Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psic˛leg humanista i social.

Sobre la presumpciˇ d'innocŔncia (polÝtica) i altres utopies.

satalaieta | 03 Novembre, 2010 23:18


Sobre la presumpció d'innocència (política) i altres utopies.
per: Victor García. Barcelona

Ja fa temps que l'expressió presumpció d'innocència no és més que una combinació de mots políticament correcta, potser el mateix temps que portem sotmesos a les apreciacions subjectives del primer periodista sense escrúpols que apareix a la caixa tonta en hores de màxima audiència o escriu en algun mitjà que prima la desinformació amb criteris mercantilistes, o hipnotitzats per aquesta nova espècie que conforma una legió de "famosets" frikies d'encefalograma pla que salten a la palestra de la jet set simplement per demostrar dia a dia la pitjor cara de l'ésser humà.

En aquest context, alguns polítics professionals no tan sols s'apunten al carro de la nul·la educació, la blasfèmia, la difamació, l'abús i la corruptela, sinó que fomenten que la situació s'agreugi gradualment (el borreguisme dóna molt més poder que els vots ) a base d'anar rebaixant el nivell educatiu i cultural del país... de la unió de països... del món occidental sencer.

La democràcia (una altra parauleta en hores baixes) podria ser considerada com la menys dolenta de les solucions, sempre que la població participés d'ella, les majories i les minories governessin juntes a base de debat i consens i, de vegades, fins i tot votació... però... la realitat de la nostra classe política s'entesta a demostrar-nos el contrari. No és estrany, doncs, que gran part de l'electorat davant d'uns comicis electorals es plantegi simplement no participar.

En quina posició queda llavors aquesta pretesa democràcia? Aquesta per la qual milers de persones van patir repressió, tortura o per la que fins i tot van donar la vida?

Simplement, on el poder (no els polítics, simples assalariats) vol que estigui, en mans d'uns quants sectaris sense moltes llums, que van puntualment a votar quan i a qui se'ls mana i donen la seva conformitat per que uns pocs segueixin representant una farsa amb l'únic objectiu de distreure l'atenció de la població amb muntatges al més pur estil del xou de Trumann; sense ni tan sols adonar-nos, la majoria caiem en les xarxes de picabaralles absurdes que es perden en els orígens històrics o llegendaris d'aquesta o aquella regió, o embolicats en cortines de fum mal anomenades crisis financeres, econòmiques... Això és Hollywood, senyores i senyors! Passin i vegin (però no mirin)!

Ja fa temps que l'expressió presumpció d'innocència no és més que una combinació de mots políticament correcta ... Políticament?

A alguns ens agradaria poder gaudir d'ella; poder ser mereixedors d'aquest marge de confiança que necessitaria qualsevol que mirés a més de veure, que volgués realment parlar clar, actuar èticament i amb coherència. A molts dels que estem començant a fer alguna cosa (sense ànim de lucre) ens encantaria veure que, arribada l'hora, les paraules recobressin llur significat i la població revaloritzés la democràcia i en virtut de la seva consciència s'apliqués aquesta presumpció d'innocència (política) i acudís en massa a votar amb el cor, però també racionalment, sabent el que la humanitat s'està jugant en aquests dies...

...em sembla que hem arribat al final del títol: i altres utopies.

THE END
.

Marcelino Camacho, una bona persona

satalaieta | 31 Octubre, 2010 01:04


.
... una bona persona, home, comunista, sindicalista.

Marcelino Camacho, una bona persona, home, comunista i sindicalista

Llegir l’escrit en el web original 

Marcelino Camacho Abad, expresident de Comissions Obreres i militant del PCE, va néixer al poble sorià Osma la Rasa el 21 de gener de 1918. Fill d'un guarda agulles, els seus primers estudis els va cursar al seu poble, amb el sacerdot Don Feliciano Oliva, que volia que seguís el sacerdoci. Posteriorment, va realitzar l'aprenentatge per ingressar en els ferrocarrils.
El 1935, amb 17 anys, es va afiliar al Partit Comunista d'Espanya (PCE) i durant la guerra civil va combatre del costat republicà contra els insurgents en els fronts del Centre i del Sud.
En acabar la guerra, el març de 1939 va ser detingut a Madrid, on residia amb una identitat falsa a nom de José Marcelino González, i empresonat a la província de Toledo, d'on va escapar i va tornar a Madrid per ser de nou capturat i conduït a la Presó Provincial de Comendadoras. Va ser acusat de pertànyer a UGT i d'auxili a la rebel·lió i condemnat a 12 anys de presó per un tribunal militar, el veredicte va ser revisat i reduït a sis anys de presó.
El 1941 va quedar en llibertat provisional i va ser obligat a realitzar treballs forçats a Toledo i Tànger fins que va aconseguir escapar a Algèria, des d'on va continuar la seva activitat sindical dins de la CGT francesa i la política amb treballs de propaganda del PCE.
El 1948 es va casar amb Josefina Samper Roses, amb qui tindria dos fills: Yenia i Marcel.
Després de passar algun temps a França, va tornar a Espanya el 1957 per treballar en els tallers de l'empresa Perkins Hispania i no va trigar a ser elegit membre de la Comissió Obrera Provincial del Metall, primera comissió obrera de Madrid.
Vuit anys a la presó de Carabanchel.
La seva vida donarà un pas més el 28 de juny de 1966 quan va ser detingut i acusat d'associació il·lícita i manifestació il·legal. El Tribunal d'Ordre Públic decretà l'ingrés a la presó de Carabanchel, on va romandre des l'1 de març de 1967 fins el 10 de març de 1972 i on va tornar novament el 24 de juny següent, després de ser acusat, amb altres companys, de formar part de la Comissió Coordinadora General de Comissions Obreres.
El fiscal del conegut com "Procés 1001" demanà per a tots ells un total de 162 anys de presó. Per aquesta causa, Camacho va ser condemnat a 20 anys de presó que, al febrer de 1975, el Tribunal Suprem va reduir a sis anys. No obstant això, el 30 de desembre d'aquest últim any va sortir de presó amb motiu de l'indult real per la proclamació de Joan Carles I com a rei d'Espanya.
Amb la Transició arribaria una nova etapa per a ell. El 1976 va ser elegit membre del Comitè Executiu del PCE en una reunió del partit celebrada a Roma i el 1977 responsable del Secretariat de la Coordinadora General de CCOO, durant la primera reunió de l'Assemblea General del sindicat celebrada a Barcelona.
Va ser elegit diputat del PCE per Madrid en les eleccions constituents de juny de 1977 i reelegit en les generals de març de 1979. Com a diputat, va ser membre de la Comissió de Treball, però el 10 febrer 1981 va dimitir com a parlamentari en protesta per l'Estatut dels Treballadors i per dedicar-se a la seva tasca sindical en CCOO. En línia amb l'anterior, el 1982 també va presentar la seva dimissió com a membre de l'Executiva del PCE per a, segons ell, "reforçar la independència de Comissions".
Més de 60 anys de lluita sindical
Al març de 1983 va anunciar a Albacete la seva jubilació per complir l'edat reglamentària de 65 anys, encara que va afegir: "no em vaig a retirar de la feina sindical fins que els treballadors em diguin que em vagi".
A l'octubre de 1984 alguns sectors de CCOO van demanar la seva substitució com a secretari general, que no obstant això no es va dur a efecte fins 1987. En el IV Congrés de CCOO va ser substituït en el càrrec per Antonio Gutiérrez i va passar a ocupar la presidència, que va renovar en el V Congrés.
El 19 de gener de 1996, durant la celebració d'un polèmic VI Congrés, la seva candidatura a la presidència de CCOO va ser rebutjada per 572 vots en contra, 366 a favor i 45 abstencions.
Des de llavors ha participat en nombroses manifestacions i actes de protesta contra la reforma del Pacte de Toledo, a favor de la jornada de 35 hores o contra la guerra de l'Iraq, entre altres, i ha rebut diversos homenatges com el celebrat el 14 de setembre de 2003 durant la vint vuitena edició de la Festa del PCE al costat d'altres encausats pel procés 1.001.
El 26 de gener de 2007 va ser homenatjat per CCOO. com a reconeixement als seus més de setanta anys de lluita a favor dels treballadors, la democràcia i la llibertat a Espanya. El 2008 va ser objecte de diversos homenatges i reconeixements per la seva trajectòria sindical i política i el 22 de setembre investit doctor honoris causa per la Universitat de Cadis.
Premis i reconeixements
Camacho està en possessió de l'Ordre de primera classe "Lázaro Peña", del Consell d'Estat de la República de Cuba, la Medalla d'Or dels sindicats de la RDA, primera i màxima distinció que els sindicats alemanys van concedir a un espanyol en reconeixement a "la seva lluita en favor de la classe obrera i al seu protagonisme en la història del moviment sindical", la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit Civil, que li va ser atorgada el 1983 i també és Professor Honorari de la Universitat Complutense de Madrid, distinció amb la qual va ser guardonat el 1989 en el transcurs de la inauguració de l'Escola de Relacions Laborals.
També ha estat guardonat el 2004 amb el Premi "Rafael del Riego” a les Llibertats, per "tota una vida dedicada a la defensa de les llibertats individuals i col·lectives", així com el premi de la Fundació Advocats d'Atocha (2006) i el "premi al reconeixement" del Club Internacional de Premsa (2007).
Així mateix, és autor dels llibres: Xerrades a la presó, traduït a diversos idiomes; Espanya, una conquesta de la democràcia, i el autobiogràfic Confesso que he lluitat, que va ser presentat a Madrid el 12 de novembre de 1990.
La seva trajectòria sindical i humana ha estat recollida en la biografia Marcelino Camacho i Josefina. Coherència i Honradesa d'un líder, escrita pel filòsof Alfredo Gómez i la traductora japonesa Etsuko Asami i publicada el 2003.
.

Atenciˇ que ve el capolador de llengŘes!

satalaieta | 30 Octubre, 2010 00:46


Tan mala gent és la gent del Partit Popular (PP) que es mereixen tan ignorant individu com a President? Si guanya les eleccions generals suprimirà l'espanyol (o castellà) i tothom es veurà obligat a estudiar en llibres de text en sevillà, cordovès, malagueny, burgalès, madrileny, val·lisoletà, tinerfeny, palmer, laguner, zamorà, charro, cacereny, murcià, xilè, peruà, argentí,... Milers de llibres de text del mateix nivell i assignatura, en milers de llengües distintes que és la mateixa. Si no donés pena faria riure, que és el que fa veure i sentir aquest video.
.
http://www.youtube.com/watch?v=anwzHF5XjQk.
.

III cursa popular Pacte Palma contra la violŔncia de gŔnere

satalaieta | 29 Octubre, 2010 00:00


Pacte Palma contra la violència de gènere

Rebut, per correu electronic, de Frédérique Laloux

S’acosta el 25 de novembre , que és el Dia Internacional Contra la Violència Cap a les Dones, una fita a potenciar en un any en el que les morts a l’estat espanyol per aquesta causa superen amb escreix les dades de l’any passat

Àrea d'Educació, Igualtat, Drets Cívics i Esports.
Ajuntament de Palma.
C/ Ferreria 10. CP 07002.
Tel. 971227400. Fax 971721628.

III Cursa Popular Pacte Palma Contra La Violència De Gènere 2010 I Diades Informatives.

1. Contextualització
Actualment , la violència de gènere es combat a Palma des del desplegament de més de 30 serveis que en els diferents àmbits donen atenció a les víctimes , a la llum de la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere,L.O.1/2004. Aquestes accions directes sobre les persones que pateixen la violència, tot i suposar una xarxa efectiva d’atenció no són suficients per aturar la constant comissió de noves agressions.
Davant aquesta limitació, calen dispositius de caire preventiu que despleguin accions formatives i experiències de participació social en la línia de donar suport als valors igualitaris entre dones i homes i en la resolució de diferències de manera no violenta. En aquest context el Pacte Palma Contra la Violència de Gènere és una iniciativa de compromís social i institucional promogut per l’Ajuntament de Palma que té com objectiu principal avançar cap a l’eradicació de la violència de gènere i cap a una societat basada en els valors de la igualtat entre dones i homes.
L’Ajuntament de Palma aprovà per unanimitat a l’octubre de 2008, el Manifest on es recullen les fites del Pacte Palma i des d’aquell moment s’han promogut tant l’adhesió de persones i entitats, com la realització d’accions per tal d’augmentar la sensibilitat social cap aquest problema i millorar l’atenció de les persones víctimes.
El pacte compta amb 1850 persones i 161 entitats ( públiques i privades) adherides. La web de referència és:

2. La III Cursa Popular Pacte Palma Contra la Violència de Gènere
L’acció més emblemàtica que s’organitza en el marc del pacte anualment és la Cursa Popular Pacte Palma Contra la Violència de Gènere de la que hem celebrat la primera edició el 23/11/2008 i la segona edició el dia 22/11/2009, sempre a l’entorn del 25-n que és quan celebram el Dia Internacional Contra la Violència Cap a les Dones. La tercera edició d’aquesta cursa es celebrarà dia 21 de novembre de 2010 i serà organitzada per l’Ajuntament de Palma i l’Institut Municipal de l’Esport.
Es tracta d’un esdeveniment pioner a les Balears, a l’estil de les marxes solidàries que per motius semblants es celebren en altres indrets. En el nostre cas es realitza en diumenge migdia, sobre un recorregut urbà de 2’5km amb sortida i arribada a Cort, el que en facilita la participació d’un amplíssim espectre de població, tant en la modalitat de competició com en la de passeig ( a peu, en bicicleta,...). La cursa esdevé un encontre festiu de persones que volen fer visible el seu compromís amb aquesta causa, i s’acompanya d’animació .Les inscripcions s’obrin a les 10h. i a les 11’45h. començarà l’animació. La sortida serà a les 12’10h. i l’entrega de premis, reconaixement del Pacte i sorteig, a partir de les 12’30h.
La ciutadania ha tengut una acollida positiva a aquesta jove iniciativa, amb 400 inscripcions al 2008 que han estat 1570 al 2009. Aquesta resposta s’apuntala des de la corresponent campanya de difusió en la que destacam enguany les dues Diades Informatives Contra la Violència de Gènere que es realitzen amb la col.laboració d’un centenar de voluntaris i voluntàries de Creu Roja, de l’Agència Municipal del Voluntariat, del Voluntariat de l’IME, dels Escoltes de l’Agrupament de Nuredduna , i de l’Agrupament de Reina Constança, i altres organitzacions voluntàries, els dos dissabtes previs a l’event (13/11/2010, 20/11/2010); seran més de 20 taules informatives des de les que s’entregaran flyers de la cursa i se’n recolliran inscripcions.

3. Suports
Per a la tercera edició de la cursa, és significatiu el suport de l’administració autonòmica, mitjançant l’Institut Balear de la Dona, i del Consell Insular amb el Departament d’ Esports, Igualtat i Joventut , així com el manteniment del suport que ja donaren a l’anterior edició C&A, la CAM i l’assessorament de la Federació d’Atletisme de les Illes Balears.
L’Ajuntament de Palma incorpora l’Institut Municipal de l’Esport en l’organització d’aquesta celebració popular i esportiva.

4.Bases
Entrau a la web:
i vegeu les bases.
.

La veritat sobre el President de Rwuanda II

satalaieta | 28 Octubre, 2010 20:29

La veritat sobre el genocidi a Rwanda II

http://es.wikipedia.org/wiki/Paul_Kagame

Denúncia de S'Olivar dels grans crims a Rwanda i el Congo

(Veure l'article al web original

S'Olivar denuncia els grans crims a Rwanda i el Congo

Denúncia dels encobriments i complicitats en l'ONU i en occident

Per Juan Carrero Saralegui

A partir del 1 d'octubre de 1990, l'FPR (Front Patriòtic Rwandès) de Paul Kagame i, en menor mesura, l'exèrcit ugandès de Yoweri Museveni han provocat a Rwanda i el Congo la gent gran crims que hi ha hagut des de la Segona Guerra Mundial. Per causa de la violència directa o per les seves conseqüències col·laterals, han perdut la vida més de 8 milions de persones. Com semblant tragèdia pot haver suscitat una atenció tan escassa en el nostre món, una tragèdia en la qual durant molts mesos morien setmanalment més víctimes que les ocasionades a Haití pel recent terratrèmol? La resposta és clara: aquesta tragèdia no ha tocat els sentiments de la gent. I la clau d'això està en el fet que, en aquest tipus de societat que hem construït, només existeix i ens commou allò del que hi ha imatges. Per a la nostra gran massa social, una realitat de la qual no hi ha imatges, que no apareix a les nostres cadenes de TV, és com si en realitat no existís.

Però el fet que no hi hagi imatges sobre aquests grans crims no és casual. Hi ha hagut i continua havent poderosos interessos internacionals perquè aquesta terrible realitat no arribi a les pantalles de televisió de cadascun dels nostres llars. Per més increïble que pugui semblar ... la gent gran crims que hi ha hagut des de la creació de l'ONU han estat sistemàticament encoberts! Els primers encobridors són sens dubte els mateixos exèrcits que han realitzat aquests crims: en els moments crítics sempre han impedit metòdicament que qualsevol informador, i sobretot que qualsevol reporter gràfic, accedís a les zones per ells controlades. Nou espanyols, entre altres milers de persones, van ser assassinats precisament per ser testimonis incòmodes d'aquests crims. Al començament del segle XXI, al cor més inaccessible de l'Àfrica, els vencedors en aquest conflicte han aconseguit per ara el que Adolf Hitler també va aconseguir en el seu moment en el mateix cor d'Europa: amagar l'extermini. Només la derrota del règim nazi va permetre treure a la llum el que alguns sabien però el món no volia veure: Auschwitz, Treblinka i tants altres camps d'extermini existien. Si l'exèrcit nord-americà no hagués alliberat i filmat les muntanyes de cadàvers, la Shoa segurament s'hagués perdut en les boires del passat. Encara documentada gràficament, molts la segueixen negant.

Encara que el citat encobriment per mitjà de la violència ha necessitat un altre encobriment diplomàtic a nivell internacional. Per desgràcia, són també nord-americans els que avui el lideren. No hi ha imatges, però sí abundants testimonis i informes. Els més importants d'ells estan en possessió de l'ONU. Però romanen embargats per les pressions i manipulacions més increïbles, exercides sobretot pels Estats Units. No obstant això, el 6 de febrer de 2008 es va produir un esdeveniment que ha marcat un decisiu punt d'inflexió: l'emissió de l'acte dictat per un magistrat de l'Audiència Nacional Espanyola, Fernando Andreu Merallo, en el qual es va decretar presó per a 40 màxims càrrecs d'aquest grup suposadament alliberador que és l'FPR. Els delictes que se'ls imputa són els més greus possibles: genocidi, lesa humanitat, contra les persones i béns protegits durant un conflicte armat, integració en organització terrorista i actes terroristes, així com l'assassinat de nou espanyols. Es tracta d'un acte les conseqüències a favor d'aquests dos pobles massacrats van sent cada vegada més reals i eficaços. Posteriorment, mitjançant un altre acte del 17 de Febrer de 2009, el mateix magistrat va requerir a l'ONU algunes de les proves que sobre el gran pillatge del Congo es troben en el seu poder.

Fins ara el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, no ha atès la comissió rogatòria internacional. No obstant això, el Consell de Seguretat ha emès un informe en què acusa la Fundació S'Olivar, promotora de la querella criminal que va donar origen a l'acte, de finançar les FDLR, un conjunt de grups molt dispars que operen a l'est del Congo i als quals es vol fer responsables de tots els mals de la regió. S'ha basat en un informe previ d'una ONG amb seu a Londres finançada pel govern ruandès, African Rights. Com denunciava el senador Pere Sampol en la seva recent carta a Ban Ki-moon, les "proves" es redueixen a un cúmul de suposicions, rumors i vaguetats. Tot això confirma les conclusions de la trobada del passat novembre, a La Haia, de 120 experts juristes internacionals i advocats al Tribunal Penal Internacional per Rwanda. Una de les seves principals denúncies va ser la de la utilització de falsos testimonis pertanyents al sindicat de delators creat per l'FPR. Les intervencions d'aquests experts estaven desenvolupades a partir de les declaracions de Carla del Ponte, l'antiga fiscal del TPIR apartada del seu càrrec pels Estats Units i el Regne Unit, declaracions en les quals denunciava les greus manipulacions d'aquestes dues potències per encobrir els crims massius de l'FPR i assegurar així la seva impunitat. En definitiva, l'ONU no només no ha atès la rogatòria del jutge Fernando Andreu, sinó que col·labora estretament amb l'FPR per desprestigiar i fins i tot criminalitzar als promotors de la querella criminal.

L'FPR està a més especialment inquiet i irritat pel Diàleg Intra Rwandès promogut també per la Fundació S'Olivar, en el qual cada vegada s'estan integrant més tutsis rellevants que rebutgen la dictadura totalitària dels extremistes tutsis de l'FPR. Com que es tracta d'una iniciativa impecablement enquadrada en el marc de la no-violència i en haver rebut el suport unànime del Congrés dels Diputats, és molt incòmoda per a la dictadura rwandesa, acostumada a imposar fàcil i sistemàticament amb el kalaixnikov i el terror. O com a mínim, acostumada a aixafar tota dissidència amb acusacions de complicitat en el genocidi o de suport als genocides. La història ens jutjarà a tots, però el dia que aquesta enorme tragèdia ocupi els espais que es mereix en els grans mitjans de comunicació, aquesta serà la pàgina més vergonyosa d'occident i de l'ONU des de la seva creació.

.

La veritat sobre el Presideent de Rwanda III

satalaieta | 28 Octubre, 2010 07:39

La veritat sobre el genocidi a Rwanda III

Paul Kagame: acusat de genocidi, convidat a Nacions Unides

Isa. July 16th, 2010

(Veure l'article en el web original)  

No donem crèdit. Comença el compte enrere cap al cim de Nova York en què es revisaran Objectius de Desenvolupament del Milena, i fa uns dies ens esmorzàvem amb la notícia que el Secretari General de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, ha convidat al president del govern rwandès, Paul Kagame, a presidir el grup de suport als ODM al costat de José Luis Rodríguez Zapatero.

Paul Kagame ha estat processat a França i Espanya per genocidi, crims de guerra, crims de lesa humanitat i crims de terrorisme, entre altres. A França se l'acusa de ser un dels responsables de l'atemptat contra l'avió presidencial que va costar la vida a Juvenal Habyarimana, l'anterior president rwandès, hutu. Un atemptat considerat unànimement el desencadenant de la violència i el genocidi de 1994. El jutge espanyol Fernando Andreu Merelles l'acusa a ell ia 39 alts càrrecs del Front Patriòtic Rwandès de la mort de més de 3 milions de persones (rwandesos, congolesos, nou espanyols, canadencs, etc) a Rwanda ia la República Democràtica del Congo, entre 1990 i 2002.

Kagame no pot ser jutjat per cap tribunal nacional, ja que la seva condició de president d'estat li atorga immunitat. La fiscalia del Tribunal Penal Internacional de Rwanda, però, sí que podria jutjar-lo. Però curiosament l'ex fiscal del TPIR Carla del Ponte va ser destituïda del seu càrrec en voler investigar aquests crims, i fins al moment l'actual fiscal del TPIR no ha obert cap procediment contra membres del Front Patriòtic Rwandès.

Em pregunto quin tipus de credibilitat pot tenir Kagame per parlar de lluita contra la fam o reducció de la mortalitat infantil.

Em pregunto si a Zapatero no se li desencaixar la cara en presidir la reunió dels ODM costat de la persona que va ordenar l'assassinat de 9 cooperants i missioners espanyols, testimonis incòmodes de les massacres que provocava. Els seus noms: Manuel Madrazo, Flors Sirera i Luis Valtueña, de l'ONG Metges del Món, i Joaquim Vallmajó, Servando Major, Julio Rodríguez, Miguel Ángel Illa, Fernando de la Font i Isidro Uzcudun, missioners.

De moment, Zapatero no assistirà a la reunió que tenia prevista avui mateix amb Kagame. En el seu lloc, acudiran Moratinos i Soraya Rodríguez. No hi haurà foto Zapatero-Kagame. Però em pregunto si això és tot el que farà Zapatero.Porque esperem i exigim més. Guanyaria molt, el nostre president, si, a més de no assistir a aquesta reunió preparatòria, es negués directament a copresidir la cimera al costat d'un home així.

Em pregunto, finalment, a quina ment il.luminada se li va acudir convidar a semblant persona a copresidir la Cimera de Nova York. ¿Insult, menyspreu, ignorància? No ho sé. Però milers de morts ens contemplen, i si Kagame presideix aquesta cimera, un cop més els estarem fallant.

Per saber més ...

En quina classe de món algú acusat de genocidi dóna consells a la comunitat internacional? Descobreix la postura de InspirAction sobre Dret Internacional Humanitari

.

La veritat sobre el president de Rwanda I

satalaieta | 27 Octubre, 2010 23:56

(pulsa sobre el mapa per a veure'l ampliat)

La veritat sobre el genocidi a Rwanda I

Madrid: presentació del llibre de Joan Carrero "Àfrica, la mare ultratjada"

La veritat sobre el conflicte dels Grans Llacs que les potències occidentals s'obstinen a ocultar

Acte: Presentació del llibre "Àfrica, la mare ultratjada", de Joan Carrero, president de la Fundació S'Olivar.
Dia: 11 de maig.
Lloc: Seu FUNDACIÓ SUD (C / Gaztambide 31, 28015 Madrid. Telèfon: 91 5441818).
Hora: 19.30 hores.
Edita: Pagès Editors
Realitzaran la presentació: Joan Carrero, autor, Pello Sala, Missioner a Rwanda i Dina Martínez, missionera a Rwanda.
Aquest dimarts 11 de maig de 2010 a les 19,30 hores es realitzarà la presentació a la seu de FUNDACIÓ SUD del llibre "Àfrica, la mare ultratjada", del qual és autor el president de la Fundació S'Olivar, Joan Carrero. Es tracta d'un llibre que pretén llançar llum sobre les veritables i ocultades causes del enquistat conflicte a l'Àfrica dels Grans Llacs africans, que ha ocasionat fins a les grans massacres hagut des de la Segona Guerra Mundial.
Realitzaran la presentació Joan Carrero, autor del llibre; Pello Sala, missioner a Rwanda durant molts anys, i Dina Martínez, missionera a Rwanda durant més de trenta anys. Tots dos coneixedors de la realitat de la regió dels Grans llacs i amb domini d'algunes llengües locals com el Kinyarwanda.

Joan Carrero Saralegui
A finals de 1973, Joan Carrero Saralegui coneix el moviment de la no-violència i fa seu el testimoni de Martín Luther King en el seu discurs de recepció del Premi Nobel de la Pau: "Jesucrist m'ha proporcionat l'esperit i la motivació; Mahatma Gandhi , el mètode ". Un any després, pròfug de la justícia militar espanyola i en plena dictadura tant franquista com argentina, treballa amb la seva dona durant més de tres anys als contraforts dels Andes argentins, amb els indígenes colles.
El 1992 constitueix a Mallorca, juntament amb altres companys, la Fundació S'Olivar, que des de llavors presideix. I uns anys més tard, el "Fòrum internacional per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs".
Des de 1994, ha liderat diverses accions que han comptat amb el suport de desenes de Premis Nobel i figures internacionals, dels grups polítics del Parlament Europeu i centenars d'ONG. Ha escrit articles d'opinió, impartit conferències i rebut premis i reconeixements.
Des del 2000, Adolfo Pérez Esquivel i altres personalitats vénen presentant la seva candidatura al Nobel de la Pau, que ha rebut multitud de suports.
.

Exposiciˇ M¬ Dolores Vßzquez

satalaieta | 15 Octubre, 2010 23:40


Exposició Mª Dolores Vázquez Ferrer
Fires de Llucmajor 2.010
De divendres 15 a dilluns 18 d'octubre
al carrer Francesc Aulet cantonada Passeig Jaume III
.

Declaraciˇ Universal dels Drets Humans

satalaieta | 12 Octubre, 2010 23:48

Declaració Universal dels Drets Humans
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar i proclamar la Declaració Universal de Drets Humans, el text complet figura en les pàgines següents. Després d'aquest acte històric, l'Assemblea va demanar a tots els Països Membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos "distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d'ensenyament, sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris ".

Preàmbul

Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món;
Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l'adveniment en el futur d'un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana;
Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l'ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l'opressió;
Considerant que és també essencial de fomentar l'establiment de relacions amistoses entre les nacions;
Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l'ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones, i que s'han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d'una més gran llibertat;
Considerant que els estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals;
Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d'aquest compromís,

L'Assemblea General
Proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.

Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.

Article 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.
Article 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6
Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.
Article 7
Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.
Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.
Article 9
Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.
Article 10
Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.
Article 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.
Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.
Article 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat.
2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països.
2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.
Article 15
1. Tot individu té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.
Article 16
1. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
3.La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.
Article 17
1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.
Article 19
Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.
Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.
Article 21
1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.
2.Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.
Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.
Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.

2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.
Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.
Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.
Article 27
1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.
Article 28
Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.
Article 29
1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.
2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.
Article 30
Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.

WEB original:
http://www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/dudh.htm

.

Ajuda a ARCA a protegir el patrimonis de Ses Fontanelles

satalaieta | 01 Octubre, 2010 23:03

Rebut, per correu electrònic, de Manel Domenech i Angels Fermoselle.
----Mensaje original----
De: arcainforma@arcapatrimoni.net
Fecha: 30/09/2010 11:36
Para: "A.R.C.A Informa"
Asunto: Ajuda a ARCA a protegir el Patrimoni de ses Fontanelles
.
Benvolguts socis i simpatitzants,
Vos volem demanar que per favor, doneu difusió a aquest power point que ha elaborat ARCA  per salvar el Patrimoni etnològic que hi ha a ses Fontanelles i eque està amenaçat per la construcció d’un macrocentre comercial i d’oci.
Aquella idea que el Govern a principi de legislatura va desterrar, ara  ressuscita de mans del Consorci de la Platja de Palma, situant-la devora de la ubicació anterior. Era això la regeneració de la Platja de Palma? No resulta creïble. ARCA diu sí a la regeneració, però fent del Patrimoni  etnològic, cultural, arquitectònic i natural, el motor del canvi.
.
Per favor, reenvia aquest missatge. Gràcies
.
ARCA
ASSOCIACIÓ PER A LA REVITALITZACIÓ DELS CENTRES ANTICS
C/ DE LA PAU, 5 07012 PALMA
TEL. 971 71 95 31 FAX 971 72 86 39
Octubre 2010

Avui comenša la lliga acb de basquet

satalaieta | 30 Setembre, 2010 08:22


Estimats amics i amigues, com sabeu, avui comença la lliga acb de basquet. He fet una lliga "privada" en cada un dels dos jocs: 

- Supermanager.acb.com
http://supermanager.acb.com/

- Jugones ACB
http://jugonesacb.com/ 

Aquesta lliga és: "Arcos Atlántico y Mediterraneo", totes dues amb la mateixa clau: dosarcos 

Per ara, en el primer joc, sols s'han apuntat 7 equips (jugadors) comptant el meu. Mentre que en segon únicament 3. En el primer joc poden participar un nombre qualsevol d'equips; en el segon lo ideal seria que en participassin el mateix nombre de equips que a l'acb, es a dir: 18.

Te convido a participar a la nostra lliga en ambdos jocs, així com a que hi convidis als teus amics i amigues.
.

Dia 29 de setembre de 2010: Vaga General

satalaieta | 29 Setembre, 2010 08:40



Dia 29 de setembre de 2010: Vaga General a tota Espanya

Que la crisi econòmica de la primera dècada del nou mil lenni (2007 -) afecta, de forma molt desproporcionada, a la classe treballadora no ho dubta ningú amb seny. A Espanya milions de treballadors tenen un sou inferior a 1000 euros mensuals, mentre els lloguers mitjans d'habitatges superen els 700 euros mensuals (¿es pot viure amb 300 euros al mes?), Milions de treballadors (cinc milions) estan sense treball (una de cada 10 famílies té a la totalitat dels seus membres en edat laboral sense feina). Mentre aquesta crisi econòmica no ha afectat gens ni mica a banquers (Emilio Botín, el seu banc, Banc de Santander, va tancar l'any 2009 amb milers de milions de superàvit, amb santa barra, ha amenaçat amb que si s'imposa un impost financer a els bancs, aquest serà repercutit als petits impositors amb el que s'incrementarà la crisi econòmica), grans empreses o polítics.

Que el just equilibri en la participació de la riquesa creada per la producció, entre el capital i el treball s'ha desequilibrat absolutament i de forma atroç en benefici del capital i perjudici del treballador resulta evident i sagnant.

Per això no només la vaga general és justa, sinó que fins i tot cal una revolució econòmica i social, si és possible, per idees i d'aplicació pràctica solidària i incruenta, per la qual es restableixi l'equilibri entre treball i capital: curiosament, actualment, el factor que més contribueix a la creació de riquesa, el treball, és el menys repercutit per aquesta. És absolutament necessari canviar el sistema econòmic. D'un sistema capitalista (el capital capitalitza els beneficis) hem de passar a un sistema proporcional (els beneficis han de repercutir de forma proporcional tant al treball com al capital) en què tots els que vulguin (i no només els que puguin) treballin i si, per a això, és necessari que tots els que treballin ho facin menys temps reduir els temps de treball (jornades de menys hores, menys dies a la setmana i menys mesos a l'any), completant els temps restants mitjançant una organització d'activitats culturals, recreatives, esportives, socials,... prou atractives. És absolutament necessari. És absolutament de justícia. I és absolutament cavernari i injust que segueixin, avui en dia, havent-hi partits polítics i persones particulars que segueixin defensant el contrari: que el capital pugui exercir el liberalisme ultra, mentre que el treballador hagi de sotmetre's al caprici del capitalista. Tampoc demanaria el contrari: que el treball pugui exercir el liberalisme ultra i que els empresaris, polítics i banquers s'hagin de sotmetre al dictat d'aquest liberalisme laboral ultra. Ja he dit abans: un equilibri i solidaritat entre factors de producció i entre persones.
D'altra banda, si el sistema econòmic-polític-social necessita un canvi radical, també ho necessita el sistema sindical: Els sindicats segueixen ancorats en el treball i treballador industrial i accions socials solidàries, però no entenen, ni comprenen als nous treballadors, les noves activitats, les noves tecnologies.

Els sindicalistes han d'estar arrelats en tots els teixits laborals, han d'estar alliberats a temps parcials i no totals i per a un nombre màxim determinat d'anys (actualment, molts d'ells representen treballadors la funció dels que fa segles que no tenen si és que ho han fet en algun moment i l'àmbit de treball els és totalment aliè).
Considero que la vaga, a més 

e legal, és justa, i fins i tot insuficient, però, com humanista, no puc acceptar cap imposició violenta o amenaçadora (que recorda qualsevol de les dues repressions: franquista i antifranquista): És totalment inacceptable l'empresari que amenaça amb acomiadaments o amb fer perdre la condició de fix-discontinu per falta d'un dia de treball, el de la vaga. Però també és intolerable l'actitud de molts piquets coercitius, amb amenaces físiques incloses, per obligar a la vaga als que volen treballar o han de complir els serveis mínims (pactats fins i tot pels propis sindicats): Aquest matí, a l'aeroport de Palma, els membres d'un piquet, després de forçar a un grup de treballadors d'equipatges a parar els cridaven, amb tot desvergonyiment: "Bravo, company, solidaritat!" (quan la realitat era: "Treballador que vols treballar, tu no treballes perquè nosaltres et obliguem a no fer-ho"). Així, per descomptat, no anem enlloc, i per descomptat no a aquesta societat més justa que demanava i preconitzava més amunt.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista
http://mallorcaweb.net/arc46
.

Eleccions auton˛miques a Catalunya. Enquesta

satalaieta | 26 Setembre, 2010 20:13

Eleccions catalanes

El proper 28 de novembre es celebren les eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya, de les que sortirè el President de la Generalitat de Catalunya. Qui sirà? el candidat de CIU (Artur Mas) o el candidat del PSC (Josep Montilla)? Contesta l'enquesta i a veure si encertes! Digueu als teus amics per a que la puguin contestar també.


Quin creus que sira el resultat de les eleccions... » ProProfs Polls
Tags : eleccions elecciones autonomiques generalitat catalunya pp psc ciu iniciativa upyd

Mercat ecol˛gic dissabte a la plaša dels patins

satalaieta | 24 Setembre, 2010 08:21


 


Rebut per correu electrònic:

La Plaça dels Bisbe Berenguer Palou (dels Patins) acull des d'aquest dissabte el primer mercat ecològic de Palma
 
L’Ajuntament dona suport a la petició de la plataforma social LLIGAMS i l’Associació APAEMA
El mercat arrenca demà amb la participació de 14 productors locals, un concert de música i un tast gratuït de productes ecològics
 
La Plaça Bisbe Berenguer Palou acollirà des d’aquest dissabte el primer mercat ecològic de Palma promogut per la plataforma social que neix dels grups de consum autogestionats LLIGAMS i que, des del primer moment, ha estat recolzat  per l’Associació de Producció Ecològica de Mallorca (APAEMA) i per l’Associació de Varietats Locals, formant juntament amb dos productors la Comissió del Mercat Ecològic de Palma.
 
L’Ajuntament ha autoritzat aquest mercat davant el creixent interès social que hi ha cap aquest tipus de productes i per tal de donar suport a als promotors mancats d’espais propis per promocionar-los a Palma. Així mateix, es considera que aquest tipus d’iniciatives ajuden a fomentar alguns dels objectius de l’àrea de Salut i Medi Ambient de l’Ajuntament de Palma, com fomentar el consum de fruita i verdura; apostar per un consum més sostenible promocionant els productes locals; i ajudant a dinamitzar un espai com la Plaça Berenguer Palou amb un accés còmode tant en bicicleta com en transport públic des de diferents punts de la ciutat.
 
PROGRAMA DISSABTE 26 DE SETEMBRE
 
El mercat romandrà obert de les 8 a les 14 hores
 
Concert i tast  de productes aquest dissabte 

11.00 hores. Tast de productes ecològics
12-13 hores. Concert de música. Grup Tiu.

A més d’un punt on poder adquirir productes acreditats com ecològics la Plaça acollirà els dissabtes trobades de música, tallers i diferents activitats lúdiques per dinamitzar aquesta zona de Palma.
 
Aquest dissabte, amb motiu de l’estrena d’aquest nou mercat, l’Ajuntament ha programat un concert del grup de musica TIU entre les 12 i les 13 hores i, amb ajuda dels promotors, un tast gratuït de productes ecològics

.

Dos jocs de basquet

satalaieta | 24 Setembre, 2010 06:51


Utilitzant els recursos del web

Avui, dos jocs de bàsquet.

Ha començat el curs i els nostres arcs (Mediterrani i Atlàntic), de cada vegada molt menys influents, poden seguir sent recursos que serveixin per navegar (i no naufragar) a través d'internet.

El curs passat vam fer una excursió pel país de la psicologia. Aquest curs tinc la intenció ("l'home proposa i les circumstàncies disposen") de fer-ne una per una part de la història (d'Espanya, de les Illes Balears, de la llengua castellana i de la llengua catalana), així com a través dels nostres propis arcs, ja que han crescut tant que és fàcil perdre's en ells i perdre'ns alguns dels recursos (moltes vegades enllaços interns o externs) que puguin tenir i ser-nos d'utilitat.

En el primer passeig hauria de començar pel principi, però ja que els temps manen i que aviat es va a tancar el termini per participar en la primera jornada, anam a començar per dos jocs relacionats amb la lliga ACB de bàsquet.

Si anam a la portada del lloc web (Mediterrani o Atlàntic) la primera opció serà la d'anar als recursos de l'arc corresponent. Fent clic sobre aquest enllaç obrirem l'"Escriptori" del web. A la part superior de la pàgina podrem accedir a les diferents àrees del web (indicades per les pestanyes de color beig). Cada vegada que una pàgina se'ns obri sobre el mateix marc, si volem tornar a la pàgina anterior, premerem sobre la fletxa "enrere". Premem sobre la pestanya "esports". A la pàgina inicial d'esports se'ns ofereixen tres columnes: Esports en general, Futbol i Bàsquet. A la columna de bàsquet, entre altres, trobarem aquests enllaços:

- Supermanager.acb.com 
  http://supermanager.acb.com/
- El racó del Supermanager
- Jugones ACB 
  http://jugonesacb.com/ 

Anam al primer i al tercer (primer fem tot el procés en un i després en l'altre). En tots dos, en primer lloc ens registram (atenció al vostre nom i contrasenya, que siguin fàcils per a no oblidar), a continuació llegim les regles de la competició i cream un equip amb el seu propi nom (que pot ser el mateix que hem utilitzat en el registre). I, finalment, ens inscrivim en una lliga privada.

Nosaltres n'hem organitzat una a cada un dels dos enllaços o jocs (Supermanager i jugones): En ambdós el nom de la lliga és el mateix: "Arcos Atlantico i Mediterraneo" (sense accents ni cometes) i la contrasenya per poder participar en aquestes lligues també és la mateixa: dosarcos (tot en minúscules i sense espais).

A la lliga privada "Arcos Atlantico i Mediterrani" de l'Supermanager cada jugador només pot tenir un sol equip. Pot participar un nombre qualsevol d'equips. En jugones només podran participar els 18 primers que s'inscriguin (si s'inscriu un nombre inferior a 18 algun jugador podria jugar amb dos equips).

¡Animau-vos. Vos hi esperam!. La participació a la primera jornada es tanca en una setmana des d'avui.

Envia aquest escrit als teus amics i convida-los i anima-los a participar amb nosaltres.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
http://mallorcaweb.net/arc46
.
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 ... 35 36 37  SegŘent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb