. També moltes vegades anàvem a la platja en aquesta "golondrina". Quan arribàvem a l'escala, desembarcàvem, amb l'ajuda del mariner, i uns anaven cap a l'esquerra, “S'Arenal dels homes” i altres cap a la dreta, “S'Arenal de ses dones”. A l'escala hi havia un policia municipal, perfectament uniformat (quina calor havia de passar el pobre home!) I si algun nedador, masculí, creuava la línia imaginària de la mediatriu a l'altura de l'escala el municipal xiulava fortament el seu xiulet i amb el braç esquerre li feia senyal perquè canviés el rumb i tornés per on havia vingut. Sempre li feien cas. No sé que hagués passat si algun no ho hagués fet. Imagino que no s'hauria llançat al mar en el seu uniforme. Tampoc s'hauria despullat d'ell per fer-ho en calçotets. Entre l'escala i S'Arenal de ses dones, més proper a aquest, hi havia una caseta o barraca de barca, la barraca de la barca del faroler. El far de Portocolom, en una punta de roca elevada, és a prop del arenal de ses dones, punt més pròxim accessible al mar des de terra. Tindria jo prop de 12 anys i, atès que el meu pare habitualment no venia a nedar, jo seguia anant a S'Arenal de ses dons amb la meva mare i germans. Un dia una senyora es va dirigir a la meva mare i li va dir: "Senyora, i aquest que no és un poc granadet per a ser aquí?"
Anant a l'arenal per la carretera (o camí) creuàvem una barraca de barca, poc temps després canviada per una casa, la casa dels De la Rosa batejada com "Dins mar", barraca que nosaltres, fantàstics, li dèiem "la casa de la bruixa". Passada una gran corba cap a l'esquerra i just abans d'arribar a les cases de "És Bavo" hi havia un altre arenal més llarg i estret que "el de les dones", però més petit i estret que "el dels homes". En aquest arenal els pagesos de Felanitx, un cop l'any, solien portar els seus ases a netejar en profunditat. Per això aquesta platja o arenal es coneixia com "S'Arenal dels ases". Igualment era l'arenal al quual, per ser tan poc freqüentat, anaven a banyar-se alguns capellans per la qual cosa també se'l coneixia com "S'Arenal dels capellans". Amb el que es produïa una estranya coincidència d'identificació.
Ara, amb la proliferació de visitants i residents d'estiu nacionals, forasters i estrangers, els tres arenals han perdut el seu nom tradicional. Ara solen distingir-se com el gran, el petit i és del Bavo.

Portocolom, 2 agost 2011

______________________________

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
______________________________

Sa Part de la Capella fotografiada des de Sa Part de l'Aduana

Sa Part de l'Aduna fotografiada des de Sa Part de sa Capella

"Sa Golondrina". Al fons s'Arenal dels Homes

S'Arenal dels Homes. Al fons el Far (amb la torre canviada) i la barraca del farer

S'Arenal de se Dones amb el mollet, barraca del farer i Vestidor de ses Dones

Sa Golondrina de retorn cap a Sa Part de l'Aduana. Nom significatiu: "Noe"

S'Arenal de ses Dones. Al fons: S'Arenal dels Homes

S'Arenal dels Homes. Al fons el far abans de canviar la seva torre

.

Solidaritat amb els joves i tot el poble de Noruega

satalaieta | 25 Juliol, 2011 07:20

Foto: Efe, a Diario de Mallorca
.
Solidaritat amb els joves i tot el poble de Noruega

El primer de tot: La nostra solidaritat amb el poble noruec, especialment amb les víctimes, familiars i amics i partit laborista. Vos expressam la nostra solidaritat, afecte i suport, així com el testimoni del nostre estupor, indignació i condemna per l'acte tan injust, cruel, criminal i terrorista perpetrat contra el vostre poble, els vostres joves (aquests sí que són sants i no els que canonitza l’Església) i contra tota la humanitat. La nostra solidaritat tant personal com de tots els membres de l'Associació Humanista de Comunicació.

La raó de la desraó criminal

El que diu aquest individu (ni persona, ni senyor) és tan demencial i incorrecte com atroç i imperdonable és el que va fer. Ningú hauria de fomentar les fòbies, per desraons, racistes, classistes i ideològiques. L'alliberament irracional (assassina) de les idees i sentiments que produeixen aquestes fòbies fomentades porten a actes criminals com el que ara totes les persones humanes hem de lamentar i lamentam. El primer: La nostra solidaritat (afecte i suport) amb el poble noruec, especialment amb les víctimes, familiars i amics i partit laborista. I la nostra condemna total, sense cap atenuant, a aquest malalt d'odi ideològic ultradretà, així com a les idees que l'alimenten i, conseqüentment, causen aquest acte terrible (i altres com aquest) criminal contra la humanitat, així com a les persones que les fomenten i expandeixen, veritables corresponsables d'aquestes demències terrorífiques i terroristes.

Placeta i monument de Encarna Vi˝as. Palma

satalaieta | 14 Juliol, 2011 22:59

.
Ahir, dijous dia 14 de juliol, en presència d'autoritats municipals presents i recents, veïns de la barriada, membres d'ARCA, deixebles de Donya Encarna, familiars, amics i molts d'altres assistents, es va inaugurar la placeta i la petita escultura en metall dedicades a Donya Encarna Viñas. Aquesta placeta es troba al creuament entre els carrers Antillón i Luca de Tena de Palma.

Podeu veure unes fotos de l'acte a:

Podeu veure un web nostre que li varem dedicar l'any 2004, amb motiu d'un homenatge que li varem fer els seus deixebles aquell any a l'antiga "Escola Normal", avui en dia davaluada en "Institut d'Educació Secundària", tot i que engrandida pel nom que du aquest institut: "Josep Mª Llompart", precisament l'home de Encarna Viñas:

Qui és Encarna Viñas? Vegeu que en diu d'això Viquipedia:

.

Carrer Blanquerna motoritzat

satalaieta | 08 Juliol, 2011 14:26

.
Per què el director, cridaner en foraster, del circ (això ho diu ell mateix) de veïns de la plaça Fleming parla d'un "eix cívic" al referir-se al carrer Blanquerna (on, per cert, "ni hi és ni se l'hi espera") quan propugna, per a ca d'altri, un carrer per al tràfic? No sap que els eixos cívics són carrers per als ciutadans i no per als automòbils?

Avui (ahir) llegeixo al Diario de Mallorca, amb gran pena, que ja han obert al trànsit una part del carrer Blanquerna (el 99,9% dels carrers de Palma són motoritzats, preferents per als vehicles a motor; menys d'un 1% són peatonals, amb preferència per als vianants, vertaders eixos cívics i el c./ Blanquerna era un dels principals, modèlic, una monada, un eix cívic... Aquests dies era un goig veure'l transitat per molta gent tranquiŀla, passejant o asseguda a una terrassa a l'ombra, prenent un cafè amb gel, una cervesa o un refresc, nins jugant a córrer o amb una pilota,... Eix que unia s'Escorxador i la Plaça París amb el Carrer de Sant Miquel, passant per la Plaça Santa Pagesa, desprès de creuar l'Avinguda Comte Sallent. Usat, omplint-lo, durant el curs, entre molts d'altres peatons o ciclistes, pels dos instituts Josep Mª. Llompart i Madina Mayurca i els coŀlegis Costa i Llobera, Pràctiques i Felip Bauçà, ... en les sortides a visites ciutadanes a Palma dels diferents grups i cursos, però, és clar, són centres públics, no són escoles privades, conseqüentment, no passa res si el motoritzam). Ciutat és de la mateixa família semàntica que ciutadà/na, i no que automòbil, moto o camió). I això que el batlle del mateix nom Mateo, també en “foraster de pura cepa”, venia dient que volia fer una Palma “amable” (precisament el que feia l'anterior Consistori) i la primera mesura ha consistit en fer-la un poc menys amable, un poc menys agradable.

Igualment llegeixo que Carlos Delgado diu que "per què no plantejar-nos un parc temàtic? Cal perdre els complexos."
Ja fa molt temps que no tenen cap vergonya, ni cap complex... i aquest conseller de Turisme demana tenir-ne encara menys...!!! Deu voler copiar "Terra Mítica", un fiasco econòmic per als diners públics de la Comunitat del País Valencià (com sempre, grans pèrdues públiques en benefici d'explotacions privades). El mateix Carlos Delgado proposa que els hotels més obsolets es puguin reconvertir en habitatges... segurament reconversions subvencionades amb doblers públics, que podran vendre (i vius que no sigui a la mateixa Administració) i cobrar, amb la corresponent comissió secreta, els mateixos hotelers i poder invertir a llocs estrangers més rentables... És clar, com hi una manca tan grossa d'habitatge a les Illes... encara ens faran un favor social (segons un estudi del Govern estatal a les Illes Balears hi ha fins a 17.000 habitatges nous sense vendre, stock que no es podrà acabar fins l'any 2013).

Mare meva, quins quatre anys que ens esperen a Palma, Mallorca i Illes Balears! No quedarà ni un euro a la butxaca del 80% de la població i els especuladors guanyaran encara més (o ja no hi haurà doblers per a poder especular més, els hauran exhaurits tots). No quedarà ni un carrer "amable", ni un paisatge decent... ¡I pensar que els han votat molts que no pensaven votar-los!
 
Una abraçada i a buscar la felicitat a l'Índia. Aquí el partit paradigma de la corrupció, especulació i del "te fots" ens la té segrestada i vedada!

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
.

Portocolom, portada de l'Arc Mediterrani

satalaieta | 04 Juliol, 2011 22:31

.

Portocolom, 80 anys abans

satalaieta | 04 Juliol, 2011 08:48

Amplia-la pulsant el botó esquerre del mouse sobre la foto
.

Solstici d'Estiu

satalaieta | 21 Juny, 2011 21:54

21 de juny: Solstici d'estiu
http://24timezones.com/map.htm
.
Avui, dia 21 de juny de 2011 és el solstici d'estiu: el dia més llarg i la nita més curta de l'any. Divendres dia 24 és Sant Joan, les festes grans de Ciutadella.
En oposició al solstici d'hivern, 21 de decembre, el dia més curt i la nit més llarga.
.
21 de desembre: solstici d'hivern
...

Jaume Font, el pare. 25 de maig

satalaieta | 15 Juny, 2011 20:20

.
Dia 25 de maig vàrem rebre d'Antoni Font Gelabert aquest emotiu escrit:

En Jaume Font, l'home honest i senzill dels Hostalets, amb una cama de Ciutat i l'altra de Galilea, ha partit aquest matí.

Deixa enrere una extensa família; també una vida de feina, de curiositat infinita per la vida i la natura, d'amor envers aquesta terra i els seus amics.

També deixa enrere dies de patiment; crec que alimentat més pel que veia que ja no podria fer, que pel sofriment físic del seu còctel de malalties.

Del meu pare vaig aprendre moltes, moltes coses, i el temps que els meus germans i jo hem passat a la capçalera del seu llit ens ha permès recapitular-ne moltes.

Com coses que pensava tenir clares: sovint desitjam pels nostres i per nosaltres mateixos que la mort sigui sobtada, però per mi, el camí de l'acompanyament hospitalari ha estat ple de descobriments i d'una sensació d'amor creixent.

Sensacions que un procés traumàtic no haurien pogut congriar-se, han anat florint de manera natural i per això no canviaria per res ni una sola de les llargues i sovint silencioses hores a l'hospital.

Amb la seva partida, en unes hores hem rebut tal quantitat d'afecte de familiars i amics que sembla que estiguem envoltats per un pastis d'amorosos ingredients, cada vegada mes gran, cada cop més deliciós.

Vos escric aquestes línies perquè vull celebrar amb tots vosaltres el seu pas per aquesta terra, la seva petjada i que la seva partida fos el que alguns dirien tardana.

La meva germana Maria Antònia ha retrobat un preciós poema que ens fa somriure perquè, en molts passatges, reconeixem al meu pare:

Tot l'enyor de demà
(Joan Salvat-Papasseit)

Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
Demà m’aixecaré potser,
i heus aquí el que m’espera:

Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.

I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.

I també l’aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d’un terrat.

I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d’un altre cireres vermelles.

I després l’adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l’esfera que ell volta. 

I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirà a l’escola.

I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa,
posat a taula.
I l’escudella rossa,
fumejant.

I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera
si m’aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m’espera:

Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

---------------- 

http://barrancbiniaraix.blogspot.com
http://agrofitness.blogspot.com
http://picasaweb.google.es/tonifontg
http://picasaweb.google.es/barrancbiniaraix
http://www.facebook.com/group.php?gid=278206330785
.

Nou Govern: Abans de neixer ja juga als tilers

satalaieta | 07 Juny, 2011 23:26

Dibuix: Miguel Serra

Estimats amics i amigues:  
Inclús abans d'estar format, el nou Govern ja comença el seu "rodillo" que li dona la majoria absoluta (fins i tot té el canvi de cromos del PSIB-PSOE), amb la qual cosa mostra que la independència dels tres poders és una quimera, i que el poble està indefens contra el seu abús: El Govern retira la denuncia del cas Calatrava, amb la qual cosa la única possibilitat és que la Fiscalia (defensora del poble) la mantengui i el jutge també: Atès que ara ja no hi ha cap aforat hauria de tornar des del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears al Jutjat inicial. No obstant ha de ser molt dificil ser jutge just i imparcial dins un àmbit d'un Ejecutiu de bota absoluta i dura. En aquest cas concret i amb aquesta actitud queda clar que ni PP ni PSOE són representants del poble, sinó que van a fotre al poble.  
El cas Calatrava, tant si s'arxiva, com si no, tant si el jutge condemna com si exculpa, és un cas penal greu: Un President autonòmic gasta 1.200.000 euros (200 milions de pessetes) públics (del poble) per a donar-los a un particular amic (i molt probablement votant del seu partit) per que faci una maqueta i un projecte (on són aquesta maqueta i aquest projecte?) unes setmanes abans de les eleccions (per què no va esperar el resultat de les mateixes? Per què no va pagar amb doblers seus o del seu partit?). I ara ens venen que no hi ha doblers per pagar salaris,... Possiblement sigui cert que aquest Govern s'hagi endeutat i els comptes siguin deficitaris, però aquest Govern sortint s''ha endeutat pagant serveis socials necessaris, mentre que el Govern de Jaume Matas ho feia, molt més, i pagant, amb doblers públics a empreses privades amigues (fins i tot va encarregar programes educatius molt especialitzats a una empresa turística molt capitalista).  
Que consti que no és cap jutge qui ha dit que els inculpats pel cas Calatrava són innocents. És el propi Advocat del Govern de JR (l'alter ego de Jaume Matas) qui retira la acusació contra els seus amics inculpats. És un cas molt més greu que el del Tunel de Sóller (en el que varen entrar en joc 50 milions de pessetes irregulars). En aquest n'hi entren 200; és a dir com a quatre tunels de Sóller.
Que cap majoria absoluta ens privi de la justícia al poble!!! La nostra única esperança és la Fiscalia (defensora del poble).
.

Cerc feina

satalaieta | 04 Juny, 2011 23:11

.
Cerc feina:
Hola, soc dona, visc a Artà i estic cercant feina, millor si fos per la zona del Llevant, tot i que, en cas necessari, també a altres llocs de Mallorca.
Soc cuinera vegetariana (slow food), no obstant això acceptaria i agrairia altres feines. Si algú pot oferir-me’n ho pot fer enviant-me un missatge a: cristinapinkie@gmail.com
Si no te feina per a mi, li agrairia reenviàs aquest missatge als seus contactes per si algun d’ells sí que me’n pogués oferir.
Moltes gràcies.
Cristina Pascual
.

Mapes de les Illes Balears

satalaieta | 04 Juny, 2011 21:59

Illes Balears



Mallorca



Menorca



Eivissa i Formentera



Cabrera


Per a veure els mapes més grossos, clica al damunt.

Vegeu els mapes actualitzats de Google a Balearweb:
.

Agraiments: Agraim la seva col·laboració, indicad-nos els enllaços, a:
Marc Masmiquel
Cati Bordoy
Elena Vera de Balearweb
Carlos de Miguel

Web de procedència:
http://illesbalearsplus.blogspot.com/2010/10/mapes-de-les-illes-balears.html
.

Carme Chacˇn, somrigui, si us plau

satalaieta | 30 Maig, 2011 23:09


Estimada Carme:

La decisió de retirar la teva candidatura per a les eleccions generals del 2012, per no perjudicar l'estratègia i possibilitats del teu partit PSOE, és una actitud que t'ha honorat.

No obstant això no ho ha fet tant la justificació expressada ni la cara enfurrunyada que exhibeixes des que vas prendre la decisió: "O presentaves la renúncia o hi havia eleccions anticipades" (significat: "l'he presentat no per convicció, sinó per a evitar les eleccions anticipades", i la cara reforça aquesta idea)
. Aquesta segona actitud, especialment la perseverança del gest contrariat que exhibeixes en públic (fins i tot en actes importants) t’inhabilita per a unes futures ocasions com les generals de 2016.

per la decisió, malament per l'actitud, que cal canviar immediatament: amb alegria (un dels teus millors actius personals i polítics) i cap al futur, amb generositat i despreniment.
.

Eleccions auton˛miques 2011. Parlament Illes Balears

satalaieta | 24 Maig, 2011 22:12

.
Resultats eleccions autonòmiques. Illes Balears

2011
Cens: 711.660.  Participació: 59,94%
Escons: 59. Majoria absoluta: 30

Partit Popular (PP) 35
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 14  (19)
PSM-Entesa-Iniciativa-Verds 4 (5)
P.S.O.E. – PACTE 4
PSM-EN Menorca 1
GxF + PSOE Formentera 1
CxM (antiga Unió Mallorquina (UM) 0
Esquerra Unida (EU) 0
Esquerra 0
Lliga (excissió del PP. Jaume Font) 0

President del Govern: José Ramón Bauzá (PP)
Govern: Majoria absoluta: PP.
Oposició: PSIB-PSOE, PSM-Entesa-Iniciativa-Verds, GxF

2007
Partit Popular (PP) 29
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 20
Unió Mallorquina (UM) 3
PSM-Entesa Nacionalista (PSM-EN) 3
Esquerra Unida (EU) 2
Els Verds (EV) 1
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 1
President del Govern: Francesc Antich (PSOE)
Govern: Majoria: Tots excepte el PP.
Oposició: PP

2003
Partit Popular (PP) 30 (Majoria absoluta)
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 18
Unió Mallorquina (UM) 3
PSM-Entesa Nacionalista (PSM-EN) 4
Esquerra Unida (EU) 2
Els Verds (EV) 1
Independent 1
President del Govern: Jaume Matas (PP)
Govern: PP+UM
Oposició: Tots els altres. 

1999
Partit Popular (PP) 28
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE (PSIB-PSOE) 16
PSM-Entesa Nacionalista (PSM-EN) 5
Unió Mallorquina (UM) 3
Esquerra Unida (EU) 3
Els Verds (EV) 1
Independents 3
President del Govern: Francesc Antich (PSOE)
Govern: Majoria: Tots excepte el PP.
Oposició: PP

1995
Partit Popular (PP) 30
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 16
Partit Socialista de Mallorca - Nacionalistes de Mallorca (PSM-NM) 5
Esquerra Unida (EU) 3
Unió Mallorquina (UM) 2
Els Verds (EV) 1
Partit Socialista de Menorca - Nacionalistes de les Illes (PSM) 1 Agrupació Independent Popular de Formentera (AIPF) 1
President del Govern: Gabriel Cañellas, Cristòfol Soler i Jaume Matas (PP)

1991
Coalició Partit Popular-Unió Mallorquina (PP-UM) 31
Partit dels Socialistes de les Illes Balears-PSOE 21
Partit Socialista de Mallorca - Nacionalistes de Mallorca (PSM-NM) 3
Entesa de l'Esquerra de Menorca (PSM-EU) 2
Unió Independent de Mallorca (UIM) 1
Federació Independents d'Eivissa i Formentera 1
President: Gabriel Cañellas (PP)

1987
Federació de Partits d'Aliança Popular-Partit Liberal 25
Federació Socialista Balear-PSOE (FSB-PSOE) 21
Centre Democràtic i Social (CDS) 5
Unió Mallorquina (UM) 4
Partit Socialista de Mallorca - Entesa Nacionalista (PSM-EN) 2
Entesa de l'Esquerra de Menorca 2
President: Gabriel Cañellas (AP)

1983
AP-PDP-UL 21
Federació Socialista Balear-PSOE (FSB-PSOE) 21
Unió Mallorquina (UM) Jeroni Albertí 6
Partit Socialista de Mallorca (PSM) 2
Partit Demòcrata Liberal (PDL) 1
Partit Socialista de Menorca (PSM) 2
Candidatura Independent de Menorca (CIM) 1
President: Gabriel Cañellas (AP)
Govern: AP+UM
Oposició: Tots els altres.

Font:

1979 Consell General Interinsular:
UCD 13
PSOE 4
Independents d'Eivissa i Formentera 3
PSM 2
AP (PP) 1
PCIB 1
President: Geroni Albertí (UCD, Posteriorment: UM)
"Es tanca amb aquestes eleccions (1983) el període de transició institucional des de la dictadura, en què el CGI ha actuat com a institució preautonòmica. Des que es va constituir, en la seva fase actual ha estat compost per un plenari de 24 escons (13 consellers d'UDC, 4 del PSOE, 3 d'Independents d'Eivissa i Formentera, 2 del PSM i 1 d'AP i PCIB, respectivament), un Consell Executiu (els nou consellers amb cartera) i el president. El pressupost de la comunitat, fins que s'aprovin els de l'Estat per a 1983, està dotat amb 3.223.000 de pessetes, que es distribueixen entre els tres Conselis insulars i el propi CG1 (350 milions) ".
.

CorrespondŔncia entre guanyadors

satalaieta | 23 Maig, 2011 22:36

El tsunami blau guanyador.

Toni bon dia, o no.

No m'has dit res encara. És sa depressió?, es horrorós, no seran agontadors aquests quatre anys que venen.

No sé massa coses, sols que en tenen 35 al Parlament.

Mos consolarem mútuament.

Una abraçada

Miquel

.............................

Hola Miquel,

no t'he dit res per que no havia vist el teu missatge i, des de la matinada d’ahir a la 1 h (d'avui) no havia obert l'ordinador.

Tens raó, no seran agontadors!!! Ahir, juntament, amb l'alegria festiva del carrer Gènova, els mateixos, varen anar, en cotxes, a Ferraz a pitar i a ofendre als perdedors! Tenc moltes experiències de “ara t’aguantes i ‘traga’” d’aquesta gent. Mateo Isern (sic) a una entrevista a El Mundo va contestar: “Amb la memòria històrica no hi perdré ni cinc minuts”, la qual cosa indica que la justícia li importa poc i que regirà pensant sols amb els seus (tenim molta experiència, des de la mort del dictador, i d’abans més encara, de fer les coses així).

Però, tant com puguis, no els hi faceu cas. Me consta que, a més de sectària, la seva victòria no ha estat totalment neta (me va preocupar veure la majoria de cartells dels candidats no del PP pintats i ridiculitzats. A Felanitx els hi tomaven els cartells i tal com els tornaven a posar els hi tornaven a tomar). Són competitius (que no és el mateix que competents) fins dir "basta", volen guanyar i, a ser possible, humiliar als contraris, com més dèbils més, com el Madrid que no li bastava guanyar, ho necessitava fer per 8-0, al descendit Almeria.

Ara volen eleccions generals (saben que si ara es fecin guanyarien per la mateixa golejada, per la inèrcia d'aquestes eleccions i per que l'oposició ni té candidat. I tenen por que d'aquí a 10 mesos ja no sigui tan segura la seva victòria). Són de pensament únic (treballa, treballa, treballa per a aconseguir doblers, doblers i doblers... per a ells i els seus amics; no importa si, en el camí, cauen els més febles dels altres). Necessiten la majoria absoluta per que tots els altres són capaços de pactar, però ells són incapaços de pactar amb ningú (excepte en el Pais Basc, amb el PSOE, per a que no puguin governar els nacionalistes d'allà).

No creuen en els bens públics (“Baleres va bien porque todo es privado”. Jaume Matas, president, a una revista d’economía), però participen en política, gestió de la cosa pública, per a poder administrar els doblers públics per a privatitzar-los per a ells i els seus amics (privatitzen els guanys i socialitzen les perdudes). El milió doscents mil euros que va donar a Calatrava poques setmanes abans de les eleccions les varen pagar de l’IBISEC (construccions escolars) de la Conselleria d’Educació. Desprès ens diuen que aposten per a l’educació: Imagin que serà per a passar els doblers d’educació a empreses privades escolars, educatives i de tota mena (a l’anterior legislatura varen encarregar un projecte d’educació especial per a alumnes amb necessitats especials a una empresa turística: Iberostar).

Però, per altre banda, jo estic molt content de la seva victòria absoluta (“tots som senyors dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules”. I ells han parlat molt: “la crisi es culpa de Zapatero y sólo se solucionará con el gobierno del PP): Els hi dona l'opció de governar de forma absoluta i absolutista (i ja saps com acaben els absolutistes: I si no ho recordes demana-li a Lluís XVI i a la seva dona), però, al mateix temps els hi dona la responsabilitat absoluta: Han dit, Rajoy, que a partir de demà, avui, es posaria a fer feina (tu i jo no hem deixat de fer feina mai) i que governarien per a tots (com si hagués descobert l'Havana. O és que les altres vegades que han guanyat no han governat per a tots, i sols ho han fet per als seus? Mostren el llautó): Ara, a Illes Balears, tenen l'obligació de donar feina als 140.000 aturats (obligació que tenia fins ara el pacte social i que els empresaris pepers no permetien que es complís). Tenen l'obligació de gestionar la crisi econòmica i d'atur, que es semblant, però no és el mateix (la econòmica és estadística i si hi ha mil aturats, però un que guanya tant com mil persones ja no hi ha crisi econòmica). La ètica també, però això ja ho dono per perdut. La "no ètica" és consubstancial a ells des de sempre i això no ho poden canviar de la nit al dia.

Fa 12 anys me varen convidar a una xerrada domiciliària de propaganda electoral, on Francesc Antich ens contava les seves propostes. Quan va acabar li vaig dir: “M’agradaria que guanyassiu, però que no ho feciu per majoria absoluta”. Per als meus, que són tots menys els sectaris que exclouen, vull majories pactades, però no cap majoria absoluta: Pensa amb els desastres de les majories absolutes de González i d’Aznar a l’Estat i de Matas aquí.

Me sap greu per Palma, ja que Aina Calvo, al principi, va esmenar, parcialment, la crisi de la construcció privada fent obra pública i, al llarg dels quatre anys ha començat una política que feia una Palma cada vegada més amable i més sostenible: és molt agradable passejar per Blanquerna i altres eixos, i prest per Son Oliva i el Parc de les Vies, així com anar amb bici per Palma (i els agorers guanyadors ja m’han fet a saber que tot això, ells, ho desmuntaran, tot i no ser del barri): Tornarem a tenir els carrers de cotxes i motos i renou de motor. Així com per a Mallorca pel que fa als serveis socials i a la cultura i TV de Mallorca, una TV amb programació de reportatges dels pobles, la nostra cultura, esports del nostres equips de pobles i treballs del camp,... però aquesta gent ja ha dit que tot això no és prioritari per a ells. Per a ells la nostra cultura, la nostra llengua i les nostres ordres són les de Madrid del carrer Gènova.

Ànims i endavant

Una abraçada

Antoni

PS: I si he d'aprendre a jugar a pàdel ja m'ho diràs.
.

PerquŔ les persones honestes votin amb intelĚligŔncia i dignitat

satalaieta | 16 Maig, 2011 23:08


Perquè les persones honestes votin amb intel·ligència i dignitat


Votem i votem humanista

En aquests tres últims anys el sistema capitalista ha fracassat per enèsima vegada i només es manté gràcies a que té tot el capital, que utilitza en comprar i mantenir la seva supervivència. Però aquest capital, en mans de molt pocs l'obté per l'espoliació dels molts. I si "Déu estreny però no ofega" el capitalisme global estreny, ofega, empobreix fins el no-res i mata. Tant que, igual que fa, amb les fonts d'energia o l'aigua, aire i ozó, esgota el capital que necessita per la seva alimentació i engreix. S’exhaureix.

Curiosament, després que el capitalisme, com a sistema econòmic, adoptés l'absolutisme com a forma vehicular social, va adoptar, com a tal, la democràcia. I aquesta, en els darrers anys, s'ha desvirtuat: A occident els governs sortits de les urnes han deixat d'estar al servei del poble que els ha votat per posar-se al servei dels instruments del capitalisme (entitats financeres, agències de qualificació, mercats borsaris,...) i han empobrit a la població fins a nivells crítics, especialment a la població més jove, pensionistes i treballadors.

El proper dia 22 tenim la possibilitat de participar en unes eleccions autonòmiques i municipals. Hi concorren opcions que representen aquest capitalisme sense fre que no dubta a utilitzar tots els mitjans al seu abast per aconseguir els seus objectius, sigui com sigui i caigui qui caigui (“als meus amb raó i sense”), juntament amb opcions humanistes que prefereixen fer polítiques més dirigides al bé de les persones que a la rendibilitat econòmica del sistema (“tots són els meus, mentre estiguin amb la raó”). Entre aquests últims, uns, nacionalistes, estan més preocupats per defensar lo local: la llengua, la cultura, el paisatge, el patrimoni i altres, verds, lo universal: desenvolupament sostenible, ambient general, aigua, aire, ozó,...

Uns, els capitalistes, votaran pel "jo estic bé, tu estàs malament" i altres, els humanistes, votarem pel "jo estic bé, tu estàs bé" (no és una situació sinó una posició vital bàsica).

Finalment, altres, pensen que aquest sistema està tan corromput que no té solució i cal canviar de sistema, de manera que no té objecte participar-hi. A més la frustració que ha suposat que el partit socialista, i Zapatero al capdavant, a Espanya i els demòcrates, amb Obama, guanyessin les eleccions amb propostes socials i, finalment, hagin sucumbit a les exigències capitalistes.

Així el "Indignau-vos" de Stephan Hessel o el "Reacciona" de José Luis Sampedro ha desembocat en la plataforma "Per una democràcia real ja" que aquest passat diumenge s'ha manifestat pacíficament, amb gran participació, a tot Espanya.
No obstant això les enquestes anuncien la victòria de les opcions capitalistes, de les opcions de fractura. Potser sigui el millor resultat per provocar la "revolució social" que obligui, per supervivència, al canvi de sistema.

Així va ocórrer, per exemple, en la "Revolució Francesa".

Tot i això penso que els canvis socials i econòmics, a més de per revolució, també es poden produir per evolució i acord: Així vàrem passar, a Espanya, de la dictadura a la democràcia. Un resultat favorable a la posició de "tots" i no a la de "els nostres" possiblement podria permetre aquest tipus de canvi.


Perquè les persones honestes votin amb intel·ligència i dignitat



I nosaltres, Illes Balears, que en venim d'això sembla que hi volem tornar a anar-hi. És que no escarmentam. I això que si tots els qui els voten, que no en surten gens beneficiats en els quatre anys, no els votassin, no arribarien ni al 5% necessari per a participar en les institucions. Per què si no creuen en lo públic tenen tant d’interès en gestionar els doblers públics? Per què volen presidir i gestionar les Institucions (que són sagrades per ser públiques, del poble)?  

No és un partit de grup. És un partit de votació de masses, com els espectadors d'un camp de futbol... i també tenen la virtut de saber ser una federació de sectes del mateix signe.

Fins i tot són capaços de desviar-se doblers destinats a cooperació:


Però no és cert, com diuen ells i els seus partidaris, que tots els partits són iguals: uns són  més capitalistes que humanistes i d'altres són més humanistes que capitalistes:




Per què els tres vídeos són de la mateixa coalició dels mateixos quatre partits? Senzillament per que jo vaig sol·licitar, en nom de l'AHC i dels arcs Mediterrani i Atlàntic, l'entrevista a tots els partits i coalicions amb representació parlamentària, des del PP fins a EU. Tots han contestat excepte el PP (el PP no escolta més que a ells mateixos i no accepta participar a debatre amb els altres, amb sols dues excepcions), però sols aquests, els dels tres vídeos, han concretat dia i hora per a contestar les nostres preguntes, al més modest, i no lucratiu dels mitjans de comunicació. No els hi cauen els anells per això. Si la democràcia és la participació del poble, de la gent aquesta coalició d’aquests quatre partits ha mostrat ser la més democràtica de tots. 
.
.
.
Com a precepte democràtic, votau a qui volgueu (el vot és lliure), però votau que l'abstenció o el vot en blanc beneficia als especuladors i destructors (de la llengua, cultura, paisatge, justícia i benestar col·lectiu), ells no s'abstenen. I com diu en Ferran al missatge original: les persones honestes votau amb intel·ligència i dignitat.

El títol i el primer vídeo s’han rebut, per correu electrònic, de Ferran Bellver.  

______________________________

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
______________________________

Maig de 2011
.
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 35 36 37  SegŘent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb