Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Psicologia. Bases biològiques de la personalitat

satalaieta | 22 Gener, 2010 23:40



Parlem de psicologia (13)

Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia
.
Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat

Tema 5:
Bases Biològiques de la Personalitat
La conducta com ajustament
Òrgans d’ajustament, manteniment i coordinació
Sistema nerviós
Arc sensorimotor
Tipus de neurones
Sinapsis
Zones cerebrals
Estructures subcorticals (tronc cerebral)
Sistema neuro-vegetatiu
Sistema Hormonal o endocrí
Hormones. Principals glàndules i hormones
BIBLIOGRAFIA

Gràfics i figures del tema 5:
http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema5  

La conducta com a ajustament
L'home és un organisme, és a dir, un ésser viu constituït per òrgans interdependents, els quals li permeten afrontar les demandes del medi ambient.
La psicologia té com a objecte la conducta d'ajustament per la que l'home afronta aquestes demandes ambientals, demandes que poden ser d'origen biològic o social.
L'ajustament és un procés continuat permanent (Piaget: “l’adaptació entre l’organisme i el seu medi es fa mitjançant l’assimilació i l’acomodació”). L'organisme, unes vegades s'ajusta canviant l'ambient: Assimilació (adapt el medi a mi: “Vull sortir. Aleshores obro la porta”) ; altres vegades s'ajusta adaptant-se ell mateix a les exigències de l'ambient: Acomodació (m’adapt a les exigències del medi: “Plou molt. Aleshores he de dur paraigües”).

Òrgans d'ajustament:
a) Òrgans de manteniment
b) Òrgans d'ajustament
c) Òrgans de coordinació

a) Òrgans de manteniment:
Funcionen internament a fi de preservar la salut i assegurar el creixement.
Són el cor, els vassos sanguinis, els pulmons, l'aperell digestiu amb les seves glàndules i el fetge...

b) Organs d'ajustament:
Permeten que l'organisme realitzi activitats tals com cercar manjar, aparellar-se o treballar. Funcionen quan l'organisme procura superar els obstacles del medi ambient i satisfer les seves necessitats.
Són els músculs, l'esquelet i algunes glàndules.

c) Òrgans de coordinació:
Els dos tipus d’òrgans anteriors es coordinen i regulen a través de les glàndules endocrines que exerceixen la seva funció a través del sistema circulatori i el sistema nerviós central.

Estimul (S) – Organització (O) – Resposta (R):
La fórmula conductual primitiva S -> R es substitueix per:
S -> O -> R on la O simbolitza les condicions internes de l'organisme i els processos d'organització.
La R (resposta) o conducta l'ha d'haver produïda un estímul S. Si aquest estímul no pot ser localitzat al món exterior es postula l'acció d'un estímul intern O.
Finalment la R implica una retroalimentació, que suposa un nou estímul (associat amb condicions externes, i que ocasionarà una nova resposta, el que provoca que el sistema
S -> O -> R es converteix en un procés circular: S -> O -> R = Sf (nou estímul).

Sistema Nerviòs:
A la base de tota percepció (el seu fonament), de tot pensament, de tota conducta, en general, hi ha sempre una estructura nerviosa.
La neurologia, ciència que estudia els nervis i el funcionament del sistema nerviós, és una ciència nova.

Sistema nerviós. Classificació:
- SN de relació o oikotrop: - SNC: Sistema nerviós central: Cervell i medul·la i - SNP: Sistema nerviós perifèric: Nervis perifèrics o raquidis.
- SNV: Sistema nerviòs vegetatiu, autònom o idiotrop.
El SNV és un conjunt d'estructures nervioses vegetatives que van a les vísceres i als òrgans interns.

Arc sensoriomotor reflex:
http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema5#5429451489759829970
1) Receptors.
2) Fibres nervioses sensorials, posteriors, aferents.
3) Conexions a la mèdula espinal
4) Fibres nervioses motores, anteriors, eferents.
5) Efector: normalment un múscul.

Tipus de neurones:
http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema5#5429451505124446050

Sinapsis:
http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema5#5429451514288723138
L'impuls nerviós va des de l'axò a les dendrites (al botó sinàptic) i no a la inversa.
Neurotransmisors: Entre d'altres: Acetilcolina i Dopamina.
Excés: Esquizofrenia.
Defecte: Parkinson

Zones Cerebrals:
http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema5#5429451528304967010 
- Dos hemisferis separats per la cisura sagital (transversal) i units entre sí pel cos callós.
- Cisures: R, S, T.: Roland, Silvi, Transversal.
- Zones Cerebrals:
1) Lòbul frontal:
- Zona Preefrontal: Relacionada amb el planejar, predir, preveure, jutjar.
- Zona premotora: Moviments fins i complexos.
- Zona motora: Moviments grossos del cos.
2) Lòbul parietal:
- Zona sensorial: Sensacions.
- Zona postsensorial: Percepció espacial, tàctil i la pròpia imatge corporal.
3) Lòbul temporal:
- Percepció auditiva
- Aprenentatge i memòria
4) Lòbul occipital:
- Visió.
.
Estructures subcorticals. Tronc cerebral ("Tallo cerebral"):
http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema5#5429451537998412546
- Talamus
- Hipotalamus
- Formació Reticular
- Rinencefal
- Hipocamp

- Talamus:
- Important zona de relleu per a tots els estímuls sensorials.
- Funcions integradores: Alguna part del Talamus realitza una funció més de tipus integrador que de tipus receptor.
- Hipotalamus:
- Està per davall el Talamus.
- Important centre regulador del metabolisme en general.
- I especialment de la fam de la set i de la conducta emotiva.
- Formació Reticular:
- Situada just per damunt la medul·la espinal. Te forma reticular (de ret). Té dues funcions importants:
- Funció de selecció dels estímuls que venen a les fibres motòriques des de l'escorça cerebral (zones motòrica i premotora).
- Funció d'activació general mitjançant fibres que pugen des d'ella cap als centres corticals. Aquesta funció té una importància decisiva per als fenòmens del son i la vigilia.
- Rinencèfal:
- Format per un complex grup de nuclis i les corresponents interconexions.
- Localitzat a la part inferior i medul·lar dels hemisferis cerebrals.
- Les vies olfatives venen a ocupar gran part del rinencèfal.
- En ell radiquen gran part d'estats emocionals primitius.
- Funció important pel que fa als comportaments adaptatius de l'organisme amb respecte al medi ambient (conducta com a ajustament).
- Hipocamp: (Estructura amb forma de plàtan situada a l'interior del rinencèfal).
- Desenvolupa una important funció pel que fa a la memòria a curt termini.
Sistema Neurovegetatiu
El SNV o autònom és un conjunt d'estructures nervio-ses vegetatives que van a les vísceres i als òrgans interns. Consta del sistema simpàtic i el parasimpàtic.

Sistema Endocrí (Hormonal):
Hormones:
Són substàncies químiques secretades per les glàndules de secreció interna al torrent sanguini. Afecten de forma important el funcionament i desenvolupament del cos.
Una de les funcions fonamentals de les hormones és el regular el metabolisme i, en general, les funcions vitals (per exemple la insulina ajuda a la metabolització del sucre de la sang impedint el seu excés a la corrent sanguinea).
Tenen un paper de coordinació de les activitats de l'organisme.
Les glandules endocrines treballen (actuen) coordinadament.
El procés de maduració de l'organisme depèn, en gran manera, de l'acció conjunta de les glàndules endocrines.
El centre regulador del sistema endocrí es troba a l'hipotalamus que, inclús, pareix tenir algunes cèl·lules nervioses secretores elles mateixes.

Principals glàndules i hormones:
Hipofisi o Pituitaria Adrenocorticotropa (ACTH);FSH; LH; LTH.
Tiroides Tiroglobulina ---- Tiroxina
Paratiroides Parathormona
Pancreas Insulina
Capsules Suprarenals Aldosterona; desoxocorticosterona;
cortisona adrenosterona; adrenalina

Gonades Androgens: progesterona Estrogens: foliculina

Glàndules, hormones i funcions:
Glandula Localització Hormona/es Funcions
Hipòfisi o Pituitària: Principal centre productor d'Hormones Base del Cervell: Del tamany d'un siuró. Tres lòbuls: Anterior, mig i posterior. Lòbul Anterior:
- Adrenocorticotropa(ACTH) - Gonadotropas: FSHLHLTH - Tireotropa- Somatotropa Lòbul mig: - IntermedinaLòbul posterior:- Vasopresina ACTH: Estimula el desenvolupament de les capsules suprarenals o adrenals.FSH: Estimulant dels Folículs.LH: Luteinitzant.LTH: Prolactina (luteotrofa)Tireotropa: Regula la producció de tiroxina per part del tiroides.Somatotropa (del creixement): Regeix el normal desenvolupament del cos. El seu excés produeix gigantisme i el seu defecte enanisme (ambdos, proporcio-nats).IntermedinaVasopresina: Regula la funció renal, la pressió sanguinea i el metabolisme de l'aigua.

Tiroides Al coll, a la base anterior de la laringe: Dos lòbuls units per una franja estreta Tiroglobulina: Que es converteix en tiroxina Tiroxina. Funcions: Acelera el metabo-lisme / Influeix sobre el creixement / I de forma molt marcada damunt el desenvolupament intel.lectual / Actua sobre les gonades (igual que l'hipofisi). L'Excés provoca activitat general elevada; el defecte, lentifica els moviments.- Carència a nins i joves: Cretinisme:- Enanisme deforme- Deficiència mental- Mal desenvolupament sexual.- Carència a adults: Hipotiroidisme:- Mixedema: Acumulació deliquids, obessitat, ulls enfonsats, depresió nerviosa, bocio típic.- Excés: Hipertiroidisme:- Bocio exoftàlmic: Malaltia deBasedow: Augment del tamany del tiroides; ulls saltons; intens metabolis-me; magror; nerviosisme permanent.
Paratiroides Quatre petites glandules als lòbuls del tiroides Segreguen la Parathormona Parathormona: Regula el metabolisme del calci i del fosfor.
Pancreas Ubicat sota l'estomac i per damunt els ronyons Insulina Insulina: Regula la quantitat de glucosa a la sang. Si hi ha manca d'Insulina es produeix excés de glucosa a la sang (diabetes), que provoca agotament i molesties.
Capsules Suprarenals Sobre els ronyons.Dues parts: la zona medular i la zona cortical Zona Cortical:- Mineralcoids: (aldosterona, desoxicor-ticosterona)- Glucocorticoids:(cortisona)- Andrògens corticals:(adreenosterona)Zona Medular:Adrenalina Zona Cortical:- Mineralcoids: (aldosterona, desoxicor-ticosterona)- Glucocorticoids: (cortisona)- Andrògens corticals: (adreenosterona)En conjunt: Processos maduratius.Zona Medular (regida pel sistema nerviós):Adrenalina: Hormona de l'emoció.L'adrenalina activa el metabolisme:Incrementa la glucosa a la sang, eleva la presió sanguinea i prepara a l'orga-nisme per a l'acció.
Gonades:- Testicles i- Ovaris: Produeixen els gamets (espermatozids i ovuls) i les hormones sexuals Hormones sexuals:Hormones masculines:Andrògens (testosterona) produides a les cel.lules intersticials del testicle.Hormones femenines:Estrògens (luteina o pro-gesterona i foliculina) Hormones sexuals. Funcions:En general:- Procuren l'integritat de l'aparell reproductor.- Desenvolupen els caracters sexuals secundaris.- Desenvolupen i mantenen l'instint sexual.- Activen el metabolisme.Foliculina:- Regeix el cicle menstrual i permet la maduració de l'òvul.

Filogènesi: Procés pel que els éssers vius han evolucionat des de la primera forma de vida fins a l'home actual.
Ontogenesi: Procés d'un ésser viu des de l'unió dels gamets al moment de la fecundació fins que arriba a la seva plenitut i maduresa.
L'ontogènesi resumeix i reprodueix la filogenesi.
TRESPALACIOS: "Introducción a la Psicologia" UNED, 1992. Pag. 51.

BIBLIOGRAFIA:

BALLUS, C. I d’altres: “Compendio de Psicofisiolo-gía”. Apunts de la Facultat de Psicologia. Universitat de Barcelona. Barcelona, 1975.

TRESPALACIOS: "Introducción a la Psicologia" UNED, Madrid, 1992.

THOMPSON, Richard F.: “Fundamentos de Psico-logía fisiológica”. Ed. Trillas. México, 1974.

SMITH, Tony: “Atlas del Cuerpo Humano. Guía ilustrada de su estructura, función y trastornos”. Ed. Grijalbo. Barcelona, 1995.

GARCIA GUTIERREZ, J.M. “Psicologia. Bachillerato”. Ed. Laberinto. Madrid, 1996.

PAPALIA, Diane E. i WENDKOS OLDS, Sally: “Psicologia”. Ed. Mc Graw Hill. Madrid, 1994

Enciclopèdia pràctica de Psicologia. Ed. Orbis. Barcelona, 1985.
.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb