Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Psicologia. Tema 7 (3): Intel·ligència (3)

satalaieta | 24 Febrer, 2010 22:43

La intel·ligència (3)
Parlem de psicologia (17)
Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia
Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat

Tema 7: La Intel·ligència
Index:
1.- Intel·ligència
2.- Cattell, Thurstone i Guilford
3.- Binet, Terman i Weshler
4.- El Cervell com a base física de la intel·ligència
5.- Comportament intel·ligent
6.- Psicologia genètica, evolutiva o infantil
7.- Teories del desesnvolupament mental
7.1.- Teoria del reflex mecànic
7.2.- Teories organísmiques (Piaget)
7.2.1.- Relacions operatives (Piaget)
7.2.2.- Periodes evolutius (Piaget)
7.3.- Teories psicoanalítiques
7.4.- Wallon
7.5.- Osterrieth i Gessell
8.- Període escolar. Desenvolupament cognitiu. Estils cognitius
9.- Sistema Mat-4
10.- El dèficit d’Intel·ligència: Retard Mental
11.- Classificació de deficiències
12.- Conversions de puntuacions típiques
BIBLIOGRAFIA

El dèficit d'intel·ligència: Retard MentalConcepte. Característiques. Causes. Tractaments. Orbis - 3. pp. 161 i ss. Concepte: Parlem de retard mental (o debilitat o deficiència mental, en major o menor grau) quan trobem un nivell d'intel ligència inferior al nivell que considerem normal. El quocient intel·lectual, mesurat amb proves estandarditzades i d'aplicació individual, ha d'estar per sota de 70 (la nota normal de CI es considera entre 85 i 115). El dèficit, per ser considerat un retard mental, ha de provocar més importants problemes adaptatius. És possible que algunes persones amb un C.I. lleugerament inferior al 70 no presentin dèficits notables en la seva conducta adaptativa, la qual cosa fa aconsellable no considerar com endarrerits. Característiques: 1 Nivell d'intel ligència inferior al considerat normal (CI per sota de la mitjana més dues desviacions tipus: inferior a 70) 2 Presenta importants problemes adaptatius. Si no es presenten juntes aquestes dues característiques no s'ha de considerar la persona com a subjecte d'un retard o retard mental. Causes: Classificació de deficiències segons les seves causes: Psicopatologia Infantil (Ollendick, Hersen) pp. 141 i ss. Etiologia (Orbis):
1.- Causes biofísiques (orgàniques):
1.1.- Trastorns del Metabolisme : ? Fenilcetonuria
1.2.- Trastorns endocrins: ? Hipotiroidisme
1.3.- Aberracions cromosòmiques. Síndrome de Down
1.4.- Malformacions encefàliques, craneals i craneoencefàliques.
- Microcefalia
- Macrocefalia
- Hidrocefalia
1.5.- Orgàniques adquirides:
1.5.1.- Embriopaties
- Sífilis
- Toxoplasmosis
- Rubèola materna
- Agressions físiques
1.5.2.- Distòcia
1.5.3.- Malalties neonatales
- Icterícia nuclear (Rh)
1.5.4.- Malalties infeccioses de la 1ª infància.
- Encefalopaties
1.5.5.- Traumatismes craneals
1.5.6.- Desnutrició
2.- Causes ambientals (pseudodeficiències)
Etiologia (Psicopatologia Infantil d'Ollendick i Hersen)
1) Factors genètics.
2) Factors ambientals.
3) Altres factors ambientals.
1.- Factors genètics:
1.1.- Aberracions cromosòmiques:
1.1.1.- No lligades al sexe:
1.1.1.1.- Trisomia 18: Síndrome d'Edward
1.1.1.2.- Trisomia 13: Síndrome de Patane
1.1.1.3.- Trisomia 21: Síndrome de Down
1.1.2.- Lligades al sexe:
1.1.2.1.- Síndrome de Klinefelter: xxy ó xxxxxy
1.1.2.2.- Síndrome de Turner: xo
1.2.- Gens específics dominants:
1.2.1.- Osteodistrofia hereditària d'Albright
1.2.2.- Síndrome d'Apert
1.2.3.- Neurofibromatosis
1.2.4.- Esclerosi tuberosa
1.2.5.- Sturge Weber
1.3.- Gens específics recessius
1.3.1.- Trastorns dels hidrats de carboni
1.3.1.1.- Galactosemia
1.3.2.- Trastorns de les proteïnes
1.3.2.1.- Fenilcetonuria (PKV)
1.3.3.- Trastorns de els mucopolisacàrits
1.3.3.1.- Síndrome d'Hurler
1.3.3.2.- Síndrome d'Hunter
1.3.3.3.- Síndrome de Sanfilippo
1.3.4.? Trastorns dels lípids
1.3.4.1.- Malaltia de Fabry (no produeix retard)
1.3.4.2.? Malaltia de Tay?Sachs (produeix retràs sever)
2.- Factors ambientals:
2.1.- Factors prenatales
2.1.1.- Baix pes al néixer
2.1.1.1.- Malnutrició
2.1.1.2.- Tabac
2.1.1.3.- Alcohol
2.1.1.4.- Parts múltiples
2.1.1.5.- Edat de la mare
2.1.1.6.- Quantitat de parts previs de la mare
2.1.1.7.- Carència de pes de la mare
2.1.1.8.- Estrés matern
2.1.2.- Diabetis
2.1.3.- Infeccions maternes (embriopatíes):
2.1.3.1.- Rubèola
2.1.3.2.- Sífilis
2.1.3.3.- Citomegalovirus
2.1.3.4.- Toxoplasmosis
2.1.3.5.- Toxemia
2.1.3.6.- Sensibilització Rh.
2.1.4.? Drogues:
2.1.4.1.- LSD i Marihuana
2.1.4.2.- Talidomida
2.1.5.- Radiacions
2.2.- Factors perinatales:
2.2.1.- Anòxia, asfixia o hipòxia
2.2.2.- Traumatisme mecànic
2.2.3.- Prematuritat
2.2.4.- Infecció:
2.2.4.1.- Infecció vírica hepàtica (virus de l'herpes)
2.2.4.2.- Meningitis bacteriana
2.3.- Factors postnatals:
2.3.1.- Malnutrició:
2.3.1.1.- Dèficit en iode ---> Cretinisme
2.3.1.2.- Dèficit en proteïnes: limita el creixement cerebral i pot provocar el síndrome de Kwarsiorkor.
2.3.1.3.- Dèficit de vitamina A: Hipertensió intracraneal
2.3.1.4.- Dèficit de vitamina B6: Crisi comicials
2.3.1.5.- Dèficit de vitamina B12: Retard mental
2.3.1.6.- Dèficit de vitamina D: convulsions
2.3.2.- Infeccions:
2.3.2.1.- Meningitis
2.3.2.2.- Rubèola
2.3.2.3.- Encefalitis (pot passar com complicació de malaties comunes com el pigota, la pigota borda. També la ràbia pot causar R.M.)
2.3.3.- Verins:
2.3.3.1.- Envenenament per plom
2.3.3.2.- Envenenament per mercuri
2.3.4.- Traumatismes craneals:
2.3.4.1.- per mals tractaments
2.3.4.2.- per accident de cotxe
2.3.4.3.- Anòxia postnatal accidental
3.- Altres factors ambientals (molts d'ells de naturalesa educativa):
3.1.- Falta de reforçament per la conducta apropiada, incloent el desenvolupament del llenguatge.
3.2.- Càstig per desenvolupament de conducta inaprop.
3.3.- Models inadequats de conducta inapropiada.
3.4.- Modelatge de conducta anormal (hostilitat, agressió, autolesió,...).
3.5.- Falta de materials en la llar per a promoure l'aprenentatge.

Diverses Classificacions de les Deficiències segons diversos autors (Arc46).
Terman (avui en dia es té un concepte molt diferent del retard mental i no poden ser, en el present i futur, acceptats els termes de la seva classificació)
CI: 80 – 90: Torpesa, rara vegada DM
70 – 80: Deficiència dubtosa
50 – 70: Dèbil mental
20 – 50: Imbècil
Menys de 20 : Idiota
Weschler
130 i més: Molt superior. 2,2 %
120 – 129: Superior . 6,7 %
110 – 119: Normal?alt. 16,1 %
90 – 109: Mitjà. 50 %
80 - 89: Normal?baix . 16,1 %
70 - 79: Inferior . 6,7 %
69 i menys: Deficient. 2,2 %
D S M - III
50 - 70 : Retard mental lleu
35 – 49: Retard mental moderat
20 - 34 : Retard mental intens
Menys de 20: Retard mental profund
Equip: (A.Ramis, F.Ramis, S.F.Ribot)
Més de 86 : Normal
71 – 86: Retrassat
56 - 70 : Deficient psíquic lleuger
Alumne d'Integració.: 50 - 80
26 - 55 : Deficient psíquic mitjà
Alumne d' EE.: 26 - 70
Menys de 26 : Deficient psíquic greu
Alumne de Centre Específic
(classificació no rígida.)

Taula de Conversions de Puntuacions Típiques
en Barems de Situació Dinàmica. Mod.: ARC.
Àrea: E, D, C, B, A, Mitjana, D.T.
CI: 67, 68-83, 84-105, 116-131, 132, 100, 16
PC: 2, 3-14, 15-84, 85-97, 98, 50
PT: 3, 4-9, 10-13, 14-16, 17, 10, 3
Notes T: 29, 30-39, 40-59, 60-69, 70, 50, 10
Notes Z: -2; -1,9—1; -0,9-0,9; 1-1,9; 2; 0; 1
Badimale PD: O.E 31 ,32-42, 43-63, 64-74, 75, 53, 11
Badimale PD: Total: 52, 53-85, 86-151, 152-184, 185, 119, 33

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA:
Primera part:
Referències bibliogràfiques:
Enciclopedia de Psicologia Planeta. Volumen nº 1 p. 162..
Enciclopedia de Psicologia Orbis. Volumen nº 3 p. 141...
Segona Part:
Referències bibliogràfiques: Stones: p. 127; Genovard: p. 97; A a Z: p. 295; Lindsay: p. 579; Delay: p. 242; Ajuriaguerra: p. 24; Sahakian: p. 356
BIBLIOGRAFIA
- ARAGO, J.M.: Documento de trabajo nº 2: "La Evolució psicológica del nin según H. Wallon: Estadios de la impulsivitat motriz, emocional, sensoriomotriz, proyectivo, del personalismo i categòrial". Universitat de Barcelona. Secció de Psicología. Subdeparta-mento de Psicología Evolutiva. SERTESA, 1977.
- OSTERRIETH, P.: "Psicología Infantil. De la edad bebé a la madurez infantil". Ed. Mo-rata. Madrid, 1974.
- PIAGET, J.: "Psicología del niño". Ed. Morata. Madrid, 72
- PIAGET, J.: "Seis estudios de Psicología". Ed. Seix Barral. Barcelona, 1973.
- WALLON, H.: "La evolució psicológica del niño". Ed. Psique. Buenos Aires, 1965.
- AGAZZI, A.: "Psicología del niño". Ed. Marfil. Alcoy.
- AJURIAGUERRA: "Manual de Psiquiatria Infantil". Ed. Masson. Barcelona.
- OLIVA i MIRO: Documento: "Desarrollo afectivo del niño". Universidad de Barcelona. 1975.
- STONNES: "Psicología d'la Educació". Ed. Magisterio Español. Madrid.
- GENOVARD, G. i CHICA, C.: "Guía básica para psicólogos". Ed Herder. Barcelona, 1983.
- LINDSAY,P.H. i NORMAN,D.A.: "Introducció a la psicología cognitiva". Ed. Tecnos. Ma-drid, 1983.
- VARIOS AUTORES: "La Psicología de la A a la Z". Ed. Mensajero. Bilbao.
- SAHAKIAN, W.S.: "Historia y Sistemas de la Psicología". Ed. Tecnos. Madrid, 1982.

Antoni Ramis Caldentey
Psicòleg humanista social
http://mallorcaweb.net/arc46   
.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb