Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Guardia Civil, `llengua i dones

satalaieta | 20 Juny, 2004 07:45

Paz Barceló

Vos pas aquesta notícia que m'ha indignat moltíssim. Tal vegada per alguns serà una xorrada, probablement perquè ja tenen interioritzada la minusvaloració de la seva pròpia llengua, però per a mi NO. La meva llengua té els mateixos drets que qualsevol altra (encara que no a la "sagrada" Constitució) i més a casa nostra i aquests fets em fan dubtar cada vegada més de que les "autoritats" ens defensin si no és tot el contrari.

Per favor, llegiu per favor la notícia i la carta del pare de l'estudiant que fou vexat.

Alex.



Vilaweb.com 10/06/2004:

Un estudiant mallorquí denuncia vexacions de la guàrdia civil per haver-s'hi adreçat en català Toni Mestre, un estudiant mallorquí de Barcelona, va viure el dia 3 de juny una mala experiència als aeroports de Barcelona i Palma. Pel fet de parlar el català als agents de la guàrdia civil de l'aeroport del Prat fou obligat a despullar-se parcialment i intimidat per mitja dotzena d'agents. Quan va aterrar a Son Sant Joan, uns altres agents d'aquest cos el van pressionar psicològicament. Els fets, els va denunciar públicament el seu pare, l'escriptor i cap de recursos humans de Sa Nostra, Bartomeu Mestre, en una carta al director, publicada diumenge a Diari de Balears. Des d'aleshores la família ha rebut desenes de missatges electrònics i trucades de suport. A més, representants del PSM, d'Unió Mallorquina i d'ERC de les Illes s'han manifestat contra aquesta nova vulneració dels drets individuals i col·lectius. Bartomeu Mestre assegura que entre les comunicacions que ha rebut hi ha almenys cinc casos pràcticament idèntics de vexacions per ús del català, tots a l'Aeroport de Barcelona. Per més que ha enviat cartes als delegats del govern espanyol del Principat i de les Illes sobre el comportament discriminatori dels agents, de moment ni Joan Rangel ni Ramon Socies no han fet cap comentari.
ERC i el BNG pensa formular una pregunta al Congrés espanyol sobre la qüestió.




Diumenge, 6 de juny del 2004. Edició N. 2096
© Grup Serra.

Primera Plana
Local Local
Espanya Espanya
Món Món
Opinió Opinió
Esports Esports
Cultura i Societat Cultura i Societat
Útil i Divers Útil i Divers



Cartes al director
--------------------------------------------------------------------------------

Carta oberta al delegat del Govern espanyol




Aeroport de Barcelona, dijous 3-6-2004, 17.40 h. Un jove estudiant mallorquí de vint anys acaba de passar l'arc detector de metall. Quan arreplega les coses i enfila cap a la porta d'embarcament, un guàrdia civil el crida, li demana el document d'identitat i, a la vista de la gent, li fa buidar la motxilla i agafa un inhalador. Sempre tutejant-lo, demana què és i el jove respon «un medicament contra l'al·lèrgia». El guàrdia replica enfadat: ¡No te entiendo! ¡Por respeto a la autoridad, ¡háblame en español! ¿Qué es esto? El jove repeteix la resposta i el guàrdia es posa a mil: Pues ¡preparate!, agafa el jove i el fa entrar a un quartet: ¡a dentro! Amb la mà a la pistola comença a donar-li ordres: ¡Desatate los zapatos! ¡Quitate los calcetines. ¡Giralos al revés! ¡Vuelve a ponértelos! (el jove obeeix totes les instruccions sense replicar). Si uno es vasco o valenciano yo lo respeto, pero tenemos que entendernos todos y vosotros lo haceis por cojones. ¡Por cojones! ¡Márchate! Quan el jove arriba a la porta, diu «adéu!» i es produeix una nova encalentida. ¡Ven aquí! Así que con chulerías? ¡Carnet de identidad! El guàrdia obre la porta i demana reforços. Entren dos guàrdies més. El primer apunta les dades del jove: Serás denunciado por falta de consideración a la autoridad. El jove li demanà el seu número d'identificació i la resposta va ser: Como que no te entiendo, no te la daré. Quan el jove ja és a punt de perdre l'avió li diuen de males maneres que parteixi. Quan arriba a l'aeroport de Palma es troba amb sis guàrdies civils palplantats que l'esperen «en pantalla». Una guàrdia (única dona del grup) l'aborda i li requereix el Document d'Identitat per fer «comprovacions». Durant l'espera, el jove avisa sa mare amb el mòbil que ja ha arribat. Quan veuen que parla per telèfon (casualitat?) li tornen el carnet i li diuen que pot marxar. Bé, després d'aquesta GRAN OPERACIÓ (anti)TERRORISTA, s'escauen algunes qüestions. El jove és el meu fill Antoni, un jove d'aspecte molt més atractiu que sospitós. Bon estudiant, persona excel·lent, d'un tracte afable, de modals cívics educats (d'aquestes qualitats, lluny de l'estima de pare, en tenc constants referències externes), practicant de la veritat i abominador de la mentida. Un jove que ha rebut una formació orientada cap al respecte, l'estima i la defensa dels nostres valors i, molt especialment, de la llengua dels nostres padrins. És evident que, malgrat aquesta pornogràfica tortura psicològica practicada per la Guàrdia Civil, el meu fill gaudeix d'unes conviccions molt més profundes a favor de les llibertats i dels drets de les persones que els nou «herois» d'aquest episodi de «flechas y pelayos».

Mon pare (ja ho vaig explicar en un llibre) em contava que, quan parlava amb el meu padrí per telèfon, moltes de vegades interrompien la cridada amb un «si eres español, habla español!». Ha canviat res pel que fa als drets lingüístics? A qui s'ha de denunciar aquest atropell? Al cos que (almenys segons Amnistia Internacional) practica la tortura? Al Defensor del (seu) Poble, un individu que ha mostrat el seu odi contra catalans i bascos? Potser vós, senyor Delegat del Govern espanyol, em demostrareu que el feixisme no pot tenir lloc en una societat democràtica? Que un Estat de Dret ha de foragitar-lo sense contemplacions? Depurareu responsabilitats? Rescabalareu l'honorabilitat al meu fill? Castigareu la vexació? Fareu que s'apliqui la llei antiterrorista a tots aquests guàrdies que n'han fet apologia i pràctica? Hem d'esperar, a més, rebre una denúncia per «falta de consideración a la autoridad»? No sé si vós, les entitats culturals del país, els partits polítics democràtics (vull encoratjar especialment el PP que s'hi apunti), el President de la Generalitat de Catalunya, el del Govern Balear, els nostres diputats en el Congrés espanyol, faran qualque cosa. Allò que sé molt bé és que, a més de la premsa lliure, qui farà qualque cosa molt important serà el meu fill! Perquè sé cert que no claudicarà dels ideals d'emancipar-se de l'amenaça i del terror si no és amb la mort. Així que ja saben com eradicar aquesta pesta «de los cojones». Només un avís: que em posin a mi el primer de la llista. No és una amenaça, simplement és una recomanació humanista!

No esper resposta, senyor governador. Amb exigència democràtica, reclam fets i no paraules!

Bartomeu Mestre i Sureda (autor, entre d'altres llibres, de La identitat reeixida).


Salut i Força

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista i social

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb