Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Altra vegada la nàusea

satalaieta | 11 Juny, 2005 12:00


Dimecres passat, per raó de la meva responsabilitat com coordinador de l'associació d'orientadors i orientadores de Illes Balears, vaig ser rebut, juntament amb altres tres membres de l'associació, i aparentment escoltat, pel conseller d'Educació i un Director General i una Directora General de la seva Conselleria. Les set persones presents en l'entrevista vam tenir una actitud correcta i educada i aparentment eficaç. No tots els polítics de la reunió es van portar, posteriorment, en tots els àmbits, amb la mateixa exquisitesa.
Però qui satisfà el got de la nàusea és el seu president, un veritable antirobinhood: Per a cada servei públic, que té l'obligació política de gestionar bé i amb rèdits positius, crea una empresa privada gestionada per algú de la seva màfia sectària del PP, per al seu enriquiment ràpid i personal. Això duu a la Comunitat a la situació de fallida tècnica en tot el sector públic i de “pelotazo” econòmic en totes les empreses privades pròpies creades a tal fi. I després han d'exigir “” increments pressupostaris sense límit al Govern Estatal. Quina diferència ètica pel que fa a la normativa de UCD i del PSOE que exigiria, per a qualsevol despesa pública, tres pressupostos, per a triar el més convenient per a evitar el balafiament i malversació d'aquest parany econòmic d'aquest Govern.
Avui llegia en la premsa l'encreuament de desqualificacions entre aquest impresentable president i alguns membres de l'oposició, a propòsit del cas Bitel: Un cas d'espionatge informàtic pel qual, durant un any, es van desviar els missatges del Conseller d'Urbanisme del Consell de Mallorca (llavors governat per tots excepte el PP) a l'ordinador de la secretària del President de la Comunitat, un cas flagrant que deixa petit el cas Watergate, i que va acabar quan el ínclit President, en el seu immensa beneïda innocència (posteriorment corroborada per un jutge amic seu i del mateix partit) va mostrar un escrit d'aquests desviats en una sessió del Parlament. Doncs bé, el President, ahir contestava a les increpacions: “No és bo que judicialitzeu la política” (efectivament la seva immoral política ha estat judicialitzada, però no justicialitzada: Ha arribat als jutges, però aquests no han dictaminat justament, i tots, el propi ínclit, l'oposició, els jutges, nosaltres,... ho sabem). I afegia per a major vergonya aliena (perquè pròpia no la té): “A més vosaltres vau contractar a un tècnic per a recuperar la meva agenda”. Què va ocórrer realment? Quan en l'anterior presidència digitada per Aznar, qui havia defenestrat al president democràticament electe Gabriel Canyelles, va perdre el Govern en les següents eleccions, guanyades pel pacte de Progrés, quan el nou President va arribar al Govern, sense el més mínim traspàs de poders, “arregla-te-les com puguis”, es va trobar que s'havia buidat tot el contingut, sistema operatiu inclòs, de l'ordinador del President, com si aquest ordinador fos seu particular i de contingut privat i, qui sap, si fins i tot també eròtic, quan, en realitat era l'ordinador oficial del President (del que anés) que devia tenir un contingut oficial que no podia ser amatent cacicalment pel president sortint. Cert que, altra vegada la ximpleria, tot el contingut havia estat esborrat amb un simple “delete all” o “erase all” o amb un “format” i va poder ser recuperat fàcilment. (Això d'utilitzar la informació oficial com particular del partit o de les persones del partit i esborrar-la o eliminar-la dels arxius corresponents sembla ser pràctica habitual del PP: Va desaparèixer molta informació de molts ministeris quan, en les últimes eleccions, el PP va perdre el Govern i en el d'economia, del flamant director actual del Banc Mundial, es va veure un camió ple de documents triturats (tot això va ocórrer en els gairebé dos mesos des que van perdre les eleccions fins que Zapatero va assumir la Presidència).
Però jo volia parlar-los de les comunicacions, de la fal·làcia de la llibertat de comunicació. Haurà de ser un altre dia.

Ens arriben notícies des de Miami.
El perillós i mòrbid impresentable torna a arremetre i a escopir, per la seva boca enverinada, verí bel·ligerant contra la pau antiterrorista que propugna el Govern d'Espanya.
Per què, tanta gent així es troba tan en la seva salsa allà?
Lloc de corrupció i de conspiració contra tots i tot el que no estigui subordinat a ells mateixos, contra la unió i la pau dels altres.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb