Blog de l'Arc Mediterrani

"Sa Talaieta Petita". Arc Mediterrani. Coordina: Antoni Ramis Caldentey. Psicòleg humanista i social.

La veritat sobre el President de Rwuanda II

satalaieta | 28 Octubre, 2010 20:29

La veritat sobre el genocidi a Rwanda II

http://es.wikipedia.org/wiki/Paul_Kagame

Denúncia de S'Olivar dels grans crims a Rwanda i el Congo

(Veure l'article al web original

S'Olivar denuncia els grans crims a Rwanda i el Congo

Denúncia dels encobriments i complicitats en l'ONU i en occident

Per Juan Carrero Saralegui

A partir del 1 d'octubre de 1990, l'FPR (Front Patriòtic Rwandès) de Paul Kagame i, en menor mesura, l'exèrcit ugandès de Yoweri Museveni han provocat a Rwanda i el Congo la gent gran crims que hi ha hagut des de la Segona Guerra Mundial. Per causa de la violència directa o per les seves conseqüències col·laterals, han perdut la vida més de 8 milions de persones. Com semblant tragèdia pot haver suscitat una atenció tan escassa en el nostre món, una tragèdia en la qual durant molts mesos morien setmanalment més víctimes que les ocasionades a Haití pel recent terratrèmol? La resposta és clara: aquesta tragèdia no ha tocat els sentiments de la gent. I la clau d'això està en el fet que, en aquest tipus de societat que hem construït, només existeix i ens commou allò del que hi ha imatges. Per a la nostra gran massa social, una realitat de la qual no hi ha imatges, que no apareix a les nostres cadenes de TV, és com si en realitat no existís.

Però el fet que no hi hagi imatges sobre aquests grans crims no és casual. Hi ha hagut i continua havent poderosos interessos internacionals perquè aquesta terrible realitat no arribi a les pantalles de televisió de cadascun dels nostres llars. Per més increïble que pugui semblar ... la gent gran crims que hi ha hagut des de la creació de l'ONU han estat sistemàticament encoberts! Els primers encobridors són sens dubte els mateixos exèrcits que han realitzat aquests crims: en els moments crítics sempre han impedit metòdicament que qualsevol informador, i sobretot que qualsevol reporter gràfic, accedís a les zones per ells controlades. Nou espanyols, entre altres milers de persones, van ser assassinats precisament per ser testimonis incòmodes d'aquests crims. Al començament del segle XXI, al cor més inaccessible de l'Àfrica, els vencedors en aquest conflicte han aconseguit per ara el que Adolf Hitler també va aconseguir en el seu moment en el mateix cor d'Europa: amagar l'extermini. Només la derrota del règim nazi va permetre treure a la llum el que alguns sabien però el món no volia veure: Auschwitz, Treblinka i tants altres camps d'extermini existien. Si l'exèrcit nord-americà no hagués alliberat i filmat les muntanyes de cadàvers, la Shoa segurament s'hagués perdut en les boires del passat. Encara documentada gràficament, molts la segueixen negant.

Encara que el citat encobriment per mitjà de la violència ha necessitat un altre encobriment diplomàtic a nivell internacional. Per desgràcia, són també nord-americans els que avui el lideren. No hi ha imatges, però sí abundants testimonis i informes. Els més importants d'ells estan en possessió de l'ONU. Però romanen embargats per les pressions i manipulacions més increïbles, exercides sobretot pels Estats Units. No obstant això, el 6 de febrer de 2008 es va produir un esdeveniment que ha marcat un decisiu punt d'inflexió: l'emissió de l'acte dictat per un magistrat de l'Audiència Nacional Espanyola, Fernando Andreu Merallo, en el qual es va decretar presó per a 40 màxims càrrecs d'aquest grup suposadament alliberador que és l'FPR. Els delictes que se'ls imputa són els més greus possibles: genocidi, lesa humanitat, contra les persones i béns protegits durant un conflicte armat, integració en organització terrorista i actes terroristes, així com l'assassinat de nou espanyols. Es tracta d'un acte les conseqüències a favor d'aquests dos pobles massacrats van sent cada vegada més reals i eficaços. Posteriorment, mitjançant un altre acte del 17 de Febrer de 2009, el mateix magistrat va requerir a l'ONU algunes de les proves que sobre el gran pillatge del Congo es troben en el seu poder.

Fins ara el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, no ha atès la comissió rogatòria internacional. No obstant això, el Consell de Seguretat ha emès un informe en què acusa la Fundació S'Olivar, promotora de la querella criminal que va donar origen a l'acte, de finançar les FDLR, un conjunt de grups molt dispars que operen a l'est del Congo i als quals es vol fer responsables de tots els mals de la regió. S'ha basat en un informe previ d'una ONG amb seu a Londres finançada pel govern ruandès, African Rights. Com denunciava el senador Pere Sampol en la seva recent carta a Ban Ki-moon, les "proves" es redueixen a un cúmul de suposicions, rumors i vaguetats. Tot això confirma les conclusions de la trobada del passat novembre, a La Haia, de 120 experts juristes internacionals i advocats al Tribunal Penal Internacional per Rwanda. Una de les seves principals denúncies va ser la de la utilització de falsos testimonis pertanyents al sindicat de delators creat per l'FPR. Les intervencions d'aquests experts estaven desenvolupades a partir de les declaracions de Carla del Ponte, l'antiga fiscal del TPIR apartada del seu càrrec pels Estats Units i el Regne Unit, declaracions en les quals denunciava les greus manipulacions d'aquestes dues potències per encobrir els crims massius de l'FPR i assegurar així la seva impunitat. En definitiva, l'ONU no només no ha atès la rogatòria del jutge Fernando Andreu, sinó que col·labora estretament amb l'FPR per desprestigiar i fins i tot criminalitzar als promotors de la querella criminal.

L'FPR està a més especialment inquiet i irritat pel Diàleg Intra Rwandès promogut també per la Fundació S'Olivar, en el qual cada vegada s'estan integrant més tutsis rellevants que rebutgen la dictadura totalitària dels extremistes tutsis de l'FPR. Com que es tracta d'una iniciativa impecablement enquadrada en el marc de la no-violència i en haver rebut el suport unànime del Congrés dels Diputats, és molt incòmoda per a la dictadura rwandesa, acostumada a imposar fàcil i sistemàticament amb el kalaixnikov i el terror. O com a mínim, acostumada a aixafar tota dissidència amb acusacions de complicitat en el genocidi o de suport als genocides. La història ens jutjarà a tots, però el dia que aquesta enorme tragèdia ocupi els espais que es mereix en els grans mitjans de comunicació, aquesta serà la pàgina més vergonyosa d'occident i de l'ONU des de la seva creació.

.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb