satalaieta | 16 Octubre, 2004 10:26
Els Verds han mort, visca el PP

Llegeixo al Diario de Mallorca d’avui (fa devers una setmana que vaig començar l’escrit) que Miquel Àngel Llauger, el promotor del Congrés Extraordinari per a integrar el Partit dels Verds de les Illes dins Esquerra Unida de les Illes, a imatge i semblança del que han fet a Catalunya (el que passa és que a Catalunya les diferències entre un i altre partit eren importants i aquí, a les Illes, la capacitat de convocatòria a les urnes era quasi idèntica) ha guanyat, per un vot (35 a 34) aquest Congrés extraordinari, amb la qual cosa desbanca de la coordinació del Partit, així com a la seva idea estratègica (créixer de forma independent i pactar amb els Partits que presentin uns programes més ecològics i socials en pla d’igualtat) a Margalida Rosselló (Veus, Margalida?, si m’haguessis afiliat com t’he demanat aquests 16 darrers anys, al menys haurien empatat a 35).
I aquest fet ens deixa orfes polítics a tots aquells que pensàvem que els Verds més que una opció (un Partit) política era una necessitat de supervivència transversal assumible per totes les persones honestes i dignes de qualsevol lloc de l’arc ideològic polític. Fins i tot jo, quan alguns familiars i amics de dretes me deien que no podien votar al seu Partit desprès d’haver donat suport a la invasió d’Iraq amb les seves terriblement injustes conseqüències, i que no podien votar un Partit d’esquerres, per que ells eren de dretes, jo els hi deia que tenien la solució votant al Verds que “és un partit que compren des de la dreta, fins a l’esquerra, per a aquelles persones honestes i dignes que pensen que el primer de tot és la possibilitat de supervivència, en un món respirable i vivible, a la Terra”. Ara ja no serà així, ara serà una secció d’Esquerra Unida Partit no transversal i universal, sinó vertical ubicat a l’esquerra del PSOE. I, si és cert que, personalment, també molts dels seus membres, moltes de les seves idees i moltes de les seves accions comuniquen molt bé amb el meu sentir, i que sempre que s’han presentat amb coalició amb els Verds els he votat, no me resulten simpàtics com a fagocitadors dels Verds transversal i universal (per molt minoritari que pogués ser a les votacions), ni com a aprofitadors de les circumstàncies (m’estranya que Eberhard Grosque no hagi demanat coherència i dignitat, al si del seu Partit i als partidaris externs, en aquests moviments).
Si agafes un pot de pintura verda i un pot de pintura vermella i els mescles ben mesclats, tindràs una mescla negra, negra, negra. I si bé a mi m’agrada una bandera verda i vermella no m’agrada gens una bandera negra.
I si no m’agrada la idea del lliurament dels verds a Esquerra Unida (Ara, a alguns llocs de la Península ja es diu “Esquerra Verda”, amb la qual cosa renuncia a l’Esquerra Vermella i a la unió de totes les Esquerres, per a quedar-se en una Esquerra monocular) per a quedar-hi integrats en una refusió negra que perd la identitat d’uns i d’altres i de la que, n’estic convinçut, el resultat total serà inferior a la suma dels dos, menys m’han agradat les formes en que això s’ha fet, unes formes molt semblants a les utilitzades per Esperança Aguirre per a guanyar la Comunitat de Madrid una vegada perduda (aquestes formes, que inclouen grosseria i mals tractaments als propis membres del propi grup) les coneixia com habituals de la dreta cavernícola, però mai les hagués pogut considerar pròpies de persones dels partits que consider ètics.
Per ventura Esquerra Unida estirà contenta de veure la possibilitat d’annexionar-se els Verds i poder utilitzar les seves senyes d’identitat i el seu patrimoni de coherència ecològica i ètica que ha acumulat des de la seva creació; però, per ventura també, com jo, estaran en total desacord amb el procediment, “no tot val per justificar el fi”, i li diran a Miquel Àngel Llauger, allò de “Roma no paga traïdors”, però el que es evident que qui estan refregant-se les mans de felicitat és el Partit Popular, el més beneficiat d’aquestes bregues internes als distints partits del que en un moment varen governar amb pacte. Tant que si en aquest afer hi ha hagut submarins és més probable que ho siguin del PP que d’EU. Igual que a la primera legislatura del qui, a la segona es va mostrar sanguinari, que governava quan entre socialistes, EU, i nacionalistes tenien majoria, però l’EU d’Anguita mai no va voler aquesta majoria, facilitant així el govern del que a la segona es revelaria com l’impresentable.
En qualsevol cas, les formes de Miquel Àngel Llauger me deixen orfe de Partit a qui votar (no puc votar a partits de persones que utilitzen aquestes formes, ni a partits que annexionin o pactin amb aquests partits), desprès de quasi 16 anys de referent clar per a la votació. Descartats, també PP, per la seva ètica incompatible amb la meva, i qualsevol partit capaç de, pels motius confessables o inconfessables que siguin, pactar amb ell, l’arc de Partits, a les Illes, votables se me redueix moltíssim: sols PSM, PSOE i ERC, quan fa poc més d’un any tots eren aptes excepte un.
Que consti que reconeixem la legalitat de tot el procés que a dut a conquerir la Coordinació general a Miquel Àngel Llauger, això no ho hem posat en dubte mai. El que no aprovam és el procediment, incompatible amb els nostres criteris ètics. De la mateixa manera que la repetició de les eleccions a la Comunitat de Madrid era perfectament legal, la qual cosa no lleva que la ètica fos molt discutible. No aprovam el procediment i no compartim l’estratègia proposada a seguir.
.
Sa Talaieta Petita (avui més petita que mai)
.
Ponències polítiques d'aquest Congrés extraordinari:
http://www.elsverds.com/ponencies1.htm
Pep | 16/10/2004, 15:52
Antoni Ramis Caldentey | 18/10/2004, 07:30
Miquel Àngel Llauger | 21/10/2004, 23:11
Antoni Ramis Caldentey | 22/10/2004, 00:03
votante verde | 06/09/2005, 19:18
L'Arc46, l'arc català humanista de comunicació (AHC). El primer de tota la sèrie. Va començar l'any 1998 (aviat farem 10 anys) i sempre ha estat amb tu i ha existit gràcies a tu. Com a bloc va començar volguent ser "interactiu", però s'ha hagut de conformar en ser "proactiu", per manca de debat suficient. Com a proactius hem participat en la manifestació i en tota la campanya que ha possibilitat la tornada, a la gestió de les nostres institucions, del PC (Pacte de Consens, de totes les forces polítiques democràtiques, retirant la única autoritària, la de les tupinades i destruccions ambientals de l'ínclit expresident). I quasi bé, casi sempre, hem encertat la intenció i voluntat a les eleccions que ens afecten més directament: una opció més progressista, formada per més de dos partits (les majories absolutes, o quasi absolutes, es converteixen en dictadures contra el poble). Antoni Ramis Caldentey
| « | Desembre 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
no et desanimis!
Potti | 16/10/2004, 12:02