Blog proactiu de l'Arc Mediterrani (Arc46)

El relativisme i la crisi de valors de Joan Huguet

satalaieta | 24 Abril, 2005 01:51

Vista de com ens deixa Mallorca la política constructiva-destructiva del Govern Matas
Foto B. Ramón. Diario de Mallorca. 23-04-2005

El relativisme i la crisi de valors de Joan Huguet

Joan Huguet Rotger, menorquí jugueta (“Catalineta no em miris”, per a dir-lo suaument) i divertit membre del PP escriu amb fluïdesa i estil en, pràcticament, tots els mitjans de comunicació (fins i tot en mitjans molt distints), el que no equival a sempre amb veracitat i bona fe; i quan escriu es presenta com portaveu del PP i no com ni més ni menys que President del Parlament dels Illes Balears, és a dir, com màxima autoritat absoluta del poder legislatiu balear. Potser per això, per ser “portaveu” porta la veu a tots els mitjans diferents i si és així, i per això fora, deuríem comprendre que en els seus escrits no “parla” Juan Huguet sinó que ho fa tot el PP de les Illes per boca o mà del seu portaveu.
Avui ens dóna una lliçó, la ignorància i la incoherència són atrevides, sobre física quàntica i altra sobre filosofia clàssica (“El relativisme i la crisi dels valors”) per a acabar citant al nou Papa Benet 16 i el seu inquisitiu atac a la “dictadura del relativisme” (expressió tan afortunada com “quadratura del cercle”) que només pot fer reflexionar als esclaus de la fe (qualsevol de les dues) ja que tots els altres estem convençuts que el cercle és circular, el quadrat és quadrat i qualsevol absolutisme és cent vegades més dictadura que qualsevol relativisme. No ens faceu recordar a Copérnico, Galileu i la Grandísima Santa.
Comprenem, encara que, lògicament, no compartim (sinó que tot el contrari, per injusts i perillosos), els arguments de Joan Huguet i de tot el seu PP: El PP és un partit que sempre, fins i tot en l'oposició, ens vol imposar el seu absolutisme inquisitorial que, com la Santa Inquisició, no dubtaria a condemnar a mort a qui, amb veritats relatives s'oposessin a les seves mentides absolutes (com ha ocorregut amb el quart de milió de morts de L'Iraq). En Inca, focus de corrupció política, una assessora del PP ha gaudit durant anys de llocs d'importància per ser “llicenciada en psicologia” amb un títol falsificat (Quants casos més idèntics no haurà en la mateixa entenimentada (no crec que la idea de falsificar el títol hagi estat seva)? Qui i quan retornarà els diners extres cobrats per una categoria falsa?) IB3, la televisió dels amics desaprensius del PP ha finiquitat (amb tots els trucs indirectes que es vulgui: Les empreses concessionàries són tan tufants com la pròpia IB3) a una treballadora per ser filla d'una mare crítica amb la política destructora de paisatge, territori i vida del PP de Mates i Huguet.

I comprenem també que Huguet es lamenti de la crisi dels valors. Imaginem que es refereix a la crisi dels seus propis valors en borsa (els referents als propis de l'economia balear) i els dels seus amics del partit (no pensam que ho pugui fer referint-se als valors ètics i humanistes que aquests són els que menys tenen i menys volen els membres del PP). Però d'aquesta crisi, que fa temps que anunciam en els nostres arcs, no hi ha més culpables que qui han desenvolupat aquesta economia de fuita espaordida i irracional cap a davant, amb un govern i uns consellers (economia, turisme i obres públiques), que pot ser que sàpiguen molt d'especulació, però que no saben res d'administració i gestió i economia públiques. Es van carregar la Ecotasa que era un filtre de qualitat turística (i, com a tal, agradablament pagada) alhora que una font d'ingressos públics important, han incrementat la destrucció del paisatge i el cost de l'habitatge i els impostos fins a situacions insostenibles. El desarrollisme sense fi ha atret a les Illes a grans masses de màfies, d'una banda, i delinqüència per necessitat per l'altra, que fan la nostra vida poc agradable i poc segura i que, igualment, i per contra d'aquells esmentats, qui volguéssim que vinguessin, per a injectar la nostra economia, l'hi pensin molt abans de venir. Comprenem que aquesta crisi, per a gent acostumada a guanyar d'un cop de ploma quantitats que un professor deuria treballar 2.000 anys per a poder guanyar la mateixa quantitat, és molt preocupant, però això, si són tan llests com semblen, devien haver-lo previst: Qui sembra vents recull tempestats. I després volen traspassar la seva responsabilitat, per incompetència i malícia, als altres (aquí sí que són llests: de nou volen confondre'ns dient que les virtuts dels altre són seves i que els seus defectes són dels altres. No obstant, altra vegada, només convencen a qui combreguen amb rodes de molí, que, a causa de la dolenta formació rebuda per molts durant tant temps, segueixen sent massa).

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg Social
23 d'abril de 2005

Comentaris

Presentació

L'Arc46, l'arc català humanista de comunicació (AHC). El primer de tota la sèrie. Va començar l'any 1998 (aviat farem 10 anys) i sempre ha estat amb tu i ha existit gràcies a tu. Com a bloc va començar volguent ser "interactiu", però s'ha hagut de conformar en ser "proactiu", per manca de debat suficient. Com a proactius hem participat en la manifestació i en tota la campanya que ha possibilitat la tornada, a la gestió de les nostres institucions, del PC (Pacte de Consens, de totes les forces polítiques democràtiques, retirant la única autoritària, la de les tupinades i destruccions ambientals de l'ínclit expresident). I quasi bé, casi sempre, hem encertat la intenció i voluntat a les eleccions que ens afecten més directament: una opció més progressista, formada per més de dos partits (les majories absolutes, o quasi absolutes, es converteixen en dictadures contra el poble). Antoni Ramis Caldentey

Menú

Cerca

Calendari

«	Desembre 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31

El relativisme i la crisi de valors de Joan Huguet

Comentaris

Presentació

Menú

Cerca

Calendari

Recentment

Categories

Comentaris recents

Subscripció