Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Psicologia Tema 8: La personalitat patològica (1)

satalaieta | 24 Març, 2010 00:00

Tema 8: La personalitat patològica (1)
Parlem de psicologia (18)
Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia
Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat
Tema 7: La Intel·ligència
Tema 8: Patologia de la Personalitat

Tema 8: La personalitat patològica
Índex:
1.- Patologia de la Personalitat
2.- Classificació d'anormalitats de personalitat
3.- Patologia de la personalitat: Causes, tipus, efectes
4.- Retard mental
5.- Neurosi
6.- Psicosi
7.- Inferioritat física
8.- Víctimes de l'ambient. Situacions ambientals
9.- Desordres sociopàtics
10.- Personalitats anormals
11.- Psicoteràpia
12.- Del model del dèficit al model de les n.e.e.
13.- Ansietat, angoixa, frustració, estrès i conflicte

1.- Patologia de la personalitat:
Hem estudiat ja la personalitat i la seva formació. Però no sempre aquesta personalitat es desenvolupa d'una forma totalment armònica. Igualment, circumstàncies especials viscudes per la persona poden afectar, de forma més o menys greu, la seva personalitat. Són els casos de personalitats patològiques o malaltes.
Psicopatologia:
Investigació sistemàtica de les malalties mentals. Així com la psicologia estudia la personalitat ordinària, la psicopatologia és la part de la psicologia que estudia les personalitats patològiques o malaltes.
Psicoteràpia:
És el tractament psicològic de les malalties mentals de causa psicològica, així com dels trastorns de la personalitat. Inclou els tractaments de les neurosis, dels trastorns psicosomàtics i dels nins caracterials.
Psiquiatria:
És l'especialitat de la medicina que té per objecte el diagnòstic i tractament de les malalties mentals. Inclou el tractament de les psicosis.
Medicina Psicosomàtica:
Estudi i tractament de les malalties del cos que tenen, com a causa principal, un origen psicosomàtic. Certament, un desordre afectiu (d'afecte) pot provocar una malaltia orgànica; una emoció reprimida pot causar una disfunció o una lesió. És així com estan causades: les úlceres digestives, l'asma, la hipertensió arterial, la frigidesa, l'obesitat, la dermatosis, la tuberculosi i d'altres trastorns físics. Així, per exemple, una ràbia reprimida ocasiona hipertensió; una angoixa, úlcera digestiva, etc.
Desviacions de la personalitat (Segons Geldard, 1974. Citat a Barriga, S.):
1) Insuficiències (Deficiència mental)
2) Desequilibris (Epilepsia, histèria, paranoia)
3) Transformacions (Psicosi maniaco-depressiva)
4) Dissociacions (Personalitat múltiple: Dr.Jekyll i Mr. Hide)
5) Fragmentacions (Esquizofrènia)

2.- Classificació d'anormalitats de personalitat (Sheldon Cashdan modificada segons Honorio Delgado: "Manual de Psiquiatria"):
1.- Retard mental
2.- Desordres orgànics i funcionals:
2.1.- Malalties mentals:
2.1.1.- Neurosi:
2.1.1.1.- Histèria
2.1.1.2.- Angoixa/Hipocondria
2.1.1.3.- Obsessió/Neurosi Obsesiva-compulsives
2.1.1.4.- Fòbies/Neurosi d'ansietat
2.1.2.- Psicosi:
2.1.2.1.- Exògenes:
2.1.2.1.1.- Simptomàtiques
2.1.2.1.2.- Orgànica-cerebrals
2.1.2.1.3.- Tòxiques
2.1.2.2.- Endògenes:
2.1.2.2.1.- Psicosi maniaco-depressiva
2.1.2.2.2.- Esquizofrènia
2.1.2.2.3.- Epilepsia essencial
2.2.- Inferioritat física:
2.2.1.- Ceguesa
2.2.2.- Sordesa (mudesa)
2.2.3.- Traumatismes
2.2.4.- Malalties no mentals
3.- Víctimes de l'ambient:
3.1.- Abandonats
3.2.- Víctimes d'educació equivocada
4.- Sociopaties:
4.1.- Delinqüència
4.2.- Drogadicció
4.3.- Desviacions sexuals
5.- Personalitats anormals

3.- Patologia de la personalitat: Causes, tipus i efectes:
3.1.- Patologia de la Personalitat:
Desordres psíquics que interfereixen en la conducta considerada normal o adaptativa. Altres denominacions equivalents: Comportaments anormals, Inadaptació psíquica, Trastorns de Personalitat, Desordres psíquics, ...
3.2.- Causes:
Conflictes no resolts en el procés d'adaptació personal.
L'adaptació suposa un equilibri homeostàtic i armònic entre l'aportació personal i els elements del medi amb el que el jo es relaciona.
En el procés es produeixen fortes tensions entre els elements aportats per el jo i els elements propis del medi. Si aquestes tensions es resolen favorablement es produeix el equilibri propi de la personalitat i conductes considerades normals; en cas contrari es produeixen els desordres psíquics, comportaments anormals, inadaptacions o personalitats patològiques.
Entre les aportacions personals, en les que incideix la dotació genètica, cap senyalar les aptituds, la predisposició temperamental, les actituds i les condicions físiques.
Entre les aportacions conflictives que pot presentar l'ambient, medi o circumstàncies podem senyalar les situacions afectives personals, familiars, professionals, ...
3.3.- Principals tipus de desordres mentals:
1) Retard mental, 2) Neurosis, 3) Psicosis, 4) Inferioritat física, 5) Víctimes de l'ambient, 6) Sociopaties, 7) Personalitats anormals.
3.4.- Efectes:
No tots aquests tipus de desordres interfereixen de forma absoluta la capacitat del individu de desenvolupar?se personal i socialment, però sí poden reduir la seva activitat i crear a la persona els greus problemes emocionals.
Per altra part, hi ha que tenir en compta quins trets o característiques propis de desordres patológics estan presents en una gran majoria de persones que consideram normals.
Genovard?2. pag. 160.

4.- Retard Mental:
Abordam l'estudi del retard mental dins el tema de la Intel.ligència. No obstant això recordem una sèrie de consideracions:
Honorio Delgado ens parla d'"Oligofrènia" o "Debilitat Mental" i considera quatre categories: Oligofrènia general, cretinisme, mongolisme, i idioicia amauròtica.
4.1.- Cap a un concepte de la deficiència mental:
El terme Deficiència, segons el diccionari d'EE fa referència, en la seva accepció més general, a una clara limitació en la capacitat intel.lectual o cognitiva.
Doll, en 1941, defineix la Deficiència mental com "una imcompetència social per una capacitat per sota de lo normal, detectada dins del període evolutiu, d'origen constitucional i essencialment incurable".
La AAMD (American Association for Mental Deficiency) la descriu com "un funcionament intel.lectual per sota de lo normal que es manifesta durant el periode evolutiu i està associat amb un desajustament en el comportament".
L’OMS (Organització Mundial de la Salut), estima que la deficiència mental fa referència a una puntuació psicomètrica en les proves d'intel.ligencia dues desviacions tipus per sota de la mitja corresponent a la població de referència. Senyala el caràcter dinàmic d'els resultats: una acció educativa adequada o una maduració tarda pot millorar els resultats fins arribar a una puntuació normal o casi normal.
El punt de vista de les n.e.e. proposa utilitzar la perspectiva educativa com millor forma de donar resposta a les persones que presenten dèficits cognitius.
Dir que un alumne presenta n.e.e. significa que al llarg de la seva escolarització pot presentar dificultats d'aprenentatge. Aquest concepte fa referència a:
? Majors o menors dificultats en totes o algunes de les àrees d'aprenentatge.
? El seu caràcter transitori o permanent.
? Tots els alumnes poden presentar, al llarg de la seva escolaritat, alguna/s dificultat/es d'aprenentatge transitòries o permanents.
? Les dificultades d'aprenentatge son com un obstacle que va des de les més lleus i puntuals a les més severes i permanents. Aquestes últimes farien referència al que tradicionalment se ha denominat deficiències psíquiques.
Aquest model suposa una nova perspectiva d'abordatge del problema educatiu que plantegen aquests alumnes. Això es concreta en:
? L'aprenentatge és qualque cosa interactiva, conseqüència de les característiques personals de l'alumne i del context (fonamentalment familiar i escolar) en que es mou.
? La deficiència mental es tradueix en dificultats d'aprenentatge i aquestes en ajuda pedagògica.
? Suposa, per tant, un model d'entendre l'escola i l'educació amb unes determinades actituds en la percepció tant de l'escola i l'educació com dels alumnes amb n.e.e.
4.2.- Concepte i Classificació:
Recordem la definició de la AAMD (American Association for Mental Deficiency):
"El RM es refereix a un funcionament intel.lectual general significativament inferior a la mitjana ...
... que s'origina en el període del desenvolupament
... i s'associa amb un dèficit en la conducta adaptativa"
Aquesta definició ha pesat molt al ser acceptada per l'APA (American Psychiatric Association).
(OMS: ICD?9: Internacional Classificacion of Diseases: Classificació internacional de les malalties).
(APA: DSM?III ?1980?: Diagnostic and Statistic Manual: Manual Diagnòstic i Estadístic de les Malalties Mentals).
4.3.- Classificació:
RM Límit: CI entre 70 i 85
RM Lleuger: 50 ? 70
RM Mitjà o Moderat: 35 ? 50
RM Sever o Agut: 20 ? 35
RM Profund: CI inferior a 20.
L'OMS distingeix entre dues categories clíniques diferents: Retard Mental i Deficiència Mental.
En el Retard Mental les deficiències funcionals es deuen a una causa patològica. Mentre que la segona categoria respon a un criteri estrictament psicomètric i legal.
Igualment convé distingir entre RM i Discapacitat (antigament s’utilitzava el desafortunat terme: “minusvalit” o, inclús, “minus”). Discapacitat: Persona inicialment normal a la que, per accident o per qualsevol altra causa anàloga, li sobrevé posteriorment una disminució substancial de la seva capacitat d'adaptació. D'aquesta manera són minusvalits els invidents, els sords, els malalts crònics com els diabètics, els paraplègics, certs malalts mentals (psicòtics i esquizofrènics), els accidentats de tràfic o laborals. És específic de les discapacitats que les alteracions funcionals patides siguin irreversibles, de forma que obliguen als pacients a reorganitzar la seva vida professional quan això és possible.
Els RM, front als discapacitats, no han arribat mai a desenvolupar les seves possibilitats intel·lectuals i, conseqüentment, s'han vist impedits a exercitar les esmentades funcions.
4.4.- Etiologia:
Es molt variada i dispersa. Categories de D.M.:
Categoria 1 DM deguda a Infecció 4,6 %
Categoria 2 DM deguda a agents tòxics 1,1 %
Categoria 3 DM deguda a traumatismes 20,9 %
Categoria 4 DM deguda a desordres metabòlics 3,9 %
Categoria 5 DM deguda a aberracions cromosòmiques 14,0%
Categoria 6 DM deguda a neoformacions i tumors 0,9 %
Categoria 7 DM deguda a influències prenatals desconegudes 7,6 %
Categoria 8 DM deguda a causes desconegudes amb signes neurològics 18,1 %
Categoria 9 DM deguda a causes desconegudes sense signes neurològics 25,5 %
Categoria 10 DM deguda a més d'una causa probable 3,5 %
Factors:
Ambientals o Exògens (1 + 2 + 3 + 10) 30 %
Genètics o Endògens (4 + 5 + 6) 19 %
Desconeguts : (7 + 8 + 9) 51 %
4.5.- Deficiència Mental Lleugera:
En l'aspecte morfològic generalment no hi ha difereècies, no obstant això alguns casos poden tenir problemes amb l'equilibri, hipotonia abdominal i insuficiència respiratòria.
Conductes motrius i psicomotrius:
No es troben diferencies en coordinació.
L'Equilibri sol ser inferior.
Les pertorbacions de la lateralitat tenen la mateixa proporció que en els casos d'alumnes tipus, però aquesta les causes majors problemes de díficil superació.
Precisió més rapidesa inferior.
Dificultads en les proves d'orientació espacial i estructuració espacio?temporal.
4.6.- Deficients Mentals Mitjans:
Les mateixes característiques un poc més accentuades.
Se donen més sincinesies.

5.- Neurosis:
Trastorn greu del psiquisme.
Es manifesta mitjançant desordres del comportament.
No és constitucional.
El subjecte és conscient de les seves aberracions.
Son formes ineficaces d'afrontar les situacions personals. El subjecte és conscient del seu conflicte i conscient de la seva incapacitat de resoldre-r-ho, la qual cosa li provoca angoixa.
En la neurosi és sols una part de la personalitat la que resulta afectada, i el sentit de la realitat queda. El que disminueix és el valor que el subjecte otorga a la seva realitat diària.
Personalitats neuròtiques: Denominam baix aquest epígraf genèric a un conjunt de trastorns menys greus que les neurosis que, no obstant això, són semblants als trastorns que caracteritzen les neurosis, amb les mateixes característiques, però, aquestes, en un grau inferior.
5.1.- Etiologia de les neurosis:
En l'aparició de les neurosis intervenen sempre una sèrie de condicions que les propicien:
? Conflictes interns entre impulses i el temor que impedeix la seva expressió i descarrega.
? Carència d'una solució realista per a resoldre el conflicte, amb la qual cosa s'interioritza aquest a l'inconscient mitjançant repressió o altre mecanisme de defensa.
? Ansietat.
Freud diu que són degudes a complexes sexuals tenguts a la infància i no resolts.
Adler diu que la deformació del sentit de la vida ocasiona neurosis de fracàs.
Jung diu que les neurosis són ocasionades per trastorns soferts al llarg del període de desenvolupament de la personalitat.
5.2.- Classificació de les neurosis:
Hi ha neurosis "de fracàs", neurosis "de destí", neurosis "obsessives" i neurosis "d'angoixa" o "fòbies".
Les neurosis de "fracàs" i de "destí" espitgen al subjecte a prendre decisions que, en realitat, són contràries als seus propis interessos.
Les neurosis obsessives es manifesten mitjançant rituals complicats contra la pols, els microbis, objectes especials, etc.
Les neurosis d'angoixa són fòbies o pors irracionals a llocs tancats, a espais oberts, etc.
Les principals neurosis són: La Histèria, la Hipocondria, les fòbies, les neurosis obsessives-compulsives, la Impotència/frigidesa i la Depressió.
5.3.- Histèria:
Etimològicament procedeix d'"Histerikos" que significa úter (Hipócrates)
A l'Edat Mitjana es considerava com una possessió del dimoni i els histèrics, majorment dones, eren perseguits inquisitorialment (bruixes, endimoniats).
A partir del segle XIX l'histèria es considerada com un desordre psicològic.
Els primers en estudiar i tractar sistemàticament les histèries varen ser Freud i Breuer.
És una neurosis que es caracteritza per manifestacions ade vegades espectaculars dels tipus de paràlisis, convulsions, amnèssia, ceguesa, migranyes, ... Bàsicament:
- Perduda de la memòria
- Símptomes físics que no pareixen tenir cap base a cap malaltia o trauma.
- Paràlisi, perduda de vista o oïda i anestesies (insensibilitat tàctil).
És una resposta a conflictes interns que cas de no aflorar en conductes histèriques provocarien una situació greu d'ansietat insuportable.
Se li denomina també histèria de conversió, ja que converteix els conflictes interns, els sentiments rebutjats, en una sèrie de símptomes físics i psicofisiològics.
Implica estats de fuga (el subjecte perd consciència del món real que l'envolta) i pot implicar també personalitat múltiple ("Les tres cares d'Eva").
5.4.- Hipocòndria/Angoixa:
Neurosis caracteritzada per el temor irracional a un perill relacionat amb la salut. L'hipocondríac és un malalt imaginari permanent.
A diferencia de l'histèric, l'hipocondríac no presenta una perduda o distorsió de les funcions corporals.
Angoixa: Si aquest temor irracional no está relacionat amb temes de salut en lloc de tenir una neurosi hipocondriaca tenim una "angoixa".
5.5.- Fòbies/Neurosi d'ansietat:
Les fòbies són reaccions de temor irracional cap a objectes o situacions.
Les fòbies s'originen front una situació de forta ansietat per conflictes interns (pensaments o desitjos rebutjats que s'han fet inconscients. Temor a que aquests pensaments o desitjos inconscients aflorin de nou al nivell de la percepció conscient). El fòbic desplaça l'objecte de la seva ansietat i el projecta sobre un objecte o situació externa. Evitant l'objecte o situació redueix el nivell d'ansietat amb la qual cosa no s'arriba a proporcions pertorbadores.
Les fòbies impliquen ansietat com a resposta a estímuls: zoofobia, aerofòbia (por a les altures o vertigi), claustrofòbia, agorafobia (por als espais oberts); mentre que la neurosi d'ansietat o reacció ansiosa és un estat general.
Wolp (model conductista de les neurosi) diu que les fòbies, que són pors irracionals, són el resultat final d'una sèrie de desafortunades associacions entre les respostes d'ansietat (respiració ràpida, musculatura tensa, suor fred, ...) i innocus estímuls ansiosos (els objectes fòbics).
El model conductista (estímul-resposta) es centra en el símptoma (Pavlov provoca neurosi a cans mitjançant estímuls condicionats. Watson conta el cas d'"Albertito" o de la fòbia irracional apresa -por als cans per que lladren-). Abundant al mateix tema Hans Eysenck diu: "No hi ha neurosi subjacent al símptoma, sinó sols el propi símptoma: Elimini el símptoma i haurà eliminat la neurosi".
5.6.- Neurosi obsessives?compulsives:
Fixació d'idees recurrents de les que el seu control escapa a la voluntat del subjecte, acompanyades d'activitats repetitives que tenen un caràcter de ritual (aplicació excessiva d'hàbits de netedat, ordre, itinerari, successions d'actes, ...).
Obsessions: idees molestes.
Compulsions: actes rituals.
Quan la idea recurrent és pertorbadora el subjecte sofreix pertorbacions emocionals ja que tem el contingut de la mateixa i la seva realització, però no té mitjans per a evitar?la.
No hi ha que confondre els rituals infantils (per exemple en els jocs) ni els vestigis que d'ells puguin quedar en la vida de l'adult amb símptomes d'activitat compulsiva. Sols quan arriben a convertir?se en comportaments imprescindibles és quan poden constituir factors pertorbadores que interfereixen negativament en el desenvolupament de la conducta i vida de l'afectat.
Pareix ser que la simptomatologia obsessiva?compulsiva es relaciona amb un component depressiu de la personalitat.
5.7.- Impotència/Frigidesa:
Incapacitat d'experimentar els plaers naturals de la sexualitat.
5.8.- Depressió:
El subjecte abdica, sense oposar resistència, davant les dificultats de la vida.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb