satalaieta | 18 Octubre, 2006 01:16
|
Associació Humanista de Comunicació |
||
|
Desqualificar: prou joc brut . Desqualificar: prou joc brut Quan s'apropen eleccions tots tenim la sensació de que la majoria de polítics, adscrits a partits o independents, en lloc de preparar-se per a fer balanç de la feina feta, l'únic que fan es esmolar la llengua i buscar, en el diccionari, nous improperis amb els quals increpar l'adversari. Aquest fet supleix el programa que no tenen, o que potser tenen, però que no han estat capaços de posar en marxa mentre han estat al capdavant de responsabilitats. Jo guardo sempre els de les darreres campanyes i, a fe de món que podríem estar millor. Poc s'ha dut a terme, ho podem corroborar... La guerra ja està engegada. Com més important el partit i més alt el ranking que ocupa a les institucions, majors són les bajanades emprades i majors els pressupostos esmerçats. Només cal obrir qualsevol diari o escoltar no importa quin mitjà. Què dir de les imatges d'uns homes-dones retocats i amanerats en busca de poder, parlant amb to superior. Poder que, no oblidin, els hem d'atorgar nosaltres, amb el nostre vot. Ens agradaria que fossin més humils, al menys mentre duri la campanya, si us plau... Els ciutadans que volem votar-perquè aquesta és una obligació moral que tenim- els hauríem d'agafar pel mot quan algun d'ells parla de fer-se càrrec de les nostres hipoteques o ens dona un pis de lloguer a baix preu. Aquell és el moment de llençar-nos als seus braços, un cop segellat l'acord davant notari. Són focs d'encenalls, focs de campanya perquè malauradament l'economia no està per a fer broma. Com que no gaudeixen de credibilitat -malgrat haver tingut temps per a demostrar-la-, les eleccions poden ser un "fiasco". Podem trobar-nos amb una participació molt baixa per culpa del desencís. Caldran grans dosis de confiança per a posar-hi remei. L'argument? Demanar a tothom que no es resigni, que compleixi amb el seu deure d'anar a votar. Tot seguit, exigir als que surtin el-legits, que compleixen amb els seu deure: conduir els ciutadans a un mon de justicia i pau com pertoca en el segle XXI: escoles dignes, habitatge, sanitat, cultura, lleure, equipaments.Que sàpiguen que els marcarem de prop. Triar no serà fàcil. Davant la incertesa, podem votar per descart, desfent-nos del què no volem. Valorar el respecte, l'honestedat i el rigor dels que ens queden finalistes. Llàstima de no poder escollir de llistes obertes, aquelles persones que ens satisfan de cada formació, les que sabem que duran a terme la seva tasca amb rectitud, integritat, capacitat. Quines sorpreses s'endurien alguns!! Tot era més fàcil els primers anys de la democràcia quan no coneixíem prou bé els aspirants a governar-nos, quan ens fiàvem de la seva paraula. Ara ja sabem, perquè així ho han demostrat, que alguns no són acreedors de la nostra confiança, perquè ens han menystingut, ens han ignorat, han faltat al seu compromís, a la seva paraula. Demanaria als candidats d'aquesta nova contesa electoral, que cessin en les descalificacions, que posin fre al joc brut. Que donguin la cara, que diguin fins on poden arribar. Que si volen, ens demanin ajut i els hi oferirem, naturalment si el que es proposen és servir al país i als ciutadans. Montserrat Ponsa i Tarrésmonpontar@hotmail.com. . Artícles recents al Diari de l'Arc46:. .
|
||
| Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen | ||
L'Arc46, l'arc català humanista de comunicació (AHC). El primer de tota la sèrie. Va començar l'any 1998 (aviat farem 10 anys) i sempre ha estat amb tu i ha existit gràcies a tu. Com a bloc va començar volguent ser "interactiu", però s'ha hagut de conformar en ser "proactiu", per manca de debat suficient. Com a proactius hem participat en la manifestació i en tota la campanya que ha possibilitat la tornada, a la gestió de les nostres institucions, del PC (Pacte de Consens, de totes les forces polítiques democràtiques, retirant la única autoritària, la de les tupinades i destruccions ambientals de l'ínclit expresident). I quasi bé, casi sempre, hem encertat la intenció i voluntat a les eleccions que ens afecten més directament: una opció més progressista, formada per més de dos partits (les majories absolutes, o quasi absolutes, es converteixen en dictadures contra el poble). Antoni Ramis Caldentey
| « | Juliol 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||