Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

28 La transició i el procés autonòmic a les Illes (I)

satalaieta | 04 Juny, 2007 06:10

Associació Humanista de Comunicació 
Arc46 ..Diari de l'Arc46 ..http://bloc.balearweb.net/23 
Escrits anteriors (blocat) Comunica: arc46nou(a)mallorcaweb.net

Memòria Històrica

28 La transició i el procés autonòmic a les Illes (I)

Secció: Memòria Històrica

Memòria històrica i lluita antifranquista

.

28 La transició i el procés autonòmic a les Illes (I)

Una Constitució que barrava el pas a l'autodeterminació de la nostra nació

Per Miquel López Crespí

http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/

En aquella pàgina del diari hi havia informació damunt la reunió del famós Pacte Autonòmic. Quan vaig veure, retratats en el diari Baleares (3-XI-77), els meus companys Mateu Ramis, Antoni Mir i Margarida Chicano Sansó al costat de Fèlix Pons i Emilio Alonso, juntament amb destacats polítics d'UCD, vaig pensar: "Què estam fent? Donant credibilitat nacionalista a la dreta centralista de sempre". Vist amb la perspectiva que donen els anys, allò semblava una repetició de les famoses reunions del tipus dels inútils muntatges del PCE (Junta Democrática, per exemple), que només serviren per a enlairar i donar a conèixer partits provinents del feixisme i a personatges que mai no s'havien vist en el combat per la llibertat.

Al costat de na Margarida Chicano i en Mateu Ramis, per arrodonir el fet, n'Isidre Forteza i en Miquel Àngel Riera, de MCI, encara feien més creïble el muntatge.

Que els meus dubtes -quant a l'efectivitat, per a la lluita nacional, de donar imatge de nacionalista a qui no ho era- no anaven errats, ho demostra aquest comentari d'Antoni Nadal i Roberto Mosquera, en el començament del seu llibre El procés autònim balear (1976-1987) (pàg. 17): "...en realitat [amb les negociacions vers l'autonomia], els gran vençuts van ser els partits autòctons, un fet que pot indicar quina consciència política tenia el poble que es va acostar a les urnes".

Malgrat les contradiccions que amb certes punts de la nostra política significava donar suport al Pacte Autonòmic (que fou signat a Ciutat pocs dies abans de les eleccions de la reforma [4 juny de 1977]), el cert és que aleshores ja ens començava a colpejar durament la campanya de criminalització desencadenada per la reciclada burgesia franquista, la socialdemocràcia i el carrillisme.

A mesura que s'acostaven aquestes primeres eleccions pactades entre "oposició" i franquisme reciclat (UCD), augmentaven les pressions en contra de l'esquerra revolucionària -que no seríem legalitzats, havent-nos de presentar a les votacions com a agrupacions d'electors, sense poder utilitzar el nom ni els símbols dels nostres respectius partits. No foren legalitzats, entre d'altres: l'OEC, el PORE, el MCI, el PTE, el POUM, AC, etc. Per altra banda, les detencions constants per part de la Brigada Social i la Guàrdia Civil augmentaven sense aturar. A Mallorca, cada venda pública de les revistes esquerranes (Democràcia Proletària, Revolución, La Voz de los Trabajadores, Mallorca Obrera, etc) finia amb els que havíem sortit al carrer tancats a comissaria. Igualment augmentaven les provocacions per part dels grups d'extrema dreta (hi hagué assalts feixistes als nostres locals. En el que teníem a la Plaça d'Espanya feren escorcolls, rompent el pany de la porta).

El PCE, servil davant les forces monàrquiques, no sabia fer res més que atacar l'esquerra revolucionària a tots els mítings i assembles on intervenia. Les acusacions de "trotsquistas, izquierdistas o maoistas que hacen el juego al fascismo" no aturaven.

Aquesta criminalització de l'esquerra revolucionària per part de la direcció del PCE queda reflectida en el llibre de l'historiador Antoni Nadal El 1er de Maig a Mallorca (1937-1989) (pàg. 37), quan deixa constància de la repressió contra l'OEC i les Comissions Obreres Anticapitalistes i Plataformes: se'ls prohibí de parlar en la festa del Primer de Maig -permesa per les autoritats de la reforma en el bosc del castell de Bellver. Diu Antoni Nadal: "...l'organització Comissions [Comissions Obreres Anticapitalistes] i Plataformes Anticapitalistes va ser exclosa del programa d'intervencions en el mítings pel seu caràcter assembleari". Vet aquí on arribava la "defensa de la democràcia" practicada a Mallorca pels dirigents carrillistes. Record a la perfecció l'odi contra el moviment obrer no controlat pel PCE que traspuaven els crits de la direcció carrillista en contra dels revolucionaris. N'Albert Coll, en Francesc Delgado, en Domingo Morales, en Guillem Coll i molts d'altres dirigents obrers comunistes, provaven calmar -a la vista de tothom- l'histerisme estalinista en contra dels nostres companys. Fins i tot, hi intervingué en Miquel Tugores, del PTE. No hi va haver manera. Els dirigents carrillistes de CC.OO. no van permetre la intervenció, en aquell Primer de Maig, dels treballadors i treballadores que defensaven la democràcia directa, les assembles i la seva posterior coordinació, la unitat obrera enfront la divisió sindical, la República Federal, el dret d'autodeterminació de les nacions de l'Estat... Aquesta criminalització en contra dels revolucionaris, per desgràcia, ha durat fins ara mateix. Fa poc, a ran de la publicació del meu llibre L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1970) (El Tall Editorial, 1994), una part dels defensors de la fracassada política de Santiago Carrillo a les Illes també s'histeritzaren perquè un escriptor mallorquí (qui signa aquest treball) s'havia "atrevit" a contar una petita part de les seves memòries. Digueren que l'esquerra revolucionària "feia el joc a la policia franquista". És el mateix histerisme d'aquell Primer de Maig de 1977, al castell de Bellver; són les mateixes "argumentacions" que, en els Fets de Maig de 1937, serviren per a assassinar Andreu Nin i centenars de revolucionaris catalans i espanyols de la CNT i del POUM.

Però d'aquests lamentables incidents en contra del moviment obrer i popular, ja n'hem parlat a fons en uns altres capítols. Ara, només volíem situar la difícil conjuntura política en què ens trobàvem l'OEC quan decidirem signar el Pacte Autonòmic.

La nostra situació, deia, era difícil. No volíem donar credibilitat a UCD, o a elements del tipus Abel Matutes (que, per cert va signar a títol personal el document). Sobretot ens feia por que fins i tot Aliança Popular el signàs (AP, era, sens dubtes de cap tipus, el franquisme pur i dur quasi sense disfressa). ¿Com ens podíem presentar davant els militants d'esquerra si havíem donat carta de credibilitat nacionalista a Aliança Popular? Finalment AP no volgué saber res del Pacte Autonòmic (tampoc no l'acceptaren els feixistes). L'OEC el signà un parell de dies després que els altres partits de les Illes.

La fita més important per al nostre redreçament nacional fou, sens dubte, la Diada per l'Autonomia, manifestació que es va celebrar dia 29 d'octubre de 1977. N'Antoni Serra en el seu llibre Gràcies, no volem flors (Cròniques de la clandestinitat a Mallorca) (Edicions de la Magrana, 1981, pàgs. 179-189) fa una correcta explicació de com va anar l'esdeveniment. També en vaig parlar en el meu llibre L'Antifranquisme a Mallorca (1950-1979) (pàgs. 158-163). En aquella gran manifestació hi vàrem participar més de 30.000 persones. Feren els parlaments, en representació de les forces polítiques convocants, Josep M. Llompart, Antoni Serra i Ferran Gomila.

A partir d'aquell moment, els esforços pel redreçament nacional de les Illes anaren disminuint en intensitat. Els partits amb representació parlamentaria ja anaven preparat la futura constitució que negaria el dret d'autodeterminació dels pobles de l'Estat, impossibilitaria la federació de comunitats autonòmes i deixaria intactes els aparats repressius de la dictadura (exèrcit, brigada social, policia armada i guàrdia civil).

Des de la signatura del Pacte Autonòmic fins a l'aprovació de la Constitució monàrquica, capitalista i negadora del dret d'autodeterminació, i exceptuant la gloriosa data del 29 d'octubre, hi ha un llarg període en què els partits majoritaris, signants del Pacte, no van fer res en l'aspecte de lluita popular pels nostres drets nacionals.

Aquell projecte de Constitució que UCD, AP, PSOE i PCE anaven negociant en secret d'esquena del poble, no solament negava el dret a l'autodeterminació de les nacions incloses a l'Estat espanyol, sinó també les mínimes condicions per a l'exercici d'un autèntic autogovern polític. En el fons, es tractava de reorganitzar territorialment l'Estat per tal de garantir la descentralització que necessitava -i necessita!- el capitalisme en l'actual estadi del seu desenvolupament. Les Comunicats Autònomes hi veien reconegudes poques competències pròpies -i cap de les essencials per a configurar un poder d'autogovern veritablement polític.

Com digué Gabriel Cisneros, diputat d'UCD, al Ple del Congrés dels Diputats, la Constitució s'estableix "en el marco de una trilogía: una nación, una soberanía, un Estado" (El País, 22-VII-1978). Rafael Arias Salgado, també diputat d'UCD, afegia, de la seva banda, que del que es tractava era de "poder encauzar la presión anticentralista, antes latente y hoy expresa y potencialmente conflictiva, que se extiende por todo el país" (El País, 13-V-1978).

El text pactat encomanava la redacció dels projectes d'estatuts a una "assemblea composta pels membres de la Diputació o de l'òrgan interinsular de les províncies afectades, i pels diputats i senadors elegits", en el cas de les "autonomies de segona". I, de tractar-se de "autonomies de primera", la redacció del projecte d'Estatut era encomanada solament als parlamentaris de les Corts espanyoles elegits a les províncies incloses en la futura comunitat autònoma; és a dir a l'"Assemblea de Parlamentaris".

Així, el text del projecte d'estatut era privat de la força que li hauria donat el suport explícit del poble del territori afectat abans del debat a Madrid. La qüestió -es va comprovant a mesura que van passant els anys- era desmobilitzar els ciutadans i ciutadanes amb un objectiu ben clar: deixar les mans lliures a les Corts espanyoles perquè poguessin tractar els projectes d'estatut com un afer estatal més, sense estar condicionades per la força del vot popular massiu a aquests projectes.

A mitjans de 1978, sectors de la nostra societat ja veien que -passada l'eufòria del 29 d'octubre de 1977- els "nostres" parlamentaris no es proposaven anar avançant de veritat pel camí de l'autogovern. Ben al contrari, es tractava precisament de cremar les espectatives de la gent que aquell octubre havia sortit il× lusionada al carrer. Els pactes i el consens entre AP, PCE, PSOE i UCD, es feien d'esquena del poble, sense comptar amb la seva participació i mobilització. Expressió d'aquest descontentament popular cada vegada més accentuat és la sèrie de Cartas al director que durant tot l'any 1978 van anar sortint en els diaris de Ciutat. Una d'aquestes, prou significativa (la signa Toni Siquier), és de data 2-VI-1978, i la va publicar Última Hora amb el títol: El Pacte Autonòmic: una vergonya pel nacionalisme. Vegem què diu, i podrem copsar l'estat d'ànim de molta de gent en aquells moments cabdals per a la nostra història: "Aprofit la seva secció oberta a tota mena de suggerències per a explicar-li un poc el desànim que navega per dins del cor de tots els nacionalistes mallorquins.

'Com vostè pot veure ben clarament, d'ençà aquell 15 de juny [de 1977] en lloc d'anar avançant, el nacionalisme mallorquí com a tasca de retrobament de la nostra identitat històrica i autogovern no ha fet més que retrocedir i retrocedir. Els resultats electorals varen demostrar com el nostre poble encara estava -i està- colonitzat per la TVE i per l'imperialisme centralista. Però, com deia abans, les coses en lloc d'anar cap endavant, van cap enrere com els crancs.

'Ara mateix, aquests darrers mesos, hem assistit a l'espectacle lamentable de veure com els partits que es diuen nacionalistes -i jo vaig votar el PSI- en lloc d'esser conseqüents amb la seva doctrina han anat de cul rere UCD i els altres espanyolistes -PSOE.

'En comptes de tirar cap endavant un procés seriós d'unitat dels nacionalistes mallorquins... es perd el temps miserablement provant de convocar unes forces que ja tenim ben clar no faran res per la nostra terra. Són forces manades des de Madrid i a més moltes d'elles representen el feixisme d'abans del 15-J (UCD) i altres tenen una clara obediència forana (PSOE). El partit d'en Carrillo, a les Illes, s'ha posat lo de la IB per a fer el paperet nacionalista.

'Jo no acab d'entendre què es pot esperar d'aquesta gent. O és que no està clar per a tots els nacionalistes què volen i on van? El franquisme... ha estat mai nacionalista? Per què, doncs, es confia en UCD en lloc de denunciar-los al poble? El mateix partit d'en Carrillo... no ha dit que la seva política es el "consenso" [amb AP i UCD]? "Consenso" amb els centralistes i franquistes. Llavors... què esperam que facin?

'I ara mateix assistim al lamentable espectacle de la convocatòria -per part dels franquistes d'ahir i els centralistes- del Pacte. I els que s'anomenen nacionalistes (PSI, OEC, PNM, etc) l'únic que saben fer és anar a escoltar i donar encara més, carta de credibilitat, a aquests enemics de tot lo nostre que tan bé coneixem. És o no, tot això, una gran vergonya per Mallorca?

'Jo crec que la solució està un poc en l'alternativa que avui deia l'Agrupació d'Inca del PSM-PSI a Debat: unir-nos tots els nacionalistes de Mallorca. Encara es pot anar cap a aquest procés. És l'única manera de salvar el nostre poble". I finia la carta dient: "Esper que aquestes retxes ajudin a aquesta unitat dels nacionalistes socialistes i autogestionaris i no facem mai més de criats dels nostres colonitzadors"..  XXXXXXXXXXXXX

Memòria Històrica

© Miquel López Crespí
© Arc46, grup de comunicació
.

28 La transició i el procés autonòmic a les Illes (I)

Juny de 2007

.

.

Altres temes recents a l'arc46:

. 

  • L’imant destructor dels Esventraments. Angel Gener
  • Les infermeres violades... Miquel López Crespí
  • La transició i el procés autonòmic a les Illes (I)
  • Denúncia als Serveis Ferroviaris. Teresa Mª Bestard i més
  • Èxit de la manifestació antifeixista de Palma (Mallorca)
  • Impresionant Manifestació
  • Prou! Manifestació
  • Ho és o s'ho fa?
  • Solidaritat i Pau
  • Convocades les proves d'accés a Cicles Formatius d'FP. Illes Balears  .
  • .

    .

    Nedstat Basic - Free web site statistics Els arcs de comunicació comuniquen i uneixen

    Comentaris

    Afegeix un comentari
    ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

    Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

     
    Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
    Powered by LifeType - Design by BalearWeb