Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

Psicologia. Tema 8: La personalitat patològica (3)

satalaieta | 10 Abril, 2010 12:08

Tema 8 (3): La personalitat patològica (3)
Parlem de psicologia (20)

Arc Mediterrani, grup de comunicació
Palma de Mallorca
Per als DEPARTAMENTS D'ORIENTACIÓ
Professor: Antoni Ramis Caldentey
Psicologia, ciència de l'Home i de la Dona
Assignatura: PSICOLOGIA
(Optativa de Batxillerat)
Any acadèmic: 1998-99
Setembre de 1998
Dibuixos de les portades dels temes realitzats per l’alumne:
Alvaro Sabater Garriz, alumne de Batxillerat de l’Institut I.E.S. Ses Estacions i de l’assignatura de Psicologia

Unitats:
Unitat 0: Introducció, Programa i Referents
Tema 1: Psicologia: Conceptes, Història, Corrents o Escoles
Tema 2: Des del Big-Bang fins a l’home/dona
Tema 3: La Personalitat
Tema 4: Motivació i conductes sexuals
Tema 5: Bases biològiques de la personalitat
Tema 6: Bases socials de la personalitat

Tema 7: La Intel·ligència

Tema 8: Patologia de la Personalitat


Tema 8:
La personalitat patològica
Índex:
1.- Patologia de la Personalitat

2.- Classificació d'anormalitats de personalitat
3.- Patologia de la personalitat: Causes, tipus, efectes
 
4.- Retard mental
 
5.- Neurosi
 
6.- Psicosi
 
7.- Inferioritat física
 
8.- Víctimes de l'ambient. Situacions ambientals

9.- Desordres sociopàtics
 
10.-
Personalitats anormals 
11.-
Psicoteràpia
12.- Del model del dèficit al model de les n.e.e. 
13.- Ansietat, angoixa, frustració, estrès i conflicte
  
Annex: Esquizofrènia Infantil i autisme infantil
Bibliografia
 

12.‑ Del Model del dèficit al model de les necessitats educatives especials (n.e.e.) o del model de la segregació al model de la integració. 
12.1.‑ Perspectiva Històrica:
La preocupació per la deficiència es remunta a la antiqüetat:
‑ els egipcis els hi tenien certa adoració.
‑ els grecs  (Esparta) abandonaven als petits vàstags en el mont Taigedo.
- Plató en "De ira": "Als vàstags dels subjectes carents de valentia i als que neixen amb malfor­macions, les autoritats els ocultaran com correspon en un lloc secret i evitaran que el fet es difongui".
‑ La cultura romana per un lloc postula tutela i per altre fa desaparèixer als "nins monstruosos malformats".
‑ En l'Edat Mitjana se interpreta la deficiència des de els cànons de la religió. aquesta idea es reforça a partir del s. XII i es considera als deficients com endimoniats i se les practica el exorcisme. Entre els poders de la bruixeria se atribuïa el de que naixeren nins idiotes. No obstant, també surgen hospitals i convents on se les cuida.
‑ En  el s. XVI (Renaixement) es comença a donar als retardats un tracte més humanista. Ponce de Leon desenvolupa el primer mètode de llenguatge per a sords i aconsegueix que aprenguin a llegir i escriure. Uns anys més tard es crea un mètode semblant per a nins cecs.
‑ En el s. XVIII apareix la que es va a considerar la primera gran obra en la matèria, escrita per Foderé, on es comença a desenvolupar un examen sistemàtic. és en aquest segle quan Gaspar Itard recull al "nin salvatge d'Aveyron" i desenvolupa per a ell el seu programa d'ensenyança.
‑ En  el s. XIX, denominat per Toledo "el segle de les institucions", es proposa el model del internat i se inicia el esforç professional per a la seva educació. En aquestes institucions es tractaven conjunta e indistintament els problemes psíquics i els retards psíquics (Aquí el retard psíquic es considerat com una malaltia).
‑ A mitjans del s. XIX, i  principalment iniciat el s. XX comença període pròpiament de la Educació Especial que, en la seva primera etapa, anirà destinada bàsicament al tractament de deficiències sensorials.
‑ El s. XX neix amb el postulat de la obligatorietat de la ensenyança i s'inicia l'Educació Especial per a aquells nins que poden aprendre dins d'uns límits. A Espanya es reconeix el dret a la educació d'aquests alumnes en l'any 1923.
‑ A fins del s. XX els dèficits comencen a analitzar‑se no sols des de les característi­ques dels alumnes, sinó també des de la pròpia escola. Surgen així les polítiques integradores com forta reacció contra les categories.

12.2.- Referencials normatius i legals:
Llei Moyano: (09‑09‑1857): Senyala la obligatorietat de la ensenyança dels 6 als 9 anys i la creació d'escueles per a sords (no es va aplicar fins ben entrat el segle XX).
R.D. de 23‑09‑1965: per ell es va crear el Patronat Nacional d'EE.
L.G.E. (04‑08‑1970). En el seu article 49: La finalitat de la E.E. és preparar per a la incorporació a la vida social, servir-se a sí mateixos i sentir-se útils per a la societat. Article 51: "Sols quan la profunditat de les anomalies lo fagin absolutament necessari la educació del D.P. Es durà a terme en Centres Especials". Es fomenta la creació d'unitats d'E.E. per a el resto de les deficiències (lleus).
1975: Es crea el Institut Nacional d'E.E.. (En 1983 aquest organisme va elaborar els dissenys curriculars per a la E.E.).
1977: Sorgeix la primera adaptació curricular dels programes ordinaris (renovats) per a nins D.P. Va ser realitzada i aplicada per López Sepúlveda i intentava respondre a ¿Què ensenyar i avaluar?: àrees, continguts i objectius. ¿Com?: metodologia i periodicitat dels suports. i ¿Quan?: Seqüències de continguts i objectius.
Pla Nacional d'Educació Especial (1978): Apareixen per primera vegada els termes "normalització" i "integració".
Constitució Espanyola (27‑12‑78): Article 27: Reafirma el dret de tots a la educació. Article 49: Afirma que els podares públics realitzaran una política de prevenció, tractament, rehabilitació e integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics.
Llei d'Integració Social dels Minusvàlids (LISMi) (07‑04‑82): Desenvolupa el article 49 de la Constitució. i orienta el seu contingut cap a la integració del minusvalit en la societat. Article 23.1: El minusvalit se integrarà en el sistema educatiu ordinari. 23.2: La EE serà impartida, transitòria o definitivament, sólo en aquells casos en que resulti impossible la integra­ció en el Sistema Educatiu Ordinari. 26.1: L'EE compren els nivells del S.E.O., particularment els obligatoris i gratuïts. 27: Sólo en els casos en que la greutat ho faci imprescindible, la educació es realitzarà en centres específics.
R.D. 334/85 de 6 de Març d'Ordenació de la educació especial: Concreció a nivell educatiu de les línies generals que marca la LISMi. Aspectes (Bautista, 1991): 1) La EE és part integrant del S.E.O. 2) Es contempla la existència dels centres específics. 3) La EE obligatòria i gratuïta en els mateix nivells ordinaris del S.E. en regim d'integració. 4) Dotació dels mitjans necessaris a la institució escolar integradora. 5) Es necessiten suports especials: valoració i orientació educatives, reforç pedagògic i tractaments personalitza­ts. 6) Atenció educativa temprana en els casos necessaris. 7) Possibilita la prolongació de la escolaritat fins els 18 anys. 8) Es preveu la aplicació progressiva del decret en un període de 8 anys.
‑ L.O.D.E. (3‑7‑85).
‑ Real Decret per el que es crea el Centro Nacional de Recursos per a l'Educació Especial. (21‑5‑86).
Resolució de 15 de Juny de 1989: Indica el camino o procés per a la transformació de les unitats d'E.E. en unitats d'suport al sistema educatiu del Centro.
L.O.G.S.E. (03‑10‑1990): Recull els aspectes més importants del R.D. 334/1985. Article 36: Necessitat de proporcionar els recursos necessaris, avaluació de les n.e.e., atenció als alumnes segons principis de normalització e integració, avaluació al final de cada curso. Article 37: Aspectes organitzatius, personals i materials per a atendre les n.e.e., atenció des de la detenció, restricció de la escolarització en centres específics, participació dels pares.

12.3.- Canvis ideològics i pràctics actuals. Factors condicionants:
En els anys 40 i 50 se originen una sèrie de canvis. Comença el desenvolupament de les teories conductistes que concedeixen major importància al medi. els criteris d'incurabilitat i estabilitat deixen pas a altres que otorguen un paper important a la estimulació i als progressos dels subjectes com conseqüència d'ésta. No obstant, el uso dels tests de intel.ligència segueixen tenint un paper rellevant en la determinació dels nivells de retard.
A partir de 1959 en Dinamarca, a conseqüència de les pressions de les associacions de pares contra les escoles segregades, se incorpora a la legislació el concepte de normalització. Es qüestiona el model segregador degut essencialment a tres raons (Bautista, 1989):  1) El modelo proporciona als nins deficients un ambient massa restringit. 2) Resulta molt costos en relació a la seva efectivitat. 3) Ideològicament és inadequat. No obstant J. Mayor (1989) reconeix la necessitat de mantenir la institucionalitzaci­ó per a dos tipus de casos: a) Nins amb severes o complexes discapacitats que requereixen tractaments especialitzats. b) Nins amb importants dèficits sensorials, lesions cerebrals massives o severs trastorns, dels que els pares no poden prestar‑lis la atenció deguda.

12.4.- Les Necessitats Educatives Especials (n.e.e.):
El terme (n.e.e.) se utilitza per primera vegada en el informe Warnock que es publica en el Regne Unit en 1978 i va convulsionar al món per la consideració que fa del dèficit del alumne. Definició d'"alumne que té n.e.e." (Marchesi, 1989): "Alumne que presenta algun problema d'aprenentage a lo llarg de la escolarització, que demanda una atenció més específica i majors recursos educatius dels que presenten els companys de la seva edat".
D'acord amb aquestes premises, l'Educació Especial no es concep com la educació d'un determinat tipus d'alumnes (que presenten un dèficit estable propi), sinó que se entengui com un conjunt de recursos personals i materials posats a disposició del Sistema Educatiu per a que aquest pot respondre adequadament a les necessitats educatives temporals o permanents d'alguns alumnes.

12.5.- N.E.E.:Conclusions:
1) La capacitat d'acceso al curriculum ordinari d'un alumne amb dificultats d'aprenentatge depèn tant de les condicions personals com de la qualitat de la resposta del Sistema Educatiu a les necessitats dels alumnes.
2) Aquestes dificultats no poden establir‑se amb caràcter definitiu. Conseqüentment, la resposta educativa serà cada vegada menis específica i més normalitzadora.

12.6.- N.E.E. i Curriculum. Adaptacions Curriculars:
El principi de normalització ha produït profunds canvis en la manera d'entender el marc curricular.
Una proposta curricular prescriptiva i detallada dificulta al professor la introducció dels ajustaments necessaris par adaptar la programa­ció a les necessitats i particularitats individuals dels alumnes.
Cesar Coll (1986), senyala les avantatges e inconvenients dels models curriculars oberts i tancats:

Curriculums tancats: Son més comods per als professors ja que expliciten en un alto nivell de concreció els objectius, metodologies i activitats a desenvolupar en cada un dels nivells. El inconvenient és que dificulten la seva adaptació a diferents contexts i a diferents alumnes.
Curriculums  oberts: Se adapten amb mayor facilitat a diferents contextos i a les característi­ques diferents dels distints alumnes, a la vegada que impliquen als professors en la elaboració dels seus propis dissenys. L'inconvenient és que requereixen un major nivell de formació en el professorat per a poder elaborar les seves pròpies programacions i adaptacions.
Definició de curriculum en la LOGSE: "Conjunt d'ob­jectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'evaluació de cada un dels nivells, etapes, cicles, graus i modalitats del sistema educatiu que regulen la pràctica docent".
12.7.- Adaptacions Curriculars Individuals:
Els antecedents als nostres P.D.I. els trobam en els I.E.P. (Individual Educacional Plan) sorgits en els EEUU en 1975. En aquests IEP es pretenia recollir els objectius, metodologia i duració d'un pla educatiu individualitzat. A més propiciava la participació de professors, professionals, pares i el propi alumne en el desenvolupament i avaluació del programa. Posteriorment, les aportacions, a rel del informe Warnock de 1978, es dirigeixen a modificar el curriculum ordinari per a aquells alumnes que presenten handicaps i dificultats d'aprenentatge. aquestes aportacions han conduit al concepte de adaptacions curriculars in­dividualitzades. Giné i Ruiz (1990) senyalen les avantatges del concepte d'A.C.I. sobre el concepte de P.D.I.:
1) El concepte d'ACI implica que el curriculum escolar general és el mateix per a tots els alumnes i que es pot i es deu adequar a cada alumne segons les seves necessitats.
2) Fa referència a la educació i creixement personal des de la escola. La seva referència és el curriculum escolar, amb la qual cosa aporten així elements "normalitzadores".
3) Es poden referir a qualsevol alumne de qualsevol edat.
4) Assumeix que qualsevol programació hauria de ser una adequació del curriculum escolar.
Així, l'escola ordinària ha acceptat al nin amb dèficits psíquics o físics, procurant‑li la mateixa educació que al reste dels alumnes, tenint en compte les seves necessitats educatives especials. Dins de la diversitat de corrents relatives a de la educació dels alumnes amb dis­capacitats, aquí es segueix la proposta feta pel professor angles Weddel, que demana que els programes que se ofereixen als escolares menis dotats siguin els mateixos que els oferts al reste dels alumnes, si bé desenvolupats al ritme que puguin, però rebutjant programes especials per a alumnes especia­ls.
No obstant, el fet de la individualitat de cada alumne referent a interessos, motivacions, capacitats, processos d'aprenentatge y, especialment, necessitats educatives, exigeix que el Curriculum ordinari haurà d'adaptar-se a les característiques específiques de cada estudiant.
Aquestes adap­tacions individuals del curriculum ordinari es realitzen mitjançant:
- Supressió y/o inclusió d'àrees curriculars.
- Modificació d'objectius, continguts i activitats.
- Mitjançant modificació de les prioritats en els mateixos o
- Mitjançant modificacions en la seva temporalització.
- Mitjançant modificació de material i metodologia didàctica.

13.- Ansietat, angoixa, frustració, estress i conflicte
Ansietat i Angoixa. Planeta  p. 1.837
Frustració, Estress i Conflicte. Stagner  p. 143

13.1.- Frustració:
Sensació íntima d'ansietat, angustia o desconcert deguda a...
... una interferència a qualsevol seqüència de conducta,
... trobar‑se en situació de conflicto o
... front el fracàs ambiental front un objectiu propi (escassa conformitat amb les pròpies expectatives), que impedeix la realització d'un modelo de conducta.

Tips de resposta a la frustració:
‑ La més primària és la ira, la agressivitat e intents de retirar el objecte frustrant.
‑ Freud proposa que se expliqui la agressió en base a un instint de mort o d'hostilitat.
‑ Rosenzweig diferencia la agressió extrapunitiva i la agressió intrapunitiva.
‑ Desplaçament de l'agressió: Teoría i pràctica del "xiu expiatori".
‑ Teoría de la catarsis: La frustració incrementa la tensió i la activitat física (en aquest cas, la agressió) disminueix la tensió. Teràpia per el joc físic.

13.2.- Ansietat:
Estat emocional semblant a la frustració, encara que amb característiques més permanents i de major influència en els trastorns de la personalitat.
La ansietat apareix en el desenvolupament del procés de socialització. La persona té certes necessitats (Maslow). El desenvolupament personal sa exigeix un món estable, definit, previsible.

13.3.- Conflicte:
Intolerància a la ambigüitat. El conflicte sorgeix en el psiquisme de la persona quan en ella es presenten estímuls contraris, igualment desitjats o igualment rebutjats.

Estratègies personals per a solucionar el conflicte:
‑ Desplaçament (la dona casada que vol i tem ser infidel, conducta per a ella intolerable, desplaça aquest temor cap a un por a sortir sola).
‑ Repressió: Oblit d'experiencies desagradables (lapsus)
‑ Racionalització.
‑ Introjecció.

13.4.- Estress:
No hi ha una definició exacta del terme, encara que és clarament comprés:
Forma no específica amb la que el cos es relaciona amb certs agents externs e interns pertorbadors del equilibri.
Els esforços per a protegir aquest equilibri contra pertorbacions o, en el seu cas, per a restaurar‑lo, poden xocar amb obstacles insalvables que provoquen ansietat.
Segons els estudis de Selye, el organisme reacciona al estress mitjançant cambis en les suprarenales, timo, bazo, estómac i en la concentració de la sang.
Avui hi ha estudis que indiquen la possibilitat de que influeixi en el desenvolupament d'alguns càncers.
Front l'estress l'organisme cerca un nou equilibri.
Strés psicològic. Planeta  p. 1.821

Annex : Problemes psicològics complexes infantils
‑ Esquizofrènia Infantil
‑ Autisme
(Octubre de 1988)

Esquizofrènia Infantil. Trets:
1.‑ Conducta inapropiada front a la realitat, caracteritzada per:
‑ Retraïment autístic.
‑ Fragmentació de la realitat.
2.‑ Vida imaginativa pobre o de tipus màgic‑alucinatori. Pobre interès intel.lectual.
3.‑ Restricció del campo dels objectes.
4.‑ Alteracions dels coneixements, afectivitat i activitats.
5.‑ Actitud massa concreta o massa abstracta restringida, que limita la mobilitat del pensament i de la acció.
6.‑ Comunicació restringida o distorsionada.
7.‑ Relació inadequada envers les persones:
- Desinterès per l'entorn.
‑ Vínculs d'amor‑odi amb diverses persones, sense raó aparent.
8.‑ Inadequació cronològica del coneixement de la seva pròpia identitat.
9.‑ Preocupació patològica per alguns objectes sense relació amb el seu us convencional.
10.‑ Resistència intensa contra qualsevol canvi de l'ambient.
11.‑ Experiència perceptiva anormal (en absència de condicionants orgànics)
12.‑ Ansietat freqüent, aguda, excessiva i aparentment illògica.
13.‑ Perduda o deficiència en la adquisició del llenguatge.
14.‑ Deformació de les conductes motrius.
15.‑   Fons de retard mental, sobre el que poden aparèixer funcions i habilitats normals o inclús excepcionals.

Etiologia:
‑ Anormalitat constitucional o neurològica.
‑ Entorn familiar: patologia de les relaciones.
‑ Destrudo (Freud): Auto i hetero agressivitat.
‑ Falta d'afecte ("La fortalesa buida").
‑ Errades en el reforçament social.
‑ Explicació de la psicologia cognitiva: Errades de l' atenció.

Tractament
:
El tractament  dels problemes psicològics complexos ha de ser combinat:
‑ Quimioterapia i neuroléptics (des de la perspectiva psicològica, rebutjat)
‑ Esquema corporal i psicomotricitat. Triàngulo: nin ‑ jugueta ‑ educador.
‑ Escola ortogenètica de Bruno Betelheim:
"Crear durant tot el dia un ambient favorable que li faciliti oblidar la seva actitud d'autodefensa permanent" (en relació amb les seves necessitats individuals).
Etapes terapèutiques:
1.‑ Establir contacte visual.
2.‑ Començar a eliminar conductes estranyes i pertorbadores, mitjançant tècniques d'extinció.
3.‑ Imitar moviments del educador i aprendre tasques motrius i de discriminació.
4.‑         Ensenyar als pares a aplicar les tècniques anteriors, per a prolongar el tractament  a casa.

‑ Implantar el llenguatge comprensiu
:
a) Imitació verbal: sons, paraules, frases.
b) Compliment  d'órdens verbals.

- Estratègies externes convenients
:
‑ Derivar el caso, sense deixar d'aplicar el tractament  explicat, a un psicòleg del centro sectorial de salut del INSALUD o del centro base de serveis socials del Ajuntament  o, en el seu caso, privat, per a seguir una psicoteràpia individual recuperadora de la seva personalitat.
‑ Si fos possible, seguir, a nivell familiar, una psicoterapia sistémica o una orientació familiar sistemàtica.

Taula 1: Autisme i esquizofrènia infantils
:
Autisme Infantil
:
‑ Present des de el naixement
‑ Bona salut i aparença
‑ EEG normal
‑ No hi ha modelatge físic       
‑ No hi ha interacció social   
‑ Preservació de constància 
‑ No hi ha alucinacions ni deliris   
‑ Alt nivell de destresa motriu 
Pertorbació del llenguatge (inversió pronominal, ecolalia, afirmació per repetició, llenguatge metafòric, confusió part/tot)
‑ Desempenyo d'idiota‑savi
‑ Desorientat, desinteressat
‑ No condicionable
‑ Passa en els dos bessons monocicigots
‑ Antecedents familiars estables 
‑ Baixa incidència de psicosis familiar
Esquizofrènia infantil:
‑ Desenvolupament primerenc normal
‑ Moltes malalties. Aparença dèbil.                                       
‑ EEG anormal
‑ Modelatge físic possible
‑ Dependència de l'adult
‑ Variabilitat
‑ Alucinacions i deliris stresa motriu pobre. Moviments estranys. 
‑ Desenvolupament del llenguatge, encara que pot ser anormal
‑ No hi ha habilitats especials
‑ Desorientat, confús
‑ Fàcilment condicionable
‑ No passa en els dos bessons  monocig
‑ Antecedents. familiars inestables
‑ Alta incidència de psicosis familiar.
Taula 2: Trets Bàsics d'un quadre psicòtic infantil:
‑ Alteració important i prolongada de les relacions amb les persones.
‑ Desconeixement  de la seva pròpia identitat, tenint en compte la seva edat.
‑ Preocupacions patològiques per determinats objectes o algunes de les seves característiques, sense cap relació amb el seu us convencional.
‑ Resistència intensa contra qualsevol canvi del ambient, amb lluita per mantenir o restablir lo constant.
‑ Experiència perceptiva anormal (en absència de qualsevol anormalitat orgànica evidenciable).
‑ Ansietat freqüent, aguda, excessiva i aparentment illògica.
‑ Perduda o falta d'adquisició del llenguatge, o sols desenvolupat fins un cert nivell, sempre menor al de l'edat corresponent.
‑ Deformació de les conductes motrius.
‑ Fons de retard mental sobre el que poden apareix fragments de funcions intel.lectuals o d'habilitat manual casi normals o inclús excepcionals.

Causes d'Esquizofrenia Infantil
:
‑ Perduda d'un dels pares.
‑ Naixement  d'un germà.
‑ Canvi de vivenda o d'escola.
‑ malaltia aguda u operació quirúrgica.
‑ Atmosfera anormal en la família.

Un cas d'esquizofrenia infantil
:
Ricky, nin de nou anys d'edat, mostrava molts dels símptomes d'esquizofrenia infantil: Era callat, destructiu e inquieto. Torturava i no responia a preguntes ni instruccions; actuava com si no les sentís. Presentava un comportament  hostil cap a els altres nins".

Taula 3: Conductes indicatives d'autisme
:
‑ Gran dificultat per a tractar i jugar amb altres nins.
‑ Actua com sord: no reacciona al parla ni als renous.
‑ Es resisteix a aprendre qualsevol nova conducta o destresa.
‑ No manifesta por front perills reals: pot jugar amb foc, saltar des de altures perilloses, correr per mig del carrer, ...
‑ Es resisteix a canviar de rutina; els més petits canvis poden produir-li ansietat aguda, excessiva i aparentment illògica: per exemple, es resisteix a  menjar qualsevol nou menjar desconegut.
‑ Prefereix indicar les seves necessitats mitjançant maneres. Verbalitza poc.
‑ S'en riu o carcajea sense motiu aparent.
‑ No es deixa mimar com els nins normals: davant la carícia es posa molt rígid o completament flux.
‑ Mostra marcada hiperactivitat física: pot despertar-se i jugar hores senceres a la nit i estar ple d'energía al dia següent.
‑ No mira mai directament als ulls: Manifesta una tendència constant a mirar de costat o a girar‑se quan se li parla.
‑ S'aficiona fixament a un objecte u objectes determinats: es preocupa extraordinariament per detalles o trets especials de l'esmentat objecte i mai   ho utilitza per al que en realitat serveix.
‑ Les da voltes als objectes, especialment als rodons. Pot arribar a absorbir‑se totalment en aquesta activitat i se angoixa si se l'interromp.
‑ Es dedica repetidament a jocs rars: per exemple, mou troços de corda, fa sonar pedres dins d'una llauna, romp a tires, cada vegada més petites, una fulla de paper, etc.
‑ Es mostra completament indiferent: es comunica molt poc amb els altres: Tracta a les persones com objectes més que com gent.

Descripció de la conducta del nin autista
:
La patologia de l'autista es desplega a partir d'una contradicció de trets esquizoides: recloure‑r‑se en sí mateix i apelar als altres.

Nin autista
:
Reclusió: S'aparta dels altres i es desconnecta de la realitat circumdant: Evita la companyia d'altres persones, rebutja la mirada dels demés, hi ha falta d'habla funcional, egocentrisme, falta d'imitació normal.
Cridar l'atenció:Comportaments extranys: Moviments ritualitzats de les mans; adopció de postures estereotipades; produeix renous repetitius, s'engronça, s'introdueix en la boca objectes inadequats, es dona cops en la cap, es mossega les mans, plora sense llàgrimes, riu sense motivo.
Negativisme: No accepta seguir les instruccions que se li donen, no contesta a cap pregunta o requeriment , fa tot lo contrario del que se li demana, té atacs de mal geni al ser exigit.
Conductes hiperagressives / Perturbacions.
Conducta / Violència

BIBLIOGRAFIA
OSTERRIETH, P.: "Psicología Infantil. De la edad bebé a la madurez infantil". Ed. Morata. Madrid, 1974.
AJURIAGUERRA: "Manual de Psiquiatria Infantil". Ed. Masson. Barcelona.
GENOVARD, G. i CHICA, C.: "Guía básica para psicólogos". Ed Herder. Barcelona, 1983.
LINDSAY,P.H. i NORMAN,D.A.: "Introducció a la psicología cognitiva". Ed. Tecnos. Madrid, 1983.
VARIOS AUTORES: "La Psicología d'la A a la Z". Ed. Mensajero. Bilbao.

SAHAKIAN, W.S.: "Historia y Sistemas de la Psicología". Ed. Tecnos. Madrid, 1982.

Enciclopedia de Psicologia. Ed. Planeta.

Enciclopedia de Psicologia. Ed. Orbis.

.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb