Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Motivació sexual

satalaieta | 14 Desembre, 2009 12:22



Parlem de psicologia (12)

Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia 

Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat 

Tema 4: Motivació i Conductes sexuals
Introducció.
Motivació
Conducta sexual
Diferències de comportaments sexuals segons sexes
Aspectes a estudiar
Trastorns psicosexuals
Qüestionari
Resultats del qüestionari
Les nostres conclusions
BIBLIOGRAFIA
Figures del tema 

Introducció
Un dels elements constitutius més presents, importants i transcendents de la manera de ser i actuar (personalitat i conducta) de l’home i la dona (així com també de l’adolescent masculí i femení, nin i nina, vell i vella) és la seva motivació i comportaments sexuals. Tant que ambdós formen part important de la seva personalitat.
Des del punt de vista evolutiu (veure tema 2) la motivació i corresponent conducta sexual és el mecanisme pel que s’assegura la perpetuació dels gens personals de cada un de noltros i dels de la nostra espècie.
Conseqüentment l’impuls sexual és instintiu, innat i reflex (“Si un desconocido le regala flores, esto es impulso”). No obstant això, mentre que quasi bé totes les espècies animals realitzen automàticament la conducta sexual i s’aparellen sempre que, apareixent aquest impuls (les femelles dels mamífers tenen èpoques de zel que és quan tenen i desperten l’esmentat impuls), no hi hagi condicions adverses que ho impedeixin, els humans estam mediatitzats, en aquest impuls i comportament, per la nostra cultura, som animals (i persones) culturals (repressió cultural, monogàmia, matrimoni, ...). Però el que no podem evitar és el propi impuls, font de tensió i desig i necessitat.
Donat que la sexualitat humana està mediatitzada per la cultura, per una part som l’únic mamífer que no té l’impuls sexual condicionat al zel de la femella, però, per altre part, sí està condicionat per models estandarditzats culturals i així ens agraden, en principi, un tipus de dones i un tipus d’homes, que no són els mateixos models, que es donen a altres cultures o a altres temps (pensem, per exemple, en el Renaixement), com: Judit Mascó, Eva Herzigova, Camerón Diaz o Gwyneth Palthrow entre les primeres o Keanu Reeves, Antonio Banderas, Alejandro Sanz o Mark Van der Loo entre els segons.
És per això que presentam aquest tema (de la motivació i la conducta sexuals) inclòs dins el tema de la Personalitat.
Els cursos anteriors l’hem programat i desenvolupat, conjuntament, el professor amb els alumnes i les alumnes, tenint en compte els interessos i motivacions dels/de les propis/es alumnes. Enguany no ha de ser una excepció: També anirem desenvolupant el tema conjuntament, en funció d’aquests interessos. I, precisament, a ran de les informacions dels/de les propis/es alumnes, aquest és un dels temes pels que mostren més interès, dels que agraden més i dels més útils i funcionals per a aplicar a la vida personal de cada un/a.
Informació, educació, aplicació: Algunes ments farisaiques posen el crit en el cel quan un programa propi tracte d’aquest tema. Com si sols tengués autoritat moral en l’explicació del tema l’Església (un altre pic la màgia blanca de l’institució més ignorant sobre el tema), la família (els pares, evidentment, sí tenen una autoritat moral per a, sense morbositat, parlar de sexualitat amb els seus fills, tema que pot ser completat des de la perspectiva psicològica-científica) o institucions mèdiques externes (com si la sexualitat fos una malaltia o una cosa anormal, en lloc de la cosa més normal i una de les més agradables que pot experimentar la persona). Aquesta és una actitud d’ideologia molt conservadora que, a aquest tipus de persones, costarà molt d’eradicar.
No obstant això la realitat és molt diferent: El passat estiu es va publicar un estudi segons el que, en un any, més de 1.000 dones adolescents balears havien sofert un embaràs no desitjat (aquesta xifra, que suposa una mitjana de més de tres diaris, es referia sols a aquells casos que ho havien declarat, la qual cosa feia suposar que el nombre real de embarassos no desitjats en adolescents era molt superior). I totes elles es queixaven i atribuïen aquest fet de/a falta d’informació i educació sexual.
El mateix estudi informava que als distints Instituts de les Illes la Informació-Educació sexual era nul·la o molt deficient. Mentre que a la nostra assignatura no consta de cap alumne/a que, haguent seguit aquest tema, hagi sofert cap embaràs no desitjat (toca fusta. No més faltaria que ara, per haver-ho dit, ...).
Efectivament, aquest tema no vol incitar a estimular, encara més, l’impuls innat dels alumnes (que ja és prou fort), sinó que intenta ser un instrument, un recurs d’informació-educació que serveixi als alumnes i a les alumnes de l’assignatura, per a aplicar, responsablement, a la seva pròpia sexualitat i companys sexuals.

Motivació
Les connexions entre el cos i la ment es fan especialment evidents quan parlam de les forces que ens motiven cap a una determinada conducta. Un element important en la motivació és l’estat d’ànim emocional que experimentam en una situació determinada. La motivació és una força, un impuls (biològic o psicològic) que ens indueix a realitzar una acció determinada. La motivació, en general, és molt complexa i la trobam en àrees com l’alimentació, la sexualitat, l’èxit de conducta, l’agressivitat, la curiositat i l’activació.
Hi ha vàries teories psicològiques sobre la motivació:
Teoria de l’equilibri o homeostàtica de Hull, teoria de les necessitats de Murray, teories conductistes (segons aquestes teories la motivació ve determinada per la recerca del plaer alimentari, sexual, etc. I el fugir del dolor o sufriment que suposen les carències), teories psicoanalítiques (les nostres conductes es troben motivades per impulsos inconscients, que segons els psicoanalistes són de dos tipus: sexuals i agressius), teories constructivistes de Tolman (la motivació impulsa la conducta cap a la consecució d’expectatives i metes que cada un de noltros s’ha marcat com a conseqüència d’aprenentatges anteriors) i teories humanistes com la de Maslow (recorda la piràmide de les necessitats bàsiques humanes, entre les que destaquen les de l’autorrealització personal de cada un).
Pel que fa a la conducta sexual, tal com dèiem a la introducció del tema, la motivació és el mecanisme pel que s’assegura la perpetuació dels gens personals de cada un de noltros i dels de la nostra espècie, mitjançant l’impuls sexual que, conseqüentment, és instintiu, innat i reflex; encara que els humans estam mediatitzats, en aquest impuls i comportament, per la nostra cultura, no obstant això, el que no podem evitar és el propi impuls, font de tensió, desig i necessitat.

La conducta sexual
La conducta sexual, conseqüent a l’impuls que provoca la motivació té una doble finalitat, la procreació per a perpetuació de l’espècie i el plaer, i ve determinada per una sèrie de factors:
Factors biològics:
Sexe biològic.
Identitat sexual.
Factors educatius:
Influències familiars.
Influències culturals i religioses.
Sexe amb i sense amor. 

Diferències de comportament sexual entre els sexes masculí i femení.
Hem parlat de la motivació i els comportaments sexuals a l’espècie humana, que és la que ens interessa, no obstant això, i tot i que tant l’home com la dona experimenten la motivació, l’impuls, el desig, el comportament sexual d’un i d’altre presenten una sèrie de diferències. Bàsicament, pareix ser que la dona és més selectiva i pautada que l’home. L’home més impulsiu, irreflexiu i menys selectiu.
Fins i tot, pareix ser que aquestes diferències són perceptibles a nivell cerebral: Laura Allen va trobar diferències a nivell de l’hipotàlamus (estructura cerebral responsable de l’activitat sexual): La conducta sexual típica masculina se regula a certs nuclis intersticials de l’hipotàlamus anterior. Un d’aquests nuclis, l’anomenat INAH 3 és significativament més gros a l’home que a la dona, la qual cosa podria explicar el distint comportament sexual que mostren ambdós sexes.
Un estudi molt polèmic de Simon Le Vay va descobrir que els cervells dels homosexuals varons mostraven també, per terme mig, un INAH 3 més petit que els dels homes heterosexuals. La qual cosa no vol dir que en tots els casos d’homosexuals masculins s’ha d’interpretar un factor biològic de característiques femenines.
Selectivitat: Tal com deiem, una de les diferències de comportament sexual entre ambdós sexes és que pareix ser que la dona (la femella, als casos dels animals) és, genèticament i evolutivament, més selectiva que l’home i els mascles animals. Recordem que al cas dels mamífers la femella sols és receptiva sexualment en les ocasions en que està en zel i és fèrtil. Els mascles estan sempre dispostos a cobrir qualsevol femella fèrtil en zel, però la femella selecciona i tria els mascles que l’han de cobrir (els, aparentment, en millors condicions de transmetre genèticament de forma més favorable – selecció natural -): Això realitza una funció evolutiva de gran importància que facilita la reproducció i transmissió de les característiques més positives dins l’espècie: Quan les manades d’elefants arriben a un lloc favorable on pensen acampar un cert temps els elefants mascles més madurs i forts es van distribuint per la perifèria del grup per a protegir la manada de depredadors i d’altres perills, mentre que les femelles i els mascles més joves o discapacitats queden al centre del grup; si, en aquest temps, una femella entre en zel els primers mascles que s’en adonen i que voldrien cobrir-la són els més propers (els més joves i els discapacitats: els menys aptes), no obstant això, la femella en qüestió els rebutja i es dirigeix cap a la perifèria de la manada on serà coberta per un o varis mascles més potents i més aptes, amb la qual cosa es garanteix la transmissió de les característiques més positives i convenients per a l’espècie. Aquesta característica selectiva diferencial de la femella de l’elefant se generalitza a la totalitat de femelles animals i a la dona (cultural) i realitza una funció evolutiva de gran importància. El mascle, en aquest sentit, pareix menys evolucionat i menys responsable (evolutiu) ja que és menys selectiu i pareix sempre disposat realitzar el seu impuls i a cobrir qualsevol femella (o dona, al cas dels humans) receptiva, sense tenir en compte la major o menor conveniència evolutiva.

Quins aspectes ens interessa estudiar en aquest tema?
- Motiu últim: Reproducció. Motiu primer: El plaer.
- Maduresa sexual i autonomia social als joves. Entre la naturalesa i la cultura (entre l’Allò i el Super Jo. Equilibri i arbitratge del Jo. El cas de Mary Letorneau.).
- Comportament sexual diferent segons les distintes cultures (el cas dels Troviandesos, el cas dels nostres padrins, Maig del 68, Avui i la SIDA).
- L’evolució dels comportaments sexuals als primats superiors (el goril·la, el ximpanzé, el ximpanzé pigmeu, l’home).
- Inici de la cultura (Tòtem i Tabús. L’inici del poder polític –el “tapa-rabos”- i del poder religiós –el màgic de la tribu-. Fetitxisme).
- El perfum (el cervell olfatiu. El perfum com a fetitxe. Les fenormones).
- Zones erògenes.
- Fases de l’orgasme.
- Tipus de conductes sexuals satisfactòries per a les dones.
- La conducta copulativa.
- La motivació sexual: 1) impuls o força interna. 2) objectiu a aconseguir. 3) necessitat o privació (veure els apartats anteriors).
- La conducta sexual com a impuls. L’impuls sexual entre els altres impulsos.
- Les fantasies sexuals. De les fantasies als actes. La sexualitat a l’Internet i al chat. El sexe cibernètic i virtual. Les Hot lines.
- Els mètodes anticonceptius.
- La SIDA. El moviment del sexe segur.
- Les perversions sexuals.
- Els autors: Masters & Johnson (William Masters i Virginia Johnson). 1954; Universitat de St. Luis; Facultat de medicina; Estudien la conducta sexual a laboratori: 382 dones i 312 homes. Informe Hite (Shere Hite): Qüestionari IV: Març de 1974; Contestat per més de 3.000 persones. Michel Meignant: Publicació dels resultats dels seus seminaris amb estudiants universitaris a Paris (París VIII –Vincens- i París XIII –Villetaneuse): 1980: “Nous somes touts de pervers sexuels persecutés”.

Trastorns psicosexuals
El psiquiatra J. A. Vallejo Nàjera els classifica de la següent manera:
1) Desordres sexuals (elecció inapropiada de l’objecte sexual):
Zoofilia
Paidofilia o Pedofilia
Fetitxisme
Exhibicionisme
Voyeurisme
Sadomassoquisme
Onanisme
2) Disfuncions sexuals (inhibició, incapacitat o insatisfacció del desig sexual):
Impotència
Ejaculació precoç
Frigidesa
Vaginisme funcional (forta contracció---> Dispareunia: dolor agut)
3) Trastorns d’identitat sexual (es produeix quan una persona no s’identifica psíquicament amb el sexe biològic):
Homosexualitat
Transexualisme
Els trastorns psicosexuals tenen orígens molts variables, des de causes genètiques (cromosomàtiques, amb influències hormonals) fins a causes ambientals (entre les que poden ser importants certes educatives). Avui en dia no es classifiquen la homosexualitat i transexualisme com a trastorns d’identitat sexual, sinó que es consideren inclinacions i tendències opcionals voluntàries.

Qüestionari anònim, íntim i voluntari sobre motivació, educació i conductes sexuals 

- Què és motivació en general?. Posa un exemple.
- Pel que fa a l’exemple de la pregunta anterior, la motivació, per a tu, és una força atractiva, neutra o repulsiva?
- De 0 a 10, valora la teva motivació referida a l’exemple de les preguntes anteriors.
- Què és motivació sexual?
- De 0 a 10, valora la força de la teva motivació sexual.
- Qui t’ha donat més informació i orientació sexual? Valora qualitativament l’educació sexual que has rebut.
- Explica qui creus que hauria de ser l’agent d’aquesta educació sexual (pares, germans majors, amics, Escola/Institut, Església, ...). Per què?
- Temes que t’agradaria que es tractassin a l’esmentada educació sexual.
Indica el/s tipus d’experiència personal en conductes sexuals:
1.- Cap.
2.- Autoexplora-cions, tocaments i carícies.
3.- Masturbació privada.
4.- Jocs íntims amb companys del mateix sexe.
5.- Automasturbació col·lectiva amb companys del mateix sexe.
6.- Hetero-masturbació col·lectiva amb companys del mateix sexe.
7.- jocs amb companys de l’altre sexe.
8.- Automasturbació col·lectiva amb companys de l’altre sexe.
9.- Heteromasturbació col·lectiva amb companys de l’altre sexe.
10.- Relacions sexuals (heterosexuals) completes.
11.- Relacions sexuals (homosexuals) completes.
- Al costat de cada una de les experiències indicades a la pregunta anterior, valora-la de 0 a 10, segons el grau de satisfacció que te produeix.
- Explica una fantasia sexual. Una vegada fet, de 0 a 10, valora el grau d’estimulació que te produeix l’esmentada fantasia.
- Condicions que poses a les experiències sexuals unipersonals (tu totsol/a).
- Idem. a les experiències sexuals bipersonals.
- Idem. a les multipersonals.
- Grau d’ansietat que t’ha provocat contestar aquest qüestionari.
- Grau d’adequació del qüestionari per al tema (3 Personalitat i conductes humanes) i subtema (4 La sexualitat: motivació, educació i conductes sexuals) que estam tractant a l’assignatura de Psicologia.

Resultats de les respostes al qüestionari.

Les nostres conclusions. 

Bibliografia
GARCIA GUTIERREZ, J.M. “Psicologia. Bachillerato”. Ed. Laberinto. Madrid, 1996.
PAPALIA, Diane E. i WENDKOS OLDS, Sally: “Psicologia”. Ed. Mc Graw Hill. Madrid, 1994
Enciclopèdia pràctica de Psicologia. Ed. Orbis. Barcelona, 1985.
Descubrir la Psicologia. Cuadernos sobre el comportamiento humano. Ed. Folio. Barcelona, 1994. 

Antoni Ramis Caldentey 
Psicòleg Humanista Social 
http://mallorcaweb.net/arc46/psicologia
Desembre de 2009

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb