Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

De la Veritat a la Dignitat

satalaieta | 22 Febrer, 2007 22:41

Associació Humanista de Comunicació 
Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

De la Veritat a la Dignitat

.  

Montserrat Ponsa

 

València ha donat al nostre país una lliçó de dignitat. Ha trencat el silenci. No hi ha dubte, les fosses parlen per si soles, tot i que ningú, fins ara, sentís el silenci dels morts  ni els propis familiars que tenien por. “Els feixistes son encara vius, dolents,  no ens perdonaran la gosadía” deia un familiar que demanava que el seu nom no sortís reflectit.

.

Acció Cultural del País Valencià ha fet una molt bona feina, ha endegat un procés que ha de dur a recordar a tots aquells innominats, castigats a l’oblit per haver estat capaços de declarar-se anti sistema: republicans, gitanos, masons i no doblegar-se davant les idees feixistes dels que van guanyar aquella guerra civil i que va omplir de dolor la majoria de llars. Més de vint i sis mil enterrats han estat documentats fins ara, tenen nom i cognoms, edat, homes, dones, infants, alguna família gairebé sencera morta en convents-pressons. Per què fins ara ningú s’ha atrevit a reivindicar-los? Quants hauran quedat soterrats sota les edificacions enormes de ninxos que s’han construit  ja en temps dels ajuntaments democràtics? 

La Comissió de la Veritat, formada per personalitats del món, ha demostrat que es pot fer justicia sense rencor, que es pot homenatjar i reivindicar aquella malaurada gent sense convulsionar ningú, politicament parlant. Pretén només poder conseguir el dol per aquells morts, fruit de la repressió. La majoria van “morir” entre els anys 1939-1942, ja acabada la guerra. No us perdeu l’arxiu on consta la causa de la defunció: asfixia per suspensió, caquèxia, insuficiència cardio-respiratòria, tot eufemismes per tapar les execucions, les tortures, la misèria, el fred, malalties no assistides. Algunes dones joves inscrites el mateix dia que alguns fetus, o sia, de part.  

Diuen que les fosses de València son les més grans d’Espanya. Les vam visitar amb gran emoció, escoltant les explicacions de l’Ampar, l’amiga republicana que no podía controlar l’estremiment i, de tant en tant deixava caure alguna llàgrima. Ossaris que, amb la moguda darrera davant la pretensió d’edificar-hi nous ninxos per part de l’Ajuntament de València, -d’aquí la pressa dels organitzadors en concloure la preparació de la Comissió de la Memòria-, han deixat al descobert restes que cal anar enterrant, vèrtebres i ossos que, amb la pluja i el vent suren a la superficie. No m’ho han explicat, en soc testimoni. On avui hi ha el crematori, era el lloc on es feien les execucions, prop d’un rierol que servia per a netejar la sang dels morts. La Constitució de la Comissió ha estat doncs un encert, per la gent que la conforma, pels historiadors que l’assessoren, per la gent que hi treballa, per l’estima que uns i altres desprenen un cop escoltats els seus parlaments, per la sobrietat i la delicadesa en tractar un tema que podría derivar en odi i, que en realitat, s’ha convertit en repte per a tots els valencians i esperem que per a tots els ciutadans d’Espanya i d’arreu. València ha obert una escletxa de llum per donar compte del passsat, perquè mai més es puguin repetir tan luctuosos fets. No és bo oblidar, cal recordar, perdonar.

Avui em deia Eliseu Climent que la Facultat de Dret del país valencià ha ofert la seva col.laboració per ajudarlos en els seus afanys: reconeixement de les victimes,  ubicació dins les fosses, parlar amb els familiars.Ha estat important escoltar la veus dels que encara són vius, fills, germans, amics que, de forma oral, han concretat el què eren meres especualcions. Les d’un nen de 9 anys que va romandre davant la pressó on havien conduït el seu germà gran i la seva promesa i que, a entrada de fosc va veure com els treeien, els ficaven dins un cotxe i els conduien a la porta del cementiri on els van afusellar. Els cossos els van tirar dins un forat que ja tenien preparat. Mai ho havia explicat, tenia por... Dignifiquem els nostres morts, és l’homenatge que els podem retre. 

Montserrat Ponsa,

periodista,

Catalunya

.

Artícles recents al Diari de l'Arc46:.

.

  • Nou acte del feixisme i la seva intolerància
  • Dimecres dia 14 l'acte de la Plataforma Salvem Mallorca a La Salle
  • Itinerari pel Centre de Ciutat 03
  • Jornada d'FP a Palma
  • Plou a Palma: 9 de febrer 2007
  • Ford de 1929
  • Proves lliures Tècnic i T. Superior. Illes Balears. convocatòria 2007
  • La mafia de Felanitx ja ataca!!! (en el blog de Jordi Bayona)
  • Quina barra que té el Conseller d'Educació
  • Itinerari per Palma 02.
  • .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Comentaris

    Afegeix un comentari
    ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

    Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

     
    Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
    Powered by LifeType - Design by BalearWeb