Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Marxisme en el PP. Carlos Carnicero

satalaieta | 08 Desembre, 2004 21:31

Marxisme en el PP (traduit del castellà per Internostrum)


CARLOS CARNICERO

Diario de Mallorca, 8 de desembre de 2004

No hi ha un ápice de dissensió interna. Els discursos són clònics fins a l'extenuació. Es repeteixen els arguments com consignes. "Espanya no va participar en la guerra de L'Iraq". "Els soldats espanyols van anar A L'Iraq en missió humanitària per a reconstruir el país". Els dirigents del Partit Popular reblen els eslògans com el catecisme del Pare Ripalda mentre en Faluja segueixen caient projectils per a rematar l'obra de reconstrucció que permeti l'ajuda humanitària.

Miguel Ángel Moratinos deu dimitir: és intolerable que tregui la conclusió que el Govern d'Aznar va protegir un cop d'Estat a Veneçuela, perquè l'ambaixador d'Espanya, quan va acompanyar al nord-americà a entrevistar-se amb el cap dels colpistes, només havia anat a preguntar com estaven les coses. Aznar va trucar per telèfon esmentes es donava el cop a qui ho estava donant.

Som tots uns malintencionats. Ells se senten insultats amb raó, només perquè la realitat xoca amb els seus dogmes. El marxisme se sustenta en el dogma; no hi ha gens que pugui ser discutit en l'univers del Partit Popular. Fins i tot el seu líder carismàtic està adoptant formes poètiques maoístes quan es refereix a la ubicació física dels caps terroristes que no estan "en altes muntanyes ni en llunyans deserts".

Mao deia que l'imperialisme era un tigre de paper i José María Aznar afirma que desconeix si s'està investigant l'atemptat del 11-M. Consol per a les famílies mentre tots els militants del PP repeteixen que cal arribar al fons del que va ocórrer el 11-M, com si els terroristes que es van suïcidar en Leganés anessin éssers d'altra galàxia. No importa que sigui creïble mentre tots diguin el mateix. Amb el dogma i les consignes no hi ha debat possible. Guanyen sempre perquè el dogmatisme no descansa ni en la festes de guardar i els cors es renoven en la mesura que es produeix un escenari en el qual els missatges són sempre idèntics encara que siguin abstrusos.

Estan indignats amb Moratinos mentre José María Aznar afirma que va haver una conspiració perquè el PP perdés les eleccions i que l'atemptat de Madrid estava teledirigit perquè el PSOE arribés A La Moncloa. Onze milions d'espanyols, insultats en la legitimitat del seu vot, assisteixen a aquest repartiment de dogmes sense adonar-se que l'única cosa que està ocorrent és que el PP accepta el leninisme com forma política en la qual les coses es repeteixen com en les grans avingudes de Moscou quan les consignes no havien de ser explicades. Seria desitjable que comencessin a utilitzar la falç i el martell en comptes de la gavina. Les coses serien més comprensibles

Comentaris

I encara més

Arc-46 grup de comunicació | 08/12/2004, 21:37

Admirat (per objectiu) Carlos Carnicero: El teu article és un calc de la meva visió (ocorre en moltes ocasions que qui teniu més facilitat de paraula dieu el mateix que jo diria, encara que de forma menys comprensible i harmònica) excepte en alguns detalls: 1 Que més voldria “la secta de la gruta” que ser marxistes en certs punts, que els permetés l'atribució marxista de la decència i de la coherència i aconseguir així vots (per a això, per a ells/as, tot val) de marxistes honests. Tot el que expliques no és propi del marxisme de Carles Marx (“El capital” i “Dialèctica de la Història”), ni tan sols del leninisme. És pur i dur stalinisme. 2 “Els discursos són clònics”. No només els discursos, també les seves comissions, les seves agressions,... en fi ells/as mateixos/as són clònics. I clònica la seva atribució al rival: Basta escoltar què atribueixen al rival per a saber com són ells i saber què han fet o què van a fer. 3 “Estan indignats amb Moratinos mentre Aznar diu que hi va haver una conspiració...” Estan indignats amb Moratinos que va dir una veritat evident i incontestable perquè en tant que menteixen “és una mentida inqüestionable”, José Maria Aznar va mentir descarada i molt perillosament en la seva segona conferència a Georgetown quan ens va afuar al país més violent i agressiu del món: “L’antiamericanisme, va dir, no només és un fenomen del carrer, sinó que és fomentat pel propi Govern d'Espanya i d'alguns països europeus”. Desconec si algun Govern europeu fomenta algun antiamericanisme. El socialista d'Espanya no només no ha fomentat cap antiamericanisme, sinó que ha sol·licitat i ofert tot tipus d'aliances i col·laboracions al Govern de Bush, sense cap resposta positiva (crec que aquest Govern de Bush és incapaç de tenir respostes positives). I, en el carrer, qui no combreguem amb les rodes de molí del PP no som “antiamericans” al poble del qual afí respectem i volem: Estem en contra de la política prepotent, desobedient a la legalitat i normativa internacional, i assassina de gent innocent en les seves excusades invasions del seu Govern (Bushisme); com estàvem en contra de la política educativa (autoritària, classista i excloent i sense cap consens) i internacional (de escolà del cosí Zumosol invasor i assassí i, per tal, quintacolumniste insolidari i desestabilitzador amb/d'Europa, de qui rebíem una part important dels nostres recursos a través dels fons de compensació solidaris) del nostre aznarisme. En la compareixença d'Aznar davant la comissió del 11M, 11 hores de mentides (o almenys de no respostes i de no veritats), estic convençut que va dir una única veritat: La de l'autoria intel·lectual propera per a canviar el resultat de les eleccions. El que no ens va dir és que, efectivament aquesta autoria intel·lectual teledirigida era seva. Efectivament si això per a ell era una veritat incontestable (recordem que feia mesos que les enquestes donaven al PP com partit més votat, però sense majoria absoluta, i la tendència dels últims mesos era: PP baixa, PSOE puja. Acudeixin a les hemeroteques) o bé és que ho va fer ell o bé és que sap qui ho va fer. Atès que als seus rivals els acusa sempre, fins i tot del que no han fet, és evident que si ho hagués fet un rival polític i Aznar ho sabés ja ho hauria denunciat i provat; sent que no és així, l'única possibilitat “inqüestionable o incontestable” és que allò, si es va fer teledirigit de prop, es va fer per encàrrec seu, possiblement via algun amic, molt amic, zumosol, molt dutxo i experimentat en aquestes arts, això sí, procurant deixar algun rastre que permeti dubtar o imputar a tercers (ETA, Cossos de Seguretat, ERC, PSOE,... tots menys ell), encara que en això últim s'han acurat molt poc: Tots els indicis apunten al sistema bushista-aznarista (perquè és el que el bushisme ha fet sempre per a tenir rèdits electorals o per a tenir excuses per a envair o bloquejar a altres països innocents i l’aznarisme, mai ho neguen ells mateixos, és una imitació domèstica del bushisme). Per altra banda, en la mateixa línia antidemocràtica, una de les consignes dedicades a provocar, crispar i polaritzar, escoltada en molt pocs dies d'interval, tant en boca del portaveu, com de la portaveu adjunta, del PP, que ens adverteix (amenaça) que, possiblement, en uns mesos tornin a governar ells. I si en alguna cosa són veraços és en el compliment de les seves amenaces. I casos, en aquest sentit, n’hi ha molts: Eleccions autonòmiques en Illes Balears, en la Comunitat de Madrid, en l'Ajuntament de León... i, molt més lluny, en el cop del 36.
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb