Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Jaume Font, el pare. 25 de maig

satalaieta | 15 Juny, 2011 20:20

.
Dia 25 de maig vàrem rebre d'Antoni Font Gelabert aquest emotiu escrit:

En Jaume Font, l'home honest i senzill dels Hostalets, amb una cama de Ciutat i l'altra de Galilea, ha partit aquest matí.

Deixa enrere una extensa família; també una vida de feina, de curiositat infinita per la vida i la natura, d'amor envers aquesta terra i els seus amics.

També deixa enrere dies de patiment; crec que alimentat més pel que veia que ja no podria fer, que pel sofriment físic del seu còctel de malalties.

Del meu pare vaig aprendre moltes, moltes coses, i el temps que els meus germans i jo hem passat a la capçalera del seu llit ens ha permès recapitular-ne moltes.

Com coses que pensava tenir clares: sovint desitjam pels nostres i per nosaltres mateixos que la mort sigui sobtada, però per mi, el camí de l'acompanyament hospitalari ha estat ple de descobriments i d'una sensació d'amor creixent.

Sensacions que un procés traumàtic no haurien pogut congriar-se, han anat florint de manera natural i per això no canviaria per res ni una sola de les llargues i sovint silencioses hores a l'hospital.

Amb la seva partida, en unes hores hem rebut tal quantitat d'afecte de familiars i amics que sembla que estiguem envoltats per un pastis d'amorosos ingredients, cada vegada mes gran, cada cop més deliciós.

Vos escric aquestes línies perquè vull celebrar amb tots vosaltres el seu pas per aquesta terra, la seva petjada i que la seva partida fos el que alguns dirien tardana.

La meva germana Maria Antònia ha retrobat un preciós poema que ens fa somriure perquè, en molts passatges, reconeixem al meu pare:

Tot l'enyor de demà
(Joan Salvat-Papasseit)

Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
Demà m’aixecaré potser,
i heus aquí el que m’espera:

Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.

I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.

I també l’aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d’un terrat.

I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d’un altre cireres vermelles.

I després l’adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l’esfera que ell volta. 

I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirà a l’escola.

I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa,
posat a taula.
I l’escudella rossa,
fumejant.

I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera
si m’aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m’espera:

Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

---------------- 

http://barrancbiniaraix.blogspot.com
http://agrofitness.blogspot.com
http://picasaweb.google.es/tonifontg
http://picasaweb.google.es/barrancbiniaraix
http://www.facebook.com/group.php?gid=278206330785
.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb