Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Ha passat per aquí

satalaieta | 01 Juny, 2005 22:44


Les obligacions, lliurement adquirides, duen temps privant-me de les devocions emocionalment autoimposades. I així fa temps que tinc el meu diari personal, exhibicionista, en el qual em despullo psicològicament davant dels meus amics (davant de les meves amigues no em despullaria ni psíquicament), tristament oblidat, per haver hagut d'ajudar en la coordinació de treballs del bloc d'educació i cultura del II Fòrum Social de Mallorca (“altre món és possible, altres Illes també”; si, però aquest altre món possible, millor o pitjor que aquest? I a més volem canviar aquest món i aquestes Illes per altre/es millor/es? Hi ha moltes actituds generalitzades que m'ho fan dubtar. Fa l'efecte que “camini jo calent... no m'importa que es foti l'altra gent”), així com amb la preparació del taller de la nostra “Associació Humanista de Comunicació” “La Revolució educativa del segle XXI” per a aquest II Fòrum social de Mallorca, primer, i la preparació de la reunió amb el Conseller d'Educació i els Directors Generals de Planificació i d'Ordenació respectivament per a demanar-los respecte, coherència i consideració professionals per als orientadors i orientadores educatius, psicopedagògics, acadèmics i professionals de les Illes Balears, demanar-los una cosa que sembla evident, però que no sempre ho és evident. Això m'ha tingut aquestes últimes tres setmanes fora de circulació per a comentar tot allò que em sorprèn o m'interessa, que és pràcticament tot:


La defunció d'una cosina meva molt benvolguda, que obliga a les seves dues filles a avançar vitalment sense la seva ajuda presencial directa. L'ascens per primera vegada del Menorca Bàsquet Club a la lliga ACB, primer club de les Illes que ho assoleix. La salvació miraculosa del Mallorca de futbol que romandrà un any més en primera divisió quan set jornades abans de la final estava a 11 punts de la salvació. El no dels francesos al projecte europeu (és cert que molts d’amics meus espanyols o de les Illes advocaven pel no i que jo també preferia una Constitució molt més social, però estic convençut que l'alternativa a una Constitució millorable va a ser la no constitució de la Unió Europea, la qual cosa, a qui més alegra, és als americans de les barbàries). L'ascens extraordinari del joc del jove tennista Rafael Nadal, que pot guanyar el Roland Garros o gairebé. El pas per aquí del repugnant impresentable provocador que cridava “destructor” a l'únic govern curós amb la sostenibilitat del desenvolupament de la nostra Comunitat des d'abans de la II República, quan el govern del seu partit està deixant Mallorca feta unes guineus, un solar del cavall d'Àtila, i quan ell és el paradigma de la responsabilitat de la destrucció de 200 famílies en el 11M i de més de 275.000 morts a L'Iraq (certament, la majoria no espanyols) per donar suport a la invasió il·legal i injusta (però que fa aquest individu que no està en la presó i amb milers d'anys de condemna? Què és que per allà també tenen defensors com Rafel Perera que sempre defensa, amb èxit, la quadratura del cercle? La caraba, senyors, el mai vist), la demència senil que pateix (avui ho he après en la TV, de boca del seu fill, mil vegades menys vàlid que el seu pare) Adolfo Suarez que li ha fet oblidar que va ser el primer president de govern de la democràcia, el president de la transició, de la conciliació en difícil equilibri, un bon president, encara que fora de dretes (l'únic bon president de dretes que he conegut a Espanya des de la democràcia), encara que, com el meu amic de dretes del govern de les Illes, podia prometre i prometia moltes coses que després oblidava (qui pot assegurar-nos que no hi hagi cap relació entre els disgustos soferts i aquesta dolència?); l'alegre festa de la sana joventut de les Illes en “el Acampallengua” a Porreres (és el primer any dels últims quatre que no he anunciat i cobert aquest esdeveniment entranyable), la potada a la panxa que dona el Govern a la llengua catalana al donar el nivell C de català als alumnes que aprovin el 4t d’ESO, alguns dels que el que més saben dir en català és “puta foraztez de la punyeta” i quan jo, amb una diplomatura de turisme, una de magisteri i una llicenciatura i grau i tres cursos de doctorat de Psicologia vaih haver de examinar-me fins i tot del B per a que el m’aprovassin) el desencís que m'ha proporcionat ONO (a València és de Zaplana i aquí de Don Pere, amo del seu Baluard i de Mallorca, en paraules del Rei) que em va prometre una millora considerable en la televisió, canviant el codificador, per un sol euro al mes i que, ara com ara, l'única millora és que m'ha deixat sense poder veure el Canal + al que estic abonat des d'abans que a ONO i que m'interessa més que tots els canals específics d’ONO junts, bodrio de IB3 incluído, deixant-me sense veure el Mallorca Betis de l'última jornada, el partit de l'any, amb diferència per a un mallorquí mallorquinista que veu el futbol per la tele (i és que no s’entén que el cable, ONO, no sigui un servei públic gratuït. Quan el 1974 vaig anar a Bèlgica vaig constatar que tots els belgues rebien la televisió pròpia i d’altres paisos europeus per cable i així s’estalviaven els horribles boscos d’antenes de televisió)... La ignorància beneïda del govern balear de la bomba de rellotgeria social que ha posat ell mateix amb aquest desenvolupisme incontrolat i incontrolable...; la gloriosa primavera que voreja el límit de la inhibició possible,... Però, acaba el curs, arriba l'estiu i si tot va com desig haurà més temps per a la meva exhibició (panxa a l’Homer Simpson) en el diari personal que per a fer coses de profit.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb