Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Si descubreixes la trampa pots evitar la manipulació

satalaieta | 04 Febrer, 2012 00:01

.
10 estratègies de manipulació a través dels mitjans. Chomsky
Rebut per correu electrònic d'Isabel Ramis
Noam Chomsky va elaborar la llista de les "10 Estratègies de Manipulació" a través dels mitjans. En el seu llibre "Armes Silencioses per Guerres Tranquil·les" Chomsky fa referència a aquest escrit en el seu decàleg de les "Estratègies de Manipulació".
1 - L'Estratègia de la Distracció.
L'element primordial del control social és l'estratègia de la distracció, que consisteix a desviar l'atenció del públic dels problemes importants i dels canvis decidits per les elits polítiques i econòmiques, mitjançant la tècnica del diluvi o inundació de contínues distraccions i d'informacions insignificants.
L'estratègia de la distracció és igualment indispensable per impedir al públic interessar-se pels coneixements essencials en l'àrea de la ciència, l'economia, la psicologia, la neurobiologia o la cibernètica.
"Mantenir l'Atenció del públic distreta, lluny dels veritables problemes socials, captivada per temes sense importància real. Mantenir al públic ocupat, ocupat, ocupat, sense cap temps per pensar, de tornada a granja com els altres animals (cita del text 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les')".
2 - Crear Problemes i després oferir Solucions.
Aquest mètode també s'anomena "problema-reacció-solució". Es crea un problema, una "situació" prevista per causar certa reacció en el públic, per tal que aquest sigui el que demani les mesures que es desitja fer que s'acceptin. Per exemple: deixar que es desenvolupi o s'intensifiqui la violència urbana, o organitzar atemptats sagnants, per tal que el públic sigui el que demani lleis de seguretat i polítiques en perjudici de la llibertat.
O també: crear una crisi econòmica per fer que s'acceptin com manes necessaris el retrocés dels drets socials i el desmantellament dels serveis públics.
3 - L'Estratègia de la Gradualitat.
Per fer que s'accepti una mesura inacceptable, només cal aplicar-la gradualment, amb comptagotes, per anys consecutius. D'aquesta manera les condicions s droeconòmiques radicalment noves (neoliberalisme) es van imposar durant les dècades de 1980 i 1990.
Estat mínim, privatitzacions, precarietat, flexibilitat, atur massiu, salaris que ja no asseguren ingressos decents, tants canvis que haurien provocat una revolució si s'han aplicat d'una sola vegada.
4 - L'Estratègia de diferir.
Una altra manera de fer que s'accepti una decisió impopular és la de presentar-la com "dolorosa i necessària", obtenint l'acceptació pública, en el moment, per a una aplicació futura. És més fàcil acceptar un sacrifici futur que un sacrifici immediat.
Primer perquè l'esforç no és emprat immediatament. Després, perquè el públic, la massa, té sempre la tendència a esperar ingènuament que "tot anirà a millorar demà" i que el sacrifici exigit es podrà evitar. Això dóna més temps al públic per acostumar-se a la idea del canvi i acceptar amb resignació quan arribi el moment.
5 - Dirigir-se al públic com a criatures de poca edat.
La majoria de la publicitat adreçada al gran públic utilitza discursos, arguments, personatges i entonació particularment nens, moltes vegades pròxims a la debilitat, com si l'espectador fos una criatura de poca gran o deficient mental.
Com més es pretén enganyar l'espectador, més es tendeix a adoptar un to infantilitzant. Per què? "Si un es dirigeix a una persona com si aquesta tingués 12 anys o menys, llavors, en raó de la suggestió, ella tendirà, amb certa probabilitat, a una resposta o reacció també desproveïda d'un sentit crític com la d'una persona de 12 anys o menys "(veure" Armes silencioses per a guerres tranquil · les ")".
6 - Utilitzar l'aspecte em dronal molt més que la reflexió.
Fer ús de l'aspecte em dronal és una tècnica clàssica per causar un curtcircuit en l'anàlisi radronal, i finalment en el sentit crític dels individus. D'altra banda, la utilització del registre em dronal permet obrir la porta d'accés a l'inconscient per a implantar o empeltar idees, desitjos, pors i temors, compulsions, o induir comportaments...
7 - Mantenir al públic en la ignorància i la mediocritat.
Fer que el públic sigui incapaç de comprendre les tecnologies i els mètodes utilitzats per al seu control i la seva esclavitud. "La qualitat de l'educació donada a les classes socials inferiors ha de ser la més pobra i mediocre possible, de manera que la distància de la ignorància que planeja entre les classes inferiors i les classes socials superiors sigui i romangui impossible d'assolir per a les classes inferiors (mireu en 'Armes silencioses per a guerres tranquil·les)".
8 - Estimular el públic a ser complaent amb la mediocritat.
Promoure el públic a creure que és moda el fet de ser estúpid, vulgar i inculte...
9 - Reforçar la autoculpabilitat.
Fer creure a l'individu que només ell és el culpable de la seva pròpia desgràcia a causa de la insuficiència de la seva intel·ligència, de les seves capacitats, o dels seus esforços. Així, en lloc de rebel·lar contra el sistema econòmic, l'individu es menysvalora i es culpa, el que genera un estat depressiu, un dels efectes és la inhibició de la seva acció. I sense acció no hi ha revolució!
10 - Conèixer als individus millor del que es coneixen ells mateixos.
En el transcurs dels últims 50 anys, els avenços accelerats de la ciència han generat una creixent bretxa entre els coneixements del públic i els que posseeixen i utilitzen les elits dominants.
Gràcies a la biologia, la neurobiologia i la psicologia aplicada, el "sistema" ha gaudit d'un coneixement avançat de l'ésser humà, tant de forma física com psicològica. El sistema ha aconseguit conèixer millor a l'individu comú del que aquest es coneix a si mateix. Això significa que, en la majoria dels casos, el sistema exerceix un control major i un gran poder sobre els individus, més gran que el dels individus sobre ells mateixos.
Noam Chomsky. Filòsof, activista, autor i analista polític nord-americà. És professor emèrit de Lingüística al MIT i una de les figures més destacades d'aquesta ciència al segle XX. Reconegut en la comunitat científica i acadèmica pels seus importants treballs en teoria lingüística i ciència cognitiva.
 
Font:
 
http://www.yohandry.com/index.php/component/content/article/61-estados-unidos/386-10-formas-distintas-de-manipulacion-mediatica
 
http://www.chomsky.info/  
 
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=128548
 
.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb