Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Psicologia. Bases socials de la personalitat

satalaieta | 02 Febrer, 2010 21:56


Bases Socials de la Personalitat
Parlem de psicologia (14)
Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia

Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat

Tema 6: Bases Socials de la personalitat
Introducció
1.- Analisi Transaccional (T.A.)
1.1.- Analisi Transaccional
1.2.- Estadis del Jo
1.3.- Transaccions. Tipus
1.4.- Posicions vitals o bàsiques
2.- La Influència social
2.1.- Rols i normes
2.2.- Conformitat amb el grup
2.3.- Obediència a l'autoritat
2.4.- Explicació dels comportaments socials. Teoria de l'atribució
2.5.- Ajudar als altres. Comportament prosocial. Altruisme
2.6.- Actituds
2.7.- Prejudicis. Estreotipus
3.- Relacions amb persones que ens interessen
3.1.- Atracció
3.2.- Percepció de l'altra persona
3.3.- Què m'atreu de l'altre?
3.4.- Amistat
3.5.- Amor
BIBLIOGRAFIA

Gràfics i figures del tema 6:
http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema6

Psicologia Social
Bases Socials de la Personalitat i la Conducta.
- Relaciona: Psicologia, psicologia social i sociologia (masses, grups i societats).

Introducció:
Hem definit l'educació com "un procés continuat que interessant-se pel desenvolupa-ment integral (físic, psíquic i social) de la persona, l'ajuda en el coneixement, acceptació i direcció de si mateixa, per a aconseguir el desenvolupament equilibrat de la seva per-sonalitat i la seva incorporació a la vida comunitària; facilitant-li la capacitat de presa de decisions d'una manera conscient i responsable".
A les hores, referent a aquesta triple dimensió del desenvolupament integral de la peso-nalitat, podem establir la següent correspondència:
Aspecte físic ------------> Psicofisiologia
Aspecte mental --------> Psicologia cognitiva
Aspecte social -----------> Psicologia social
La psicoanàlisi estudia les causes profundes de la globalitat de la persona individual i indivisa en els tres aspectes indicats.
La Psicologia conductual estudia les conductes que la persona exterioritza, així com la modificació de les mateixes.
Tornant a la Psicologia social, aquesta estudia la Personalitat en la seva dimensió social, es a dir, en relació amb els altres, així com les relacions o transaccions interpersonals.
La Psicologia Humanista és aquella orientació o corrent psicològica que te en considerció les necessitats humanes, tant les bàsiques, com les d'autorrealització personal, com les de relació interpersonal.

1 Anàlisi Transaccional (A.T.)
1.1.- Anàlisi Transaccional (A.T.)
Actitud personal o actitud pedagògica o sistema psicoterapèutic basat en l'estudi dels distints estadis del "Jo" propi i de les relacions d'aquests amb els corresponents de les altres persones.
Igualment és l'anàlisi de les transaccions.
Transacció:
Cada una de les unitats de comunicació social.
Consta d'un estímul rebut i d'una resposta donada (E-R). Per exemple:
E: Això ho has fet molt bé. R: Me'n alegro, gràcies.
Orígens. Primers autors: Penfield, Berne, Harris, Senlle.
Fonaments:
Penfield: "Al Cervell es graven i evoquen junts els aconteixements i els sentiments que els acompanyen".
Berne: "La conducta d'una persona està notablement influïda per les experiències gra-vades, juntament amb els seus sentiments, a la infància.
1.2.- Estadis del Jo:
Són agrupacions de qualitats i característiques de la persona. Els estadis que Berne con-templa són tres: El pare (P), l'adult (A) i el nin (N).
http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema6#5433711153863880114 
El pare (P) està constituid per: Judicis de valor, normes, crítiques, prohibicions consells i proteccions.
L'adult (A) està constituid per: Raonament/s, donar i rebre informació, fer preguntes, investigar, fixar objectius i metes. L'adult (A) ha d'actuar amb lògica, mesura i equilibri.
El nin (N) està constituid per: Emocions (plors, rialles, amor, odi, alegria, tristesa, ...), intuïcions i la vida instintiva-impulsiva.
Subdivisió dels estats del Jo:
http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema6#5433711441380831314 
http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema6#5433711447988360754 Pare protector (Pp): Actua donant consells, proteccions i prohibicions.
Pare crític (Pc): Actua emetent judicis de valor, normes i crítiques.
Nin adaptat Rebel (Nar): Quan es comporta com a desafiant, rancorós, expressant falsos sentiments.
Nin adaptat Submís (Nas): Quan actua amb falsa por, retraïgut, dubtós.
Nin natural (Nn): Part de l'estadi nin que manifesta les emocions autèntiques: ràbia, amor, tristesa, por, alegria. Representa lo espontani i lo creatiu.
1.3.- Transaccions. Tipus de transaccions:
La comunicació humana es basa en l'establiment d'una sèrie o cadena d'estímuls i res-postes que, en cada parell d'"estímul-resposta", es denomina transacció.
Donat que cada persona disposa de tres instàncies del jo, cada una de les que es pot dirigir a qualsevol de les tres de la persona comunicant, hi pot haver 9 x 9 = 81 transac-cions possibles; de les que 9 són complementàries (quan la resposta es dona per la ma-teixa línia o canal per la que s'havia donat l'estímul: P-----N / N-----P) i les 72 restants són creuades (Exemple: P-----N / N-----P).
Veure l'esquema corresponent.
Un altre tipus de transaccions són les "transaccions ulteriors o complexes" on la resposta a un estímul es converteix, ella mateixa, en estímul que provoca una resposta, i així successivament. La comunicació es dona, habitualment amb aquest tipus de transacci-ons; no obstant això, a efectes d'anàlisi, estudiam cada una de les transacions simples o senzilles formades per un sol estímul i una sola resposta.
Exemples de Transaccions:
Complementàries:
1) - Quants exercicis has fet? A - A
- He fet tots els exercicis A - A
2) - Seu-te immediatament! P - N
- Sí, sí, ja hi vaig N - P
3) - Cada vegada es pitjor el sistema educatiu P - P
- Tens raó, ningú sap res i ningú fa res P - P
4) - Ja no explic més!. Estic fart d'explicar i que no ho entengueu! N - N
- Te raó professor!. Anem al pati!. N - N
Creuades o conflictes:
5) - Com es fa aquest exercici professor? A - A
- Pareix mentida, no entens res, t'ho he explicat més de 20 vegades! P - N
6) - Demà entregau les llistes d'aquesta avaluació totalment complimentades P - N
- Venga ja, deixa de donar ordres i dedicat a fer sa teva feina P - N
Anàlisi Transaccional (T.A.):
Diagrama de Relacions (E. Berne)
http://picasaweb.google.es/satalaieta/PsicologiaTema6#5433711721432426210 
1.4.- Posicions vitals o bàsiques:
Juntament amb els "estadis del Jo" i les "transaccions" que impliquen les comunica-cions entre aquests estadis d'una persona envers els d'una altra, les "posicions vitals o bàsi-ques" és el concepte fonamental de l'anàlisi transaccional (T.A.).
Les posicions vitals són cada una de les creences que una persona té referent a la seva pròpia existència, en relació a la seva vida i a la percepció de la dels altres. Això implica: a) són posicions habituals (no esporàdiques); b) són posicions relatives al jo en relació a la resta de les persones relacionades.
Igualment, la posició vital és la decisió que pren el nin als primers anys de vida (especi-alment als dos primers) que té que veure amb la forma de percebre-se i sentir-se i amb la forma de considerar i veure a les altres persones. Aquestes percepcions (del jo i dels altres) es deuen a missatges rebuts, estímuls domèstics, relacions familiars, amb els professors, amics, ...
Les posicions vitals són 4 (sí importa l'ordre):
1.- Jo estic malament - Tu estàs bé
2.- Jo estic malament - Tu estàs malament
3.- Jo estic bé - Tu estàs malament
4.- Jo estic bé - Tu estàs bé
Les tres primeres posicions vitals:
Recordem que segons el T.A., el cervell pot registrar, recordar i reviure qualsevol classe d'aconteixement. Lo enregistrat pot ser evocat i tornar-se activar en qualsevol moment. Es més, les experiències més crucials són les tengudes els primers anys de la nostra vi-da.
Als dos primers anys de vida l'evolució de la intel·ligència sensomotora (Piaget) pareix conduir a un estat d'equilibri que bordeja el pensament racional.
L'A.T. pensa que aquest estat d'equilibri s'aconsegueix al final del 2n any o durant el 3r. com a conseqüència de la conclusió que el nin estableix sobre sí mateix i sobre els al-tres. A aquesta conclusió se la denomina "Posició vital".
La primera posició és la que el nin adopta al final del primer any. Al final del segon any el nin pot passar a la segona o a la tercera o permaneixer a la 1ª.
La posició a la que el nin es posa (1ª, 2ª o 3ª) governa els actes de la persona durant tota la vida a no ser que, conscient i voluntàriament, canviï a la 4ª posició.
Característiques comunes a les tres posicions:
1.- Són decisions basades amb sentiments.
2.- Són conclusions, no explicacions.
3.- Són creences primitives amb nul consens.
4.- Max Scheler les va denominar com a "sentiment fonamental de la existència".
Primera posició vital:
Jo estic malament -Tu estàs bé
Posició de sentiment d'inferioritat, d'estar a mercè dels altres. Per a aconseguir l'estat d'equilibri la persona d'aquesta posició vital, pot prendre les següents postures:
a) Redactar inconscientment un "guió vital" amb idees del seu "Adult" que el confirmi en la seva posició.
Resultats:
- Separar-se de la gent que està bé, ja que és desagradable estar amb la gent que està bé.
- Cercar sempre l'aprovació.
- Cercar la provocació, de manera que la reacció dels altres el confirmi amb la seva posi-ció.
Resultats extrems: Abandó, instituciona-lització, suïcidi.
b) Redactar inconscientment un "contraguió vital" amb idees preses del seu "Pare": "Tu pots estar bé si ...". Són persones tipus enredadera que aprofiten la seva indefensió per a aprofitar-se del poder dels altres. Són arribistes i trepadors que pugen nivells per a trobar-se, de totes maneres, novament insatisfets.
Segona posició vital:
Jo estic malament - Tu estàs malament
Quan més es creix el nin més observa els gestos desaprovadors dels pares, majors i al-tres front els nostres negativismes. Això fa arribar al nin a la conclusió de que els altres tampoc estan bé; també estan malament.
Aleshores, el nin es tanca i no accepta l'ajuda dels altres.
El resultat extrem, expressió més típica d'aquesta posició és el nin autista.
Tercera posició vital:
Jo estic bé - Tu estàs malament
Quan el nin té experiències negatives o traumàtiques i les supera pot fer-se dur i projec-tar sobre els altres la culpa del que està passant. Conseqüentment, a continuació, casti-ga i fa mal als altres. Aquí es produeix un procés de racionalització: es decideix que la culpa de tots els mals la tenen els altres i es justifiquen les accions més immorals.
El resultat extrem més típic d'aquesta posició és el psicòpata criminal.
Quarta posició vital:
Jo estic bé - Tu estàs bé
No obstant tot lo dit, la persona pot passar lliure i racionalment a aquesta 4ª posició, que és una posició superadora de les tres posicions vitals anteriors, posicions irracionals, sentides. Característiques:
1) És racional. S'hi arriba pel pensament voluntari, no per un sentiment espontani.
2) És voluntària: Implica una decisió voluntària, un acte volitiu. No s'hi arriba espontàni-ament
3) Es basa en un propòsit o finalitat: Objectiu o meta.
4) L'expressió d'aquesta finalitat implica una racionalitat, pensament, voluntat i aposta per l'acció.
5) Implica una filosofia de vida i uns valors consistents.
6) La persona sap fer-se responsable de la seva vida i de les posicions desfavorables dels altres. Es capaç de dirigir-se a si mateixa i no a atribuir tots els seus aconteixe-ments a les circumstàncies externes sofertes.

2.- La influència social
2.1.- Rols i normes
Un rol és el conjunt de comportaments esperats de les persones de posicions socials concretes.
Un rol està definit per un conjunt de normes definides per la societat i que determinen la forma en que ens hauríem de comportar.
Exemple: Philip Zimbardo (1977): - "Els rols dels presoners i els guardians". (Papalia, p. 616).
2.2.- Conformitat amb el grup
- Salomon Asch (1955-56): "Dues targes amb línies". (Papalia, p. 618).
2.3.- Obediència a l'autoritat
- Stanley Milgram (1974): "Descarrega elèctrica". (Papalia, p. 620).
2.4.- Explicació dels comportaments socials.
Teoria de l'atribució (Fritz Heider, 1958)
Tenim la tendència a atribuir la conducta dels altres (i la nostra) a una de dues causes possibles: a) Qualque cosa interna: Un tret de personalitat, el propi esforç, ... b) Qual-que cosa externa: Una situació social, les accions d'una altra persona, la sort, ...
A les primeres les denomina factors disposicionals, a les segones: factors situacionals.
(Papalia, p. 623).
2.5.- Ajudar als altres. Comportament prosocial. Altruisme (Papalia, p. 624)
- Mr. Andrews: Ajuda al cec que cau al metro de New York (Mc Faden, 1982).
- Kitty Genovese (apartaments de New York) assassinada: 38 ho observen i no ajuden (Rosenthal, 1964).
* Reconeixement de que hi ha una emergència (sala d'espera amb fum: sol/acompanyat).
* Nombre de persones a escena (accident de cotxe, fum, Kitty Genovese).
- Estudiants de teologia / Transeünt necessitat / pressió temporal: sermó televisat. (Dar-ley i Batson, 1973).
* Ajuda d'acord amb l'anàlisi de cost-benefici.
* Heretam la predisposició a ajudar: sociobiòlegs que estudien la base biològica de la conducta social animal:
- Ximpanzés que adopten cries no seves.
- Rupits que canten fort quan hi ha perill.
- Abelles que moren defensant l'abeller (Wilson, 1978).
* Aprenem a ser altruistes. Bandura: Aprenentatge per imitació.
* Ajudar ens fa sentir-nos bé
* Altruisme social genètic. Ayala
2.6.- Les Actituds
Definició: Predisposició permanent d'un individu a reaccionar en un determinat sentit, sigui la que sigui la situació, respecte a un estímul o element concret: ètnia, país, grup social, idea, servei, producte, etc.
Igualment: Costant de comportament: Agressivitat, pessimisme, optimisme, negativitat, positivisme, solidaritat, cooperació, competitivitat, ...
Components: Cognitiu: pensaments.
Emocional: sentiments
Conductual: accions.
Qüestionaris i entrevistes.
Teoria de la consistència cognitiva:
Quan hi ha una dissonància cognitiva (Festinger) entre una actitud nostra i una situació comportamental nostra, canviam les nostres actituds per a sentir-nos més còmodes psi-cològicament.
Anàlisi atributiu o teoria de l'autopercepció (Bem):
Inferim les nostres actituds a partir del nostre comportament.
2.7.- Prejudicis. Estereotips
El prejudici és una actitud negativa que es manté envers certes persones simplement per que pertanyen a un determinat grup o per que es relacionen amb altres determina-des persones, sense conèixer-les personalment.
Els estereotips són creences excessivament simplificades sobre les característiques dels membres d'un grup, sense concessió a les diferències individuals. Tant si els estereotips són positius com si són negatius, prescindeixen del pensament lògic i el judici racional i li neguen a l'individu el dret a ser jutjat per ell mateix.
Mentre que el prejudici és una actitud que compren tant pensaments com sentiments, la discriminació és un comportament dirigit cap a una persona respecte a la que es man-té un prejudici.
Com desenvolupam els prejudicis?:
1) S'ens ensenyen els prejudicis: Quan els majors parlen de tal o qual persona o de tal o qual grup de tal manera, que és així, o que fa això, ... els fills, els alumnes, els especta-dors adquireixen el prejudici.
2) Contra els nostres competidors.
3) Personalitats propenses al prejudici: personalitat autoritària: Adorno. (taula F. p. 641).
Com reduir els prejudicis?:
1) Fomentar la cooperació.
2) Mostrar a tenir una ment oberta.
3) Criar nins independents i justs.

3.- Relacions amb persones que ens interessen
3.1.- Atracció:
Les persones ens atreuen pels seus atributs.
Però no sols els atributs. Aquests no poden predir l'atracció de manera absoluta. L'atrac-ció depèn de la interacció que establim entre els trets de l'altra i els nostres. Ens poden atreure els trets iguals i els trets complementaris: admiració o enveja pel que l'altre s'a-treveix a fer o a ser i jo no. Tendència a valorar positivament a l'altre (als meus tot m'ho fan bé, amb raó o sense ella). Aquesta percepció implica una actitud.
Factors:
Als anys 30 i 40 s'estudiava:
- Factors que ens duen a triar els amics i les parelles.
- Relació entre aquests factors i l'èxit de la parella.
- Característiques individuals.
Als anys 60: - Processos d'atracció.
Actualment:
- Progressió de les relacions a nivell superficial i a nivell profund.
- Aprofundiment en les relacions: Tendència a compartir els sentiments i fets íntims i es comprometen més l'un amb l'altre.
Situacions d'estudi:
- Naturals: Campaments, Albergs i residències, Pandilla i barri
- Estudis a laboratoris de conducta social humana.
3.2.- Percepció de l'altra persona
- Teoria de l'atribució (Heider, 1958)
- Error d'atribució fonamental (Ross, 1977): La majoria de noltros tenim la tendència, quan explicam el comportament dels altres, a sobreestimar els factors disposicionals (trets de la personalitat) i a subestimar els factors situacionals (condicions o circumstàn-cies). Especialment en comportaments negatius.
3.3.- Què m'atreu de l'altre?
- Proximitat, aparència física, caracterís-tiques personals, similitud -pensam igual-, reci-procitat.
3.4.- Amistat (Papalia, p. 666)
3.5.- Amor (Papalia, p. 666)

Apèndix: Actitud, Hàbit i Tècnica
Actitud: Predisposició permanent d'un individu a reaccionar en un determinat sentit, sigui la que sigui la situació, respecte a un estímul o element determinat: ètnia, país, grup social, idea, servei, producte, etc. Igualment: Costant de comportament: Agressivi-tat, pessimisme, optimisme, negativitat, positivisme, solidaritat, cooperació, competitivi-tat,...
Hàbit: Conducta econòmica adquirida per la repetició conseqüent a la satisfacció, que s'estableix per un conjunt de reflexes condicionats encadenats entre sí.
En el sistema de Hull (1943), juntament amb els impulsos o pulsions, constitueix el po-tencial de reacció, força excitatòria o capacitat de respondre o actuar:
EER = EHR x P
Potencial de reacció = Força de l'Hàbit x Impulsos o pulsions
EER = EER - (IR + EIR)
Potencial de reacció efectiva = P. de reacció - (inhibició reactiva + inhibició condiciona-da).
Tècnica: Conjunt de procediments propis d'un art, una ciència o una activitat (conducta) i conjunt d'habilitats corresponents per a realitzar els esmentats procediments.

Bibliografia:
Analisi Transaccional:
- VALBUENA DE LA FUENTE, F.: "La Comunicación y sus clases". Ed. Edelvives. Zarago-za, 1979.
- BERNE, Eric: "¿Qué dice Vd. después de decir Hola?". Ed. Grijalbo. Barcelona, 1979.
- HARRIS, Thomas A.: "Yo estoy bien, tu estas bien". Ed. Grijalbo. Barcelona, 1980.
- SENLLE, Andrés: "¿Quiere sentirse bien?". Ed. CEAC. Barcelona, 1985.

Influència social i Relacions amb persones que ens interessen:
- PAPALIA, Diane E i WENDKOS OLDS, Sally: "Psicologia". Ed. Mc Graw Hill. Madrid, 1994.

Comentaris

psicologia senlle

Meri | 08/04/2011, 19:48

hola: me gustan mucho loslibros de autoayuda, sicologia, todo lo que nosayude a entender.Por eso me decidi a buscar el de Senlle¿quieres sentirte bien? y yo quiero sentirme bien. luego haré mis comentarios. gracias unsaludo.

psicologia senlle

Meri | 08/04/2011, 19:49

hola: me gustan mucho loslibros de autoayuda, sicologia, todo lo que nosayude a entender.Por eso me decidi a buscar el de Senlle¿quieres sentirte bien? y yo quiero sentirme bien. luego haré mis comentarios. gracias unsaludo.

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb